IN FERNEM LAND

50 ANYS DE MONTSERRAT CABALLÉ AL LICEU: LA FORZA DEL DESTINO amb Carreras i Manuguerra (vídeo)


A la temporada 1978-1979 del Gran Teatre del Liceu Montserrat Caballé va cantar Maria Stuarda, ja homenatjada a IFL fa tres dies i la Leonora de La Forza del Destino a finals del mes de gener, ja de l’any 1979. Dos exponents màxims del cant del millor cant de la soprano catalana malgrat que com ja va quedar explicat i argumentat en l’apunt dedicat al repertori verdià de la Caballé, no tothom comparteix el meu entusiasme.

Caballé va cantar aquest mateix rol al Teatro alla Scala de Milà el mes de juny de 1978 (també amb apunt a IFL). Sense estar a l’alçada de l’edició milanesa, La Forza del Destino del Liceu va ser molt bona, tot i que amb alguna taca aliena que va embrutar l’excel·lent nivell vocal d’aquelles 3 representacions. Amb Caballé van cantar Pedro lavirgen i Josep Carreras que s’alternaren en el rol d’Alvaro i ambdós en un estat de forma magnífic, Matteo Manuguerra com a Don Carlo de Vargas, el baix Mario Rinaudo com un correcte (sense més) Padre Guardiano que substituïa a Carlo Zardo prèviament anunciat, Otello Borgonovo com a Fra Melitone que també substituïa al anunciat Carlo Socci i en el sempre difícil rol de Preziosilla, Maria Coder i Montserrat  Aparici, ambdues de inesborrable record (sobretot la primera).

Jo vaig veure dues de les tres representacions (primera i segona, la tercera la vaig veure per TV) i recordo amb gran emoció les tres àries que brodava Caballé, així com les veus de la vella guàrdia liceista que encara se sentia ultratjada tot recordant la Leonora de Reanata Tebaldi. Peró també recordo tant a Lavirgen com a Carreras i els duos d’aquests amb el altisonant Don Carlo de Matteo Manuguerra, un baríton baríton, amb un gust dubtós però de innegable veu verdiana i que ja ens havia deixat bocabadats en el desgraciat Rigoletto amb Nicolai Gedda de feia tot just quinze dies. També recordo com quelcom impossible d’oblidar a Maria Coder, ja que la seva Preziosilla és una de les actuacions més horroroses que he sentit mai en directe. Després del famós “rataplán” el Liceu va fer un dels silencis més definitius, tallants i dolorosos que he escoltat mai, ni la claca es va atrevir a aplaudir a la Sra. Coder que a la tercera funció va ser substituïda per Montserrat Aparici, ja que en la segona funció la Coder va ser protestada sorollosament en sortir a saludar. Vosaltres mateixos podreu valorar a la segona Montserrat un cop vist el vídeo, però que ja us asseguro que va ser molt i molt “millor” que la Coder,  que deixeu-me dir també, que amb aquest cognom va ser motiu de fàcil riota.

El vídeo que us ofereixo gràcies al increïble llegat colbranesc, té una molt més que acceptable qualitat i és molt millor que els que circulen per la xarxa, tot i que la qualitat de la filmació és millorable, ja que les càmeres i la il·luminació eren de primera generació.

L’arxiu és força gran, s’apropa als 4GB i per tant està comprimit. Un cop baixats els 10 enllaços haureu d’utilitzar l’habitual hjsplit o qualsevol altre programa similar i un cop tingueu l’arxiu en format rar, l’haureu de descomprimir (Winrar), obtenint una carpeta on trobareu tots els arxius de DVD que podreu copiar o visionar directament a l’ordinador.

L’ocasió és altre cop esplèndida, un document històric pel que fa a les veus, però també per conservar el vell Liceu eternament. Comprenc que per a tots aquells que no ho vareu viure la cosa pot perdre interès i fins i tot pot resultar poc digerible, però crec que la majoria ho sabreu valorar en la justa mesura d’un document valuós, retrat del final d’una època importantíssima de la historia de l’òpera a Barcelona a les portes del canvi radical que va suposar l’entrada de les administracions públiques a la direcció del teatre.

Us deixo tres “Youtubs” que he penjat al meu Canal, corresponents a les tres àries de Leonora que va cantar Montserrat Caballé el dia 30 de gener de 1979 i d’aquesta manera també podreu comprovar la qualitat de la imatge de la gravació sencera que podreu baixar-vos si ho desitgeu.

Comencem per l’ària del primer acte, “Io non amarlo?…Me pellegrina ed orfana”, on podrem veure a Cecilia Fondevila com a Curra:

A l’inici de l’escena cinquena del segon acte, Leonora canta la bellíssima Son giunta!…Madre, pietosa Vergine”

I finalment la brillant “Pace, pace mio Dio”. Una gran ària per una grandiosa interpretació.

Repartiment inicialment previst, però amb els canvis de Mario Rinaudo com a Padre Guardiano, Otello Borgonovo com a Fra Melitone i en el vídeo que us deixo, de Monserrat Aparici en el rol de Preziosilla.

ENLLAÇOS:

https://rapidshare.com/files/2252296053/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.001

https://rapidshare.com/files/3307067281/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.002

https://rapidshare.com/files/2924342542/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.003

https://rapidshare.com/files/1146574533/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.004

https://rapidshare.com/files/3011813252/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.005

https://rapidshare.com/files/2299487734/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.006

https://rapidshare.com/files/589382078/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.007

https://rapidshare.com/files/1299893374/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.008

https://rapidshare.com/files/3117621703/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.009

https://rapidshare.com/files/783750471/LA_FORZA_DEL_DESTINO_Liceu_1979.rar.010

Regirant els programes m’he trobat en el que corresponia a aquesta Forza del Destino una entrada de general d’aquella època, no correspon a cap de les dues funcions que vaig veure d’aquesta òpera, ja que un 16 esbiaixat m’ha donat la pista que va ser la primera representació de La Traviata que es va fer en aquell mes de gener al Liceu. Degut a la crisi (la d’aquells moments no la d’ara) el Liceu va fer uns programes de ma molt minsos, que arreplegaven 4 títols, cosa que m’ha permés recordar que entre el 14 de desembre i el 30 de gener el Liceu va programar, Il Barbieri di Siviglia, La Traviata, un concert simfònic-vocal en homenatge a les Rambles (tan maltractades també en aquells temps), Faust, Maria Stuarda, Rigoletto, Don Pasquale, I Quatro Rusteghi i La Forza del Destino. Impressionant, malgrat la immensa precarietat de molts d’aquells espectacles.

Demà tindreu un altre apunt dedicat als 50è aniversari del debut de Montserrat Caballé al Liceu.

12 comments

  1. santi

    Moltíssimes gràcies Joaquim , m’encanta la Forza del destino ,i ja estic impacient per escoltar aquest fabulós repartiment amb Caballé i Carreras. Millor regal de reis no podria tenir aquesta nit, MOLTES GRACIES 🙂

    M'agrada

  2. Rosa M. Martín i Ros

    Gràcies, Joaquim. Amb totes aquestes gravacions fas que tinguem uns molt bons Reis aquest any.
    Jo la vaig veure només per Carreras.
    Que els Reis siguin bons i generosos amb tu.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    He volgut escriure abans però saps que ho ha impedit? No han estat els reis mags, encara no han arribat, sino que m’he “enredat” (en el més bon sentit de la paraula) amb el enllaç dedicat al repertori verdià i a la controversia que va generar. Entres els youtubes ingents de diferents òperes verdianes i el toma-y-daca i més toma-y-daca i vinga toma-y-daca posterior de les entrades m’he tirat no sé si més d’un hora i mitja…i tant! I m’he donat compte que eren les 11 i encara no havia ni sopat! Vaja post! Buf! Però m’ha agradat llegir i copsar posicionaments tant i tant dispars no sols envers l’art de la Montserrat Caballé, sino de molts i moltes cantans que no he pogut coneixer en profunditat en directe (Callas, Tebaldi, Sutherland, etc…). Encara que la discussió de tant en tant “descarrili”, aquesta mena de controversies ajuden a qui no ha viscut aquells temps a entendre millor les vicisituds dels artistes i la dels seus admiradors y detractors. Tot forma part de l’història, i és viu més aixi que la lectura d’una biografia plana. Aquest post m’ha fet recordar un altre cèlebre toma-y-daca que vaig llegir a propósit de Rossini, on Colbran (la senyora) y Colbran (el senyor) eren els protagonistes. Impagable!

    Buf, com m’enrollat! Deu haver estat l’efecte del post al.ludit. He escoltat les tres àries de la Forza i són sensacionals. Sobretot el “Pace…” és antològic. En cap de les tres he captat algunes dels efectes de la veu de la Caballé que a mi mai m’han agradat, o al menys no els he captat de manera pronunciada. Això si, pianissims, mitges veus, control de la respiració: incomparable! He escoltat desprès una “Ave Maria…” del Otello sencillament impresionant! Buf! Bé, m’en vaig que sento soroll. Igual ja son el reis! Adeu!

    M'agrada

  4. Hola amics:
    Me’n alegro moltíssim que us hagi interessat aquesta Forza del Destino, llàstima de no disposar de cap vídeo de les altres òperes de Verdi que va cantar al Liceu (La Traviata, Il Trovatore, Ballo in Maschera, I Vespri Siciliani, Aida i Otello).

    M'agrada

    • Paulo no si està o estaria. Desconec si coneix aquesta setmana “caballista” a IFL 🙂
      La pintura del programa de la temporada 1978/79 correspon a una de les sales de descans que es va salvar del darrer incendi.

      M'agrada

  5. Que bonito!
    Se não for antes, talvez em 2013.

    (Na minha estreia no velho Liceu também usei a entrada do Carrer de Sant Pau e fui até ao céu. Apenas vi metade da Lucia (Sutherland/Kraus). A outra metade estava escondida 🙂

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: