IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE LA MÉDÉE DE CHERUBINI A LA MONNAIE


Nadja Michael,  Médée a la Monnaie en la producció Krzysztof Warlikowski)

Del 6 al 22 de setembre han tingut lloc al Teatre de La Monnaie de Brussel·les vuit representacions de Médée, en la versió original francesa de l’òpera de Luigi Cherubini sota la direcció musical de Christophe Rousset i els seus Talents Lyriques i la més que interessant producció del director polonès Krzysztof Warlikowski, que tot i respectar escrupolosament la tragèdia d’Eurípides, ha fet adaptar els diàlegs de la versió de 1797 a l’actualitat, proposant una versió carregada de intensitat dramàtica que no defuig la violència original, alhora que l’emmarca en un ambient actualitzat que no grinyola gens i resulta del tot estimulant, amb la prèvia adaptació dels diàlegs parlats.

La part musical, sota la direcció de Rousset l’he trobat una mica tova i de la part vocal cal destacar a la grandiosa actriu cantant alemanya Nadja Michael, que dóna vida a la tràgica Médée amb una convicció vocal i dramàtica encomiable. Al seu costat cal destacar la Neris de Christianne Stotijn que llueix un emotiu cant. La resta compleixen i si haig de ser dolent, us diré que no entenc com Jason deixa a Médée per anar amb la bullida Dircé de Hendrickje Van Kerckhove, que si físicament queda eclipsada per l’imponent Michael, vocalment és d’un anonimat irrecuperable.

En el vídeo que us deixo, podreu escoltar durant l’entreacte, les entrevistes sempre interessants i il·lustratives a Rousset, la “divinitat” Krzysztof Warlikowski,Vincent Le Texier i Nadja Michael (en francès subtitulat en anglès o anglès subtitulat en francès). En algun moment de la representació, la imatge queda aturada, ho sento, no és pas culpa meva, tingueu una mica de paciència i ja veureu com retorna a la normalitat.

L’espetacle estrenat a La Monnaie al 2008 va suscitar polèmica, controvèrsia i adhesions  enfervorides. Veritablement és teatralment molt estimulant i amb molts punts d’interès musicals. Jo us el recomano.

Us deixo un parell de Youtubes que us poden donar alguna pista del que podreu trobar i fer-vos o no, decidir per la baixada definitiva.

En primer lloc la preciosa ària de Neris “Ah! nos peines seront communes”, per la mezzosoprano Christianne Stotijn.

I la terrible escena final des de “Eh quoi, Je suis Médée” amb la intensa Nadja Michael d’absoluta protagonista fent-nos esborronar.

ACTUALITZACIÓ 29/09/2011: Un missatge privat al meu compte de Youtube, per part de l’oficina de Nadja Michael, m’ha fet esborrar aquest vídeo, sota amenaça de denuncia. Per tant si voleu veure-la, haureu de baixar tota la representació.

MÉDÉE
de Luigi Cherubini
Òpera en tres actes, versió original francesa
Llibret de François-Benoît Hoffman
adaptat per Krzysztof Warlikowski i Christian Longchamp

Direction musicale ¦ Christophe Rousset
Mise en scène ¦ Krzysztof Warlikowski
Décors et costumes ¦ Malgorzata Szczesniak
Éclairages ¦ Felice Ross
Dramaturgie ¦ Christian Longchamp
Miron Hakenbeck
Vidéo ¦ Denis Guéguin
Chorégraphie ¦ Saar Magal
Direction des chœurs ¦ Stephen Betteridge
Médée ¦ Nadja Michael
Jason ¦ Kurt Streit
Néris ¦ Christianne Stotijn
Créon ¦ Vincent Le Texier
Dircé ¦ Hendrickje Van Kerckhove
Première servante ¦ Gaëlle Arquez
Deuxième servante ¦ Anne-Fleur Inizian
Orchestre ¦ Les Talens Lyriques
Chœur ¦ Chœurs de la Monnaie

ENLLAÇ Vídeo

  1. https://www.mediafire.com/folder/hi925mrltta1p/MÉDÉE_La_Monnaie_2011

La Médée és una obra d’intensitat terrible, considerada per Johannes Brahms com un cim de la música dramàtica, hereva del classicisme de Gluck i un dels puntals on s’emmirallarà el que després s’anomenarà Grand Ópera, potser és per això i que tenint com a base argumental un clàssic grec, que no ha envellit i per altre part admet una modernització i adaptació dels diàlegs parlats sense que s’esberli cap fonament, més enllà dels defensors a ultrança del immobilisme.

Què ho gaudiu!

13 comments

  1. Xavier

    Descarregant-ho tot! Com m´agrada ser un nen consentit al que el li regalen tot el que vol… 🙂

    – Xavier, maco, què s´ha de dir ?
    – Gràaaaaaaaaaaaacies

    I ja surto a corre-cuita pel passadís amb la meva nova joguina a les mans…

    M'agrada

    • colbran

      Ser el músico favorito de Napoleón no sé yo si puede considerase bueno o malo, teniendo en cuenta que Bonaparte -según se dice-afirmaba que la música era “el ruido que menos le molestaba”.

      Citas aparte, verídicas o falsas, “Medèe” es una ópera algo indigesta para mí y aunque soy partidario de las versiones originales, en este caso prefiero la traducción al italiano, sin parlamentos. Recordemos que en su estreno en versión original como opera-comique (es decir con partes habladas) fue un fracaso estrepitoso y sólo cuando se tradujo al italiano comenzó a adquirir cierta fama y auténtico éxito cuando se repuso con Maria Callas en 1953.

      Aparte de esta interesantísima aportación de la Monnaie con Nadja Michael, circulan varias versiones originales francesas en CD con Phyllis Treigle, Iano Tamar …

      Aún no he visto esta edición en su totalidad, motivo por el cual no puedo juzgarla, pero, indudablemente, Nadja Michael sobresale por encima de tdos sus compañeros, demostrando que es un auténtico animal escénico y disponiendo de una voz de soprano/mezzo que se ajusta perfectamente a esta ópera en sus orígenes.

      M'agrada

      • Doncs aquests diàlegs, Colbran, segons el meu entendre la fan molt més propera i assequible. Espero que quan la puguis veure en la seva integritat et passi el mateix que em va passar en a mi.

        M'agrada

      • Nina

        No, en realidad su favorito era Paisiello; a Cherubini no le tragaba, según la anécdota, porque le criticó la “Medea” diciendo que era demasiado “alemana” y el compositor le mandó a opinar de asuntos militares.
        Cherubini se me suele atragantar, en lo que a producción operística se refiere. Ni Medea, ni Les deux jornées, ni los Abencerrages, ni Lodoïska han conseguido nada conmigo. Tendré que ver qué resultado tienen los diálogos modernizados. En realidad me gustaría que se hubiesen respetado los originales, ya que la obra ha sido trastocada casi desde su inicio, entre traducciones al alemán y al italiano.

        M'agrada

      • Para mi, y de las que conozco, Medea está por encima de las otras que mencionas.
        En cuanto a los nuevos diálogos , dan coherencia a la actualización sin que se produzcan los habituales anacronismos y contrasentidos, respetando absolutamente la esencia del original.
        Que se pretenda una acercamiento a la figura de Amy Winehouse, más en el aspecto físico de Nadja Michael que otra cosa, es un plus de oportunismo, acentuado tras la muerte de la cantante británica, pero una anecdota.

        M'agrada

  2. Timido

    Hola, muchas gracias como siempre. Me despierto temprano para leer la entrada de cada día, que me da fuerzas para empezar el dia porque ultimamente no ando muy bien. Una pregunta, de la medea solo veo un link? es que me faltan o los vas a postear en entregas sucesivas.muchisimas gracias de nuevo

    M'agrada

  3. Valery

    Я в растерянности… не знаю что и сказать. Не ожидал что такое можно сделать с Медеей… Всё равно за информацию спасибо ! 🙂 Очевидно к новой Медее нужно привыкнуть. Трудно сразу перейти от Антоначчи к Nadja Michael,,,

    M'agrada

      • kucharón

        Lo que dice Valery, aproximadamente es:
        Estoy perdido … No sé qué decir. No me esperaba lo que podría hacer con Medea … En fin, gracias por la info! 🙂 Obviamente, en esta nueva Medea tardaremos tiempo en acostumbrarnos. Es difícil ir directamente desde Antonacci a Nadja Michael,,,

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: