Margaret Price (13 d'abril 1941 – 28 de gener 2011)

Sense treva, implacable, la vida ens va deixant orfes de cantants d’òpera que amb el seu mestratge ens van fer feliços en algun moment de la nostra vida.

Divendres 28 de gener, la soprano gal·lesa Margaret Price va patir un infart que va causar-li la mort.

La cantant que va començar com a mezzo soprano, va iniciar una carrera al voltant de Mozart, cantant Cherubino a l’any 1962. Va substituir a Teresa Bergannza un any més tard a la ROH Covent Garde i apartir d’aquí la seva carrera es va desenvolupar a les grans cases operístiques i a les sales de concerts més prestigioses.

Al Liceu vam gaudir-la en dues ocasions. La primera en l’Elisabetta del Don Carlo de Verdi, al novembre de 1988, en unes representacions que prometien molt i varen acabar sent un pitafi. Ella va estar magnífica-

Coincidint amb aquestes representacions, va cantar a darrera hora, en el pregó del Viñas d’aquell any, fent un recital inoblidable, interpretant entre d’altres a Granados i fent-ho amb una musicalitat i estil immillorables i amb un sorprenent castellà.

Al 17 de juliol de 1992 va tornar al Liceu per fer un recital acompanyada per Graham Johson i on va interpretar a Schubert, Schumann, Wolf i Wagner.

Ella va ser la discutida i discutible Isolda de la controvertida gravació dirigida magistralment per Carlos Kleiber, però també va ser l’Amelia de la referenciable gravació de Un ballo in Maschera dirigida per Solti, al costat de Pavarotti, Nucci i Ludwig. Però és el repertori mozartià on podreu gaudir plenament de tot l’art d’aquesta importantíssima soprano.

Us deixo el seu Dove sono de Le Nozze di Figaro

i el seu Come scoglio del Cosí fan tutte