IN FERNEM LAND

LICEU: DER FREISCHÜTZ


No son manies meves d’aquelles que molts em retraieu sovint dient-me que mai trobo res bé. Tan sols calia observar la resposta del public sobirà durant la representació d’ahir diumenge, escoltar els comentaris a l’entreacte i veure i viure la reacció final, per constatar que aquest Der Freischütz és el fracàs de la temporada.

Sempre hi ha un títol que malgrat tenir sobre el paper motius de sobrat interès, acaba sent una rave i aquesta temporada tot sembla indicar que serà aquest.

Michael Boder que ja fa temps que sabíem que substituïa al prèviament anunciat Marc Albrecht, és molt possible que hagi volgut assegurar la coherència global abans que intentar extraure petroli de pous assedegats de més riquesa. L’obra mestra de Weber és una filigrana orquestral, de grandesa tímbrica que en mans d’un gran director i una bona orquestra esdevé una òpera indispensable, és clar que també seria necessari retallar bastant els diàlegs, per altre part absolutament retallables, per tal de gaudir-la com cal. Hores d’ara no crec que ningú s’ofengui si dic que allò que importa d’aquesta òpera és la música i la historieta i els diàlegs són impossibles i prescindibles.

L’Orquestra del Liceu i no vull insistir més, és la que és, i amb el fonament d’una secció de corda prou solvent i com a principal punt fort, va haver de lluitar amb una secció de metall complicada, ahir no tant per les errades que no va tenir, però si amb el so decididament millorable d’alguns instrumentistes.

També vaig trobar a faltar brillantor, tant tímbrica com dinàmica i tot, potser ajudat per la depriment i plana il·luminació escènica, va acabar per sumir-nos a tots, en el més trist dels ensopiments.

Alguns detalls i algun acompanyament van estar ben orientats, però en l’escena cabdal de la gorja del llop, li va mancar la impactant basarda que molts directors, i no cal anar a parar als grans, saben donar-li. Aquest cop el mestre Boder, que tantes vegades he lloat, no va poder aixecar el vol d’una representació feixuga.

Menció especial pel solo de viola en l’acompanyament a la magnífica ària d’Ännchen del tercer acte, on Anna Aldomà, lluint tipet i tall espectacular a la faldilla, feia exhibició de cames i virtuts musicals, seguint les instruccions de les genialitats de Herr Konwitschny, que més aviat escàs de idees, va anar a buscar recursos més enllà del llibret de Johann Friedrich Kind.

L’Orquestra del Liceu va oferir una prestació mancada de l’alè romàntic i l’exuberància tímbrica, però el Cor tampoc va tenir el seu dia, i tret del famós cor de caçadors, cantat des del fossar, amb compacte equilibri per les veus masculines, la resta de les nombroses intervencions es van veure afectades per les preocupants sonoritats que emergien de les cordes femenines, principalment de les sopranos.

Descartat Peter Seiffert per una sobtada malaltia, la titularitat del rol de Max anava a càrrec del sempre solvent Christopher Ventris, però que ves per on, ahir tampoc tenia un gran dia, si bé és veritat que no va fallar res, li va mancar romanticisme i demostrar-nos que també és capaç de cantar-nos piano, cosa que ahir no va fer en cap moment, ni tan sols en l’escena a casa de Agathe , quan ha d’aflorar el Max més líric i enamoradís. Mancat verietat expressiva, em va acabar desinteressant.

Projecta bé, la veu és prou bonica i no fa patir, però cal demanar més a un cantant que degut a la mancança de tenors del repertori alemany, sovinteja tots els teatres importants del món.

Agathe va ser la senyora Seiffert. És lleig que la presenti així, ho sé, però si no fos la senyora Seiffert i tan sols fos Petra Maria Schnitzer, no hagués fet la carrera que podrà lluir i explicar als seus néts, quan sigui una venerable senyora, còmodament retirada qui sap si a una urbanització mallorquina.

La senyora Schnitzer posseïa en els seus millors anys, una veu lírica, amb un cert volum i una projecció irregular. No era una soprano distingida, era solvent per la temporada de Graz o Karlsrue, però en cap cas per la impressionant llista de teatres que ha sovintejat gràcies a les influències del seu espòs.

Ara, la senyora Schnitzer, després de creure que era una soprano lírica spinto i castigar la seva veu, ha de patir i fer-nos patir, amb un cant “guadianesc”, és a dir, ara la sentim ara no, i quan la sentim, ara emeto sons calants o ara crido una mica. Ella si que ha intentat apianar, però sense tècnica és impossible i tan sols intentava abaixar el volum d’emissió, cosa força diferent a apianar i que tenia com a resultat la no audició, que si us haig de ser franc, era molt millor. Jo fins i tot sent dolent, però dolent de veritat, he pensat que Herr Seiffert havia marxat per no sentir-la. Com es poden cantar tan discretament les dues meravelloses àries que Weber li va escriure?.

El millor i de lluny va se Albert Dohmen, fent un Kaspar molt convincent, tot i que contagiat del desànim que va anar cobrint amb una espesa capa tota la representació. Quan parla emet una veu cavernosa que fa por, quan canta no tant, però si que el seu cant és prou incisiu i la seva veu prou sonora com per fer un bon Kaspar. És un excel·lent cantant i una veu important, que no cal descobrir ara, després dels rols que ens ha fet al Liceu.

Ofèlia Sala, a la que tots sabeu que no m’he cansat mai de valorar molt, li sonava més la veu quan parlava que quan cantava i aquest fenomen quasi paranormal, l’ha perjudicat molt durant tota la representació. L’excés d’activitat escènica, tampoc l’ajudava gaire, arribant a fer-se odiosa, parlo del personatge i no d’ella, òbviament. És el primer rol que fa que no m’agrada gens ni mica, i és en teoria un rol ideal per a ella.

Rolf Haunstein com a Kuno i potser massa estrident Lauri Vassar com a Ottokar, i això que tan sols té un agut, però renoi!. Discret, Manel Esteve Madrid com a Kilian i un luxe asiàtic l’eremita de Matti Salminen, que tot i mostrar una veu segura, la brevetat de la part no li dona temps a escalfar, per la qual cosa els greus rotunds de la seva penetrant sonoritat, van quedar bastant discrets.

El rol parlat i aquest cop en un ridícul català, de Samiel, ha estat interpretat per un disciplinat Alex Brendemühl.

El motiu per el qual en Joan Matabosch ens ha portat aquesta producció al Liceu romandrà com una incògnita, fins que el primer dia que el vegi i tingui l’oportunitat de parlar amb ell, li pregunti.

Preguntes possibles a fer-li:

Primera, per què lloguem produccions de Zuric, un teatre amb l’escenari molt més petit que el del Liceu i que mai acaben d’emplenar el nostre, donant una sensació de pobresa absoluta?

Segona, per què si és una producció llogada, per tant algú ja la deu haver vist, ens porten aquesta rampoina, antiga, lletja i mal resolta?

Tercera, per què el Senyor Konwitschy que ens ha demostrat que discutible o no, sap extraure el suc a obres amb possibilitats, accepta dirigir Der Freischütz i es limita a un ascensor ridícul, i un home-llop que ensuma l’entrecuix d’una corista per acabar orinant-se i marcant territori en l’escena més incomprensible de tota aquesta fallida i nefasta producció, tot deixant la resta quasi idèntica al llibret original, amb quatre atrezzos per donar-li certa modernitat?

Quarta, com és possible que llegint la llarga llista de assistents a la direcció d’escena, escenografia i il·luminació (aquests no tenen perdó de Déu), l’obra estigui tan mal assajada i actuada? Primer s’il·lumina l’escena i després els cantants encenen les espelmes, primer se sent el tret i després es veu la fogonada i així anar fent.

Cinquena, què es valora més alhora de llogar una producció, el nom del responsable que la signa, o l’interès de la mateixa?. Entenc que al Sr. Matabosch li agradi farcir les temporades amb certs noms que segons ell donen prestigi al teatre, entre ells Konwitschny, però no puc arribar a entendre que un cop vist el resultat, estigui d’acord amb això.

Sisena, i perdoneu però algú ho havia de dir, deixin de fer-nos els singspiel alemanys en la seva integritat. El que es diu ens importa poc, té una quasi nul·la importància i sobretot, fan que l’espectacle vagi decaient de mica en mica fins a fer-se soporífer, llarg, feixuc i absolutament insuportable, perjudicant de manera definitiva l’aspecte més important, el musical.

Ja pot signar-ho el diví Konwitschny i el Sr Ramon Oliver en el programa (excel·lent per cert), intentar fer-nos creure que aquesta és una genial manera de presentar-nos la història, sense el bosc, ni cap de les connotacions romàntiques que tan bé defineixen aquesta obra, però el tercer acte no hi ha per on agafar-lo.

Pel que fa a la famosa i esperada escena de la Gorja del Llop, m’ha decepcionat moltíssim, tant en l’aspecte musical, ja esmentat, com per la solució escènica, absolutament ridícula, pobre i gens adient per a un teatre i escenari amb unes teòriques possibilitats escenogràfiques, que ja he perdut definitivament l’esperança de gaudir plenament.

Que la poesia visual vingui per unes llumetes imitant un firmament, mentre Agathe canta el recitatiu de l’ària del segon acte, és com a molt, infantil, de final de curs. I ara que ningú em digui que és precisament això, una versió naïf. Com deia el meu pare, agafat per aquí que no cauràs.

Apa, ja m’he quedat una mica més descansat, no del tot, però és que no m’he esbravat com acostumava quan era jove, protestant sorollosament. Ara amb In Fernem Land i sense cridar tant, arribo més lluny.

Ja és una pena que després de tants anys sense aquesta obra, tot hagi sortit tan galdós.

92 comments

  1. JORDI

    Perdona Joaquim una broma inicial: en aquest Blog tu ets el “puto amo” i per tant hem de partir de la teva anàlisi, malgrat que si fossis com Mou faria temps que t’hauria esborrat del meu univers operístic.
    A partir d’aquí crec que avui només estic d’acord amb tu amb que els trets anaven poc sincronitzats. A mi m’ha semblat una producció meravellosa, on es mostren clarament els elements iconogràfics: baixada als inferns, pacte amb el diable, peixos com a símbol de Crist, el perdó de Deu als pecadors,etc.
    I és que desprès de més de trenta anys de llicenciar-me en una carrera de Ciències de la Salut i que encara continuo exercint ara estic fent Història de l’Art com a segona carrera i t’asseguro que he vist el muntatge com una obra que em podrien posar a l’examen per a comentar.
    Ja se que tot és opinable, però els detalls dels músics a dalt de l’escenari, tant al primer acte com la “violoncel•lista dimonieta “ del tercer acte estan molt be. (El diàleg de la violinista dimonieta i l’Ofelia Sala m’ha semblat espectacular).
    En resum des del punt escenogràfic un excel•lent. En quant als cantants en la meva opinió superba l’Ofèlia Sala tant en cant com en interpretació i com que algú ho havia de dir: “Tenir assegut a Matti Salminen” a la primera fila de la platea del Liceu i fer-lo sortir cinc minuts a cantar és com fer sortir Messi al minut 90”.
    I per a acabar una cosa molt subjectiva però real: a la meva dona ,a mi i a amistats comunes ens ha agradat molt.

    M'agrada

    • Hola Jordi, no saps pas com me’n alegro que us ho passéssiu tan bé. En general i sense voler portar l’aigua cap el meu molí, em sembla que la funció d’ahir no va ser un gran èxit, però potser és una percepció molt subjectiva i els grans aplaudiments que no hi va haver després de les àries i sobretot al final, no signifiquen res.
      Pel que fa a la vessant teatral. Que el primer dia no sortís a saludar l’equip responsable, ja denota alguna cosa, no et sembla?
      Finalment, la broma inicial és de molta actualitat, però si el patiment és tan gran i constant, per què llegeixes “punto pelota”? (és broma també)

      M'agrada

  2. maria teresa

    Doncs Jordi, et felicito, fill!, pero jo em vaig avorrir bastant..La música,que te moments espléndits com ja sabeu, la vaig trobar servida sense cap emoció, i així la vaig rebre: fredament. I em sap greu perque es maquíssima
    De la posada en escena del senyor Konwitschny, tant sols diré alló de “molt soroll per res”, em va semblar escenificació lletja i com inacabada, que no es el mateix que minimalista (aquell calaix amb escales pintat de verd del tercer acte sembla mes propi d’un assaig)
    I finalment,per no fer-ho llarg, que no es el meu costum: totalment d’acord en que ens poden estalviar els diàlegs.

    M'agrada

  3. saisbcn

    Gracies, Joaquim! Va ser penós! Suscric fins la última coma del teu post. I que dir de la ingeniosidad, de cantar en “off” via televisor? Sort que ens vam retirar després de la pausa – el cor dels caçadors habria estat molt decebedor sense veure’l al escenari!.
    Las parts parlades normalment m’agraden perque las entenc pero a estones per la pronunciació dolenta combinada amb una interpretació idem son un patiment. Si estiguessin ben interpretades suposo que tampoc avorririen a la resta de public que no entén l’alemany

    M'agrada

  4. colbran

    Un desastre mayúsculo. No se salva por ninguna parte. Un aburrimiento de primer orden. No es suficiente que Albert Dohmen cante bien y Salminen nos haga una colaboración de lujo para salvar algo que no hay por donde cogerlo.

    Mientras iba soportando la representacion, me iba preguntando si es que el Sr, Matabosch nos está obligando a dominar el alemán, con “chutes” idiomáticos de “singspiele” germánicos que ni cuando se graban lo son con la integridad de los diálogos: 90 minutos de “conversación” en “Die Entführung aus dem Serail” y ahora 60 minutos en “Der Freischütz”. Ya está bien.

    El público quedó tan harto al final de la primera parte (actos I y II unidos) que ni aplaudió y entonces Herr Boder se dió la vuelta en el podio e iniciando un aplauso nos obligó a aplaudir a los asistentes, a mí no, que conste. Esta indicación de Michael Boder la encuentro tan insólita como dictatorial, ya que si el público no quería subrayar con aplausos la mamarrachada que se nos ofrecía, estaba en su pleno derecho. Precisamente la orquesta no tuvo uno de sus mejores días y el comienzo de la espléndida obertura fue garrafal, por poner un claro ejemplo.

    Fallos escénicos ya los ha señalado Joaquim, pero hay uno del cual aún me estoy riendo y es cuando Ofelia Sala, en casa de Agathe (que funciona con velas, cuando en escena hay luz eléctrica por todas partes ascensor, etc…) dice algo así como “uy, qué oscuridad!” y como había una vela encendida tuvo que soplar para apagarla para encender la que correspondía. Los Hermanos Marx lo hacían mejor.

    Lo de La Schnitzer es de juzgado de guardia e inadmisible. No hay cantantes en nuestro país o fuera que puedan asumir el rol de Agathe con dignidad? Es una estafa de primer grado. No comprendo tampoco como a Ofelia Sala se le ha marcado su gracioso rol como una payasa patosa
    de mala zarzuela (el “singspiel” equivale a nuestra zarzuela).

    La partitura de Weber está plagada de temas hermosísmos y originales, pero tiene alguno que ayer chirrió un poco (probablemente por mal interpretado) y otros que demuestran palpables influencias de compositores anteriores y que hasta ayer no me había fijado, como es el preámbulo orquestal que precede al aria de Max del primer acto y que recuerda al del “Abscheuliger!” de “Fidelio” y las interrupciones con diálogo intercalado del aria de Kaspar en el segundo acto que ya las utilizó Mozart 40 años antes; incluso la música del aria recuerda el estilo mozartiano.

    Sigo creyendo que el momento musical más destacable de la obra es “Und ob die Wolke” aunque Petra-Maria Schnitzer hizo todo lo posible para destrozarlo, involuntariamente, claro.

    Quizás tuvimos un día mal expectado para esta ópera y el segundo reparto o el primero en otras funciones rindan más (coro y orquesta incluídos), lo que ya no hay quien salve es la producción y la dirección escénica que se sitúa a la altura del reciente “Il trovatore” o incluso por debajo.

    Una mala elección, Sr. Matabosch.

    M'agrada

  5. isabel

    Jordi, sort n’hi ha que no tots estem d’acord, però jo vaig trobar que la d’ahir, va ser una funció fallida en general. No em va agradar la orquestra (semblava que s’estiguessin avorrint ells també), no em va agradar Agathe, si em van agradar Kaspar i Otokar. De Salminen em va agradar l’aspecte smmbòlic que va tenir. En quan a a la versió teatral em va anar decebent a mesura que s’anava desenvoupant fins a arribar a confessar-me a mi mateixa que no hi havia per on agafar-ho.
    Una pena. Crec que ja es va notar en la reacció del públic en general.

    M'agrada

  6. Bé. Pero com que jo no la he vist encara, m’he llegit el que diu en JORDI dos cops, i estic pregant perque la resta ahír hagúessiu dinat tots plegats una paella amb males condicions.

    I perdoneu però algú ho havia de dir: Fer-nos els singspiel alemanys en la seva integritat es també una pedanteria.

    M'agrada

    • colbran

      Me parece que algo ya vengo diciendo al respecto, desde la última puesta en escena de “Die Entführung aus dem Serail” e incluso en el comentario de más arriba.

      Es lógico que haya alguien a quien le guste esta producción aunque a la inmensa mayoría no, pero yo creo que en ese caso debiera buscarse un teatro más pequeño para producciones experimentales o rompedoras, ya que un teatro con 2.250 localidades ha de contentar a mucha más gente que a una minoría. Pero ya son demasiadas producciones para minorías creo yo y también tenemos derecho las mayorías a disfrutar de escenificaciones como “Boulevard Solitude”, “Death in Venice” o “La fille du regiment”, por poner unos ejemplos de excelentes puestas en escena que han gustado a todos o casi todos.

      M'agrada

      • saisbcn

        ¿experimental? ¿rompedor? a estas alturas una puesta en escena de este tipo no tiene nada de experimental ni de rompedor. todo está más que visto.¿ …y los globitos de fiesta fin de curso? Lástima por los que intentan dar lo mejor, por el tiempo, por la ilusión que teníamos en esta obra…una decepción en toda la regla.

        M'agrada

      • colbran

        Bien, no deja de ser rompedor o díle chocante que en una localidad en que algunos tienen luz eléctrica en plena calle (Salminen desenrosca una bombilla hacia el final de la obra), en casa de Agathe se alumbren con velas y a la izquierda del escenario haya un ascensor moderno de puertas herméticas, no como los antiguos, por el que tanto pasan seres diabólicos como no. Claro, es el ascensor del diablo y además él tiene tele y todo, pero no de última generación (como debiera corresponderle a un demonio con clase), sino de las antiguas… Una auténtica tontería.

        M'agrada

      • saisbcn

        ah! correcto en este sentido “chocante”: que los elementos chocan entre si…tal vez sea el propósito artístioc esta …¿incoherencia?

        M'agrada

  7. Emilio

    Empezaba un servidor a estar preocupado. Últimamente no compartía las opiniones del prestigioso autor de este blog y ello me preocupaba pues tengo en valor su criterio. Asistí a la primera de El cazador furtivo el pasado día 12. Y me aburrí mucho. Los principales defectos del espectáculo, en mi modesta opinión son dos. Uno radica en no haber recortado la parte hablada. Y el segundo es que los dos protagonistas principales en lo vocal no logran servir adecuadamente las exigencias de sus roles. Si a ello le sumamos las múltiples ideas de bombero, con perdón de los bomberos, que nutren la producción obtenemos como resultado que este es el título fallido de la temporada.
    No he encontrado el el post una línea que no suscriba. Una idea más: Cuando estas óperas románticas se montan presidiendo de los elementos que las hicieron famosas se va camino del fracaso. La idea está muy bien escrita en el post. Una ópera de bosque sin bosque.

    Soy el Emilio no habitual. Lo digo para que caigan sobre mí los palos que correspondan.

    M'agrada

  8. Eva D

    Doncs ara m’ho poseu malament… No sé si anar-hi o esperar-me a Arianne…. encara que tenia ganes d’escoltar el cor de caçadors… Què faig?

    M'agrada

  9. Ni l´apuntador s´ha salvat!!…

    Estic segur que molts comparteixen l´opinó d´en Joaquim i d´altres no i, això és el que ha de ser. Tots d´acord seria un món molt avorrit!

    El que Samiel parle català no em sembla un descavell, a la fi, no es diu que el dimoni coneix tots els idiomes?. .. em sembla mes extrany que subtitulen aleshores en alemany.
    Els dialegs….si, interminables….però, com a “Die Entführung aus dem Serail”, on entre el primer i el segon cast hi havia una diferència de durada considerable, influeix tot, l´escena i la concepció personal. Jo sóc de l´opinó que es conserven però que no siguen d´una lentitud soporífera….

    L´escena, per mi, té moments genials i moments…..”sosos”. Tal vegada, en global, és una mes.
    Com a músic, el que més em molesta es quan, com dieu, la música no importa i en casos, com el final del segón acte on el director d´escena vol ( al meu entendre) crear confusió portan-te a les portes de l´infern…s´oblida de la música.

    Això és el que hi ha,és veritat però, sempre pense que és bo fer-se una opinió personal.

    M'agrada

    • tristany

      Home, l’apuntador sí que l’hem de salvar, que aquí l’estimem molt el mestre Tribó !!!

      Bromes a banda, i estic segur que tothom estarà d’acord amb mi, és d’agrair que participis regularment en aquest blog. Potser això t’ho hauria de dir en Joaquim, però -com ell ja sap- IFL és també una mica casa nostra per als habituals. En qualsevol cas, i si més no a títol personal, gràcies, Bernardo!

      M'agrada

      • Gràcies!…
        Ja li ho dic jo al Joaquim. La vostre punt de vista és molt important, sou el públic. Sense públic no hi ha espectacle.
        A poc a poc vaig coneixent-vos personalment a tots i és molt gratificant estar a prop de qui està a platea. Totes les opinions com les de IFL (com dius) et fan veure el treball mes interessant encara.

        M'agrada

  10. bocachete

    D’acord en part, tristament, ja que globalment ha estat una representació, bastant desmotivadora. Encara ells se salven, però la Schnitzer era molt fluixa, i la Sala, és llàstima, però tampoc no se sentia com altres vegades.
    Jo en algun moment vaig trobar l’escena interessant, amb algun efecte de llum o de color encertat, com volent buscar uns efectes molt primaris i ingenus que podien tenir una plasticitat determinada; de fet, el vestuari i alguns moviments del cor semblava que anaven en la mateixa línia. Els símbols i aquestes coses que algú hi troba són molt superficials. Això sí, amb moltíssimes incongruències o detalls absurds i poc treballats: encara no entenc allò de les espelmes i les llums, la veritat, ni l’ascensor, que funciona quan li rota, sense cap coherència d’on va, d’on ve o qui hi entra o surt. La mateixa escena del Congost del Llop… hi ha moments que home… sí que poden ser suggeridors. Ara, l’aparició del dimoni catalanoparlant amb aquell vestidet al final és totalment anticlimàtica i desinfla tot el suposat efecte acumulatiu previ. Mai més que ara hauria estat fàcil fer un efecte visual, no sé… de qualsevol típus que et deixés una mica “amunt”, amb una certa inquietud o tensió.
    No sé si és que K. vol fer una mirada “irònica” (?) a una òpera que suposo que a Alemanya és popular i molt més coneguda i, simplement, s’equivoca perquè li treu tota la càrrega emocional que té. A partir d’aquest moment, que desconcerta i fa que el públic no sàpiga si ha d’aplaudir o no, tot va pendent avall, i la poca coherència que tenia el muntatge desapareix.
    Al cor de caçadors, penso que el K. vol fer una mena de “deconstrucció” d’una peça que ja deu ser paradigmàtica de la cultura alemanya, i potser una mena d’al·legat extemporani de la caça, però acaba en el ridícul i perjudicant-ne la interpretació i la intel·ligibilitat de tot.
    En fi, per mi, la direcció d’escena fa malbé el resultat global, perquè no acompanya per res la música ni el text i, al contrari, en una òpera on és important la transmissió d’un sentiment, la creació d’un clima ombrívol, fantasmagòric i el que es vulgui, acaba caient en el rídicul i una paròdia banal que destrueix l’efecte que podria tenir l’òpera sobre l’espectador. En aquest sentit, és francament dolenta. Ara, comparada amb la de Deflo… Potser estèticament guanya K., per alguns moments, però D. era “inocu” i no perjudicava tant la partitura.
    Francament, una decepció molt gran, i és llàstima perquè és una partitura bellíssima. Pel que fa als diàlegs, no trobo que fossin tants com en altres casos: jo crec que l’avorriment (fou avorrit, realment) i el desastre van venir de l’escena i de la fluixa interpretació de les fèmines; si això hggués funcionat, no s’haguessin notat les parts parlades.

    M'agrada

  11. Jaume de Peralada

    Et pregunto si hi ha entreacte. Tinc entrades pel dimecres i si tan avorrida és, intentaré convèncer a la meva dona d’anar-nos de tapes `per la Rambla a la mitja part. Ho pregunto de debò, eh!

    M'agrada

  12. Doncs jo repetiré divendres i espero que el 2n rep. sigui més bo, perquè les veus femenines van matxacar l’òpera. Ventris, sufi pelat i Dohmen notable alt. Mr K m’ha agradat particularment a la gorja i crec que l’orquestra va fer allà el millor de la nit. Potser dissabte m’atreveixo a fer una proclama al meu bloc en favor de K, que aquí em fusileu!
    petons i que gaudiu del Scholl aquesta nit.

    M'agrada

  13. Buffff!!!!, quina feinada s’ha girat tan sols durant el matí.
    Maria Teresa, em va estranyar no veure-us a la sortida, la vareu veure sencera?.
    saisbcn potser si que si la cosa hagués estat més ben dirigida ens haguéssim empassat tots els diàlegs, però cal la integritat de tots ells per la dramatúrgia?
    Colbran quan treus l’humor anglès em fas petar de riure. Jo ahir també vaig pensar que en lloc de posar un ascensor tan modern i gastar-se tot el pressupost, el dimoni hagués pogut canviar la tele, que era molt dels 60’s.
    Isabel, lamento que ho passessis malament, com quasi tothom.
    José Luis, la paella no ho sé, però m’estranya que la majoria ens fuméssim herbes tòxiques. Ja m’ho sabràs dir.
    nati són coses que passen, no pateixis.
    Emilio gràcies per això de prestigiós. Ja se sap a vegades coincidim i altres no, No crecf, en qualsevol cas que et caigui cap pal per opinar i l’altre Emilio, fa temps que no es deixa veure, no sé si és per que tampoc està gaire d’acord amb algunes valoracions /ehem, ehem) que he fet darrerament.
    Eva D , jo des de In Fernem Land, mai et diré que no vagis a veure un espectacle operístic, ara bé, si el que et motiva més és el cor de caçadors, francament, estalviat-ho, però amb aquesta producció o en la millor, ja que sempre sota el meu punt de vista, l’obra té moments musicals infinitament millors que aquest.
    Bernardo a part de l’apuntador he salvat algunes coses, que segurament en un altre context més positiu haguessin lluït més. Per a mi ha estat una gran decepció i he intentat explicar de manera argumentada, els motius per el quals no m’agrada gens aquest espectacle. Podria ser que aquesta producció amb uns cantants millors m’agradés? Ho crec impossible, ja que el tercer acte em costarà superar-lo, però segurament no m’hagués fixat tant en aspectes irrisoris de la proposta escènica, que per altre part al Jordi li han semblat genials.
    Heu tingut, afortunadament tardes millors i també de pitjors, però el més trist era la sensació generalitzada de desànim, que va traspassar l’escenari el fossar per anar a parar a la sala, que és el pitjor que pot passar. Algunes butaques privilegiades, no ho varen percebre igual. Quina sort!
    Bocachete res més a dir, aprofito l’ocasió per saludar-te i agrair-te la fidel col·laboració.
    Jaume de Peralada si que hi ha entreacte, però com ja he dit a l’Eva D. no m’agrada gens dir-vos que us estalvieu la funció i incentivar a l’abstenció. Al darrere de tot això hi han masses coses en joc, i no és el moment per deixar el teatre buit, per molt mediocre que sigui l’espectacle.
    kalamar jo també repetiré divendres, ves quin remei, tinc l’altre abonament, però no miraré l’escena, escoltaré, i m’estalviaré la torticolis que m’agafa sempre en quest torn, de localitats tan laterals.
    Aquí no afusellem a ningú i estaré encantat de llegir-te amb la còmoda llibertat que en dona casa teva i la teva tinta negra, però crec que aquí, allà o on et sembli oportú, ens hauries d’explicar la valoració positiva del final del segon acte, m’interessa molt.
    Tristany ja m’ho sabràs dir, però noi, quin desencís tan gran!

