IN FERNEM LAND

PROMS 2011: Hooray for Hollywood un vídeo cinèfil


John Wilson

L’any passat la John Wilson Orchestra, dirigida òbviament per John Wilson ja ens va oferir un PROMS formidable, de fet és el tercer any que participen al festival estiuenc de la BBC i aquest any s’han decidit a envoltar-nos de nostàlgia cinèfila, fent un repàs a 4 dècades  del gloriós cinema musical americà.

El resultat, com podreu comprovar és magnífic i ens retorna la memòria visual, emprant l’auditiva, dels gloriosos musicals amb blanc i negre de la RKO amb Astaire i Rogers, o els moments més acolorits del Metrocolor més exuberant, passant per la deliciosa carrincloneria de Mary Poppins,  l’excitant rauxa de Gipsy, l’engrescador optimisme de Jerry Herman a “Put on your sunday clothes de Hello Dolly!, o el Hooray for Hollywood a tall de primera propina, pertanyent a Hollywood Hotel de 1937.

Us deixo amb John Wilson i la seva orquestra (crec recordar que ja vaig dir l’any passat que això de tenir una orquestra que porti el nom del director i propietari, és un somni de multimilionari que molts de nosaltres voldríem tenir), acompanyats dels Maida Vale Singers i d’Annalene Beechey, Charles Castronovo, Matthew Ford, Sarah Fox (la recordeu amb els problemes de vestuari al Tamerlano del Liceu?), Caroline O’Connor (fantàstica en el difícil compromís de cantar cançons de la Garland o la Merman) i Clare Teal.

Per tal de fer-vos una idea us deixaré en primer lloc a Charles Castronovo emulant a Mario Lanza a Serenade, la preciosa cançó de The Student Prince, l’opereta amb música de Sigmund Romberg portada al cinema al 1954, cantada pel gran tenor italo americà i interpretada per Edmund Purdom, ja que la MGM no va creure convenient que lanza mostrés la seva decadència física.

No puc resistir-me a deixar-vos l’engrescador Put on your sunday clothes de Hello Dolly!, de Jerry Herman, tot i que al concert encara li manca la traca final de les propines, és un número que aixeca els esperits més ensopits, i ens cal anar molt enlairats. Intervenen tots els participants.

ENLLAÇOS (format avi)

Que passeu una bona Diada i gaudiu molt d’aquest concert.

Hooray for Hollywood PROMS 59, 2011

18 comments

  1. Juli Carbó i Montardit

    Joaquim, fill meu, és que no descanses cap hora del dia? Perquè per pensar, preparar, formatejar el contingut d’auqest espai, controlar-lo i editar-lo, cal una preparació i una dedicació prèvia i constant.
    Suposo que deus estar davant de l’ordinador acompanyat d’un got o una tasa plena de vitamines per a reforçar-te i poder transmetre a través de les ondes aquest espai IN FERNEM LANDAIRE.
    Crec que no deus tenir temps d’embrotar els llençols del llit perquè no et queda temps per a dormir les hores que cal.
    Referent a lo de les orquestres amb nom propi del seu director, si no recordo malament i no vull “posar la cullerada” una altra vegada hi havia una orquestra molt famosa de Jerri Jeims?, la de Xavier Cugat i alguna altra que ara no recordo però jo les tinc en alguns discos d’aquells temps.
    Crec que actualment ja no h i ha orquestres com aquelles formades per 30 i 40 músics,
    Ara són les 8,20 del matí i m’en vaig a veure què passarà amb la Diada nostra perquè és vergonyós les imposicions a que ens volen sotmetre.
    Bueno Joaquim. ara ja tens la feina feta ves a descansar una estona que t’ho mereixes.
    Jo vai a obrir el diccionari operístic per informar-me dels temes desconeguts.
    Ah, se m’oblidaba dir-te que m’has fet perdre l’interès per la meva obsessió sarsuelista, ara m’he avocat per la germana gran, l’òpera.
    Dispensa aquest comentari un xic irònic però és que jo dins la meva majoria d’edat sóc molt de la conya.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      No, no, no… òpera i sarsuela són perfectament compatibles! Si aparques un d’aquests dos gèneres en benefici de l’altre ben segur et perderàs coses veritablement valuoses. Que a la sarsuela l’han maltractada? Si. Però té titols que són una joia i l’únic que demanen és que escènicament i musicalment se’ls tracti amb qualitat i dignitat.
      De passada et comento que volia contestar una entrada teva de fa dies però no vaig poder per motius tècnics (que estava de viatge, vaja). Ho he fet ara. Parlaves d’en Kaufmann i m’ha semblat oportú donar-te la meva opinió.

