FESTIVAL D’AIX 2016: IL TRIONFO DEL TEMPO E DEL DISINGANNO (Devieilhe-Mingardo-Fagioli-Spyers;Warlikowski-Haïm)

IL TRIONFO DEL TEMPO E DEL DISINGANNO, GEORG FRIEDRICH HAENDEL,(LE TRIOMPHE DU TEMPS ET DE LA DESILLUSION) Oratorio en deux parties, Direction musicale Emmanuelle Haim, Mise en scene Krzysztof Warlikowski, Decors et costumes Malgorzata Szczesniak, Dramaturge Christian Longchamp, Lumiere Felice Ross, Choregraphie Claude Bardouil, Video Denis Gueguin, Orchestre Le Concert dÕAstree, au theatre de l'archeveche du 1er au 14 juillet 2016. Avec : Sabine Devieilhe (Bellezza), Franco Fagioli (Piacere), Sara Mingardo (Disinganno), Michael Spyres (Tempo) (photo by Pascal Victor/ArtComArt)

Fotografia de Pascal Victor/ArtComArt

Avui marxem cap a Aix-en-Provence a on en el marc del Festival del 2016 el director Krzysztof Warlikowski s’ha inventat una història per representar un oratori que mai va estar pensat per ser portat a l’escenari malgrat que molts dels directors representatius de la modernitat, com el mateix Bieito o Flimm també han dit la seva, aprofitant aquest seguit d’àries que amagant en molts casos, el bo i millor del opus de Handel.

La proposta del director polonès no m’interessa gens, aviat m’he avorrit amb una dramatúrgia que he hagut d’anar endevinant tot i que m’han quedat masses trames confuses o masses transgressions mentals envoltades d’una pretesa modernitat i que voleu que us digui si al cap de ben poc temps només m’he concentrat en la banda sonora, aquesta sí de veritable relleu i per gaudir. Continua llegint

RECICLANT: L’enfant et les sortileges, L’heure espagnole, Il Trovatore, Médée i La Juive)

Avui toca reciclar i el reciclatge és potent, ja sigui per els títols demanats, com per les versions esollides, ja que si parlem de directors d’escena hi trobem l’amable Laurent Pelly en el doble programa del Festival de Glyndebourne de l’any 2012 amb les genials L’enfant et les sortileges i L’heure espagnole, però després la cosa s’embolica amb el provocador Il Trovatore a La Monnaie de Brussel·les segons la radical, inútil i agressiva proposta de Dmitri Tcherniakov  i amb la Médée de Cherubini al mateix teatre, ara segons la versió de Krzysztof Warlikowski. Finalment també tenim un àudio de La Juive a Àmsterdam amb Àngeles Blancas com a Rachel.

Crec que només em queda un encàrrec pendent fet ahir mateix i que reciclaré en el proper mes de febrer (Die Meistersinger von Nürnber en la producció per el Festival de Salzburg 2013 de Herheim), ja que Il Trovatore de la Scala, l’amic Werner ja ha deixat un enllaç que ens el permet baixar. Si m’ha quedat alguna sol·licitud pendent, que és possible, prego m’envieu un e-mail a ximowb@gmail.com. En cap cas seran ateses sol·licituds fetes en comentaris.

Aquí ho teniu: Continua llegint

RECORDANT A GERARD MORTIER: EL VIDEO DE ALCESTE (Denoke,Groves, White; Warlikowski, Bolton)

Gerard Mortier Fotografia Javier del Real

Gerard Mortier Fotografia Javier del Real

“El teatre ha de ser constant moviment, com el món mateix del que és imatge i portaveu. El teatre que petrifica en la història es converteix en lletra morta. El teatre no ha de ser un xoc, però ens ha de sacsejar en els nostres hàbits quotidians, en els nostres conformismes, en els nostres sentiments quan es redueixen al sentimental. És així com el teatre pot convertir-se en el germen de la nostra acció sobre el món, perquè ens commou en el veritable sentit de la paraula, i les emocions sorgides d’aquesta commoció fan brollar la creativitat, que és la força existencial de l’humà “.

Gerard Mortier, “Dramatúrgia d’una passió” (Akal, 2009)

Gerard Mortier va morir, com tots sabeu, aquest cap de setmana passat. Mortier, agradi o no, ha tornat a posar l’òpera en el primer nivell de la creació artística, musical i teatral, per aconseguir-ho es va embolicar en el seu ideari defensat a capa i espasa davant de totes les crítiques del públic, dels empresaris, de les institucions culturals, d’artistes, músics i cantants que aferrats al negoci del convencionalisme luxós de l’òpera van veure perillar el seu reialme amb l’entrada del polèmic belga, ja fa més de quaranta anys, en un territori vetat a la modernitat més radical.

Mortier es va envoltar del seus habituals, de la seva particular cort, que no deixava de ser un contrapoder al establishment, per acabar sent ell mateix el poder absolut. Continua llegint

DIE FRAU OHNE SCHATTEN (Botha-Pieczonka-Polaski-Koch-Pankratova;Petrenko-Warlikowski) vídeo

Der Geisterbote (Sebastian Holecek), Die Amme (Deborah Polaski) i Die Kaiserin (Adrianne Pieczonka) a Die Frau ohne Schatten (Munich 2013) Producció de Krzysztof Warlikowski Foto © Bayerische Staatsoper

Der Geisterbote (Sebastian Holecek), Die Amme (Deborah Polaski) i Die Kaiserin (Adrianne Pieczonka) a Die Frau ohne Schatten (Munich 2013) Producció de Krzysztof Warlikowski Foto © Bayerische Staatsoper

Qualsevol nova producció de Die frau ohne schatten és un esdeveniment i si aquesta nova produció és de l’Òpera Estatal de Baviera encara més,, però si a més a més, el director musical és Kirill Petrenko, que inaugura així la direcció musical de la casa, aleshores l’esdeveniment pren caràcter de històric. Ja veurem si la història es portarà bé amb la producció del director polonès Krzysztof Warlikowski, però deixo com sempre, la producció pel final.

Petrenko no podia tenir una estrena més sonada i feliç, ja que la direcció d’aquest esplendorós monument operístic és un dels grans triomfs, amb una varietat extraordinària de sensacions i vivències per a cadascuna de les escenes i dels importants interludis que les separen i que esdevenen una meravellosa demostració del control i domini del director rus, com un dels noms importants del present operístic, de gran transcendència teatral i inspiradíssima efusió lírica. Els temps són més aviat àgils i la seva direcció contagia força i lirisme en dosis perfectament desgranades, obtenint de l’orquestra un esplendor sonor de d’alta qualitat, que podreu apreciar molt bé si escolteu el vídeo que us proporciona, utilitzant un equip audiovisual de categoria, ja que tant la imatge com el so, són molt bons.

Pel que fa als cantants cal dir que les dues parelles protagonistes voregen un nivell excepcional, sobretot Pieczonka (Kaiserin) i Elena Pankratova (Färberin). L’estàtic Johan Botha ho compensa amb una prestació vocal magnífica i  el Barak de Wolfgang Koch ho humanitza tot, que prou falta fa entre tanta “falconada”. La dida de Deborah Polaski sent bona, no està a l’alçada dels altres quatre, i és que jo crec que per aquest rol cal una veu més de mezzosoprano amb un registre greu quasi acontraltat que imposa i fins i tot atemoritza, sense que mai sembli que la cantant que ho interpreta sigui una gran cantant en fase caduca, que és el que acaba sent la soprano nord-americana, que tot i conservar la veu no pot evitar les tibantors que sempre l’han caracteritzat en els aguts,  sense tenir el registre de mezzosopran dramàtica que el rol reclama. A la seva darrera escena del tercer acte li falta dimensió tràgica, tant vocal com escènica.

© Wilfried Hösl Einsteinstraße 171, 81675 München,

Elena Pankratova (Färberin) caient en el parany que li prepara l’Amme de la Kaiserin a Die Frau ohne schatten Munich 2013 Foto© Wilfried Hösl Einsteinstraße 171, 81675 München

Pankratova està magnífica en un rol complicat i extrem, exhibeix una veu veritablement dramàtica amb una seguretat i precisió envejable. Si al natural sona com a la gravació és una autèntica dramàtica, un prodigi. Igualment la soprano canadenca Adriana Pieczonka, signa una Emperadriu fabulosa per recursos i expressivitat, sempre segura i amb una línia de cant de seductora autoritat i bellesa.

Si Botha no tingués el problema perimètric que té, potser no tindria un instrument tan privilegiat, però la veritat és que costa vèncer una presència tan hieràtica i estàtica, si bé el personatge de l’emperador ho permet, ja que pràcticament no pot fer res sobre l’escena. És un handicap que seria insalvable si la veu no tingués la qualitat que té i el cant fos tan elegant que quasi sembla fàcil, quan tots sabem que no ho és.

Pel que fa a Koch dóna perfectament la mida humana de bonhomia i incomprensió que envolta el rol, si bé en algun moment m’hagués agradat una mica més d’unitat vocal en tot el registre.

La resta del extens repartiment està a una boníssima alçada començant per Sebastian Holecek i acabant per la darrera dels simbòliques criatures alades que inunden la críptica i fascinant història.

El compte és senzill de seguir, però Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal la encripten de tal manera que el carreguen d’una simbologia  i transcendència que voreja la pedanteria intel·lectual.

Ara bé,  tenia que arribar Krzysztof Warlikowski per acabar d’embolicar la troca Continua llegint

EL VÍDEO DE LA MÉDÉE DE CHERUBINI A LA MONNAIE

Nadja Michael,  Médée a la Monnaie en la producció Krzysztof Warlikowski)

Del 6 al 22 de setembre han tingut lloc al Teatre de La Monnaie de Brussel·les vuit representacions de Médée, en la versió original francesa de l’òpera de Luigi Cherubini sota la direcció musical de Christophe Rousset i els seus Talents Lyriques i la més que interessant producció del director polonès Krzysztof Warlikowski, que tot i respectar escrupolosament la tragèdia d’Eurípides, ha fet adaptar els diàlegs de la versió de 1797 a l’actualitat, proposant una versió carregada de intensitat dramàtica que no defuig la violència original, alhora que l’emmarca en un ambient actualitzat que no grinyola gens i resulta del tot estimulant, amb la prèvia adaptació dels diàlegs parlats.

La part musical, sota la direcció de Rousset l’he trobat una mica tova i de la part vocal cal destacar a la grandiosa actriu cantant alemanya Nadja Michael, que dóna vida a la tràgica Médée amb una convicció vocal i dramàtica encomiable. Al seu costat cal destacar la Neris de Christianne Stotijn que llueix un emotiu cant. La resta compleixen i si haig de ser dolent, us diré que no entenc com Jason deixa a Médée per anar amb la bullida Dircé de Hendrickje Van Kerckhove, que si físicament queda eclipsada per l’imponent Michael, vocalment és d’un anonimat irrecuperable. Continua llegint