    M'agrada

  14. Xavier

    Doncs entre el que expliqueu avui i lo de l´altre dia de la Westbroek, portem una ratxa…. Ves que no s´hagi escanyat avui Andreas Scholl amb un pinyol d´oliva i ens quedem sense sentir-lo…

    M'agrada

  15. El compte

    Ufff!!! Tinc entrades per la setmana vinent i el “puto amo” d’aquest blog (amb qui coincideixo en moltes de les seves cròniques) així com la majoria dels blogaires ho pinteu fatal.
    La veritat és que per mi l’òpera no és un lloc per anar a patir i aburrir-se, sinò per anar a “sentir emocions” que seran més o meys intenses, però en volem sentir alguna, no?
    En fi, em sembla que m’hauré de carregar de penciència i magnanimitat i provar a veure si aquell dia funciona tot plegat millor del que expliqueu.
    Bona nit a tots!

    M'agrada

  16. Eva2

    Vaja..jo també tinc entrades per dilluns. Mira que me n’havien parlat bé de l’òpera, i hi anava engrescada! Espero, com d’altres que heu anat comentant, que el segon repartiment de veus sigui millor i la cosa es salvi una mica. Com a mínim gaudir de la música i les veus!

    M'agrada

  17. Montse Casabó Masip

    Hola,

    No estic d’acord amb tu en absolut. Em va agradar molt tot… L’escenografia era d’excel.lent i els cantants, parlant en general, em van semblar fantàstics. M’ho vaig passar molt bé, que és el que compta!

    M'agrada

    • Hola Montse, benvinguda a In Fernem Land.
      Discrepem, però no passa res, per això deixo la possibilitat que comenteu i d’aquesta manera que tothom pugui dir-hi la seva, No busco que em doneu la raó i si la diversitat d’opinions.
      Jo també desitjava passar-m’ho bé, però amb el que em van oferir, no va ser possible.
      Gràcies per comentar i espero que no sigui la darrera vegada.

      M'agrada

  18. Avuí!…quin susto la espelma aquesta…quin olor a cremat i quina flama!
    Per les sorpreses que dona aquesta escena, sempre és bo repetir,mai saps que pot passar!…per cert…uns 10 minuts mes de durada…jijiji!..Ànim!!!!

    M'agrada

    • Bet

      només 10minuts de més??? buuuuuf però com es van assentar amb els diàlegs…jo ja estava lila a l’acord del final del segon acte!!!!! i l’olor

      M'agrada

  19. Montserrat tur

    Desprès de veure el primer repartiment el diumenge, i ahir dimars el segón, he arribat a la conclusió de que es podien haber estalviat aquesta posada en escena , ferla en format concert i amb els diners estalviats portar millors cantans,crec que el public ho haves agraït més, del diumenge el millor de lluny al menys per mí va ser Albert Dohmen, els srs. Ventris i Salminen correctes, respecte a les dones la sra. Schnitzer directament la suspeng,i Ofèlia Sala un aprobat justet. El repartiment d’ahir el vaig trobar mès equilibrat, les dones en van agradar mès , i dels homes la veu de Lance Ryan no en va agradar gaire pero en conjunt van estar tots correctes.

    M'agrada

  20. Josep Olivé

    Buf, això no és un blog, és un diari de superrabiosa actualitat, i si un no pot entrar-hi per diversos motius quan ho pot fer li entra la sensació de que escriu sobre un fet ja molt llunyà. Bé, intentaré fer memòria.

    Obviament no estic content del que vaig veure, i bastant decebut perque com més altes són les expectatives que es possen més forta és la trompada davant la crua realitat: nivell mig de cantans molt discret, una orquestra bastant deficient (que ens va interpretar una obertura penosa) i una escena i dramaturgia que sense trobar-la tant decepcionant com molts han expressat, si que la veritat m’esperava bastant més del que vaig veure. Aquesta vegada en Konwitschy ha estat molt irregular, i junt amb moments que he trobat brillants altres eran un autèntic despropòsit. D’altre banda, sóc dels que no s’avorreix amb les parts parlades, és més, crec que són necessaries i no m’agradaria sentir un singspiel com una succesió de números cantats sense els diàlegs, no seria natural, resteria crec jo molta “credibilitat” a l’obra, però haig de reconeixer que tampoc li és saludable incloure’ls tots. S’ha de trobat un bon equilibri, i no hi ha res fácil en aquesta vida (que tingui valor, clar), però s’ha de fer l’esforç d’arribar a aquest equilibri. En tot cas la comparació amb “Die Enfführung aus dem Serail” de l’any passat crec, en la meva opinió, que no és resisteix, ja que en aquest cas si que hi va haver un esforç dramatúrgic important per a que tot, cant i diàlegs, fossin coherents i donessin unitat a l’acció. Altra cosa opinable i per tots els gustos és la transformació dramàtica que és va fer d’un singspiel originalment irònic i molt menys trascendent del que es va presenciar.

    Com que tot lo negatiu de l’escena ja està dit, reflexant a més certes incongruències d’espai i de temps, si voldria esmentar l’intervenció d’Ännchen del tercer acte, amb obligat de viola, que no sé si es tracte d’una ària amb tres parts ben diferenciades o bé de tres àries de petit format encadenades (“Einst träumt meiner sel’gen Base…”, “Du zürnest mir…”, “Trübe augen…”) però que sigui com sigui, el resultat musical és sencillamente meravellós. M’ha agradat l’intervenció en escena de la solista de viola. L’he trobat estéticamente brillant i sobretot m’ha recordat l’ària de “Il re pastore…” amb obligat de violi: estic parlant de la sublim ària (o rondó) “L’amerò sarò constante” de Mozart. Doncs tinc un DVD on tambè la solista de violi apereix en escena i l’efecte escènic m’agrada molt.

    Ofelia Sala, no ho entenc. O estava “ofegada” per la situació o no ho entenc, perque normalmente se la sent bé, no té un gran volum de veu però el té suficent, però és que el diumenge no la sentia apenes. Molt fluixa. La pitxor actuación que l’he vist en el Liceu. La vaig veure recenment fent de Sophie a Der Rosenkavalier a Madrid i ho va fer força bé en un paper bastant més compromés que el de Anne.

    La Petra Maria un desastre autèntic. Molt malament. Lo pitxor de la funció. L’ària del tercer acte (la absolutament meravellosa “Und ob die Wolken sie verhüllen…”) la va cantar amb més pena que gloria i cantar-la com ho va fer es un sacrilegi. I punt.

    Molt emocionant la curta intervenció de Salminen, amb facultats ja xic mermades però caram, como sona la seva veu, quin esplendor de baix!

    En Dohmen doncs molt bé, és un cantant sempre molt segur, sempre quedo satisfet amb ell, i amb un timbre de veu que m’agrada molt. Sens dubte tambè és el que va fer millor el seu paper i el que es va moure millor per l’escena. En Ventris doncs em va agradar força.

    Si, si, si…hi ha un moment orquestral del primer acte que recorda molt a Fidelio, i en general, musicalment tota l’obra em recorda a l’òpera de Beethoven.

    Bé, una obra, “Der Freischütz”, que tenia moltíssimes ganes de veure-la, perque és una meravella musical absoluta, i una òpera clau per entendre l’univers musical Alemany. No vaig sortir molt decepcionat, però tampoc vaig sortir feliç. Insatisfet diria jo. Altra vegada serà.

    M'agrada

    • colbran

      Josep, me guardan en “El Tall” un “Der Freischütz” grabado en 1960 en la tele alemana, para los alemanes, con Hans Hotter de Kaspar, supongo en directo, con la partitura íntegra y dura 123 minutos. En el Liceu duró la ópera 195 minutos con el entreacto, es decir 165 minutos de obra. Si los alemanes se recortan 42 minutos de texto hablado, como mínimo, por qué los tenemos que soportar nosotros?

      Ni en la estupenda versión que tuve en Lp con Birgit Nilsson y Nicolai Gedda, ni en la que tengo con Elisabeth Grümmer y Hans Hopf (125 minutos)
      había tal caterva de diálogos, por qué tenemos que oirlos los liceístas? Nos están tomando el pelo? Porque si no se graban esos diálogos en disco, que es donde correspondería que la obra se sirviera íntegra, por qué en el Liceu tenemos que aguantar tanta dialogada aburrida e innecesaria y además tan mal expresada?

      M'agrada

      • Josep Olivé

        No es solo en el Liceu. Durante esta semana santa en Francfurt se representaba la misma producción del “Die Enfführung aus dem Serail”, y no creo que cortaran los diálogos. La verdad es que preferí ver un Tristan y unos Cuentos de Hoffmann al Rapto. Y por lo que respecta a la producción de “Der Freischütz” actual el Liceu, es la misma del DVD grabado en la Ópera de Hamburgo con Dohmen también interpretando el papel de Kaspar (en la tienda del Liceu está a la venta por si lo quieres comprar 🙂 🙂 :-)) y por la duración que se cita no hay cortes en los diálogos.
        Yo creo Colbran que es una cuestión más de moda y de “trágala” originada por una visión extramadamente “pura” i un tanto rigurosa de los signspiel sin tener en cuenta que los “usos y costumbres” de escuchar este tipo de obras ha cambiado mucho. Francamente no creo que dependa del lugar donde se representa. Ya digo, no me gustaria un sigspiel sin dialogo alguno, però entiendo y estoy de acuerdo contigo que tampoco es razonable estos excesos. Esta claro que es la época de los directores de escena. Mandan más que cantantes, directores…y por supuesto mandan mucho más que el público. Es lo que hay. Yo solo tiemblo el dia que decidan interpretar las óperas con instrumentos de época…todo llegará… 🙂 🙂 🙂

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Sin ir más lejos, el recital de Scholl del lunes pasado. Qué diferencia de acompañamiento entre la primera y segunda parte, ¿no? Es más, el segundo bis lo cantó en la primera parte con el clavicembalo y la verdad, cuando se escucho con piano pues no hay color. Prefiero el negro, ¿no? Ahora si, bye.

        M'agrada

  21. Montserrat tur

    M’he decuidat de fér una pregunta per si algú me la pot respondre, no sé si el diumenge cap al final en vaig adormír perquè ahir vaig veure un final diferent , el Max lligant amb una noia , Agathe de “juerga” amb la Annchen , bè un “desmadre” total , sisplau algú m’hen pot fer cinc centims. Moltes gracies

    M'agrada

    • Gràcies Montserrat per les cròniques. Divendres em toca el segon repartiment, ja veurem, no en tinc gaires ganes, la veritat.
      D’aquest detall que ens anomenes, si et dic la veritat ni me’n vaig assabentar. Mi fixaré divendres.

      M'agrada

  22. Jaume

    Jo vaig anar ahir i corroboro que la Ofèlia estava totalment sense veu, increïble. La gent d’ahir era més aviat “ricachos”(com dius tu) que van anar a escoles de pagament i només es va sentir un sol “buu”. Se´n mereixien tots molts més entre tots plagats. No vull afeigir critiques a les ja llegides. Va valdre la pena aguantar l’obra per sentir a En Salminen, pobre home, tota la funció fent-li fer el pallasso des de la primera fila: vergonyós.

    M'agrada

  23. colbran

    Tristany, me he precipitado y he comentado el segundo reparto en el magnífico apunte de “Das Lied von der Erde”. Si te apetece conocer mi opinión puedes dirigirte a ese apunte, debajo del respon de tu comentario.

    M'agrada

  24. Leonora

    Un apunte solo:la Sala no estuvo cómoda como Ännchen en Sevilla y,a pesar del timbre vocal tan agradable,le costaba y desaparecía en el duo con Manuela Uhl(Agathe de chorro de voz).Es más pequeño el Maestranza. A ver hoy.¡Saludos!

    M'agrada

  25. No puc parlar, com havia previst del segon repartiment, ja que vaig decidir marxar sense haver entrat a la sala, en una decisió presa per primera vegada a la meva historia Liceísta.
    El que vaig escoltar des de la bombolla de l’Espai Liceu em va fer mal.
    El Liceu no pot caure en aquests nivells de mediocritat, musical, vocal i escènica.

    M'agrada

      • colbran

        Circulan rumores que están por confirmar que Herr Konwinstchny ni se presentó a los ensayos y envió a sus ayudantes, motivo por el cual no salió a recibir los aplausos o “buus” de la primera función. No obstante estoy seguro que cobró como si hubiera asistido. El Liceu se desvive para que una producción lleve la firma de ese director, que la obra sea de Weber, Wagner o Verdi es lo que menos importa.

        M'agrada

      • tristany

        Una vez más creo que tienes toda la razón en esto último que apuntas. En cuanto a Konwitschny Jr., a lo mejor vino sólo para hacerse las fotos, pero en el Full puede vérsele “ensayando” con algunos cantantes de la producción. El día del estreno seguro que no estaba, porque creo que a este sujeto le ponen los abucheos y hubiera salido encantado a recibirlos, cual biznietísima en Bayreuth.

        M'agrada

      • Kalamar, però mira, seré ben clar.
        Jo no vaig al Liceu, ni enlloc (bé a la feina si, però per altres motius), esperant que la cosa s’arregli. Espero i desitjo dels espectacles uns mínims que assegurin els meus estàndards artístics, que els poso jo mateix òbviament, i per sota dels quals ja no sóc capaç de ser pacient i magnànim,
        ja m’haig de conformar moltes vegades amb unes postes en escena infames, però amb uns cantants correctes, bons o excel·lents, però quan la suma de tot és decididament dolent, què coi faig a dins del teatre?. L’òpera no hauria de ser mai ni dogmàtica i l’assistència a un espectacle no està escrit enlloc que haguem de quedar-nos fins al final, encara que l’últim acord sigui el més engrescador, per allò de salvar la funció. Salvar-la?, Ells ja s’han encarregat d’ensorrar-la, per desgràcia dels que paguem les entrades i els diferents torns d’abonament.
        Potser caldrà començar a repensar-se la renovació automàtica, car per salvar al teatre, jo m’estic empobrint, econòmicament i anímicament, si el resultat és com aquest. També cal dir, que per sort, cap altres espectacle de la temporada ha tingut aquest nivell.
        Aquestes funcions han nascut malament i difícilment milloraran. tenen la desgraciada virtut de convertir una obra mestra en un cosa poc digerible (i parlo sempre per a mi), mal feta i absolutament avorrida.
        La culpa?, de tots una mica. De la direcció artística per haver esgarrat en l’elecció de la proposta escènica, de la direcció musical, per no saber com altres vegades, treure el millor d’una orquestra mediocre, desganada, i eternament desmotivada, i dels cantants que malalts o no, han donat molt poc relleu a unes parts vocals on ha de primar la musicalitat, el bon gust i estil, per sobre de tessitures més o menys ajustades.
        Calia veure la reacció durant la representació d’un públic especialment agraït com és el del PB, per adonar-se’n que allò no era una mania particular meva. No sé que va passar al final i si allò va esdevenir un èxit apoteòsic, que ho dubto, però jo ja no sóc capaç d’aguantar segons quines coses i potser si m’hagués quedat hagués acabat protestant contra el que menys culpa, o no, tenia, Lance Ryan en un estat vocal depauperat.

        M'agrada

      • Perdona Joaquim, que no m’he expressat bé. Volia dir que les noies del segon rep. em van agradar força més que les del primer. Al final, ahir la gent va estar més satisfeta que el diumenge.

        M'agrada

      • No hi ha res a perdonar Kalamar, faltaria més!, Podem dir i opinar el que ens sembli, sense que la disconformitat hagi de ser motiu de demanar perdó.
        L’Agathe d’ahir era molt millor que la Petra Maria, és clar, però la tristíssima conjunció de tots els elements era igualment penosa.
        Insisteixo amb una argumentació, aquest no és el nivell que hem de tenir al Liceu. Aquesta representació és d’un nivell de teatre de segona B alemany, on al ser tot teatres de repertori poden veure Freischütz molt sovint. Nosaltres, que tret de l’Aida dels paperets, la Turandot de l’estrena, La Flauta dels Comediants i altres reposicions, trigarem a veure les òperes 25 o 30 anys, hem d’exigir un altre nivell.
        No recordo haver fet mai el que vaig fer ahir. Per a mi el Liceu en particular, és una necessitat vital, com menjar i ahir vaig estimar-me més fer règim, depurar-me.

        M'agrada

      • colbran

        Kalamar, te ví y te saludé tres veces desde el tercer piso y nada, no hubo manera. Mirabas hacia arriba y yo haciendo gestos de náufrago a un barco que pasa a lo lejos y tu como si nada…

        No sé cómo estaría la Jensen en “Und ob die Wolke”, pero en “Leise, leise” estuvo únicamente aceptable sin más. Claro que mejorar a la Petra es más fácil que hacer la O con un canuto. Elena de la Merced, ya lo he dicho en mi comentario en “Das Lied von der Erde”, estuvo algo mejor que Ofelia Sala, sin matar, pero su voz es de una impersonalidad increíble, los años no le han proporcionado ni carácter ni la han ensanchado nada. Correcta y “prou”.

        El público acabaría más satisfecho al final (?) pero aplaudió bien poco en la primera parte y los escasos que aplaudían eran mayormente unos jovencitos en el quinto piso. Lance Ryan no mereció ni recibió un sólo aplauso después de su aria, cantada a golpes.

        Celebro, no obstante, que te lo pasaras mejor que el domingo, yo, en lo que ví aún me lo pasé peor. Y la orquesta…? Kalamar, te gustó la orquesta?

        M'agrada

      • Joaquim,
        hi va haver moments de 3ª i altres de segona AA. No sempre tindrem el nivell del Parsifal. Un bon començament i unes veus millors, per mi, haurien millorat molt la nit.

        Colbran,
        sí que et vaig saludar i em va semblar que responies, però com sóc tan miope, potser saludaves a algú altre.
        De l’orquestra, doncs res a veure amb Parsifal, i al principi, em va semblar terrible, i després va millorar. Els cors van cantar millor també el divendres que el diumenge.

        M'agrada

  26. Montserrat tur

    En sap gru doncs m’he quedat sense saber si el final va ser realment diferent o bè va ser imaginació meva, entenc molt bé la teba decisió doncs amb un cop que la veguis n’hi a mès que suficient, tampoc cal ser masoquiste

    M'agrada

  27. bocachete

    De fet ja ho dieu bé; elles millor, el Ryan… “peculiar” (canta millor Ventris, amb diferència); el Kaspar, jo el salvaria: ho va fer bé, i l’ermità, una veu maquíssima i gran, molt fresca (potser massa jove per ésser un venerable sant eremita). L’escena, òbviament, no ha millorat. El resum? Venia la meva dona, que no l’havia vist mai, i em feia especial il·lusió que veiés aquesta, que Wagner li costa i, penso, potser Weber serveix per entrar-hi millor. A més, és maca, distreta, espectacular… Comentari de la meva senyora: “la música està bé, no dic que no, però és tan avorrit tot: l’actuació, l’escena, el llibret, la música mateixa… Se m’ha fet llarguíssima.” I, la veritat, jo, entusisasta de Weber i similars, em vaig avorrir com una ostra i el cap em va caure en algun moment de l’escena a casa d’Agathe (la primera); quan em vaig despertar, com el dinosauri de Monterroso, tot seguia allí. Que un Der Freischütz, que ens fan tan poc, es resumeixi en dir “quin avorriment”, és molt, molt trist… Tan bon record que tenia jo d’aquell de fa vint anys! El pitjor de la temporada (inclosos els del Foyer i els infantils)? Sí (i mira que l’escena de l’Anna Bolena no era per tirar cohets). Ara, entre els decorats de Deflo i aquests… ja no sé què dir. Deixem-ho en un suspens ex-aequo.
    Al final, Montse, una noia de vermell s’insinua a Max: deu pensar que, desterrat, ha quedat lliure i va per ell; ell, la veritat, no s’hi resisteix i sembla que comença a fer una mena de “comiat de solter” , però tampoc no arriben gaire enllà, que els criden l’atenció. En l’Agathe, la veritat, no m’hi vaig fixar, però com que és tan pura…

    M'agrada

  28. Leonora

    Lo siento, lo siento, lo siento…No puedo añadir nada más. No me gustó y lo lamento por el público del Liceu, en verdad.Prefiero no comentar más. ¡Un saludo!

    M'agrada

  29. El compte

    Els mals auguris s’han confirmat: ahir dissabte amb el primer repartiment i funció deplorable.
    I a la sortida del teatre preguntant-me: “Porqué?”
    Què hi farem: una autèntica llàstima
    Una abraçada a tothom!

    M'agrada

  30. ai, quina por tinc de dir algo!! 😦

    El sentiment és generalitzat i no cal donar-li més voltes. Tal vegada ens refarem tots amb Ariane et Barble blue. Amb un Claus Guth que va impactar amb la seua escena en Parsifal i amb una direcció sino mes d´altura ( sembla molt alt aquest mestre!! ) de Stéphane Denève. Estic segur que no ens decebrà…o això espere.
    Abans està el Recital Diana Damrau amb Josep Pons.
    El futur…ja es veurà…

    Per cert, Segona de Mahler amb Berliner Philharmoniker i Abbado. Indiscutible.

    M'agrada

  31. Elio

    Dissabte vaig poder veure en directe Der Freischütz, i estic totalment d’acord amb els comentaris d’en Joaquim pel què fa a la part vocal. En canvi, no trobo tan greu la posada en escena. És cert que moltes coses fan nosa i algunes són fins i tot innacceptables, com ara els sorolls constants o fer cantar el cor des del fossat, però tret d’això la resta no em va desagradar. Això sí, tal com diu el Joaquim a la “quarta pregunta”, jo també vaig tenir la sensació constant d’una mala execució tècnica, (encara no se si la decapitació del mussol era premeditada o accidental, per no parlar de la nefasta il·luminació).
    Em sento decepcionat com molts de vosaltres, ja que aquest títol em feia molta il·lusió i ahir em vaig aborrir moltíssim. De totes maneres el problema greu van ser els cantants (les dones en particular) i, si el nivell hagués sigut més acceptable, probablement no trobaríem tantes pegues a la posada en escena i qui sap si el mestre Boder no hauria estat més inspirat.

    M'agrada

  32. Eva2

    He estat aquesta nit i tot ha anat tal com heu anat explicant aquests dies. L’unica que m’ha agradat ha sigut la Jensen, i l’eremita també, però pel que fa la resta…sort de tant petardo que ens anava despertant (tot i que el públic avui semblava entusiasmat i he sentit algun bravo i tot). Terrible la combinació d’espelmes, encenedor, revista cosmopolitan…aii…no ho entenc!
    Però m’ha agradat poder conèixer l’òpera pel que significa en la història del génere, és realment curiosa. Bona nit!

    M'agrada

    • eVa

      Doncs jo vaig anar-hi divendres passat (27 de Maig) i vaig abandonar literalment després del segon acte. Entre que patia migranya i vaig tenir molts problemes per arribar al teatre degut a les manifestacions, la meva predisposició i sensibilitat estava francament mermada… només va faltar una proposta soporífera perquè em convidessin a marxar cosa que no acostumo a fer mai. La nit va acabar fatal perquè vaig haver de tornar a casa caminant… en fin, una nit per oblidar en tots els sentits.

      M'agrada

  33. Acabo de rebre el full informatiu del Liceu del Der Freischütz.. Tan tard, com sempre!
    És problema del correu al meu barri ?
    Tothom ho rep quan quasi s’acaben les funcions?

    Proposo estalviar el paper si l’hem de rebre quan les informacions i conferències ja estan passades.

    M'agrada

    • Ahir quan el vaig treure de la bústia de casa vaig pensar el mateix.
      M’estimaria més les pantalletes per les localitats sense visió, que rebre aquest pamflet del director d’escena de torn on ens explica les frustracions edípiques de la infantesa.

      M'agrada

  34. Montserrat tur

    Completament d’acord referent al full informatiu del Liceo, jo el vaig rebre ahir i vaig pensar que posats ha retallar podrien començar per aquí doncs per rebrels al final de les representacións i amb un escás interés informatiu mès val que inverteixin els caleróns amb quelcom mès interesant i de profit

    M'agrada

  35. colbran

    Yo lo he recibido hoy.

    Aconsejo al Liceu que eliminen este informativo que no sirve para nada. Mejor es que indiquen lo que les venga en gana en la web del Liceu. Para leer las “maravillas” que vamos a ver y que generalmente son lamentables y cuando recibimos el informativo ya hemos visto todos, es mejor que lo publiquen gratuitamente via Internet.

    Seguro que preferirán eliminar el DVD y eso sí que es interesante de verdad.

    M'agrada

  36. bocachete

    Ah, doncs jo els vaig rebre ja fa uns quants dies, més o menys quan van començar les representacions. Normalment, arriba una mica abans de la primera i aquest cop triga una mica més, però ha arribat bé.

    M'agrada

  37. Darrera funció ahir al vespre, potser es que soc un flojucho, pero la primera part em va deixar fet caldo. La escenografia tenía coses bones com diu kalamar, pero altres per matar al señor K. Ofelia Sala va cantar molt bè, IMHO, Salminen, un luxe, i la resta el mateix que dius.

    M'agrada

    • colbran

      Un amigo mío estuvo ayer y -aparte de aburrirse de lo lindo- me ha dicho esta mañana que a Ofelia Sala no se la oía. Quizás tu butaca está situada en una zona de mejor acústica que la de este amigo mío que, sin embargo, pudo escuchar todos los berridos de la Petra Maria.

      M'agrada

    • Si: donde he dicho cansancio podría haber dicho aburrimiento. Me sorprende mucho lo que te han comentado de Ofelia Sala, no recuerdo ni una ocasión en que quedase apagada por la orquesta, cosa que si le sucedió a Dohmen, y me gustó mucho. Me he reido al ver lo del guadiana que dice Joaquim de Petra Maria, que me hizo dar más de un respingo para pasar luego a ser inaudible. En el Leise Leise me estaba gustando mucho, y luego empezó con las montañas rusas y a cantar además de una forma muy desagradable.

      Si te pasas por ancha, veras que vuelvo a las andadas con la traducción del título, aunque la verdad es que no añado nada nuevo: Solo aprovecho para repetirme y darme la razón 😉

      M'agrada

    • Home potser si que anant amb una la lent d’augment considerable, podríem salvar quelcom, però si has de pensar molt, malament.
      Jo ja he oblidat aquest espectacle, per sempre més.
      El més disc dur ja no té espai per aquestes mediocritats.
      Darrerament utilitzo molt la paperera de reciclatge, va bastant bé.

      M'agrada

  38. Marta B

    Bona tarda:

    Em sembla que la majoria coincidim en l’opinió. Jo hi vaig anar diumenge amb el 2n repartiment. Sense ànims de no ofendre a ningú perquè no em considero una entesa, he de dir que Lance Ryan no hem va agradar gens, sincerament crec que és el pitjor tenor professional que he sentit en la meva vida. Jo diria que els Amics de l’Òpera de Sabadell que tenen un pressupost infinitament menor que el del Liceu mai els hi he sentit un tenor tant dolent, bé almenys per les meves orelles. Malgrat que l’orquestra i els altres cantants eren correctes quan el meu marit em va demanar per marxar després del 2n acte perquè estava cansat i volia arribar aviat a casa no m’hi vaig oposar, més aviat em va alliberar de continuar escoltant aquell senyor, sincerament em feia més il·lusió veure com arribava el Barça al Camp Nou.

    El públic que hi havia diumenge en prou feines va aplaudir. Per ser més exactes van aplaudir una mica a Bettina Jensen (es diu així, oi?) al final de la seva 1a ària. A mí no se què em va passar i això que m’havia pres dos cafès després de dinar, però em vaig adormir.

    Sincerament, una desil·lusió. Tenia moltes ganes de veure aquesta òpera que la trobo preciosa, però considero que la van destrossar i el més trist és que segur que ha costat molts diners.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: