IN FERNEM LAND

BEJUN MEHTA: Ruh’n in Frieden alle Seelen


Bejun Mehta

Encara ressonen els atronadors aplaudiments i bravos que el public embogit del Gran Teatre del Liceu va dedicar al contratenor Bejun Mehta, per la seva espectacular interpretació del tol de Tamerlano en les dues funcions en versioó de concert que varen tenir lloc la setmana passada al teatre barceloní, que avui us vull obsequiar amb un preciós lied de Franz Schubert, del que no he trobat la traducció catalana, i la castellana és incompleta, per tant agrairia fervorosament aportacions.
Es tracta de “Ruh’n in Frieden alle Seelen” (Totes les ànimes), poema de Johann Georg Jacobi (1740-1814), que porta el número de catàleg D. 343 i que està especialment indicat per la festivitat de Tot Sants.

Potser us semblarà massa trist, o poc adient per un juliol lluminós, però no em negareu que és bellíssim i Mehta, commou.

Ruh’n in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebenssatt, geboren kaum,
Aus der Welt hinüberschieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Die sich hier Gespielen suchten,
öfter weinten, nimmer fluchten,
wenn vor ihrer treuen Hand
keiner je den Druck verstand:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Liebevoller Mädchen Seelen,
Deren Tränen nicht zu zählen,
Die ein falscher Freund verließ,
Und die blinde Welt verstieß
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Und der Jüngling, dem, verborgen,
Seine Braut am frühen Morgen,
Weil ihm Lieb’ ins Grab gelegt,
Auf sein Grab die Kerze trägt:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Alle Geister, die, voll Klarheit,
Wurden Märtyrer der Wahrheit,
Kämpften für das Heiligtum,
Suchten nicht der Marter Ruhm:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Und die nie der Sonne lachten,
Unterm Mond auf Dornen wachten,
Gott, in reinen Himmelslicht,
Einst zu sehn von Angesicht:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Und die gern im Rosengarten
Bei dem Freudenbecher harrten,
Aber dann, zur bösen Zeit,
Schmeckten seine Bitterkeit:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Auch die keinen Frieden kannten,
Aber Mut und Stärke sandten
Über leichenvolles Feld
In die halbentschlaf’ne Welt:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Ruh’n in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebenssatt, geboren kaum,
Aus der Welt hinüberschieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!

En Salvador Pila, qui sinó, m’ha fet arribar una magnífica traducció que us deixo per a tots vosaltres. Gràcies Salvador!

PREGÀRIA PER A LA FESTA DE TOTS SANTS (Franz Schubert D. 343)

Traducció al Català de Salvador Pila

Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!

Les que aquí companyonia cercaren,
les que sovint ploraren i mai renegaren,
quan el prémer de llur mà lleial
per ningú fou entès:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

Ànimes de donzelles plenes d’amor,
de qui les llàgrimes no es poden comptar,
per un amant infidel abandonades,
i que aquest món orb ha repudiat:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

I el fadrí, al qui d’amagat,
la seva promesa, de bon matí
– perquè el seu Amor jau en el sepulcre-
una espelma a la seva tomba porta:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

Tots els esperits que, plens de lucidesa,
màrtirs de la veritat esdevingueren,
per la santedat lluitaren
i la glòria no cercaren:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

I aquells que al sol mai somrigueren,
i, sota la lluna, les espines vetllaren,
per, en la més pura llum celestial,
poder veure Déu cara a cara:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

I els que, de grat, en jardins de roses,
el calze de les delícies esperaren
i que llavors, en terrible moment,
la seva amargor tastaren:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

També els que mai la pau conegueren,
però que força i coratge enviaren
per damunt camps plens de cadàvers
envers el món mig adormit:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!

No haig de ser precisament jo qui us descobreixi l’extraordinària sensibilitat musical d’aquest contratenor, però us adonareu immediatament que lluny de les espectaculars cabrioles vocals i tècniques que ens va oferir al Liceu, aquí Mehta se’ns mostra auster, interioritzat i extremadament poètic.

No amagaré la meva preferència per altres vocalitats i en el camp del lied encara més, però tampoc negaré que l’impacte que ens va produir als més escèptics, també va ser per aquesta extraordinària sensibilitat al servei del cant i la música.

La interpretació va tenir lloc al Festival d’Edimburg, el dia 24 d’agost del 2004. El contratenor va està acompanyat al piano per Kevin Murphy.

Us agrada el lied més clàssic per la veu de contratenor?

11 comments

  1. isabel

    Ostres Joaquim… Quin regal per començar el dia… Bellíssim.
    Si m’agrada? donçs jo crec que m’agrada qualsevol versió que aconsegueixi transmetre les emocions que emanen dels lieds de Schubert. Aquesta extrema sensibilitat que exigeix. No m’importa tant la veu.
    Fantàstic contratenor…

    M'agrada

  2. timamót

    Bon dia
    Gràcies per donar l’oportunitat de començar el dia amb una peça com aquesta. Tots tenim alguna ànima estimada que desitgem que reposi en pau.
    Pel que fa a la teva pregunta, personalment no em tanco a la possiblitat de que un contratenor canti un lieder i m’agradi i m’emocioni. Cal que entengui bé que està “dient” i que tingui musicalitat i gust per fer-ho. Sembla que en aquest cas el Mehta ho aconsegueix.
    No amago però que aquest lieder cantat per l’Ian Bostridge m’agrada especialment i també les versions de les senyores (de reclinatori fix), dame Janet Baker i Christa Ludwig.
    Veig que generalment no canten tota la “Litanie” sencera i amb frequència tallen les 2 o 3 últimes estrofes.
    Pel que fa a la traducció, penso que els que van assistir al recital de Mehta al Liceu, la temporada 2006-07 deuen tenir la traducció al català (si no va ser un bis!), perquè és precisament aquest lieder el que canta Mehta en el DVD de resum de la temporada del Liceu. Si és així, estaria bé que la pengessin, perquè val la pena entendre el text. Jo l’he llegit en italià en aquesta adreça
    http://www.recmusic.org/lieder/get_text.html?TextId=45911
    Repeteixo que gràcies per la teva dedicació generosa

    M'agrada

  3. Carlos R.

    Precioso, aunque yo prefiero a Baker, Ludwig y Norman entre las mujeres, o a los barítonos ya habituales con Dieskau, Prey o Goerne a la cabeza.
    La belleza del sonido que se emite es importante, y ese aspecto no llegan a controlarlo la mayoría de los contratenores.

    M'agrada

  4. Contrariament al que diu Carlos R. per mi la veu de segons quins contratenors m’agrada per canta lieder. Ara mateix em ve a la memòria els lieder meravellosos, també de Schubert, enregistrats per l’excel·lent David Daniels dels qual en fa una autèntica creació.
    Tens raó que aquest és un Mehta molt diferent del del Tamerlano que expandia cap enfora el seu poder mentre aquí mostra recolliment interior.
    Gràcies una vegada més, Joaquim!

    M'agrada

  5. De forma excepcional ,(perque els contratenors no mágraden) aquest Si .Hem va agradar molt a Tamerlano i aqui també.Per als lieders prefereixo un bariton pero en aquest el Bejum Mehta se ha lluit.
    Gracies per que per fi trobo un contratenor que mágradi Repeteixo
    Gracies i Bona Nit.

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    És el contratenor que menys li noto la veu de contratenor. No sé com dir-ho. Vull dir que el so tipic dels contratenors, la resonancia de la veu al cap, i el seu so de falset és comú a tot els contratenors. Però ostres, amb en Bejun Mehta li sento una veu quasi natural, menys forçada. El nivell tècnic mostrat a Tamerlano és absolutament deslumbran. Aqui, amb Schubert, doncs magnific, poètic, com ha de ser, amb la sensibilitat, delicadessa i qualitat que requereix tot lied de Schubert. Preciós! Ah, i m’el guardo per a Tots Sants! Imprescindible per a aquell dia! Gràcies!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: