Annette Dasch, Elsa a la producció de Lohengrin a Bayreuth
Segona edició d’aquesta producció de Lohengrin, deguda al director musical Andris Nelsons i a l’escènic Hans Neuenfels i que respecte a l’any passat, tan sols ha conservat la mediocre Elsa d’Annette Dasch, incomprensiblement ben col·locada en molts teatres de primer nivell i l’excel·lent Heinrich der Vogler de Georg Zeppenfeld.
La primera vegada que vaig veure en directe a Klaus Florian Vogt, va ser a la Scala de Milà cantant Lohengrin. En aquells anys jo estava treballant entre Torí i Milà i vaig tenir l’oportunitat de veure el segon repartiment de les representacions milaneses, amb un inspirat Daniele Gatti i la coneguda producció de Lehnhoff (vídeo d’Opus Arte), també amb ell de protagonista.
L’impacte va ser total, mai havia escoltat una cosa similar i en realitat el desconcert era absolut ja que la veu era el més allunyat que hom podia imaginar per un heroi wagnerià i en canvi el cant era immaculat, eteri, sobrenatural diria jo, perfecte pel rol. Va obtenir un notable èxit, tot i que ja sabeu com les gasten a la Scala, però no va ser protestat, al menys el dia que el vaig veure jo. Després d’aquella experiència l’he vist vàries vegades i mai m’ha acabat de fer el pes, potser precisament per la manca de pes vocal, d’entitat pròpiament física d’aquesta veu tan blanca, que m’ha fet anomenar-lo massa sovint l’escolanet. En qualsevol cas penso com molts, que al Lohengrin, amb aquest caràcter entre místic, màgic i fantàstic, li van bé aquestes peculiaritats. Vogt, que en cap moment força l’emissió per intentar semblar el que no és, com fan molts dels seus col·legues. És un líric (quasi lleuger) que canta sempre com un líric (quasi lleuger) i el seu grau de resistència és notable. Per ara i malgrat els rols que ha anat assolint, no sembla que aquest repertori que aparentment el sobrepassa, l’hagi afectat gaire, la qual cosa vol dir que canta amb intel·ligència i domini tècnic.
Pocs cantants poden fer front a aquestes mitges veus i a suspendre el so en delicada emissió com ho fa ell i això, cantant sense oblidar mai la musicalitat i el rigor a la partitura, tot això i no és poc, és la gran aportació d’un cantant que si tingués una mica més de gruix vocal i un color més viril, més bronzí, sense cap mena de dubte seria un fora de sèrie, però com ens recorda el final de “Some Like It Hot”, ningú és perfecte i ell ha d’assumir els rols que interpreta, amb unes sonoritats idònies per l’Escolania de Montserrat o els Tölzer Knabenchor.
Escoltem la seva entrada “Nun sei bedankt, mein lieber Schwan!” i ja sabreu disculpar els gaps que hi ha a la gravació original, extreta de la retransmissió de Catalunya Música.
Òbviament l’any passat la masculinitat carnosa de la veu de Kaufmann també ens sorprenia amb aquell cant tan matisat, i res té a veure amb la versió d’enguany, més regular, però per a mi molt menys seductora.
No afegiré res al que ja vaig dir l’any passat de l’Elsa d’Annette Dasch, ja que continua la meva perplexitat i pensar que tenen a Anja Harteros…en fi algú hauria de donar explicacions d’aquesta política de contractacions.
L’any passat la senyora Evelyn Herlitzius ens va obsequiar amb una de les Ortrud més vulgars que jo recordo. Enguany Petra Lang no ha pogut superar aquell desgavell, però ha fet mèrits per entrar a treballar a la parada de peix de la senyora Herlitzius, ja que ha confós dramatisme amb cridar. En qualsevol cas el rol es presta a les explosions dramàtiques com les famoses imprecacions “Entweihte Götter!” que ella ha resolt d’aquesta manera:
De ben segur Lang fa el seu efecte al teatra, però un cop escoltada he trobat a faltar quelcom similar a AIXÒ, per exemple, o santa Astrid…o santa Leonie
Hans-Joachim Ketelsen en el Telramund del 2010 em va crispar i aquest any Tómas Tómasson ha decidit, com Lang, esmenar la plana i millorar la prestació del seu col·lega, però trobo que hagués pogut esforçar-se una mica més.
Molt bé Georg Zeppenfeld, que com vaig dir ahir i degut a la poca rellevància del rol, ens deixa amb ganes de més. De ben segur no trigarem a gaudir el seu Gurnemanz o en la propera Tetralogia de ben segur tindrà, sinó és dels cantants que acaben donant un cop de porta al Festival, rellevants intervencions.
I Andris Nelsons ?, doncs com l’any passat, alterna moments desconcertants, no pas els magnífics concertants que ha dirigit amb ma ferma, amb altres plenament convincents, però he trobat a faltar misteri, ja que Lohengrin sempre ha de tenir, a part d’una atmosfera decididament romàntica, un altre d’inquietant misteri que ha de trasbalsar a Elsa, forçant-la a obrir la caixa de Pándora .
En aquest sentit i com ja va succeir l’any passat, en el tercer acte assoleix moments bellíssims i d’aquest acte, i en aquest blog, no podia faltar l'”In Fernem Land“, de delicadíssims accents i acompanyat amb gran cura, que he lligat artificialment amb el corprenedor “Mein Lieber Schwan!”.
En el seu conjunt i atenent a la vessant estrictament vocal i musical, representa una millora respecte a les dues primeres òperes de l’edició del 2011, però no ens enganyem, estem lluny, no dels Lohengrin històrics, sinó dels que podem veure a Munic, New York, Paris, Londres, Viena o fins i tot Barcelona. Bayreuth sap que té una orquestra i un cor estratosfèrics, però amb això no ni ha prou i no sé si el public acabarà tip de conills putrefactes, venus que pareixen o enèsimes revisions dels estigmes de la historia d’Alemanya i sobretot de tanta mediocritat vocal i decidirà deixar de fer la cua virtualment quilomètrica per adquirir entrades i anar a buscar luxoses satisfaccions a altres festivals.
El futur dirà, però de moment al final de l’apunt us deixo els enllaços, que gràcies a Colbran, com cada dia, però ahir especialment en circumstàncies difícils i complicades, em (ens) va gravar.
LOHENGRIN
Richard Wagner
| Conductor | Andris Nelsons | |
| Director | Hans Neuenfels | |
| Stage design | Reinhard von der Thannen | |
| Costumes | Reinhard von der Thannen | |
| Lighting | Franck Evin | |
| Video | Björn Verloh | |
| Dramaturgy | Henry Arnold | |
| Konzeptionelle Mitarbeit | Susanne Øglænd | |
| Choral Conducting | Eberhard Friedrich | |
| Lohengrin | Klaus Florian Vogt | |
| Heinrich der Vogler | Georg Zeppenfeld | |
| Elsa von Brabant | Annette Dasch | |
| Friedrich von Telramund | Tómas Tómasson | |
| Ortrud | Petra Lang | |
| Der Heerrufer des Königs | Samuel Youn | |
| 1. Edler | Stefan Heibach | |
| 2. Edler | Willem Van der Heyden | |
| 3. Edler | Rainer Zaun | |
| 4. Edler | Christian Tschelebiew | |
ELS ENLLAÇOS de la retransmissió de Catalunya Música:
- Lohengrin Bayreuth 2011 acte 1er mp3
- Lohengrin Bayreuth 2011 acte 2on mp3
- Lohengrin Bayreuth 2011 acte 3er mp3
Demà la perla de les darreres edicions del Festival, el Parsifal sota la direcció del mestre Gatti, que ves per on, ja comença a tenir detractors, no pas jo, que el trobo senzillament esplèndid i com diria la Puig, de quin pa fas rosegons.
IN FERNEM LAND 
Doncs a mi, com a mínim a dir pels dos primers actes que vaig poder sentir, no em va semblar tan horrible. Petra Lang (no tinc el gust) no serà Christa Ludwig, però em va semblar convincent, o almenys jo -de ben segur perquè, com sabeu, no tinc oïda i no sé diferenciar un crit de peixetera d´una actuació molt dramatitzada- me la vaig creure. A Vogt realment li escau força el paper, l´orquestra em va sonar molt bé… Ja imagino que Bayreuth hauria de poder oferir molt més que això, però tal com està darrerament el pati, tenint en compte que aquí ens estalviarem les irrepetibles (:-)) produccions, i amb la por que tinc al cos del que a nosaltres ens puguin portar, gairebé que ja signo aquest nivell pel setembre de 2012.
M'agradaM'agrada
Faré allò tant estúpid de respondre´s un mateix (ves: és el que hi ha quan se n´és de mena….), però és que acabo de sentir (gràcies Colbran i Joaquim) el tercer acte i una de freda i una de calenta que, tot plegat, corroboren (mil disculpes: prometo, senyor meu, no tornar a ser descregut) l´apunt d´en Joaquim: l´inici del tercer acte és certament sublim, però -és veritat- l´Ortrud crida aquí com només pot cridar una peixatera !!!
M'agradaM'agrada
Disculpeu-me però avui no faré cap comentari sobre l’ópera de Lohengrin perquè vull deixar palesa la meva protesta sobe l ‘òpera Carmen que ahir TV3 a través del canal 33 ens va oferir des del teatre del Liceu a la platja de la Barceloneta.
M’agradaria que si algun crític operístic l’ha vist em manifestés la seva opinió.
Jo crec que ahir ens van oferir un espectacle musical i eròtic inspirat en l’òpera “Carmen”, no era la “Carmen” que tots estem acostumats a veure a la qual pretenen modernitzar-la.
Sí, ja sé que segons els directius del Liceu el que pretenen és modernitzar el clasicisme a que estem acostumats, però si us plau no extralimitin les comparacions.
Jo els succereixo que la próxima representació la facin des d’un avió del Prat o des d’un missil de la Nassa, així quedaria més modernitzada la representació
Ja vaig protestar l’any passat amb la sarsuela Doña Francisquita per la manera que la van presentar i que segons el Sr. Matabosc em va contestar que a la sarsuela li calia treure la ” caspa” i fer-li respirar aires nous.
Malgrat aquesta incoherent resposta vaig optar per no respondre com es merexia i vaig preferir tallar la discusiió.
Però el que han fet aquest any amb l’òpera “Carmen” ho cosidero denigrant i poc respectuós davant d’una obra inspirada en l’ambient andalús entre toreros, toros i gitanos, no entre automòbils del seglew XX, contrabandistes de tabac, microones, etc. i menys amb l’erotisme i el nudisme com vem veure (si volem nudisme anirem a una platja de nudistes però mai a una cosa tan seriosa com és l’òpera.
Crec que és poc respectuós veure com la Carmen es treu les bragues davant de tothom, com el torero simula que està torejant nu completament i escenes de la Carmen i José simulant actes de fornicació, etc.
Es pot ser modernista però no pornogràfic i menys amb una manca
d’ètica respectuosa..
No sé si endemés jo estava malament de l’oïdo o em va semblar que aquesta representació estava feta directamen des de la platja i l’oratge de les onades restaven força a les veus dels cantants. De l’única que em va semblar que mantenia els seu coratge vocal va ser la Maria Bayo, els demés els vaig trobar en general mancats de ressistència vocalística, sobretot en els aguts.
En fi, pel meu gust i manera d’interpretar la ideologia dels directius del Liceu va ser un nyap, malgrat els paludiments del públi que omplia la platja, però és clar la gent mentre s’els s’hi doni un espectacle gratis amb un seient a l’aire lliure en una nit d’estiu són capços d’aplaudir qualsevol cosa encara que no hi entenguin ni els hi agradi personalment.
M’agradaria que algú em respongués aquest comentari sigui encertat o no.
Què es preparan per l’any vinent?
M'agradaM'agrada
Estic totalment i absolutament d’acord amb tu, Juli. Jo ja fa temps que vaig advertint al Liceu que la seva pèrdua d’abonaments, a banda de la crisi, és deguda a aquests disbarats que fan, tot enlairant als escenògrafs terroristes artístics amb posades en escena absolutament mediocres, sota una pressumpta pàtina de modernitat.
Recordo una frase magistral, dita per un dels crítics més conspicus del nostre país, en Marcel Cervelló: El problema de l’escenografia actual és que al fossar de l’orquestra s’hi sent una cosa i a l’escenari s’hi veu una altra completament diferent.
Esperem que la raó i el sentit comú tornin aviat.
Josep
M'agradaM'agrada
Bé Juli, em sembla lògic que aquesta Carmen desperti opinions molt diferents, fins i tot dràstiques com la teva, que és obviament respectable. Com la meva, que trobo que és un espectacle magnífic. I trobo tambè magnífic que no tothom pensem de la mateixa manera i que ho expressem obertament, com fas tu, i com faig jo. I respecte del que penso dels muntatges “transgresors” ho vaig explicar en el post d’ahir. Amb apreci.
M'agradaM'agrada
Josep Olivé, gràcies per la teva resposta i per la neutralitat en que t’expreses. Jo també crec amb la llibertat d’expresió i que cadascú digui el que pensa però sense ofendre a ningú.
Jo sóc un persona gran i potser el meu concepte de la ètica i la moral està una mica caducat. També penso que quan cal ser groller o descarat es pot ser-ho però sense arribar a la insolència.
Tu bé ho has dit que la “Carmen” del Liceu va ser un “espectale magnífic” però jo reitero que com a “òpera” va desmerèixer els fonaments de l’autor.
Dispensa el meu comentari
M'agradaM'agrada
Benvolgut Juli, estic molt en desacord. Jo en aquest muntatge no he vist pornografia, potser si sensualitat, però pornografia? o tenim conceptes molt diferents del que és la pornografia o no ho entenc. Hi ha més pornografia en els Telenoticies o a Sálvame de Luxe,que en veure com una senyora es treu unes calces o una parella simula fer l’acte sexual. per altre part veure un ballarí nu, simulant que toreja a la llum de la lluna, pràctica habitual en els ambients taurins (que Bigas Luna ja ens va mostrar a Jamón Jamón), no ho titllaria de pornogràfic, ja que si així fos, moltes obres d’art que mostres cosos nus els hauríem de titllar de pornogràfics.
Carmen ja va ser un escàndol a l’estrena, precisament per l’actitud de la protagonista, una dona lliure que no es vol sotmetre a un home possessiu, gelós, violent i masclista, un home que de ben segur avui seria noticia a la primera plana dels diaris com un agressor i maltractador. La Carmen, benvolgut Juli és una explosió continua de violència de gènere, i això a hores d’ara, vestir-ho amb batas de cola, faralaes i clavells, és possible, però com ens ho explica Bieito també. Els contrabandistes de Bieito són perfectament identificables i l’espectacle, és brillant, colpidor i s’ajusta a la perfecció a l’obra original.
Ahir vaig veure una miqueta per TV i no vaig continuar, Armiliato no m’agradava, la Bayo menys i Uria Monzón està en franc declivi , qualsevol comparació amb les funcions del mes d’octubre (no vaig veure aKetelsen que tothom diu que va ser el millor), no resisitia la comparació.
M'agradaM'agrada
Joaquim, veig que tenim un concepte diferent de la pornografia. Ara però fixa’t amb el meu comentari el que jo esmento és “erotisme” més que pornografia. En tot cas el mot de pornografia que esmento més avall volia insinuar que amb el temps podria convertir-se en porrnografia.
D’altra banda no es pot comparar l’erotisme de la TV ni els nudismes en l’art, la pintura o l’escultura. Cadascun d’ells té un valor diferent com a art. Jo sempre he cregut que l’òpera era una branca selecta de la cultura intel·lectual, per tant penso que hi haria d’haver una mica més de seriositat en un art universal com és l’òpera.
Per molta violència de gènere o masclisme que es vulgui representar crec que es ot fer d’una manera més elegant.
No sé si vas veure la opinió d’una espectadora de la platja quan es va acabar la representació que va dir que li havia agradat però l’havia trobat massa descarada.
Jo he vist en el brindis de La Traviata dones mig despullades però ho vaig trobar normal perquè era la conseqüència de la orgia que representaven però mai havia vist arribar a l’extrem d’aquesta representació de “Carmen”. Per cert, jo la tinc en video però en pel·lícula cantada per Plácido Domingo, Ruggero Raimondi i Faith Esham.
El que sí em va soptar va ser amb quina agilitat es movien els actors saltant per damunt dels cotxes.
La part més emocionant per a mi va ser el final del segon acte quan Carmen i José cauen ajeguts a terra tots dos, aquell duo em va emocionar certament.
Tant se val, no vull posar més la cullarada. Davant d’aquesta adversa opinió solament em resta dir el que va dir el celebre filòsof Sòcrates: “Yo sólo sé que no sé nada”.
M'agradaM'agrada
Tens la teva opinió Juli, digna de ser escoltada o llegida, encara que jo no la comparteixi.
M'agradaM'agrada
Orquestalmente me encantó, al igual que los coros (eso ya va servido fijo); la sorpresa vino con Vogt(nada que añadir a lo arriba señalado, es lo que pienso)y con un más que digno Youn. Y cierto que no me interesa verla por ARTE, prefiero la escucha…
M'agradaM'agrada
Com s’hi recrea Vogt (amb permís de Nelsons) sobre la paraula “Tauber”, però a partir de “Graal” hauria de treure una veu que no té. És per tant mig Lohengrin.
M'agradaM'agrada
Crec que va ser la d’ahir una representació (musicalment parlant és clar) molt millor que les dos primers dies. No puc filar tant prim en el tema de les veus donat que com ja vaig dir recenment encara em falta camí per analitzar-les bé i normalment el que faig és apendre de les opinions més solvents, la de In Fernem Land entre elles, per descomptat.
Em va agradar molt el Lohengrin d’en Klaus Florian Vogt, molt en el paper, i un cant sense defallir, net i pulcre, arriban a “In Fermen Land” amb veu encara fresca i donant una interpretació d’aquest racconto esplèndida de principi a fi.
La parella “malvada” no em va decebre massa, però sempre espero en ells un cant intens, fins i tot violent, però clar i transparent i no el vaig copsar aixi, encara que lo escrit per Wagner per aquets dos papers (sobretot per el d’Ortrud) s’ha de reconeixer que està vorajant el crit.
Tambè a mi em va agradar l’Heinrich d’en Georg Zeppenfeld. La versió d’Andris Nelsons m’ha agradat força. Vaig sentir algun crit de desaprovació durant la representació. O m’ho va semblar. Al menys dos, i espaiats en el temps. Suposso que per l’escenografia. Però el que està clar és que en acabar, a part d’un aplaudimet abortat pel silenci aclaparador de la partiturar, la sensació que em va arribar del públic assistent va ser molt i molt diferent que les dels dos primers dies.
M'agradaM'agrada
Joaquim, pel que fa a la veu de Klaus Florian Vogt tens tota la raó de dir-li “escolanet”.
M'agradaM'agrada
Obrigado a Colbran pelas gravações.
Ontem ouvi a transmissão em directo e gostei muito da orquestra. Logo no início do prelúdio do primeiro acto, a sonoridade é magnífica. De resto, estou de acordo, Joaquim. Vogt canta muito bem, tem uma voz angelical, mas quando esperamos potência vocal (a partir de “Der Graal”, como diz Wimsey), ela não existe.
No entanto, apesar de Dasch e de Lang, foi a melhor récita que Bayreuth nos deu este ano, até ver.
Avui escoltarem “Parsifal”.
M'agradaM'agrada
Ayer como previsto estaba en el teatro. Joaquim tiene todo justo: Vogt lo canta como el solista de un coro infantil (lo actúa igual), Dasch tendrá una voz para cantar algo??? Lang por lo menos intenta (no lo logra muy bien) cantar (a la diferencia de la Schnaut o Herlizius).
Nelsons no me convenció para nada (hay momentos en el segundo acto que eso suena como música de supermercado). No hablo del trabajo de Neuenfels: al igual de Tannhauser es feo, absurdo y pretencioso.
De que sirve hoy en día venir en Bayreuth???
Pues uno recuerda mas los abucheos que la representación
Paul…
M'agradaM'agrada
Sirve para satisfacer el ansia de la que nos habla Josep Olivé. La atracción, el magnetismo de ver una opera de Wagner en su “templo”. Un templo que no cumple ninguna norma de seguridad de evacuación en caso de una emergencia y que Frau Merkel, si se tratase de un teatro español, ya hubiera hecho clausurar y encima las agencias de clasificación de la deuda (Mooby’s) hubieran aprovechado para especular un poco más. Perdona la broma
Bayreuth simplemente por ser el templo, es motivo de peregrinaje, aunque luego lo que se nos ofrece sea mediocre, pedante o decididamente insufrible.
M'agradaM'agrada
🙂
M'agradaM'agrada
Ay Paulo! perdona, también hubiera tenido que decir, portugués o griego.
M'agradaM'agrada
Per mi és trist que Klaus Florian Vogt, fa trenta anys no passaria de cantar el marineret de Tristan o el de l’Holandès, amb una veu molt inferior a, per exemple, la d’un Dermota, Wunderlich, Traxel o Unger. Clarament, no parlem de Windgassen, ni de Hopf, ni de Treptow, ni de Suthaus, i fins i tot, de R. Kollo, J. King o J.Thomas. Aquests pertanyen a un altra galàxia de veus. En canvi, quant a les veus greus masculnes, com ara la del Wolfram, Telramund i sobretot, Georg Zeppenfeld, són digníssims servidors dels seus papers. La de Zeppenfeld fins i tot em va recordar el Jerome Hines dels bons temps.
Quan a les “noies”, la més conspíqua no passaria de noia flor o filla del Rhin fa 40 anys. Ara en canvi són les “reines del mambo” ja que amb la sequera que hi ha, qualsevol líquid, per amarg que sigui ens serveix per sobreviure.
M'agradaM'agrada
Vocalment estem absolutament d’acord.
M'agradaM'agrada
Buenos días,
Yo tuve la oportunidad de verla en directo la semana pasada en “el templo” y creo que poco a poco me estoy acostumbrando a la voz de Vogt que, aunque creo que, efectivamente, no es la ideal para un tenor wagneriano, sí es más que correcta y con un fraseado bonito. Me gustó Petra Lang y también Georg Zeppenfeld, mucho. En cuanto a la producción, sencillamente horrenda, por muchas capas de lectura que pudiera tener, era fea y de mal gusto.
Teneis razón, con lo difícil que es podr asistir para que al final te den eso. . Menos mal que la orquesta y el coro están fantásticos.
Saludos
M'agradaM'agrada
Entonces, según este criterio, ¿El año próximo en el Liceu, disfrutaremos? Es una versión de concierto y lo más probable es que los cantantes sean los mismos.
M'agradaM'agrada
Pues sí Joaquim, hay esperanzas de que así sea. El problema es que a veces de un año para otro cambian los cantantes. Todo será una intriga de última hora…Curioso no? Con las entradas vendidas y sin saber quien canta…
M'agradaM'agrada
L’acabo de veure i escoltar a Arte i m’ha agradat força. Els que canviaria foren Tomasson i Dasch i el “anguniós” final de Neuenfels. Per mi que vinguin la resta i la producció al Liceu! El heldentenoret s’ha aplicat força avui i m’ha encantat el rei Zeppenfeld, en Youn, les màscares-rata-d’esgrima i l’arquitectura. S’han sentit alguns buuuus i ens han tallat la retransmissió per uns fragments del concert de Kaufmann a Munich fent un GooooT fidelíssim..després han reenganxat amb un semidiferit molt ben aconseguit.
M'agradaM'agrada
No vaig poder veure’l, espero que aviat el tinguem penjat a Internet i així gaudir-lo o no.
Però això del semidiferit suposo que va ser per evitar els entreactes bayreuthinas quilomètrics, però perd part del encant del veritable directe, oi?
M'agradaM'agrada
només al 2n acte, el 3r en rigurós directe. Entreactes, pensats per sopars i resopons, suposo. No és mala idea, a Alemània es menja molt bé..
M'agradaM'agrada