IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2010: GÖTTERDÄMMERUNG


Les impressionants Nornes del Götterdämmerung segons la producció de Tankred Dorst

Abans d’ahir s’acabava la primera tanda, de les tres previstes, d’aquest Ring de transició, del tàndem ThielemannDorst, que va néixer d’una manera, semblava que improvisada, però que amb les vessants musical i escènica, s’ha imposat de manera unànime en la primera i de manera generalitzada en la segona.

L’altre aspecte, el vocal, em dona la sensació que hem anat a menys i que aquest any, malgrat algun cas aïllat i notable, la resta s’ha mogut entre la correcció i la decrepitud.

Si el duo final del Siegfried ens deixava amb la impressió que Lance Ryan necessitava una cura de repòs, el dia de descans entre la segona i la tercera jornada, no ha estat suficient, ja que durant el primer acte del Capvespre ja denotava signes d’esgotament, per acabar extenuat en un tercer acte, al llindar del precipici. Jo li recomanaria, sobretot una temporada de repòs per repensar la carrera i els rols que ha de fer en un futur.

Fer un repàs del que ja he anat dient els altres dies, em sembla reiteratiu i per tant evitaré tornar a carregar contra les mancances incomprensibles, sobretot en els rols més rellevants, que el Festival de Bayreuth, un any més, ens ha “regalat”. Però no seria just, malgrat els horrorosos crits finals, constatar la millora de Linda Watson, respecta les dues primeres jornades. Aquesta és, de les tres Brünnhildes, la que li va millor i on la seva poderosa veu central i greu (ella sempre ha estat una mezzo, encara que l’enredessin a fer de soprano dramàtica) pot treure més lliurament tota la seva força i l’escàs tremp dramàtic que posseeix.

Com a novetat tenim el retorn del veterà Eric Halfvarson en la impressionant i coneguda personalització del temible Hagen, però els anys no passen en va i al baix nord-americà, se li evidencien els signes d’una llarga i notable carrera. Tot i així encara denota noblesa, cosa que no poden dir altres companys de repartiment.

M’ha agradat força la Waltraute de Christa Mayer i poca cosa més si no parlem de l’orquestra, és clar i aquí un cop més hem de treure el reclinatori monoplaça per a Christian Thielemann. La intensitat dramàtica del segon acte, on creia que  els vassalls (fabulós el cor) acabarien esgotant l’interminable fiato, ha estat una cosa sensacional, però malauradament les veus, altre cop les veus, han fet figa i així és molt complicat passar a la història dels millors Ring’s de Bayreuth, que és el que es mereixeria la direcció de Thielemann, si comptes amb un equip vocal de solvència. Ell hauria de imposar el seu criteri i exigir els millors cantants, és clar que busca a Beczala pel Tristan, em sembla que s’ha begut l’enteniment.

Us deixo la impressionant crida dels vassalls, de sempre un moment impactant, però amb Thielemann encara més, salten guspires, malgrat que Eric Halfvarson, ho passa francament malament.

Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG.

Musikalische Leitung Christian Thielemann
Regie Tankred Dorst
Bühnenbild Frank Philipp Schlößmann
Kostüme Bernd Ernst Skodzig
Dramaturgie Norbert Abels
Chorleitung Eberhard Friedrich

Siegfried Lance Ryan
Gunther Ralf Lukas
Hagen Eric Halfvarson
Alberich Andrew Shore
Brünnhilde Linda Watson
Gutrune Edith Haller
Waltraute Christa Mayer
1. Norn Simone Schröder
2. Norn Martina Dike
3. Norn Edith Haller
Woglinde Christiane Kohl
Wellgunde Ulrike Helzel
Floßhilde Simone Schröder

Aquí us deixo els enllaços per tal de que tots aquells que vulgueu, us baixeu l’òpera sencera

Demà acabarem amb Die Meistersinger von Nürnberg, l’òpera “lleugera” de Wagner i donarem per acabada aquesta edició del Festival, que no ha deixat grans gravacions pel record, precisament.


9 comments

  1. Què generós, Joaquim, amb el Eric Halfvarson, per mi un ex-Hagen magnífic, la noblesa es demostra retirant-se a temps. Jo salvaria de la pira també a les nornes hipercordades i sirenes vermelles. Demà parlem del Hans Sachs..

    M'agrada

  2. Estoy de acuerdo en que la mejor Watson se pudo escuchar en este Bayreuthdämmerung, pero aun así su Brünnhilde desprende una impropia ancianidad vocal que se intenta suplir a base de lacerantes chillidos.
    Ryan, el pobre, debería empezar a mirar las páginas salmón y ver si hay por ahí algún puesto de pregonero vacante.
    Eric Halfvarson tuvo detalles muy interesantes y se notaba que, en algún momento, ahí hubo un buen cantante wagneriano, pero los años han hecho mella.
    Me gustaron Mayer y Haller, esta última en su doble papel Waltraute-Norna.
    Thielemann culminó su fantástico Anillo de forma inconmensurable y merece sin duda ese reclinatorio monoplaza que propones, aunque yo le añadiría, a modo de sidecar, un huequecito para el Coro.
    Un saludo,

    M'agrada

  3. colbran

    Aparte de Thielemann, la fabulosa orquesta y el extraordinario coro, Crista Mayer fue la intérprete vocal más solvente con una suave y al mismo tiempo contundente voz de mezzo. Halfvarson al comienzo del segundo acto sonó bien, luego ya no tanto. Linda Watson estuvo lanzada en el segundo acto y controló bastante bien la voz, pero luego la “Inmolación” la comenzó bien y la acabó muy mal.

    De Lance Ryan ya lo habéis dicho todo, creo innecesario juzgarlo, él mismo se juzga.

    Incomprensible, a mi entender, el éxito super-exagerado con el que el público de Bayreuth premió la labor de todos los cantantes. Hubiera tenido que oirse alguna protesta o disminución de aplausos y bravos y volver a dar un crescendo de aprobación a la dirección musical de Thielemann y al coro.

    Me gusta mucho el atuendo de las Nornas y la escenificación que se puede intuir por medio de la foto que ha incluido Joaquim.

    Creo que Atticus ha querido referirse al doble rol de Tercera Norna y Gutrune, y no Waltraute (estupenda Crista Mayer, la mejor de todo el reparto) interpretados por Edith Haller.

    M'agrada

  4. Joanpau

    Ja ho hem dit pràcticament tot.
    Jo també crec que ets molt generós amb Halfvarson.
    Una decepció més, un Ring més, sense glòria i amb molta pena.
    Espero la crònica dels Mestres, que ahir vaig escoltar per Cat.Música.
    Fa maco escoltar les transmissions en català des de Bayreuth i encara més escoltar com la locutora alemanya, ens dona la benvinguda anunciant Catalunya Música – Barcelona. Per a qui està acostumat a ser reconegut, pot trobar-ho anecdòtic, per a tots aquells que ens hem de conformar amb petits gestos, emociona, ahir, malaguanyats mestres!, van ser les úniques emocions de la tarda – nit.

    M'agrada

  5. Leonora

    Está todo dicho ya; mejoró en lo dramático Watson(cuando no había agudos, desde luego); me gustó Haller pero como Norna; impresionantes Thielemann y la orquesta. Adios en un tiempo al Anillo en Bayreuth…
    Saludos afectuosos.

    M'agrada

  6. Rex

    A mi també em va agradar molt allò de “Catalunya Música” amb accent alemany. La pena és que no puc agafar l’emissora des de València. Al TDT arriben un parell de ràdios catalanes, però les nostres autoritats – que es dediquen a tancar els repetidors d’ACPV per impedir-nos veure TV3 – ja han anunciats que faran el que puguen perquè no ens arriben les ones radiofòniques de més enllà de l’Ebre.

    “Lliberals” que són aquests senyors que tant parlen de “l libre circulación de personas, mercancias e ideas…”

    Sempre ens quedarà Canal 9, el NO-Do tan “valencià” que veuen a Albacete (no és broma) com que fan servir tant el “valencià”, no hi ha problema.

    Quina enveja em feu, germans catalans….

    Salut.

    Rex.

    M'agrada

  7. Si Rex, t’entenc i no et puc dir res més que ho sento.
    Fins ara, nosaltres podíem veure Canal 9, no és que fos el canal predilecte, però teníem l’opció de fer-ho amb la TDT, ara ja no, sembla ser que la obsessiva fixació té bitllet d’anada i tornada.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: