IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2010: DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG


Die Meistersinger von Nürnberg, acte 3er, segons la producció de Katharina Wagner

I amb Meistersinger acabem el primer cicle del Festival 2010 de Bayreuth, amb la proposta, que a mi em sembla més que discutible sota tots els conceptes analitzables i horrorosa en l’aspecte escènic. Aquest any han continuat els canvis en l’equip vocal, amb l’intent de trobar els protagonistes idonis, però se’n han mantingut d’altres, de manera incomprensible.

Katharina Wagner, any rere anys, s’endú l’esbroncada de part del public, la producció no es consolida, com ha passat altres vegades. Sembla ser que aquest any ha recargolat una mica més el final i en la vessant orquestral, Sebastian Weigle continua tou, sense gaire caràcter i sense la jovial energia que ha d’acabar imperant en aquesta obra, segons el meu entendre i malgrat que sempre hi ha un cert regust nostàlgic i d’engany, en tota l’estratagema d’Eva per aconseguir a Walther, tot jugant amb Sachs.

No és mania personal, és senzillament que amb Weigle he tingut una gran decepció. Dels quatre directors que hem escoltat aquest any, ell és el que m’ha agradat menys i ni l’orquestra, tot i ser una joia, sonava com en el Lohengrin o sobretot el Parsifal, plena de detalls i de personalitat impresa pels mestres respectius, ni per suposat com a la Tetralogia, tot un manual de la concepció orquestral wagneriana. Potser un dia penjaré els Meistersinger memorables de Thielemann, per apreciar la diferència de qualitat en la direcció.

El cor és extraordinari, però diumenge amb el Parsifal, em va agradar més i això no sé si atribuir-ho a la direcció concertant, tot semblaria indicar-ho o al cansament, que també és possible.

El principal interès d’aquest any era conèixer el Hans Sachs del baríton anglès, James Rutherford, que desprès del desastre de Hawlata els dos primers anys i un esgotat, però digne Alan Titus, l’any passat, ha donat pas a aquest jove (38 anys) cantant, que si bé va començar dubtós, es va anar afiançant, fins assolir quelcom més que dignitat, en aquest esgotador rol i esgotador final, amb el monòleg pamfletari que tantes susceptibilitats aixeca.

Caldrà estar atents a aquest cantant i veure si es consolida, qui sap si tenim un proper Wotan, ja que la zona central i greu semblen prou consistents per assolir-lo, tot i algunes oscil·lacions esporàdiques, potser motivades pel cansament, el recolzament correcte de la respiració i emissió o aneu a saber el què. Esperem que no sigui flor d’un festival.

La resta del repartiment és prou conegut. L’escolanet encara no es seminarista i no sé pas si passarà del seminari menor. No hi ha manera, aquest timbre tan infantil i unes certes dificultats, fins ara mai escoltades en el David, si a Madrid en el Paul de Die Tote Stadt, em fan pensar que aquesta proliferació de rols més que lírics, li passen factura. Klaus Florian Vogt canta molt bé i la seva musicalitat i elegància són exquisides, sempre que no hagi de forçar, ja que aleshores la veu es decolora i queda totalment descoberta i l’escolanet llavors, llueix com mai. Quina llàstima!

La Eva de Michaela Kaune és ben poca cosa i per aquest rol estic segur que hi ha aspirants millors, i tant!

Molt bé el David de Norbert Ernst, moltes vegades de projecció més “heroica” que Vogt. Aquest es un tenor que coneixem prou bé els liceistes i que sempre fa diana. L’excel·lent Beckmesser d’Adrian Erod ha repetit com l’any passat i també ho ha fet el correcte, sense més, Arturn Korn cantant el Pogner.

La llarga llista de mestres pintors (Katharina dixit), compleixen bé com hom espera de Bayreuth i un del rols més inclassificables del repertori operístic, Magdalene, ha tornat a ser cantat per l’anodina Carola Guber.

No acabo d’entendre la insistència del desafinat sereno, aquí escombriaire de Friedemann Röhlig, que repeteix aquest rol d’ençà l’estrena d’aquesta producció a l’any 2007. De fet aquest cantant, em resisteixo a dir-li baix, és un dels fixes del festival (!!!!)

Us deixaré des de la cançó del premi fins al final de l’òpera amb l’últim monòleg de Sachs i l’esplendorós cor i els buuuuuuuuuuuuu finals, suficient per valorar una mica el bo i millor de tot plegat.

Richard Wagner
Die Meistersinger von Nürnberg

Musikalische Leitung Sebastian Weigle
Regie Katharina Wagner
Bühnenbild Tilo Steffens
Kostüme Michaela Barth Tilo Steffens
Chorleitung Eberhard Friedrich
Licht Andreas Grüter

Hans Sachs, Schuster James Rutherford
Veit Pogner, Goldschmied Artur Korn
Kunz Vogelgesang, Kürschner Charles Reid
Konrad Nachtigal, Spengler Rainer Zaun
Sixtus Beckmesser, Stadtschreiber Adrian Eröd
Fritz Kothner, Bäcker Markus Eiche
Balthasar Zorn, Zinngießer Edward Randall
Ulrich Eisslinger, Würzkrämer Florian Hoffmann
Augustin Moser, Schneider Stefan Heibach
Hermann Ortel, Seifensieder Martin Snell
Hans Schwarz, Strumpfwirker Mario Klein
Hans Foltz, Kupferschmied Diógenes Randes
Walther von Stolzing Klaus Florian Vogt
David, Sachsens Lehrbube Norbert Ernst
Eva, Pogners Tochter Michaela Kaune
Magdalene, Evas Amme Carola Guber
Ein Nachtwächter Friedemann Röhlig

Demà canviarem de registre, ja toca!

14 comments

  1. colbran

    Veo, a través de la foto, que a los “cabezudos” les han suprimido los penes metálicos curvos hacia arriba y que se rozaban unos contra otros durante el baile de los aprendices y que pudimos ver el primer año de esta producción en Bayreuth… Se ve que la Katharina en un acto de inspiración divina ha decidido suprimirlos. Algo es algo…

    M'agrada

  2. Realment li pega això d’escolanet, molt tovet!
    Rutherford, digne sí, però no mata: tornem a tenir un altre vibrato que no m’agrada. De la Katharina, quina escena! els capgrossos són caricatures de gent coneguda? no crec que repeteixin ..i us queixàveu de Guth! 8)

    M'agrada

  3. alex

    Un pequeño comentario de parte del acto primero, lo único que escuché por Radio Clásica el pasado lunes:
    Como a Joaquim, tampoco me gustó Weigle con una dirección blandorra y camerística.
    Si me gustó lo que escuché de K.F.Vogt ( próximo Parsifal en el Liceu, donde creo va a sufrir bastante en el role) que a pesar de ser una voz con escaso volumen, tiene un gusto y una musicalidad exquisitas.

    No me gustó el Hans Sachs del británico Rutherford, correcto en el centro, pero a partir de ahí hasta el agudo, un constante sufrimiento por su esforzadísimo paso y casi estrangulamiento del agudo.
    No sé como debió acabar la función

    M'agrada

    • Hombre Alex, me voy a dormir a las tantas para pegar y cortar un trocito, precisamente del final de la obra, para que veas como acaba Rutherford y me sales con que no sabes como acabó. 8)
      Kalamar, he patit les dues propostes en directa: la de Katharina em va indignar, la de Guth em va avorrir molt i sobretot la vaig trobar pretensiosa, per hermètica i volgudament intel·lectualitzada.
      Colbran, aquesta foto es de l’any passat, però crec que d’això que tu parles, no ha canviat res, ans el contrari, ha afegit més coses.

      M'agrada

  4. alex

    Me refería Joaquim a lo escuchado en vivo un ratito desde Bayreuth.
    Al regreso de un viajecito por Asturias y durante el resto de las vacaciones, escucharé con suma atención los enlaces que has colgado.

    Buenas vacaciones estivales a todos y todas!

    M'agrada

  5. manu

    jo trobo klaus floran vogt tota una troballa dels darrers anys, mostra que wagner es pot cantar d’una altra manera. per mi es el millor lohengrin. Clar que la veu li falta empaque dramàtic però a mi m’agrada l’enfoc més liric. a mi al menys m’emociona. rutherford al tercer acte va estar més que bé. En quant a weigle el seu enfoc és poc monumentalista i al contrari de thielemann (que segurament es el millor director wagnerià viu) no busca mai el protagonisme. Weigle ha estat clau al capdevant del liceu i qui no ho vulgui reconeixer es sens dubte per motius no musicals. Diu molt de la nostra afició com s’ha tractat a oue i com s’ha tractat a weigle…

    M'agrada

    • Hola manu, jo he vist a Vogt cantant el Lohengrin (Scala) i Paul (Liceu i Real), sempre m’ha agradat molt l’extraordinària musicalitat i en el cas del Lohengrin, per l’aura etèria que la seva particular veu atorga al personatge, que no li escau gens malament, ara bé, aquesta mateixa característica és un handicap en altres rols més heroics que el tenor té a bé, en portar en el seu repertori. Per a mi Walther no és eteri, és més aviat un heroi molt terrenal i segur de si mateix i la veu de Vogt no l’identifico per a res en aquestes característiques.
      De la perla que ens deixes del public de Barcelona, versus el tractament han rebut els mestres Oue i Weigle, m’estimo més mantenir-me al marge, ja que la resposta i la implicació que hem rebut el públic, de part de les respectives orquestres, també ha estat molt divers.
      Gràcies per comentar

      M'agrada

  6. colbran

    Para eso están los gustos. Cada uno con el suyo, pero sin pretender presionar.

    El caso Oue es muy distinto del caso Weigle. El primero tenía el público a su favor y la gerencia de la OBC y la crítica en su contra; el segundo tenía y tiene (nos vendrá, nos vendrá, cosa que no ha ocurrido con Bertrand de Billy) la gerencia y dirección artística a su favor y el público y la crítica divididos. A Weigle le he visto ser protestado estrepitosamente por el público en la primera versión de estos “Meistersinger” en Bayreuth, a Oue NUNCA le ha protestado el público.

    Por consiguiente de motivos extramusicales nada de nada, respecto a Weigle. Manu, a tí te gusta y a mí, por lo general, no me agrada y creo que nadie puede dudar de mi afición a la música y a la ópera, pues llevo 56 años dedicado a ella, intensamente, como aficionado y he visto de todo, desde malo hasta superlativo.

    No porque a mi me guste algo y a otros no, tengo yo sólo la razón o la tienen sólo los otros. Todos tenemos razón, lanuestra; es simplemente una cuestión de gustos. Vogt para mí es un buen cantante, con muchas limitaciones, escaso timbre, carente de armónicos y que canta roles muy por encima de sus posibilidades; los “accidentes” ( gallos) en “Die tote Stadt” en Madrid lo certifican. Si ese es el tenor que te hace vibrar con Wagner, enhorabuena, pronto lo podrás disfrutar y aplaudir en “Parsifal”.

    M'agrada

  7. manu

    Veig les limitacions de vogt nomes dic trobo la seva presencia refrescant dintre del panorama actual en el registre wagneria, més aviat fosc… la seva veu té limitacions pero dic que m’agrada COM CANTA. respecto la teva opinió sobre els directors, i jo vaig sempre defensar oue com un mestre molt solvent, pero trobo exagerat l’encumbrament desmesurat que se li ha fet.no penso que weigle sigui un geni, obviament, pero que aqui no se li ha fet justicia. que hagi tingut la proteccio de la direccio artistica és opinable. nomes dic que weigle ha estat clau, sense ell, ara al liceu no hi podrien venir gent com luisi, albrecht, o inclus el mateix boder. weigle es un music honest, serios i treballador i la seva carrera serà sempre in crescendo. oue no nomes va obtenir males critiques a bayreuth, l’orquestra va demanar que el fessin fora i al any seguent ja no va dirigir la produccio. pero segurament els musics de bayreuth van estar errats i els de la obc saben mes…

    M'agrada

  8. Hola de nou, manu.
    Que jo recordi a Weigle, tret de vergonyosa Walküre en forma de concert, poc assajada i supeditada al capriciós calendari dels estels que es van congregar, no ha estat mai protestat, potser si discutit, però en tot cas se’l ha bravejat molt, moltíssim i la crítica l’ha elogiat sempre, fins i tot quan no s’ho mereixia, el contrari que ha succeït amb el mestre Oue, curiosament..
    Jo discuteixo més al mestre Weigle per la manca de implicació amb el projecte Liceu, que no pas per la seva vàlua com a director.
    Òbviament la teva fina ironia està bé, però en cap cas, crec que els resultats obtinguts per el mestre Oue amb l’OBC siguin menyspreables i com a mínim, a aconseguit quelcom que fins ara no havia aconseguit cap altre director i és una complicitat entre el públic i l’OBC, molt beneficiosa per a crear un clima de treball allunyat de polèmiques polític-administratives que tant mal han fet al nivell artístic.
    Weigle té bons padrins i està fent la seva carrera també per mèrits propis, però si ets el director musical d’un teatre d’òpera, t’has d’implicar a fons i ell no ha volgut problemes, s’ha estimat més complir el seu contracte, dirigir les òperes i concerts contractats i passar per alt l’aspecte més polèmic, però important que és la reforma a fons de l’orquestra del Liceu.
    Com a principal director invitat ha tingut dies i repertoris més bons que altres, però com a Director Musical, tinc els meus dubtes.
    Ja saps, per altre part, que els musics de l’orquestra de Bayreuth, en el seu primer encontre amb Pierre Boulez, també el van fer fora i a tants d’altres. Però malgrat aquestes “errades”, toquen de meravella.

    M'agrada

  9. Carlos R.

    Acabo de llegar de Bayreuth y he visto esta lamentable producción.
    A parte de un coro y orquesta de ensueño y sin gustarme Weigle como ya he comentado alguna vez aquí, es lo mejor que le he escuchado. No todo el mundo comparte esa opinión entre el público, pero ya que se aplaude todo como si acabáramos de asistir a una de las funciones de los primeros años del Neue Bayreuth, él también se lleva su parte de éxito y entre tanta mediocridad casi te diría que es el que más me gustó.
    Los cantantes cumplieron pero los del Liceo de hace dos años eran mucho mejores y Weigle, por suerte, ha cambiado su lectura con respecto a la barcelonesa.
    Al final me quedó una sensación de desasosiego gracias al espectáculo visual y ahí si que hubo protestas.
    Definitivamente en Bayreuth no se oye el mejor Wagner y la nueva dirección debería ponerle remedio con urgencia.
    Por lo comentado in situ, ya que no puede ver ninguna otra de las óperas programadas, Parsifal sigue siendo el espectáculo estrella en todos los sentidos.
    Gracias por dejarnos todos los enlaces, me bajaré el Parsifal

    M'agrada

    • Gràcies en a tu Carlos R. ,per la teva petita crònica. És una llàstima que no poguessis assistir al Parsifal. Jo també crec que és el millor del Festival 2010. Has vist alguna cosa més? a Salzburg, Bregenz o qualsevol altre lloc de les rodalies?

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: