IN FERNEM LAND

OBC: QUELCOM MÉS QUE UN CONCERT MÉS.


Em sembla que ja he dit més d’una vegada que no m’agraden els concerts que contenen més de tres obres en el seu programa i el d’aquest cap de setmana passat (dissabte i diumenge) de l’OBC dirigida per un desconegut (per a mi) Christian Arming, estava format per 4 obres, prou interessants per captar l’atenció, tot i que en la segona part, passar de la simfonia 70 de Haydn a El mandarí meravellós de Bartók, era quasi un atemptat, sobretot si tenim en compte que el concert s’havia iniciat amb una obra molt atractiva del compositor romanès Sándor Veress (1907-1992), en homenatge a Béla Bartók, amb qui va col·laborar molt estretament després de ser alumne seu, en la famosa i transcendental recerca de la música popular, especialment hongaresa.

L’obra Threnos (1945) és un lament in memoriam a la mort del mestre i ens presenta amb una amplíssima orquestra, conceptualment molt dramatitzada, quasi un tema obstinat, desenvolupat amb una riquíssima paleta de colors i sonoritats sàviament orquestrades, obra hereva, sens dubte, de la influència del mestre. És per aquest motiu que hagués semblat més coherent aparellar-la amb el mandarí bartokià i deixar Haydn i Mozart per la primera, però no ha estat així i després d’aquesta emocional entrada, s’ens va submergir en l’equilibri perfecte del classicisme mozartià i en un dels concerts de piano més populars alhora que magnífics, el número 23 en la major KV 488, escrit l’any 1786.

Christian Arming és un director vienès d’aparença jovenívola i figura quasi anorèxica, amb un gest molt clar i presumiblement entenedor, que va saber passar d’un univers a un altre, dels quatre integrats al concert, amb resultats excel·lents i obtenint d’una dúctil OBC, molt variant en el nombre de components depenent de l’obra, resultats òptims.

Per interpretar la part solista, l’OBC va comptar amb el pianista austríac Till Fellner, que va demostrat perquè venia precedit de la fama que el seu currículum acredita i que la propaganda que darrerament s’ha incrementat per tal de que el públic assisteixi als concerts de l’Auditori, anunciava.

El so de Fellner és clar i transparent, pulcre i exquisidament mozartià, no va lluir molta potència que no li calia i tampoc el sucre que alguns interpretats acostumen a espolsar sobre l’obra mozartiana. Quasi diria que va ser un Mozart sever i va posar tot l’èmfasi en la naturalitat del so que fluïa de manera natural, ressaltant les inoblidables melodies amb extrema elegància. Em va agradar molt.

L’OBC va estar a l’alçada del repte mozartià, que no és poc, amb intervencions ajustades i de bell so, en especial les fustes que s’han de lluir en els breus però bellíssims duets amb el piano.

Escoltem l’incommensurable adagi tal com el van interpretar Till Fellner i l’OBC, dirigits per Christian Arming, ahir diumenge 9 de gener de 2011.

Per correspondre a la intensitat dels aplaudiments, el pianista ens va oferir la delicada propina, el Llac de Wallenstadt de Franz Listz. Una delícia, com podreu comprovar tot seguit.

La segona part es va iniciar amb la simfonia número 70 en re major de Haydn, que curiosament l’OBC interpretava per primera vegada. Insisteixo que hagués estat molt millor escoltar-la com inici del concert. Orquestra reduïda, so pulcre, temps àgils, magnífic i jovial estil, en definitiva un goig poder constatar com l’OBC a part de fer un mandarí meravellós, meravellós, un quart d’hora abans podia tocar un Haydn tan canònic.

I és que l’explosió sonora de l’obra de Bartók, ha estat una cloenda fantàstica a aquest concert que jo preveia com a rutinari i que ha esdevingut quelcom més que agradable, gràcies a un jove director excel·lent, un pianista virtuós més jove encara (ho semblava) i una OBC pletòrica.

El mestre Arming va controlar en tot moment les explosions sonores, amb un bon equilibri i un so cuidat, amb unes prestacions del metall, ajustadíssimes, tot embolcallat per l’escalfor d’una corda potent i magnífica. Quina obra la de Bartók!

Ara que la crisi colpeja fort, es veuen molts buits a l’Auditori i per contra l’orquestra respon amb un nivellàs. Caldria que no l’oblidéssim i li féssim tot el cas que es mereixen uns musics que semblen especialment motivats.

Us deixo l’enllaç per baixar-vos el concert. Prové de la retransmissió de Catalunya Música i és una gentilesa de la Sílvia.

Les obres, propina inclosa, estan separades en arxius mp3 i comprimides en format rar.

Espero que ho gaudiu

Sándor Veress (1907-1992)
Threnos in memoriam Béla Bartók
Wolfgang Amadeus Mozart
Concert per a piano i orquestra núm 23 en la major KV 488 (1786)

  • allegro-adagio-allegro assai
    • propina: El Llac de Wallenstadt Franz Listz

piano: Till Fellner

Franz Joseph Haydn
Simfonia núm 70 en re major

  • vivace con brio-andante-minuet (allegretto)-finale (allegro con brio)

Béla Bartók

  • El mandarí meravellós, op 19 Suite

OBC Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Director: Christian Arming

L’Auditori de Barcelona
9 de gener de 2011

Catalunya Música
192 kbits/s Stereo
arxiu mp3 rar.

10 comments

  1. colbran

    Un concierto muy ecléctico pero muy satisfactorio. Magníficas piezas, estupendo solista, una orquesta brillante, una dirección orquestal vibrante y precisa. Qué más se puede pedir? Pues que el público asista y dé soporte con su presencia a nuestra orquesta que se lo merece y de la cual podemos estar orgullosos.

    Como colofón del conciero este maravilloso y deslumbrante “Mandarín maravilloso” que hacía tempo que no escuchaba y siempre me sorprende.
    La verdad es que me considero un adicto a Bela Bartok y desearía verle programado con más frecuencia. Lo mismo me sucede con Stravinsky.

    M'agrada

  2. Glòria A.

    La programació d’ahir no em seduïa massa, només pensave en escoltar en directe a Bartók i el seu “Mandarí meravellós”, interpretat per la nostra estimada Orquestra, Bartók t’agrada o no el soportes i ja d’estudiant m’agradava d’una manera especial…. però no va ser aixó el que ahir em va sorpendre,potser perque ja ho esperave…. només començar el concert em va encantar la primera peça que jo desconeixía dedicada a en Bartók, i el Director em va entusiasmar tot i amb els seus cops de tupé que algú darrera meu (els de sempre) no paraven de criticar….el solista d’en Mozart em va semblar molt subtil sense exagerar i sí vaig notar molta comunió entre Músics i Director, Estic totalment d’acord amb en Joaquim que sempre té raó, hagués estat millor unir la primera peça amb l’última i no entenc perque no es va fer així doncs els horaris cuadraven igualment, però vaig sortir molt contenta havia assistit a un molt bó concert, i em va passar pel cap que m’agradaría força tenir auest trós de Director a la OBC.

    M'agrada

  3. nati

    Oh ! Joaquim, gràcies, gràcies, gràcies.

    Quin tast tan delicat . M’ha agradalt molt i molt.
    Me n’alegro de que tant tú, com el Colbran i la Glòria A. gaudisiu d’aquest concert maravellós.
    Felicitats a tots tres!

    M'agrada

  4. Ho vaig sentir a la ràdio en directe, un concert molt bonic i un programa ineressant. Felicitats a la nostra OBC! Jo me l’estimo molt, aquest sí que és el meu equip, a veure quan TVres els dedicarà un espaiet amb la merescuda freqüència, als TN.

    M'agrada

  5. Josep R. Noy

    Estic d’acord amb al crònica. El programa ja prometia força. Per a mi la sorpesa agradable fou la peça de Veress que no coneixia i que em va agradar molt. Els altres són MUSICS amb majúscules tots tres. En resum un magnífic concert: Bravo per l’orquestra, pel mestre i pel pianista ! I a veure si el públic s’anima que la cosa ho mereix.

    M'agrada

  6. Lo tenía en agenda, no pudo ser, y lo lamento. Pero me alegro por los que lo disfrutasteis y por saber que ahí, tan cerca y tan (relativamente) asequible tenemos esa gran orquesta. Y creo que te hare caso, porque apoyar la OBC será tanto sacrificio como aquello de comer pescado los viernes.

    M'agrada

  7. Vaig baixar-me tot el concert (gràcies, Joaquim!) i avui l’he estat escoltant. Magnífic tot ell. M’ha fet pensar que tinc Haydn i Mozart molt oblidats. M’ha sorprès molt gratament (ja saps que sóc bastant “carca”) la peça de Sàndor Veress, tant és així que l’he escoltat ja vàries vegades.

    Ah!: La segona vegada que l’he escoltat (em refereixo al concert sencer) ho he fet per l’ordre que, com dius, hauria estat més lògic, i sí, al no haver-hi tants contrasts fa de més bon seguir, però vaja: magnífic concert!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: