IN FERNEM LAND

OBC:GERHARD, PALOMAR I RAKHMÀNINOV


El concert número 27 de la temporada de l’OBC no va engrescar al public del diumenge, suposo que dissabte passaria més o menys el mateix, i l’Auditori presentava un aspecte força descoratjador.

Dos obres del segle XX, malgrat que la de Rakhmàninov no presenta cap inconvenient a les orelles més conservadores, i una del XXI encara són un handicap lamentable per la majoria del públic i fins i tot dels abonats, que tenint l’entrada, s’estimen més no anar al concert.

Tampoc és que el mestre Josep Caballé Domenech, el director convidat a dirigir aquests dos concerts motivi, avui per avui, corredisses per anar a buscar entrades, però el cert és que el concert va suposar una magnífica proposta, ja que sobretot les dues primeres obres, les més desconegudes i que van motivar la desbandada dels melòmans dominicals, en van agradar molt.

Robert Gerhard  és un compositor eclèctic que va jugar amb tendències i escoles, sense militar incondicionalment en cap d’elles i movent-se amb llibertat i naturalitat amb la melodia, si ell ho creia convenient. Hores d’ara i després de tants anys, els sectaris del serialisme no li han perdonat i reneguen d’aquestes obres i ja no diguem res si els ritmes denoten una influència de la música nacionalista espanyola,   com també succeia en la seva magnífica òpera The Duenna, que quan es va estrenar al Liceu va motivar per aquest motiu, els escarafalls de la secció quadribarrada de la nostra intel·lectualitat.

Les danses de Don Quixot (Variacions sobre un tema cavalleresc), escrites entre 1940 i 1941, denoten sobretot a la introducció, unes influències post Falla que al menys a mi, m’han predisposat amb bona actitud per deixar-me sorprendre amb una riquíssima orquestració i uns plantejaments musicals que oscil·len entre el serialisme, el dodecafonisme i els aires folklòrics, per endinsar-nos en el món del Quixot, utilitzant amb magisteri tots el recursos d’una gran formació simfònica.

La segona obra era un encàrrec de l’OBC i la Fundació Autor al compositor badaloní Enric Palomar (1964) que ja ens va sorprendre de manera positiva amb La cabeza del Bautista al Liceu i que amb l’estrena d’aquest concert per a piano i orquestra torna a encertar, amb una proposta que juga com és habitual en la música contemporània, amb la riquíssima orquestració, les dinàmiques contrastades i un univers sonor farcit de sensacions tímbriques, directament heretades de l’univers de Robert Gerhard de qui Enric Palomar es declara deixeble.

Que als cinc minuts no tingués ganes que allò s’acabés va ser tot un èxit i que al finalitzar hagués pensat que el que ens oferia Palomar era mereixedor d’una segona escoltada, m’atreviria a dir que és una proesa.

Tant pel que fa al piano solista, excel·lent i virtuosístic Iván Martín (Las Palmas 1978) com pel gruix de l’orquestra i els solistes que tot sovint interactuen amb el piano, van mostrar-nos l’interessant discurs que es va desenvolupant amb contundència, no exempt del lirisme misteriós del segon moviment i del gran i habitual desplegament esclatant de tota la família de percussionistes que atorguen a la música contemporània un segell comú, però en aquest cas també personal i distintiu. Aquest concert no em va sonar a banda sonora de pel·lícula de por, oi que m’enteneu?

En acabar l’obra,  Enric Palomar va rebre quelcom més que els habituals aplaudiments de cortesia i alguns bravos, entre ells els meus, aconseguint un èxit merescut i extensiu al esforçat pianista i a Caballé Doménech, que han fet  possible aquesta magnífica estrena.

A la segona part l’OBC va interpretar les Danses simfòniques, op 45 de Serguei Rahhmàninov, escrites al 1940, tres anys abans de la mort del compositor i per tant del mateix període del ballet de Gerhard que ha encetat el concert.

Malgrat ser obres absolutament coetànies i ambdues experimentant amb el gran potencial sonor d’una orquestra simfònica, els universos no poden ser més distants. Mentre Gerhard no va parar mai d’evolucionar, investigar i jugar amb les diferents escoles i tendències, Rakhmàninov en canvi es va aturar en el seu exuberant romanticisme melòdic i un carreró ancorat en el passat, legítima opció, però condemnada a no tenir successió possible.

Les Danses simfòniques són molt proclius a que un director amb molta personalitat ens deixi “la seva” versió, però Josep Caballé Doménech, sempre sota control i extraient de l’OBC molt del seu potencial sonor i expressiu, em va donar la sensació que es quedava una mica a mig camí, mancant-li traspassar la frontera de la bona lectura, per fer-ne una creació.

En qualsevol cas un concert magnífic que es van perdre tots aquells que dissabte i ahir diumenge van decidir quedar-se a casa.

Per a tot ells i per a qui ho vulgui tornar a escoltar, aquí us deixo els enllaços:

Robert Gerhard (Valls 1896- Cambridge 1970)
Danses de Don Quixot. variacions sobre un tema cavalleresc (1940-1941) mp3
Introducció
I Dansa dels traginers
II L’edat d’or
III La cova de Montesinos
Epíleg

Enric Palomar (Badalona 1964)
Concert per a piano i orquestra (2011) mp3
Primer moviment-Segon moviment-Nocturno
Piano Iván Martín
estrena

Serguei Rakhmàninov (Semyonovo 1873 Beverly Hills 1943)
Danses simfòniques op 45 (1940) mp3
Non allegro – Andante con moto (tempo di vals) – Lento assai – Allegro vivace

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Director: Josep Caballé Doménech

Durant el dia d’avui és publicarà l’apunt del cantant del mes de maig.

11 comments

  1. Albert

    Una pregunta: suposo que us llegiu les notes al programa dels concerts. En aquesta ocasió us han estat útils? Creieu que són un servei ben fet habitualment? Hi trobeu a faltar o us sobra quelcom? No és una pregunta retòrica. Crec que és un tema interessant a comentar.

    M'agrada

    • Hola Albert.
      El programa és una eina imprescindible, però no sempre hi trobo la guia que jo voldria.
      El seu interès rau en la destresa de l’encarregat de fer les notes i quan les obres són poc o gens conegudes, com és el cas en les estrenes, la informació és essencial.
      En aquest cas, no estaria gens malament que fos el mateix autor qui ens expliqués la seva obra, tenint-lo tan a ma, que ho hagi de fer un altre, em sembla desaprofitar una ocasió immillorable.
      Pel que fa a la resta de informació, seria convenient que quan l’OBC té una versió gravada es mencionés al programa.

      M'agrada

    • Josep Olivé

      Doncs el programa de mà dels concerts de l’OBC tenen una qualitat mitja acceptable. Depenent de qui l’escriu pot anar de força interesant a força convencional com en totes les publicacions. Estic d’acord amb Joaquim en que en aquesta setmana hauria d’haver estat firmat per el propi Palomar, que era la gran novetat. Qui millor que ell ens pot explicar el seu concert?

      M'agrada

  2. Manuel

    Encuentro el programa de mano más interesante como ritual que por la información que contiene:Su interes radica en predisponer al oyente no a una contemplación, sí no a una lectura del texto musical. Esos cinco minutos de sosiego e intimidad te predispone a escuchar (que no oír pasivamente) la obra musical. Mencion a parte la interesante opción de tener este documento informaticamente dado la accesibilidad de disparos lectores.

    M'agrada

  3. Jordi C.

    Diumenge, Joaquim, va ser un gran concert. No erem molts però vàrem sortir contents. Caballé és un molt bon director, seriós però de garantia. A mi, personalment, m’hauria agradat molt per a portar la nostra orquestra.
    No sempre és el cas, però quan desapareixera la fòrmula ”olleriana” d’incloure les firmes de crítics de premsa en actiu al programa de mà?.
    Més que res per un tema de soposada imparcialitat i frescor.

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    En aquesta temporada ja m’he trobat varies vegades en la mateixa tesitura: programa poc atractiu i resultat plenament satisfactori. I coincideixo amb que va ser la primera part la que va donar peu a aquesta satisfacció. No vull dir amb això que les Danses no m’agradesin, en absolut, m’agraden i les disfruto, però tinc tant present i a la memòria en Rakhmàninov i el seu piano concertant i genialment romàntic que la resta de la seva obra, exceptuant la segona simfonia, no m’acaba de fer el pes.

    Res a afegir al que has mencionat d’en Gerhard. Els diferents estils que va conreà estàn pràcticament tots inserits en aquest ballet, i de manera molt bella. Curiosament el contrast estilístic (quasi anem de Falla a Schonberg i viceversa) de les diferents seccions no pertorba gens el discurs de la suite.

    El concert per a piano doncs una sorpresa molt agradable. Música comtemporània, actual, arriscada i entenedora, lluny de l’elitisme un tant pedant i ininteligible d’altres compositors locals reconsegrats (Ginjoan, Luis de Pablo i companyia…ho sento, però no els soporto). Crec que en Palomar (com un altre compositor català, l’Amargós) son compositors actuals, que fan obres comtemposrànies entenedores i sense renunciar al risc.

    L’Ivan Martín es un pianista que m’agrada moltíssim. Es líric, les notes sonen clares i diàfenes i em conecto fàcilment amb les seves interpretacions.

    En Caballé és un bon director de casa nostra que hem de potenciar i seguir. Potser el seu gest és poc expessiu encara peró es nota control absolut de l’orquestra i de la partitura. Molt interessant la seva entrevista a la Revista Musical Catalana.

    M'agrada

  5. bocachete

    Sí, realment interessant, el Palomar. Jo també citaria en aquesta línia el Salvador Brotons (el Stabat Mater que va estrenar al Palau fou sensacional) i, de vegades, el Benet Casablancas, encara que aquest de vegades és un pèl dur, o el Xavier Benguerel.

    Jo, dels programas… no sé, de vegades els trobo massa pobres, que tampoc no diuen gran cosa. Estan bé els que intenten guiar una mica en l’estructura de l’obra, però sovint es limiten a quatre apunts biogràfics i algun comentari general de l’obra i para de comptar. En aquest sentit, l’ONE ha fet programes generals de les seves temporades que eren autèntiques monografies raonades amb moltes dades. Potser tampoc no cal arribar a tant, però sí que s’agrairia una mica més d’aprofundiment. Diguem-ne que ara es queda en un primer nivell d’iniciació, però manca alguna cosa més per al públic ja iniciat. Ara, això serien més pàgines, més despesa… Caldria pagar-lo, com al Liceu? Si fossin deu, quinze pàgines (no cal que hi hagi fotos, tampoc), amb articles com Déu mana i cobressin tres euros, per exemple, encara… Com els Quaderns de l’OBC, si fa no fa Sempre, deixant un paperet gratuït amb el programa, és clar, per qui no vulgui res més.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Exacte, exacte, com els quaderns! Em sembla molt bona idea, i seria lógic pagar uns dos o tres euros per cubrir els costos (més frequents que en el Liceu ja que la quantitat de concerts és substancialment més alta que la de òperes), amb full adicional resumit per a qui no volgui el quadern.

      M'agrada

  6. Joaquim,
    Vaig escoltar per ràdio el concert de piano de l’Enric Palomar. No sabia de qui era i el trobava interessantissim. Va ser una agradable sorpresa descobrir el nom de l’autor. Quant a Rakhmaninoff, tens raó, però va ser un plaer immergirme en la seva melangia.
    Gràcies pels enllaços.

    M'agrada

  7. Josep R. Noy

    Molt d’acord Joaquim. Va ser un més que bon concert. Ja coneixia la peça de Gerhard i sempre m’ha encantat. El concert de piano interessantíssim: m’agradarà molt tornar-lo a sentir.Les interpretacions més que correctes: molt bé el jove pianista i Caballé Domènech sempre m’ha interessat per les seves versions generalment encertades i acurades, i diumenge no va ser excepció. La peça de Rachmaninov no és per tirar coets, però té coses interessants. El segon temps, el vals, per exemple el vaig trobar suggerent i em va mantenir interessat. El final en canvi no vaig saber veure a què jugàvem. En tot cas un magnífic concert: els que van “desertar” s’ho varen perdre, sens dubte.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: