IN FERNEM LAND

ALGUNES CONSIDERACIONS AL FESTIVAL BAYREUTH AL LICEU 2012


He rebut aquesta setmana la programació oficial de la propera temporada del Gran Teatre del Liceu. No incidiré amb coses que ja hem parlat al blog, tot i que ara una vegada repassada amb la minuciositat que et permet tenir els repartiments i dates al detall, em continua semblant una temporada preocupant, és clar que tal com es van desenvolupant els esdeveniments, ja cal que creuem els dits de mans i peus per tal de que ens quedem tal i com està.

Ara bé, si que vull aturar-me en la visita del Festival de Bayreuth al Liceu, al setembre de 2012.

El programa oficial no fa cap esment dels cantants i si això és pràctica habitual a la poc ortodoxa manera d’oferir els seus espectacles el Festival, com bé sabem tan sols anomenen els responsables de la direcció musical i escènica, al Liceu mai ha estat així, ja que si no tenim propostes escèniques, els cantants haurien de ser el veritable reclam per anar a veure el que ens ofereix el Festival de Bayreuth. Aquest cop no hi haurà l’atractiu del mag Wieland Wagner, com si va succeir al 1955 in ens haurem de “conformar” amb una orquestra i cor, però sense Thielemann, que si que seria interessant escoltar-lo o Baremboin, o Luisi, o Gatti, o Jordan, o…

I aquí rau l’altre gran desencís, que no és que no fos conegut, però al veure’l negre sobre blanc, s’evidencia més que l’oferta tot i ser d’interès, no sé pas si es podria vendre igual que al Liceu en qualsevol dels altres teatres que morts d’enveja, voldrien aquest esdeveniment per a ells.

Voleu dir que 2 òperes en forma de concert i amb dues funcions cadascuna (Der Fliegende Hollánder i Lohengrin) dirigides per Sebastian Weigle i una única funció de Tristan und Isolde per Peter Schneider, serien suficient per a Londres o Paris, o és que potser allà hi haurien anat altres directors, acostumats com estan a les seves cases operístiques a batutes més notables i a ser ciutats de Premier League?

Mai sabrem si l’orquestra serà exactament la del Festival, ja que normalment s’acaba el 25 de juliol i a primers de setembre, els seus components s’incorporen a les seves respectives orquestres de procedència. i del cor podríem dir el mateix, però aquest dubte romandrà sempre dubte i si el que escoltem sona magnífic, com segur que sonarà, tant li fa! No tindrem la sonoritat màgica, no tindrem les polèmiques i sovint ridícules produccions i ens quedarà, de moment Weigle i Schneider, i amb això hem d’anar de genollons Rambla avall a comprar les localitats.

Dels cantants intuïm que Lohengrin serà Vogt (ho canta aquest any i el vinent a Bayreuth) i Petra Lang com a Ortrud (el cantarà aquest any substituint a la cridanera Hertlizius) i Theorin i Dean Smith a Tristan und Isolde?. Cap pista, o al menys jo no en tinc, per L’Holandès.No és res que el Liceu mateix hagi o pugui superar si l’Honorable Conseller de Cultura té euros suficients per a tothom.

Aquí no serveix “ràdio macuto”, vull dir que si em dieu que vindrà aquest o aquella, no em valdrà per a res. M’agradaria saber-ho, penso que no estic demanant res estrany, ni res que en qualsevol teatre s’exigiria i si no ho fem i ens quedem calladets, encara em sembla una postura més preocupant i sobretot que arrossega un complexe d’inferioritat davant d’aquest Festival, que certament té molta història al darrere (no sempre lluent, per cert), però hores d’ara no sembla que tingui ni de lluny, l’exclusivitat del wagnerisme més excels, ni els resultats més satisfactoris.

I tot i aquestes incerteses haurem de pagar les entrades el 15 d’octubre de 2011, ONZE MESOS ABANS DE L’ESDEVENIMENT o si ens acollim a la fórmula anti crisi, en dos còmodes terminis del 50% cadascun, el 15 d’octubre de 2011 i el 15 de febrer de 2012. Amb la qual cosa tenint en compte que els terminis aplaçats de la temporada normal són el 15/09, 15/11 i 15/01/2012, tret del mes de desembre, cada més tindrem un càrrec al banc del nostre estimat Liceu. Cal fer un pressupost de tresoreria per sortir amb solvència d’aquesta inversió.

Cadascú se sap lo seu i tampoc és el cas de fer la llagrimeta, però si que vull insistir en que no es poden comprar entrades sense saber qui cantarà, això em sembla intolerable.

Les meves paraules quedaran al fons d’un sac trencat i tots, jo el primer, farem panys i mànigues per demanar-les el primer dia, ja que el Liceu com sempre ha fet el mateix Festival de Bayreuth, juga amb el màrqueting i sap que la marca Bayreuth és suficientment poderosa com per esgotar les entrades encara que després ens canti el Perico de los Palotes, que deia el meu pare.

A Bayreuth està tot esgotat a no sé quants anys vista i per això fan aquest sorteig fantasma que mai ningú en sabrà treure realment l’entrellat, però no ho podem comparar amb aquesta visita, són coses ben diferents i s’hauria de tenir un respecte, i amb això no culpo tan sols al Liceu, que ho hauria d’exigir, sinó al mateix Festival. Ja comença a ser hora les germanastres oregin aquells despatxos i passadissos tan bucòlics i romàntics com foscos, massa foscos.

Els preus?, per ser versió de concert i coneixent tan sols els directors musicals, caríssims, però tampoc tan exagerats com hom podria imaginar, res que la gran burgesia catalana no pugui pagar, com ha demostrat fins ara a can Palau100 o als Ibercamera, és clar que per escoltar altres directors. Per a tots els liceistes més tronats, passar de 9,50€ a 25€ és molt més que una desviació que la Ministra Salgado ens feria suar amb llàgrimes i orins de sang, però que ens semblaran ben utilitzats, si els cantants ignots donen la talla, però si l’orquestra i el cor sonen molt bé i els cantants són un nyap, malgrat els bravos assegurats del bravejador descontrolat que haurem de lligar a la barana amb un arnés de seguretat, podria ser que s’armés la marimorena, un atre cita del Sr. Hernández i la festa podria quedar deslluïda. El públic del Liceu no és com el de Bayreuth, que ho aplaudeix tot menys els directors agosarats, que són els únics en rebre l’esbroncada per un desencís més generalitzat del que sembla, però que esclata tip d’anys d’espera, de incomoditats i de cantants i produccions discutibles, esperonat per una “genialitat provocadora” per part de l’Enfant Terrible de torn.

Tan sols cal recordar les dues darreres edicions del Siegfried i fer una mica de memòria de com van acabar el primer i el tercer acte. Després d’escoltar aquell permanent atemptat contra l’obra de Wagner i per contra escoltar l’èxit assolit per incredulitat dels torturats oïdors radiofònics, cal pensar que al Liceu, per molt que l’orquestra ens deixi garratibats a la butaca (com si no haguessim escoltat mai orquestres bones), cantants i actuacions d’aquella categoria, no passaran la prova del cotó. Ja seria ben trist, que després de tants anys, la cosa quedés deslluïda.

Si al 1955 l’orquestra i el cor no eren els de Bayreuth, però va venir a cantar qui va venir (no hi han prou arbres al món per construir el reclinatori que mereixia allò), i ens van poder admirar les econòmiques, conceptuals i genials produccions de Wieland, ara vindrà l’orquestra i el cor, i?

Us deixo, perquè semble que si no regalo res, la parròquia marxa de cap de setmana, un segon acte de Tristan und Isolde que us vaig prometre fa dies i que fins ara no he pogut encaixar, tot i que una mica amb calçador.

És tracta de la segona part del concert que es va celebrar a la sala de la Berliner Philharmoniker, el passat 15 de març per recollir diners per la reforma que s’està duent a terme a la Staatsoper de Berlín i on Simon Rattle dirigeix la Staatskapelle de Berlín, l’orquestra del mestre Barenboim i la titular de la Staatsoper, a un equip de cantants que Bayreuth en algun cas “anhela” i que un cop escoltats, penses, no anem bé Richard, no anem bé.

Philharmonie Berlin, 15 de març de 2011
Konzert zugunsten der Sanierung der Staatsoper

Richard Wagner
TRISTAN UND ISOLDE
Acte 2

Isolde: Violeta Urmana
Brangäne: Lioba Braun
Tristan: Ian Storey
König Marke: Franz Josef Selig
Melot: Rainer Goldberg
Kurwenal: Hanno Müller-Brachmann

Staatskapelle Berlin
Sir Simon Rattle

Aquest repartiment que és millor que el que en teoria es pot veure i escoltar a Bayreuth, no té comparació possible amb lo que es va escoltar al 1955 al Liceu, però aquesta és un altre història de impossible solució i que denota el tristíssim panorama wagnerià que ens ha tocat viure. L’orquestra dirigida de manera magnífica per un inspirat Simon Rattle no em sembla suficient garant per fer suportable segons que.

Us deixo amb el llarg i colpidor monòleg del Rei Marque, cantat de manera magnífica, amb tibantors a l’agut (aviso) per Franz Josef Selig.

I AQUI, tot el segon acte.

Avui tenia ganes de dir-ho, total…

Bon Diumenge de Rams

17 comments

  1. Jo volia entrada per Lohengrin, però amb l’incertesa i el preu, m’esperaré fins a l’últim moment. Vull saber què compro.
    Potser invertiré els diners en el METicària del que tenim totes les dades, o pel Gran Macabre que no ens entra en l’abonament del Liceu.
    Un any sense Wagner serà molt dur!

    M'agrada

  2. Hola. A ver si con este ordenador puedo dejar por fin un comentario en este blog. Quería deciros a todos que el 31 de octubre viene un niño de Tölz al Teatro Real para realizar el papel de Yniold de la ópera Pélleas et Melissande, por si quiere ir alguien. Toda la actualidad de este coro está en mi blog.
    Ah, me alegra que Catalunya Música vaya a retransmitir los conciertos de la UER de músicas de SEmana Santa: escucharé con sumo interés el de la Escolanía de Montserrat.

    M'agrada

    • Euterpe, ayer por la mañana escuché el concierto de la Escalonia de Montserrat y me quedé patidifuso.
      Qué maravilla !!!. Están en un gran momento artístico.
      Cuando pueda colgaré el audio.
      Un petó

      M'agrada

  3. colbran

    Yo, con el escepticismo que me caracteriza, me parece que esta visita de Bayreuth va a ser un “quiero pero no puedo”. La perspectiva de Sebastian Weigle dirigiendo dos títulos no es nada halagüeña y con la NO indicación de los artistas que nos visitarán, me temo que nos darán “gato por liebre”. Esto no va a tener nada que ver con el acontecimiento de 1955.

    Si al menos en la dirección orquestal estuviera uno de los nombres que cita Joaquim esto sería otra cosa, pero un posible Vogt y Weigle juntos es demasiado para mí. De todas formas picaré como todos y que sea lo que ellos quieran.

    Quizás tengamos alguna sorpresa agradable. Ojalá sea así.

    M'agrada

  4. Caro joaquim,
    Concordo consigo que a falta de indicação dos cantores é muito importante, sobretudo em versão concerto.
    Para pessoas como eu, que gostam muito de ir ao Liceu (e também gostam muito de Wagner), seria muito útil saber quem canta, para poder tomar decisões com base mais sólida, evitando arrependimentos posteriores.
    Ir de Portugal a Barcelona tem custos e será necessário ponderar bem as decisões.
    Muito obrigado pelo seu texto. É sempre um prazer e uma lição ler o seu blog.

    M'agrada

  5. … Sempre es diu que ” el cliente siempre tiene la razón”…doncs, és així. L´espectador ha de tenir informació específica pel que paga.

    Tot açò d´aquest nou event,….no sé….

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    El que podria ser el fet de comprar entrades amb il.lusió s’ha convertit en una despessa que ben segur faré però bastant empipat.
    Qui pot assegurar que l’orquestra sigui 100% la de Bayreuth? Si no venen directors consegrats d’aquella casa, vindrán els primers solistes de les diferents seccions? I quins seran els cantants? A que ens empasarem més d’un que no haurà ni trepitjat Bayreuth aquell any? (si al menys fos digne)…I totes les funcions concertants!!!
    Em venen ganes de passar de tot això i anar a veure Wagners de veritat a d’altres llocs.
    Això si, serem, segons les nostres autoritats i els nostres mitjans de comunicació, la ciutat referent mundial en l’univers wagnarià. Quina joia! Bayreuth a Barcelona! Ja ho veureu, hi seran tots, no faltarà ningú, tots invitats, clar, que ja se sap com funciona això, i marxaran al primer entreacte, perque ja se sap, una òpera de Wagner es molt llarga i lo important es que Barcelona sigui Bayreuth per uns dies!
    Mare de deu, em sembla que aquest “cuento” de ser una ciutat tant i tant Wagnariana (buf, quin pes!) ho hem pagat molt car aquesta vegada.
    I dic jo, amb aquest diners gastats de MALA MANERA, que deu ser un dineral, no es podien haver invertit en millorar l’orquestra i el cor? No es podria haver invertit en portar produccions noves i cantants de prestigi contrastat? Tindrem un Wagner absolutament devaluat i ens hem d’empassar la Flauta de Comediants? No es podria haver invertit per fer un Faust com cal i no haver de passar la vergonya de llegir que es farà fragmantat? I si tant pesat es el Matabosh amb la pesada Aida (mira que en va fer d’òperes en Verdi!), per què no gastar-se els diners al menys amb una producció nova?
    Sabeu que vull dir, no? Que ho tenim gairebé tot de segona o tercera divisió i ens gastem els “cuartos” per a portar espectacles que son…de segona o tercera divisió tambè!
    Al que de veritat li corri una mica de sang wagneriana per les venes li demano que no se les talli. No val la pena. Jo no ho penso fer. Però estic molt empipat.

    M'agrada

  7. No me’n voldria anar a dormir, sense agrair-vos els vostres comentaris.
    A vegades em sembla que vaig absolutament contracorrent i si no fos pels vostres comentaris ho certificaria, cosa que no voldria dir que em fes canviar d’opinió.
    Si Bayreuth no anuncia els seus repartiments ha de fer una concessió al Liceu, sobretot tenint en compte que les versions són de concert.
    Insisteixo amb aquest fet, ja que sembla ser que és l’argument que la Direcció del Teatre utilitza.
    Bayreuth mai surt del seu feu, si ho fa per una vegada, també per una vegada haurà d’anunciar amb la suficient antelació el repartiment. Bé que ens ho fan pagar amb molta antelació, haurien de tenir consideració al públic. Nosaltres estem al costat del teatre, però com bé diu FanaticoUm si ha de venir de Portugal, hauria de ser coneixent els cantants.
    Voleu dir que amb cantants mediocres, per molta orquestra i cor del Festival, la gent es sentiria atreta per l’oferta?
    Aquesta és la gran diferència.
    Nosaltres peregrinarem per a anar al turó verd, amb tot el que representa de mística, de celebració, de tradició, d’acústica especial, però si ells venen a mitges, sense una de les vessants més potents, com és l’escènica, no poden venir amb l’etiqueta i dos dels directors de segona que tenen ells, tot i considerant la seva segona, de categoria.
    Em sembla tan assenyat el que dic, que pregaria a algú que pensi que estiv equivocat que ho deixi escrit aquí.
    Moltes gràcies a tots.

    M'agrada

  8. Kucharón

    Buenos días,
    Otro de los motivos por los que nos han colocado lo de Bayreuth en la programa de este año puede ser para evitar la desbandada de abonados que la programación del curso que viene puede provocar, y de esta manera retener unos cuantos para poder sacar el abono-Wagner. Igual soy un malpensado pero…
    En cuanto a los repartos, desgraciadamente, al Liceu no le queda más remedio que adaptarse a las normas de Bayreuth y todos a callar, que si no hay verdura no hay postre.
    Saludos

    M'agrada

  9. KÀTIA

    Trencarè la guardiola a veure quants centiments i tinc perquè com diu Joaquim ( que com podeu notar ens estalvia molta feina )l’assumpte Wagner ens pot surtir per un mogollón.Jo això de pagar cada més el Liceu no m’agrada gens.Tambè esperarè a veure què passa,qui canta….

    M'agrada

    • El perill d’aquesta lògica espera és que quan sàpigues el repartiment, si t’interessa, ja no tinguis possibilitat d’aconseguir una entrada. Estem ben enganxats.
      I això que comprem un producte alemany, que se suposa que hauria de tenir totes les garanties…

      M'agrada

  10. Lo triste es que no necesitan anunciar los cantantes, porque nos pegaremos por las entradas igualmente y volarán en unos pocos días. Son muy pocas funciones y solamente con los wagnerianos de Barcelona, tienen asegurado un lleno absoluto.
    Así que nos tendremos que quedar con la duda hasta el final… y si la cosa sale mal, habremos gastado el dinero hace tantos meses que ni nos dolerá.
    ¡Qué dura es la vida!

    M'agrada

  11. toni

    Solamente por la “probable” Orquesta del Festival.Que la mágia de la misma se fragua en el mítico foso, por su sonoridad y empaste de las familias de instrumentos, además de la calidad contrastada de los músicos.Que probablemente en el Liceu se ubiquen en el escenario,y desgraciadamente la seca y pésima acústica del Liceu, no ayudará al evento.Y si además añadimos a los dos directores que se harán cargo de los Dramas, y con los previsibles cantantes que traerán, no me apunto a la fiesta de la biznieta y Matabosch.

    M'agrada

  12. Carlos R.

    Es cierto lo que dice Toni, en el Liceo y desde el escenario, la orquesta de Bayreuth no sonará a Bayreuth, sonará bien, de eso nadie tiene la menor duda, pero ¿Qué diferenciará ese Bayreuth de lo que pudiera ser Frankfurt, Munich, Berlin o cualquier treatro germano de primer nivel?
    Sin la acústica del Festival, con la orquesta y el coro encima del escenario, los directores anunciados y los cantantes sentados en primera fila, solamente cabe esperar que la cosecha del 2012 sea buena, de no ser así, la desilusión puede ser notable.

    M'agrada

  13. xav

    Bayreuth és Bayreuth. El Liceu és el Liceu i mai serà igual per molt que s’intenti o vulgui fer-ho semblar.
    L’orquestra no serà la mateixa i els cantants seràn els que es puguin.
    De totes formes estarà ple. Segur¡¡¡. Sino ja ho ompliran amb convidats com s’ha fet d’altres vegades.
    xav

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: