Jo no sé si la Missa en Si menor de Johann Sebastian Bach és la temàtica més adient per l’apunt del dia de Sant Joan.
D’acord que una obra mestra com aquesta missa s’escau en qualsevol moment, però potser després de les revetlles i en un dia estiuenc d’esclatant climatologia, tot invita a no recloure’ns i deixar-nos seduir per músiques més lleugeres.
Reconsiderant la idoneïtat o no de l’obra per el dia, he cregut convenient publicar-la en l’apunt d’avui i vosaltres ja escollireu el moment més convenient per escoltar-la. El que us asseguro és que us agradarà, la versió és magnífica.
El cas és que a Leipzig s’ha celebrat com cada any el Festival Bach, que també ha coincidit amb el dedicat a Mahler, han farcit la ciutat de concerts i actes al voltant d’aquests dos cabdals musics, servits per prestigiosos artistes i coneixedors de llurs obres, fent encara més atractiva la visita a una ciutat de pelegrinatge musical obligat.
El Festival dedicat a l’il·lustríssim fill de la ciutat va iniciar-se el 10 de juny i va concloure el dia 19, precisament amb l’obra que us porto avui, la imponent Missa en Si menor BWV 232.
Com la majoria sabreu aquesta obra és un compendi de tot el saber musical de Bach, cosa que dita així ja impressiona. Algunes parts no van ser originalment escrites per a aquesta missa, provenint d’altres misses i cantates sent posteriorment reciclades. Bach va començar a escriure l’obra al 1733 i la va concloure un any abans de la seva mort al 1749, si bé algunes de les parts utilitzades són anteriors a la data d’inici de la composició precisament per aquesta reutilització de material.
L’herència de Bach va atorgar el manuscrit original d’aquesta obra al seu fill Carl Philippe Emanuel Bach i posteriorment, aquest la va vendre al compositor i editor suís Hans Georg Nägeli.
No es coneix exactament la data de l’estrena, si bé els musicòlegs s’han posat d’acord en dir que va ser entre els anys 1834 i 1835 i que va anar a càrrec de la Berliner Singakademie.
La magnífica versió que us proposo avui va tenir els següents protagonistes:
Bachfest Leipzig 2011
Johann Sebastian Bach
Messe h-Moll BWV 232
Anna Prohaska, Soprano
Marie-Claude Chappuis, Mezzosoprano
Andreas Scholl, Alto
Magnus Staveland, Tenor
Johannes Weisser, Baríton
Balthasar-Neumann-Chor
Akademie für Alte Musik Berlin
Director: René Jacobs
Oi que llegint-los ja se’ns fa la boca aigua?
No sé si recordareu que al maig de l’any passat ja us vaig portar un altre versió dirigida de manera excelsa per John Eliot Gardiner, però amb un equip vocal mediocre (La Missa en Si Menor de J.S.Bach segons John Eliot Gardiner), com veureu amb els títols sóc bastant reiteratiu, la que ens ocupa avui reuneix, juntament amb un direcció ben diferent i també excelsa, un equip de cantants que superen en molt als emprats pel director anglès.
René Jacobs s’ha convertit en un director imprescindible i totes les seves direccions són veritables esdeveniments celebrats per a tothom sense discussió i el que és més important, sempre té coses noves per oferir-nos en obres mil i una vegades escoltades.
L’equip reuneix noves veus com la de l’emergent soprano Anna Prohaska o l’eminent contratenor Andreas Scholl en un moment ja madur de la seva carrera. L’Akademie für Alte Musik Berlin i el Balthasar-Neumann-Chor, voregen la perfecció. Ja m’ho sabreu dir.
Comencem per escoltar el Christe eleison, el duet entre la soprano I i soprano II (aquí mezzo), és a dir Anna Prohaska i Marie-Claude Chappuis, amb l’obligat dels violins
Tot seguit us proposo Qui sedes ad dexteram Patris, l’ària que canta l’alto, amb l’obligat del deliciós oboè d’amore. Canta Andreas Scholl
I ara un dels moments que més m’agraden, el Et incarnatus est amb la intervenció de la soprano, mezzosoprano, l’alto i el tenor, un andante maestoso que impressiona quasi tant com el Crucifixus que el segueix i que us permetrà escoltar al magnífic Balthasar-Neumann-Chor. Precisament el Crucifixus és un exemple de la música reciclada per l’ocasió, ja que prové del cor inicial de la cantata Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, BWV 12.
Finalment us deixo el meravellós Agnus Dei cantat per Scholl i l’encissant embolcall amb que Jacobs l’acompanya.
Segur que us han agafat ganes d’escoltar-la seguida, oi?
Aquí tenir els enllaços que ho faran possible en format mp3
- https://rapidshare.com/files/3666371683/Missa_en_Si_menor_JSB_RJacobs_19_06_11_CD1.mp3
- https://rapidshare.com/files/169424603/Missa_en_Si_menor_JSB_RJacobs_19_06_11_CD2.mp3
Aquest apunt està dedicat a l’Elvira, que està preparant aquesta obra per interpretar-la a la tardor en un dels concerts esperats de l’inici de temporada.
Demà ens espera el Festival d’Holanda.
IN FERNEM LAND 
Doncs clar que es adient. Cadascú agafa el Joan per les fulles que vol i aquestes son, per definició, divines. El que em deixa dubtos es si els “mediocres” solistes als que et refereixes son els de la gravació de Archiv a 1985 i si es així, el dubte es perplexitat. Faré la comparació.
M'agradaM'agrada
No home no, els solistes mediocres són els que Gardiner va dirigir en la versió que us vaig deixar el maig de l’any passat al blog i que hi pots accedir altre cop amb l’enllaç que us he deixat a l’apunt de avui.
M'agradaM'agrada
No cal fer cap comparació perquè es un altre mon. M’ha agradat molt, especialment l’Agnus. Jacobs ho alleugereix tot i no crec que quedi com a referència, però es molt refrescant.
M'agradaM'agrada
Joaquim, ets un pou de ciència musical.
Gràcies per aquesta missa i tots els comentaris.
Bona diada de sant Joan
Rosa
M'agradaM'agrada
No Rosa, un pou no, busco, retallo i informo. Gràcies per ser-hi
M'agradaM'agrada
Pese al reparto solista, aquellas interpretaciones de Sir John del pasado año fueron realmente milagrosas, como también apunté en el Castillo. Una pena que con Brahms se nos haya perdido…
Jacobs sin embargo se ha convertido en un fijo para sorprender y no defraudar: un tipo fiable, desde Cavalli y Monteverdi hasta Haydn y Mozart (siempre Mozart)
Ah! es bwv 232, no 322 -perdona, pero soy algo puntilloso para estas cosas-
M'agradaM'agrada
AY cómo eres Barbe!, de las dos veces que estaba referenciado el número de catálogo, en una se me ha ido el dedo. Ya está corregido, gracias.
Bueno, el Sir es noble, pero no divino y tiene alguna sombra, pero no por ello lo vamos a demonizar. Dejemos a Brahms para otros. Quien sabe si Jacobs le hincará el diente y entonces…nos volverá a sorprender
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim, per aquesta perla de versió i per la teva dedicatòria!
És tot un gaudi preparar aquest cim de la música; alhora un veritable tour de force que t’exigeix el màxim.
Una abraçada!
Elvira
M'agradaM'agrada
Graças a você, eu um bachiano de quatro costados estou me deliciando com essa jóia feita com ouro do mais alto quilate. Pelo duo, interessante que o andamento é um pouco mais rápido do que o comum em Jacobs.
Abraço.
José Carlos
M'agradaM'agrada
Dos solos dessa obra magnifica, esse é o meu proferido Qui sedes….
A fluência do oboé d’amore que somente esse mestre soube fazer cantar tão lindamente tem aqui um dos seus expoentes. Aqui prefiro uma voz mais pesada.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Jose Carlos, estic molt content que t’hagi agradat aquesta versió de Jacobs, jo l’he trobada magnífica i com sempre succeeix amb aquest director, sorprenent per les sonoritats i delicades i lluminoses interpretacions de les partitures que dirigeix. Potser si que una veu amb més gruix donaria encara més calidesa a aquest fragment.
Moltes gràcies per deixar els teus comentaris i per ser un fidel seguidor del blog des de els seus inicis.
M'agradaM'agrada
Jamais ouvi esse incarnatus executado com tanta delicadeza. Surpreendentemente lindo !!!!
M'agradaM'agrada
Já o Agnus Dei já é executado num andamento bastante lento que lhe deu um novo aspecto, como o de alguém que estivesse efetivamente clamando passo a passo o perdão divino. Lindo!!!
M'agradaM'agrada
Desculpem-me um “já” a mais no comentário anterior.
M'agradaM'agrada
Avui tinc la oïda atordida, demà crec que estaré en millors condicions per sentir aquesta peça.
Gràcies Joaquim .
M'agradaM'agrada
Doncs si et digués el que estava escoltant quan m’he conectat al blog… Bueno, per ser tu t’ho diré: “Die sieben letzten Worte”. Que et sembla! En alamany i tot (es que tinc la portada del DVD al davant, no creguis, jejeje). I amb un Muti que és “la alegria de la huerta”. T’asseguro que la Misa en Si menor és molt més alegre. En tot cas, com ve a dir en José Luis, cadescú és monta les fogueres al seu gust, i una Misa en Si menor, que de menor només té la tonalitat, sempre serà ben rebuda, i convenientment reverenciada. Més encara si estem parlant d’en Jacobs, que porta aquest home un carreron formidable. On estic aquets dies m’és imposible sentir els talls però m’han vingut unes ganes d’escoltar-la que no vegis. I per descomptat, anonat al disc dur lo de la Misa de la tardor, suposso que amb l’Orfeó, però al Palau? A l’Auditori? Amb qui? Quin dia? Gràcies adelentades per informar a un desamparat.
M'agradaM'agrada
PALAU
Dilluns 28 de novembre de 2011
THE KING’S CONSORT
ORFEÓ CATALÀ (Amb el patrocini de Fundació Caixa Penedès)
Julia Doyle, soprano
Diana Moore, mezzosoprano
James Gilchrist, tenor
David Wilson-Johnson, baix
Robert King, director
Bach: Missa en Si menor, BWV 232
M'agradaM'agrada
The Kings’s Consort! “…y yo con estos pelos!…” Fet! Gràaaacies!
M'agradaM'agrada
I amb xerrada previa del Joan Vives…
M'agradaM'agrada
Avui ha estat un plaer sentir-la.
Gràcies .
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies pel regal. Magnífica la música del Cantor de Déu i la interpretació de Jacobs i les seues formacions. Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
El problema del senyor Jacobs es que en disc sona molt maco, pero en directe la seva manca de sensibilitat pel so fa que tot soni molt esmorteit i acavi per avorrir a la majoria del públic melòman. Molts artistes que van sorgir arran del boom de la música antiga son per a mi en directe més aviat fluixets. Penseu en les veus de la Kozcena, de la Geneaux, com van sonar de pobres al Liceu… Penseu com sona d’esmorteida la orquestra del Jordi Savall a l’Auditori… No dic que no siguin bons músics, al contrari. Però penso que molts els hem conegut en disc i despres en directe la cosa sona com sona…
M'agradaM'agrada
Hola manu,
Aquesta gravació és un directa i no crec que hi hagi manipulació de cap tipus, si t’agrada, t’agrada i si no ets gaire amant de les versions historicistes, els hi trobaràs totes les pegues.
Kozená o Geneaux no tenen una veu especialment voluminosa, però el seu repertori habitual no és per ser interpretat en teatres dels dimensions del Liceu i en qualsevol cas, un concert com el que va fer la Kozená cantant Vivaldi, el voldria jo un cop al mes. La categoria artística d’aquestes cantants em sembla que està per sobre del volum vocal, no?
M'agradaM'agrada
Vaig intentar baixar-ho en el seu dia i em feia una cosa molt estranya: Li deia que m’ho desés i ho feia sense demanar-me a on i no acabava mai de descarregar el primer arxiu.
El mateix em va passar ahir amb l'”Oneguin”, però vaig provar-ho de fer, en lloc de amb el Mozilla, amb l’Explorer i em va funcionar! O sigui que ja el tinc. Gràcies! Ja et diré el què quan l’hagi escoltat, que aquesta obra bé mereix el seu temps.
M'agradaM'agrada