Faig un parèntesi wagnerià, ja que avui hagués tocat el Götterdämmerung, però problemes d’última hora amb la gravació, no em permeten ser puntual, tant li fa, doncs avui us deixo un concert de dissabte passat, ben diferent, més refrescant i igualment d’actualitat. Sé que alguns infernemlandaires els farà potser més il·lusió que no pas Linda Watson i Lance Ryan.
El dissabte 31 de juliol els prestigiosos i populars PROMS que organitza des de fa 100 anys la BBC, va homenatjar a Stephen Sondheim arran del seu 80è aniversari.
Aquest sonat aniversari ja va ser motiu d’un post a In Fernem Land, la data exacte del esdeveniment i ara, no podia ser d’altre manera sabent l’admiració que sento pel compositor novaiorquès, us porto aquest PROMS, el número 19 d’enguany, que es ve a sumar als nombrosos concerts i actes d’homenatge que va recollint l’insigne music arreu del món, principalment anglosaxó.
Per l’ocasió es va reunir a les següents lluminàries:
Bryn Terfel bass-baritone
Maria Friedman vocalist
Simon Russell Beale vocalist
Caroline O’Connor vocalist
Daniel Evans vocalist
Julian Ovenden vocalist
Jenna Russell vocalist
The Proms Sondheim Ensemble
BBC Concert Orchestra
David Charles Abell conductor
Martin Duncan director
I en l’homenatge es van interpretar les següents obres:
- The Frogs Fanfare and Instructions to the Audience
- Follies Overture, Broadway Baby, Too Many Mornings
- Sunday in the Park with George Sunday in the Park with George, Move On
- Into the Woods Agony, Children will listen
- A Little Night Music Night Waltz (orchestral), Send in the Clowns, A Weekend in the Country
- Sweeney Todd Prelude (organ), The Ballad of Sweeney Todd, Epiphany, A Little Priest
- Company Being Alive
- A Funny Thing Happened on the way to the Forum Everybody Ought to have a Maid
- Merrily We Roll Along Our Time
- Sunday In The Park with George Act 1 Finale 4
- Company Side by Side
Res, ja ho sé, que no haguem escoltat altres vegades, però jo mai en tinc prou, mai me’n atipo.
Així doncs, us deixo amb aquest fantàstic i merescut homenatge i com a tast us deixo al terrorífic Bryn Terfel, acompanyat de l’hilarant Maria Friedman (genial A Litle Priest) i també per l’orgue del Royal Albert Hall, que Déu ni do la por que fa, en el tall dedicat a Sweeney Todd.
També us deixo l’entrevista que a la mitja part va passar la BBC a Sondheim i prement AQUÍ el programa del PROMS núm. 19
Heu de tenir en compte que el concert es retransmetia per la ràdio i que el locutor parla després de cada tall. Ho he respectat.
IN FERNEM LAND 
¡Esto le levanta el ánimo al más pintado! Sólo he oído el corte dedicado a Sweeney Tod, mañana veré de oír el resto. No estaría mal que tarde o temprano saliera a la venta en Dvd.
M'agradaM'agrada
Gracias!
Es genial !
Un “Sondheim surtido completo” para todos los que tampoco nos cansamos nunca de escucharlo.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquest concert i també espero amb candeletes el Götterdämmerung.
Josep
M'agradaM'agrada
Em confesso admirador incondicional de Sondheim i escoltaré amb fruïció aquest tast que ens en deixes … No fa massa temps vaig anar al Royal Albert Hall a escoltar el concert de les 1000 veus, on ja vaig sentir fragments de Sweeney Todd amb l’orgue i quasi mil veus … naturalment, la pell de gallina. Pell de gallina que ja repetia a Londres, on fa uns anys pel voltant de cap d’any vaig gaudir d’un Sweeney Todd impressionant al Covent Garden. Sondheim és extraordinari, no em canso mai d’escoltar-lo … La pell de gallina a l’inrevés va ser quan a la sala Lindsbury del mateix Covent Garden vaig veure un primer acte brutal de Into the Woods … i solament el primer acte perquè es va suspendre la representació degut a unes inundacions a la sala on hi havia l’orquestra amb el perill que això suposava … una passada de primer acte … i una decepció brutal … ja que no hi havia possibilitat de veure una altra representació.
M'agradaM'agrada
Puede estar contento Sondheim, yo creo que es el compositor, sea de música clásica o popular, al que más homenajes se le han dado en vida, mediante espectáculos confeccionados con canciones de sus comedias musicales; ya hace unos 40 años se le hizo el primero.
Recientemente se ha presentado en Broadway un nuevo espectáculo que no ha tenido comentarios demasiado favorables, a pesar del atractivo reparto. Quizás el público siente un poco de fatiga de ver “shows” en los que se repìte la fórmula, aunque en esta ocasión había el reclamo del propio Sondheim, haciendo comentarios previos (grabados) a los números seleccionados.
El Royal Albert Hall de Londres es un lugar ideal para los recopilatorios (recordemos el fabuloso espectáculo de hace unos cuantos años sobre la producción de Andrew Lloyd Webber) y las músicas y especialmente las sofisticadas letras de Sondheim se escuchan siempre con delectación. Estupenda esta selección/cápsula de “Sweeney Todd”, mi obra preferida del gran compositor, con un auténticamente diabólico Bryn Terfel y una siempre inspirada Maria Friedman. Un bravo también para el órgano.
No tengo aún la grabación de su último musical “Road Show”, pero los 25 segundos por pieza que Amazon te permite escuchar no me han tentado a comprarlo. Las últimas composiciones de Stephen Sondheim cuestan un esfuerzo plus para llegar a degustarlas. Esto no sé si es debido a que la inspiración del esplénddo compositor americano va decreciendo o que dado que los temas son mucho más elaborados me cuesta más captarlos.
M'agradaM'agrada
Escoltan el ROAD SHOW, en el disc de PS CLASICS, tot i que les orquestacions són del mateix JONATHAN TUNICK -senyor agradabilísim que vaig conèixer en una previa de PARADISE FOUND el mes de maig a Londres-, crec que queda molt per sota de quan amb el títol de BOUNCE el va dirigir HAROLD PRINCE(un altre GRAN en hores baixes, també conegut a l’esmentat PARIDES FOUND), i amb disc de la marca NONESUCH. I no parlem del repartiment, molt millor en aquest(Bounce), tot i que ROAD hi ha l’ALEXANDER GEMIGNANI(fill d’en Paul), que es ya una gran realitat a Broadway. Es cert que pel que sembla, “el mestre” reconèix com a definitiu ROAD, però repeteixo, escoltat per escoltat, millor quan era BOUNCE.
Tot i això, llarga vida a Mr.Sondheim
M'agradaM'agrada