      M'agrada

      • Juli Carbó i Montardit

        Menys mal que encara hi ha persones que saben valorar i apreciar la malparada “sarsuela”. Com tu bé dius Josep Olivé hi han sarsueles que tenen unes músiques fantàstiques ( no totes ) dignes de competir amb algunes òperes, perquè no totes les òperes són igual d’interessants, ni musicalment ni les parts cantades.
        És més, sabeu sobradament que algunes sarsueles estan pensades en presentar-les com operetes com és el cas de El anillo de Hierro, La Tempestad, La bruja, La viuda alegre, etc. i sempre les han representat com a sarsueles.
        Jo, la veritat quan parlo amb algú de sarsueles em fa hasta vergonya perquè em miren com si fos El fantasma de la ópera i no diguem quan ho faig amb un “Liceista”.
        Per això ara estic interessat en saber moltes més coses sobre el món de la òpera.
        Gràcies per llegir el meu comentari.

        M'agrada

    • colbran

      Mario Lanza hizo suya la partitura de Romberg y es muy difícil superarlo. Qué pena que se enfadaran Curtis Bernhardt (director previsto para “The student prince”) por criterios de énfasis en la grabación de “Beloved” y de otras piezas de la banda sonora, pues Lanza era ideal para el rol e incluso había perdido muchos kilos para rodarla. Luego la dirección pasó a Richard Thorpe, gran amigo de Lanza, pero éste ya estaba descartado por la productora.

      M'agrada

  2. colbran

    Escuchando estas canciones y repasando las actuales me doy cuenta horrorizado de a dónde hemos ido a parar. Qué decadencia por todas partes y en todos los ámbitos!

    Aunque John Wilson aún no ha cumplido los 40 (nació en 1972) dispone de esta fenomenal orquesta desde 1994. De dónde debe haber sacado el dinero para mantenerla? Le habrá tocado la loto? Porque en su curriculum no figura que descienda de millonarios y el número de profesores de su orquesta es elevado, con lo cual el capítulo de nóminas debe ser elevadísimo. Tiene muchos discos grabados para Vocalion y ahora tiene firmado contrato con EMI, pero dada la precariedad de ventas de discos, no creo que perciba demasiados royalties. También es cierto que se les llama para registrar bandas sonoras de films y por la de “Beyond the sea” estuvieron nominados para un Grammy…que no ganaron.

    Sea como sea John Wilson ha venido a llenar el hueco que dejó John McGlinn -que realizó grabaciones para siempre de “Show Boat” y bastantes más-, pero además con orquesta propia! Con McGlinn le une el respeto por las orquestaciones originales y cual no sería su estupor y decepción cuando al dirigirse a Warner -actual propietaria de todo el “output” de MGM- para solicitar partituras, se le informó que las de MGM fueron quemadas en 1969 porque ocupaban demasiado sitio…, para poder hacer una zona de parking…! Por lo tanto este nuevo genio de la dirección de musicales -con recientes incursiones en la ópera cómica de Gilbert y Sullivan- ha tenido que rehacer las orquestaciones de todas las piezas seleccionadas, con puntuales ayudas, valiéndose de las partituras para voz y piano y algunas reducidas que ha podido localizar aquí allá. Para ello se ha pasado miles de horas delante de monitores visualizando decenas de musicales, tomando notas, para poder reproducir el sonido inigualable de la MGM.

    Poder visionar sus actuaciones vía televisión es una sensación electrizante y siempre satisfactoria. Qué no será verle en persona, con el sonido irrepetible del directo?

