I aquest amics sembla ser, si no és que demà al turó verd hi ha un poc probable miracle, és el màxim nivell del Festival del 2011. És així de trist, però és. No ens hauríem de flagel·lar més.
La producció d’aquest Parsifal es fonamenta en una excel·lent i per moments sublim direcció musical de Daniele Gatti i en una producció escènica trencadora que tothom s’ha posat d’acord a lloar-la sense esmenes, deguda a Stefan Herheim .
D’aquest lloat espectacle estem esperant l’edició del DVD que se’ns va prometre l’any passat i que es resisteix a aparèixer, després del fracàs del DVD de Meistersinger en la producció de Katharina Wagner i suposo que el del Lohengrin d’aquest any, que es retransmetrà per primer cop en directa, el proper 14 d’agost, per tant la majoria de mortals que no l’hem pogut veure, ens hem de conformar amb les fotografies per fer-nos una idea del que les elogioses cròniques ens expliquen al voltant de la dramatúrgia feta per Herheim al voltant de la historia de la família Wagner i la paral·lela ocorreguda a Alemanya. Veure com lliga això, que no és precisament poc, amb el Parsifal, és quelcom que m’intriga i fascina, però mentre la providència ens relega a la preciosa part musical, haurem de valorar aquestes representacions per allò que escoltem i aquí altre cop i malgrat que la direcció del mestre Gatti és senzillament magnífica, hem de topar amb el nivell que Bayreuth s’auto exigeix.
Referencial, sense cap mena de dubte, resulta el Gurnemanz del baix coreà Kwangchul Youn, que està defensant aquest llarguíssim rol des de l’estrena de la producció al 2008, però la resta del extens repartiment no passa de la correcció i ja hi tornem a ser.
Sorprèn que en acabar el segon acte quan surten a saludar Simon O’Neill (Parsifal), Thomas Jesatko(Klingson) i Susan Maclean (Kundry), el Festspielhaus s’ensorri . No se que passaria si haguessin escoltat a Windgassen, Mödl i Uhde, però el cas és que després d’escoltar, com a molt ben valorades, unes esforçades, voluntarioses i correctes actuacions, allò esdevingui el gran triomf.
Em costa entendre que Simon O’Neill, amb una de les veus, o potser seria millor dir timbre, més desagradable i gutural que hem escoltat en els darrers anys de recerca del heldentenoret ideal, o Susan Maclean, amb una veu bonica, però limitada pels extrems, facin embogir a un public que potser perquè porten tres dies de coits interromputs, es deixin anar en la producció més segura, estable i saviament dirigida de totes. Sembla que diguin:
– Ho veieu escèptics com finalment si que hi han cantants wagnerians? i la contesta és:
– No, no ho veiem i sobretot no ho escoltem.
Jo així per sobre penso amb aquest noms, a veure que us semblen:
Nina Stemme, Violeta Urmana, Anja Kampe, Anja Harteros, Ekaterina Gubanova, Eva Maria Westbroek (problemes esperem que puntuals a part), Katarina Dalayman, Torstel Kern, Johan Botha, òbviament Jonas Kaufmann (amb un any ja n’ha tingut prou), Nikolai Schukoff,Bryn Terfel, Michael Volle, Christian Gerhaher, René Pape, Hans-Peter König, Franz Josef Selig, ….
No sé, segur que cadascun de vosaltres podria afegir-ne, però no em digueu que no siguin cantants que haurien de ser assidus al Festival i en canvi alguns d’ells encara no hi hagin debutat, tenint tots rols wagnerians en els seus currículums i amb èxits assolits prou contrastats i en centres musicals de primeríssim nivell.
Però la política del Festival segueix ferma, mediocritat vocal amb excepcions insòlites, nivellàs estratosfèric d’orquestra i cor, directors musicals desconcertants i produccions com més polèmiques millor i cua de 10 anys per aconseguir entrades. Qui s’equivoca aquí?
No cal insistir apunt rere apunt, trobo que el nivell vocal d’aquest Parsifal és discret, molt millor que les tres òperes anteriors i amb el grandiós Gurnemanz de Kwangchul Youn. Cap cantant fa vergonya i fins i tot els crits de la Kundry, després de Friede i abans d’ahir la Lang, són crits sota control, malgrat que com podreu comprovar en el llarg fragment del duo del segon acte entre Kundry i Parsifal, us adonareu que la senyora Maclean té exclusivament, un centre preciós.
Quan penso el que podria ser aquest magnífic i llarg duo amb Kaufmann cantant “Amfortas! Die Wunde!” i Gubanova, per exemple, cantant “Ich sah das Kind”, ambdós dirigits per Gatti i amb aquesta fabulosa orquestra, és quan penso que no és que no hi hagin cantants, ni han, no com els que tots tenim a la memòria, però si per fer del Festival, un punt referencial del cant wagnerià avui i això ara per ara, ni és així, ni sembla que ho serà.
Us deixo amb l’escena dels encants del divendres sant, on escoltareu el magisteri canor de Kwangchul Youn i la hipnòtica direcció de Gatti, en un moment veritablement corprenedor, malgrat les nasalitats de Simon O’Neill
PARSIFAL
Richard Wagner
| Conductor | Daniele Gatti | |
| Director | Stefan Herheim | |
| Stage design | Heike Scheele | |
| Costumes | Gesine Völlm | |
| Dramaturgy | Alexander Meier-Dörzenbach | |
| Video | Momme Hinrichs Torge Møller |
|
| Choral Conducting | Eberhard Friedrich | |
| Amfortas | Detlef Roth | |
| Titurel | Diógenes Randes | |
| Gurnemanz | Kwangchul Youn | |
| Parsifal | Simon O’Neill | |
| Klingsor | Thomas Jesatko | |
| Kundry | Susan Maclean | |
| 1. Gralsritter | Arnold Bezuyen | |
| 2. Gralsritter | Friedemann Röhlig | |
| 1. Knappe | Julia Borchert | |
| 2. Knappe | Ulrike Helzel | |
| 3. Knappe | Clemens Bieber | |
| 4. Knappe | Willem Van der Heyden | |
| Klingsors Zaubermädchen | Julia Borchert | |
| Klingsors Zaubermädchen | Martina Rüping | |
| Klingsors Zaubermädchen | Carola Guber | |
| Klingsors Zaubermädchen | Christiane Kohl | |
| Klingsors Zaubermädchen | Jutta Maria Böhnert | |
| Klingsors Zaubermädchen | Ulrike Helzel | |
| Altsolo | Simone Schröder | |
Abans de deixar-vos els enllaços, gràcies a la feina feta prèviament per Colbran, no em puc resistir a deixar-vos escoltar el cor del Festival, quelcom veritablement sobrenatural en el final del tercer acte.
La retransmissió captada mitjançant la TDT, és la de Catalunya Música.
Aquí teniu els enllaços en format mp3:
Parsifal Bayreuth 2011 Acte 1er
Parsifal Bayreuth 2011 Acte 2on
Parsifal Bayreuth 2011 Acte 3er
I avui la darrera de les òperes del Festival 2011, Tristan un Isolde i res de nou sota la capa del sol.
IN FERNEM LAND 
Unes paraules puntuals sobre el cor del Festival.
Sublim, Joaquim, realment mereixedor del sentiment més profund de l’ànima oient i assedegada de bellesa.
M'agradaM'agrada
Suscribo totalmente cuanto dices acerca de la falsa escasez de voces wagnerianas de peso. Es obvio que no estamos en unos de los mejores momentos, pero tampoco de los peores, aunque por lo que se escucha en Bayreuth pareciese que hemos tocado fondo.
Cualquiera de esos cantantes que nombras presumo que lo harían mejor que el 90% de los que están cantando, o al menos merecerían estar en esos repartos.
Dicho eso, coincido contigo en que, con mucha diferencia, Parsifal es lo mejorcito de este año. La orquesta y coro, extraordinarios, son los que están sosteniendo mínimamente el cada vez más precario prestigio del Festival. Y ayer, con una dirección de Gatti que parece que incluso ha habido quien ha llegado a cuestionar, brilló especialmente. Yo le doy al director milanés un sobresaliente sin reparo alguno.
Kwangchul Youn, excelso.
Me gustó bastante el Klingsor de Thomas Jesatko, y reconozco que Susan Maclean tampoco me desagradó como Kundry. Evidentemente no es mi Kundry ideal ni de lejos, pero para lo que estamos escuchando estos días creo que se merece claramente el aprobado. A mí no me resultó chillona y su centro era agradable y musical.
Todo lo contrario de O’Neill, el pobre, que me lo hizo pasar fatal. Qué tiranteces y estrangulamientos, cuántos apuros… y la voz fea, refea. Pero bueno, el chico, aunque al borde de la defecación, aguantó como pudo, y eso, tristemente, hoy es algo que se valora mucho, dado que hay quien ni siquiera aguanta.
Gracias a Colbran por las grabaciones y a tí por traernos tu puntual crónica que algunos esperamos con especial interés.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Yo también me hago tu mismo pisco análisis, Joaquim, dicho coloquialmente : ¿ Orquesta/Coros brillantes y sometidos a grandes ensayos o bien, tratar de encontrar las mejores voces wagnerianas para interpretar esas grandes óperas?
Logicamente, los mejores cantantes wagnerianos ( y no abundan) y como profesonales que son, no van a someterse a la política de Bayreuth de muchos ensayos y perder o dejar de ganar buenos cachets .
Es una pena, pero si quieres combinar buenas orquestas y coros con los mejores cantantes wagnerianos, los aficionados tenemos que “emigrar” a Londres, París, Berlín, Valencia,etc… dentro del panorama europeo. En mi caso, no he escuchado este TANHAUSER de hace unos días y sin embargo, ya tengo entradas para esta misma ópera en París con la Stemme de Elizabeth, la Koch de Venus, Ventris de protagonista y Degout de Wolfran. Desgraciadamente, estas voces no las tienes en Bayreuth , por todo lo antedicho
M'agradaM'agrada
Efectivament, deu anys de cua, i si no la vols fer has de pagar uns preus estratosfèrics. I ni la cua, ni la butxaca t’assegura que poguis veure i escoltar el millor Wagner dels possibles, ans el contrari, ben fluixet per dir-ho suau en lo que respecte a les veus. I al mateix estiu es pot assistir a festivals on la qualitat musical no té res a envejar a Bayreuth, més aviat a l’inrevès: Salzburg, Lucern, Aix-en-Provence, Glyndebourn per exemple, o els més accessibles PROMS a Londres o ROF a Pesaro, tots ells amb pols d’atracció ben concrets, però és clar, el mite és el mite, i el poder de convocatoria de Wagner ultrapassa el sentit comú i és impresionant. No es fa una cua de deu anys per sentir un determinat cantant o una determinada òpera. La cua es fa per sentir algun dia Wagner a Bayreuth, per estar no a Bayreuth, sino el Fiestpiele de Bayreuth sentint música d’un geni que ha creat legions de seguidors de manera gairebé religiosa. Sóc dels que no es vol morir sense haver-hi estat i ho tinc magra perque no estic apuntat a cap llista. A l’any passat vaig tenir la possibilitat donat que Viatges del Corte Inglés va organitzar l’assistencia a tres funcions i burro de mi no m’hi vaig apuntar perque quan va sortir ja tenia entrades per a Salzburg i vaig pensar en apuntar-m’hi aquest any. I va i resulta que no sé que ha passat que aquest any res de res, no han tret aquesta “excursió” els senyors del “tall anglès”… Si, ja sé, els preus són cars, molt cars, però una vegada a la vida haig d’anar-hi, i no em considero un “ultra” wagnarià, que m’ho puc passar tant bé amb un Tristàn com amb un Cosi, amb un Parsifal com amb una Italiana, però el magnetisme de Bayreuth és massa poderós, i en aquell teatre, en aquell mateix teatre, escoltar el cor de peregring ha de ser impagable, inolbidable, encara que s’hagi d’aguantar a una Venus execrable.
Ja m’he passat. Catxis. Bueno…ah si, Parsifal. Doncs vaig poder sentir tot el tercer acte i el final del segon. Coincideixo plenament amb lo que descrius per a les veus i amb en Gatti. M’ha decepcionat una mica en Simon O’Neill ja que tenia l’experiència d’haver-lo sentit en directe un Otello en versió concert al Barbican de Londres amb la LOS i el sempre mai prou venerat Sir Colin Devis (per cert editat recenment en CD) i que de fet substituia a Torsten Kerl i no em va desagradar gens. Tambè crec que va obrir temporada a la Scala aquest any amb Baremboin fent Siegmund i va salvar els mobles que es diu. Però ahir caram, no reconeixa a Parsifal per cap banda, em resultava una veu extranya.
Per acabar, a la llista de veus actuals dignes de Bayreuth jo afegiria a Waltrud Meier, i possant-la entre les primeres, i possiblement tambè a Angela Denoke, si bé no em tanta intransigència com amb la primera, que haig de dir que em sorpren que no hi sigui. Pel que fa a les crítiques que he anat llegint dels diferents apunts envers Klaus Florian Vogt veig que he desentonat molt però ostres, vaig trobar que va fer un Lohengrin molt acceptable i el seu “In Fernem Land” va ser, com no podia ser d’altre manera, molt líric i prou interesant. En altres paraules, crec que, en la meva opnió, són crítiques massa dures.
M'agradaM'agrada
No he pres ni fumat res extrany, però deixeu-me renyar a mi mateix. A tot un Sir no se li poden fer errades amb el seu cognom…i menys amb Sir Colin…Davis!
M'agradaM'agrada
La teva llista de wagnerians és molt encertada, Joaquim. Per què no els contracten?
Quant el que diu Josep Olivé, jo l’any passat vaig veure una Salome cantada per la Danoke i em va fer patir força perquè el cant ja se li ha tornat crit quan no “quasi cantat” i els seus aguts, tan bonics a “La ciutat morta” actualment resulten estridents.
Salutacions a tots!
M'agradaM'agrada
Queremos ver la producción de Herheim, ¡Bayreuth en abierto ya!
M'agradaM'agrada
Golaud, aquí hay gato encerrado, y no lo digo por el director milanés.
Me uno a tus exigencias. ¿Dónde hay que firmar?
Pero es que han cambiado Parsifal por Lohengrin y el interés está en Gatti, Herheim, Youn….y lamentablemente, poca cosa más
M'agradaM'agrada
Josefina, el fragment és de reclinatori i serveix per esvair tots els mals humors que les veus d’algun solista em provoquen. El cor i l’orquestra de Bayreuth, amb l’acústica particular i tan climàtica del Festpielhaus fa que tot prengui una dimensió sobrenatural. Parsifal està dissenyada per aquest lloc i jo no he viscut una experiència musical més gran en la meva vida que el final de Parsifal a Bayeruth i això que vaig tenir que aclucar els ulls per no veure l’atemptat que va cometre l’il·luminat de torn, que en el meu cas havia fumat substàncies i s’havia injectat quelcom a la vena. Però la música ho va sanar tot.
Atticus, cuando venimos de lo que venimos, la Kundry de la señora Mclean, incluso parece buena, pero no, es solamente digna.
Alex, el reparto de la ONP para Tannhauser me parece un poco “desacertado”, pero los nombres son más impactantes que los de Bayreuth, sin duda. Stemme no me interesa tanto como Elisabeth (sobre el papel) como Ortrud, por ejemplo y Ventris es un cantante bayreuthiano, para entendernos, o sea de los dignos, pero nunca será un figurón, partiendo del estándar actual y olvidándonos del glorioso pasado.
Si Josep, és un pelegrinatge, la mística del lloc, el que significa i una qualitat indiscutible en el cor i l’orquestra, més una acústica que embolcalla i subjuga, però precisament per això és imperdonable que contractin a tanta mediocritat.
Potser si gastessin menys en muntatges, que no es poden utilitzar en cap altre teatre i per tant són caríssims i paguessin millor als cantants, aleshores les figures actuals hi anirien.
Pel que fa a la Meier, la grandiosa Meier, l’he obviat en saber que ella no està interessada a tornar-hi. Hi ha cantat molt i ara que la veu ja està en una claríssima fase crepuscular, es deu estimar més passar un més d’agost ben reposat. Però si, podria anar a la llista, és clar que si.
Olympia, efectivament, jo tampoc tindria present a Denoke, una soprano que s’ha fet malbé, com tants cantants, assumint rols que la sobrepassaven.
M'agradaM'agrada
También pude ver en directo el pasado jueves este Parsifal y, efectivamente, me encantó la dirección musical de Gatti y las voces de Kwangchul Youn, Detlef Roth y Thomas Jesatko, enfundado este último en un vestuario francamente difícil…Susan Maclean me gustó a ratos. Y hasta Randes en el cortísimo papel de Titurel, ausente del escenario, por cierto, estuvo fantástico. Lluvia de aplausos para todo el elenco, incluido un, para mí muy justito O’Neill, al que aplaudieron a rabiar con palmas y pies, increible….Pero si la mitad de las veces ni se le oía, y eso que ya sabemos que la acústica es excelente…El director de escena no estaba y, por lo tanto, no salió a saludar, pero por lo visto este montaje se ha ganado el beneplácito del público y la crítica desde el día de su estreno. Está francamente bien, sobre todo si lo comparamos con el resto, claro, aunque en mi opinión tampoco es para lanzar bengalas. Es complejo y confuso, muy ambicioso en su propuesta pero desmesurado y deshilvanado. Imagino que debe ser carísimo. Un repaso subjetivo a la historia de Alemania desde la reunificación hasta nuestros días con imágenes poderosas e impactantes pero que, en conjunto, creo que no acaba de funcionar. No quiero desvelar nada por si sale el DVD y lo podéis comprobar vosotros mismos. En cualquier caso, debe ser de lo mejor del Festival actualmente, vale la pena el viaje.
Saludos
M'agradaM'agrada