    M'agrada

  3. Montserrat tur

    M’estic vaixant els enllaços que en has deixat, gràcies Joaquim , com ens mimas , aquesta tarde m’escarxofrè al sofà i per els tastets que en has deixat segur que m’ho passarè d’alló mès bè. M’ha agradat força Castronovo, peró tenint en ment Mario Lanza , no ès el mateig, quina gran veu que tenia ; per cert fà molt de tems que estic buscant la pelicula The Prince Student i no la trobo , si algún infernemlaire pot dirme on puc trovarla l’hi estaria molt agraida ja que est una peli que cuant la van estrenar m’agradà molt i no he pogut veure-le mai mès. Bona Diada per tothom i visca Catalunya

    M'agrada

    • colbran

      “El príncipe estudiante” (“The student prince”) no está disponible todavía en España, pero dado que actualmente se están publicando películas MGM del archivo Warner -actual propietario de las mismas-, tales com “Melodía interrumpida”, “El gran Caruso” y “Adorable coqueta” es muy probable que pronto esté en nuestro mercado. Hasta hace poco se conseguía en versió original con subtítulos en portugués en Brasil, pero hace muy pocos meses la ha editado Warner Archives en versión original, por lo que aquí seguro que estará pronto disponible en castellano o en versión original, con subtítulos en castellano. En Amazon aún se conseguía hace muy pocas semanas, pero ahora está momentáneamente no disponible.

      M'agrada

    • No te nom conegut, deu ser el “principe ignoto de Turandot” o un corista reciclat que fa una col·laboració. Veritablement està magnífic, malgrat no tenir una veu especial agraciada, però de musical 100%

      M'agrada

  4. Montserrat tur

    Moltes gràcies Colbran per l’informació, serà cuestió de estar a la guait ja que en farà molta il-lusió de tornar a veure-la. Per cert Joaquim que me les prometie molt felices aquesta tarde veient el video que ens has deixat peró no n’hi ha manera de conseguir unir els fitxers tota l’estona en dona error no e si la culpa es meva o es que realment n’hi ha algún error en els enllaços, m’ho pots aclarir? . Disculpa la molestia i gràcies

    M'agrada

  5. Levanta los animos, no ? 🙂 Tuve el gran placer de estar ahi en vivo este ano, despues de unas 3 h de cola, y hasta me descubro en el video :-p no bailamos porque estando de pie delante no habia sitio apenas para mover el pie 🙂 Y ni os puedo contar en vivo q complejo y estupendo es el sonido! Cosa q no extrana porque la orchestra reuna una dance band mas varios jefes de compartimentos en los varios instrumentos. No es una orchestra permanente, sino que se reunen con conciertos y eventos, esta vez pagada por la BBC con ocasion de los Proms,. Diria q los reune la pasion por esta musica. No se si sabian q la parte de MGM ya no existen ninguna de las partituras originales. JW cuando empezo a preparar el repertorio les pidio permiso de recrear las partituras viendo las pelicuas y luego tocar la musica con la orchestra a lo cual MGM por suerte no se opuso. Los demas estudios no ha sido todos tan generosos con lo que ha quedado de partituras de este tiempo. Pero amos dear ese detalle q el hombre estuvo viendo las pelicuas durante muchas horas para apuntar nota por nota las partituras. La atmosfera en vivo hay q vivirla , es increible 🙂 Es una ena q hoy en dia ya no existen en los teatros de musicales orchestra de esta calidad y amplitud y todo se amplifica, cosa q claro no fue el caso en este concierto, los unicos amplificados han sido los cantantes naturalmente 🙂 Espero poder ver unos de los conciertos q van a hacer mas alla en el Royal Festival Hall y volver a los Proms el ano q viene, done estan invitados permanentes 🙂 Gracias por el recuerdo Joaquim.

    M'agrada

    • Querida Hariclea, con la manera que tiene de dirigir es fácil ponerse a cantar y bailar. Primero empiezas con un ligero movimiento de pierna llevando el compás y acabas pareciendo Fred Astaire o Gene Kelly por el salón de casa.

      M'agrada

  6. Charlie B.

    Thank you thank you, for all the wonderful music you make it possible for us to hear — and for your very wonderful, insightful and charming comments (I can just translate them for myself) which establish an intellectual and emotional frisson that is unique. I am a devotee of all classical music from medieval to 21st century, but the John Wilson Orchetra is something special and joyful – I was so pleased to read your comment about Charles Castronovo (emulant a Mario Lanza a Serenade) — indeed it was the very essence of Lanza, yet at the same time his own very personal interpretation.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: