IN FERNEM LAND

LICEU: ENTREGA DE LES MEDALLES D’OR 2012


Simon Estes, Anja Silja, Antoni Ros Marbà Liceu 12/01/2012 Foto IFL

Ahir a la una del migdia es va celebrar en el Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu l’acte d’entrega de la Medalla d’Or que enguany i com ja us vaig anunciar, s’han atorgat a Renata Scotto, que no ha pogut assistir a l’acte (un alumne seu ha recollit la medalla en el seu nom i ha llegit un breu agraïment que ha enviat la soprano italiana, Anja Silja, Simon Estes i Antoni Ros Marbà.

L’acte ha congregat a les autoritats capdavanteres del Consorci del Gran Teatre del Liceu, és a dir, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Ministerio de Cultura del Gobierno Español i ha estat presentat pel periodista Albert Galceràn.

El primer a parlar ha estat el Director General del Gran Teatre del Liceu, Sr. Joan Francesc Marco, que ha fet un repàs de la història de les medalles i ens ha anunciat la nova normativa que regirà a partir d’ara i que sembla ser que volen que sigui ben participativa. Si premeu aquí la podreu llegir .

Un vídeo amb imatges i filmacions dels guardonats amb escenes de actuacions seves al Liceu, ha donat pas a l’entrega de les quatre medalles i als parlaments dels guardonats.

Ha encetat la tanda Simon Estes, que ha rebut la medalla de mans del President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve . Estes ha fet un llarg i emotiu discurs en anglès, recordant el sacrifici i la dificultat d’una carrera extraordinària, del seu origen molt humil, net d’esclaus i de les lliçons que el seu professor de Iowa li donava casi de forma gratuïta i que li va dir que tota la seva vida havia de seguir sent humil. També va fer un repàs del seu debut professional a Berlín, del del Liceu i del seu públic i dels grans artistes espanyols amb els que ha treballat. “Igual que l’altre dia Juan Diego Flórez amb l’Associació Liceistes de 4at i 5è, igual”.

Després el Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell ha fet entrega de la medalla a Antoni Ros Marbà que en el seu discurs també ha recordat el seus orígens i les corredisses per l’escala del carrer Sant Pau per assistir als espectacles del teatre quan encara era un estudiant i també ha parlat de les ganes de seguir treballant al, i per el Liceu.

Seguidament el Sr. José María Lassalle s’ha estrenat amb aquest acte com a nou secretario de Cultura del Gobierno de España  fent entrega a Pedro Quiralte, alumne de Reanta Scotto, de la corresponent medalla. El Sr. Quiralte ha llegit el breu comunicat d’agraïment de la soprano italiana.

Finalment L’Alcalde de Barcelona Xavier Trias ha fet entrega a Anja Silja de la darrera medalla. La soprano alemanya ha fet un parlament en anglès recordant els eu debut amb la Senta i la “curiositat” que va causar la seva minifaldilla per aquells anys a Barcelona. També ha desitjat tenir tanta longevitat com la fabulosa protagonista d’El Cas Makropoulos l’òpera de Janacek que ella va interpretar en aquella memorable producció de la temporada 1999/2000 i que com tothom sap ,llueix amb extraordinària presencia més de 300 anys de vida.

Després d’aquest darrer parlament ha vingut la part institucional i tremendament avorrida, ja que totes les administracions han volgut dir-hi la seva i és clar, quan parlen els artistes la cosa té molt d’interès, però quan parlen els polítics la cosa en perd molt.

Ja no parlo de les errades comeses per uns i altres, que d’això ni ha hagut per donar i per vendre, però al Sr. Marco si que m’agradaria esmenar-lo per recordar-li que el mestre Ros Marbà no és el primer director d’orquestra en rebre aquest guardó, ja que a l’any 1971 el director Anton Guadagno ja la va rebre.

No m’agradaria entrar a valorar la dificultat que ha suposat per a més d’un dels parlamentaris pronunciar de manera més o menys correcta el nom d’Anja Silja i si que m’agradaria dir que ja que tots, menys el representant del Ministerio eren representants convergents, que amb un que ens hagués fet el discurs n’haguéssim tingut prou, si per a mi ha estat (i suposo que per la majoria) uns moments més aviat soporífers, no us dic res per els guardonats, que tret del mestre Ros Marbà, no estan normalitzats amb el català. L’Alcalde Trias ha fet un fragment en anglès en deferència a Silja i Estes i la cosa diguem que ha quedat tan lluida com quan ho fa amb català, això si tots s’han compromès a seguir donant suport al Gran Teatre, i si suport són diners, i per tal de que ens els acabin donant, si hem d’escoltar, escoltarem.

En acabar l’acte i com que la situació és la que és, amb una copa de cava i sense aquella rebosteria que en altre temps embogia a la concurrència, l’hem feta petar al vestíbul on si volies podies fins i tot parlar amb els guardonats. Jo a Silja no, que em fa por, però a Simon Estes l’he anat a saludar i felicitar, i no us podeu arribar a imaginar com de gegantina és la mà d’aquest home, això si desprèn una humanitat i una humilitat que de ben segur el seu professor de Iowa estaria ben satisfet.

Abans d’acabar i sense esmentar les fonts de tota solvència que m’ho han recordat, tot i que les anècdotes són prou conegudes, m’han fet memòria de les malifetes que l’ara medalla d’or del Liceu, Sra Anja Silja havia fet a la casa, motivant molts mals de cap, abandonant produccions per anar a passar estones ben distretes amb companyies ben armades (el poder de la minifaldilla) i d’altres accions que el temps ha esborrat per santificar-la amb una medalla de can Bagués (gentilesa) sobre la pitrera.

Entrega de la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu, 12/01/2012 Joan Francesc Marco, José María Lassalle, Xavier Trias, Simon Estes, Anja Silja, Antoni Ros Marbà, Ferran Mascarell i Salvador Esteve (President de la Diputació de Barcelona) Foto Europa Press

Si us llegiu les noves  normatives sembla ser que acceptaran les propostes de que es facin per tal d’escollir la medalla o medalles de l’any vinent, per tant jo ja he decidit obrir en aquest mateix apunt la llista de tots aquells que vosaltres proposeu i jo ho faré arribar al Liceu com la proposta d’In Fernem Land, que us sembla?

Finalment, que l’Associació Liceistes de 4at i 5è pis hagi entrat a formar part del jurat que decidirà els guardonats a partir de la propera edició, és un motiu de satisfacció i que la Teresa Mir hagi estat l’escollida per representar-nos, també.

Demà us parlaré, si res fa que el divendres 13 ho espatlli tot, de La Vampira del Raval, el musical que es representa amb gran èxit a Barcelona (Teatre del Raval), amb música d’Albert Guinovart.

50 comments

  1. Igual no tiene un curriculum liceistico suficiente, no lo sé, pero en este momento, me atrevo a inaugurar tu lista para el año próximo con Thomas Quasthoff.

    Parece que la señora Silja tiene buenos recuerdos de Barcelona,no ? 🙂 Rubia alemana con minifalda…parece sacado de pelicula de Alfredo Landa 🙂

    M'agrada

    • Queda inaugurada la lista Kenderina, gracias.
      Ciertamente tiene poco currículum, però si obtiene más votos lo propondré en la lista de más votados. Ahora que se ha retirado del canto, seguro que a los del Liceu les gusta.
      Lo de Anja Silja daría para varias películas. 🙂

      M'agrada

  2. tristany

    Que bé que estic insomne, així no se m’avança ningú. Com ja he(m) manifestat en anteriors ocasions referint-nos a aquest tema hi ha un nom imprescindible que se la mereix més que ningú altre:

    el mestre Jaume Tribó

    La seva aportació a la casa ha estat de proporcions homèriques i potser hi haurà gent que s’estimi el Liceu tant com ell, no ho sé, però més segur que no. Pel que fa als cantants la dilatada historia liceista teva, del Fede i de molts altres dels habituals d’IFL us atorga tot el crèdit necessari per fer les propostes que us semblin més adients. He dit. 😉

    M'agrada

    • Totalment d’acord, jo anava a proposar el mateix nom: Jaume Tribó, es més, penso que a les alçades que som es una injustícia que encara no li hagin donat la medalla, quan aquesta, ja la té molta gent que ha fet molt menys pel GTL .

      M'agrada

  3. bocachete

    Trobo bé aquest nou procediment de selecció. Quantes més veus s’hi sentin, millor per garantir-ne una certa justícia distributiva.

    Temps n’hi ha però propostes podrien ser:
    – Jaume Tribó, indiscutible.
    – Algun d’aquests cantants secundaris que s’hi han passat anys i panys en una ombra relativa: Serra, Ysàs i companyia, o tots ells com a conjunt.

    La tercera, no sé… Suposo que caldria algú amb un nom més internacional. Hi ha des de cantants d’aquí com l’E. Giménez o el Dalmau González o l’Enriqueta Tarrés, o algú com la Podlés o Flórez (que ha perdut tants punts amb l’últim premi…). O gent com B. de Billy, U. Mund o R. Gandolfi, que van contribuir a grans moments de l’orquestra i el cor. No sé si la Magda Olivero, amb els seus cent i escaig anys va tenir gaire activitat al Liceu.

    M'agrada

    • Hola Bocachete, un matís, com que les medalles fins ara no s’han entregat mai amb caire pòstum, al mestre Romano Gandolfi ja no hi serem a temps, va morir el 17 de febrer de 2006.

      M'agrada

  4. Bruno

    Joaquim! a veure si amb els teus contactes ens pots aconseguir alguna llaminadura del concert que van fer ahir a la nit Diana Damrau i Xavier de Maistre al Palau de la Musica de Valencia! 😉

    M'agrada

      • Bruno

        Doncs si, van fer un concert amb obres de Schubert, Faure, Duparc, Strauss, Dall’Aqua… és a dir, algo xulo!!!
        Tranquil, si aconsegueixes algo genial, sinó, segueixes tenin un bloc increible!, el segueixo gairebe diariament, no comento quasi mai perquè moltes vegades diria tantes coses que no acabaria mai!
        No se si em recordaras, soc el noi que fa temps et va demanar el recital de la Dessay al Liceu al 2000, fa 12 anys! jejej
        Gracies pel bolg!
        Bruno

        M'agrada

  5. No m´agradaria agafar ara el rol de leguleyo (sabeu m´estimo més el de palanganero! 🙂 ), pero potser caldria posar una mica d´ordre. Entenc que si, com diuen les bases, els candidats son tres, no hauríem de proposar en cap cas més de tres. No penseu? Dit això, em sembla entendre que la proposta no la podríem fer directament com ‘la proposta d´In fernem land’ sinó mitjançant algunes de les institucions habilitades, que en el cas de Joaquim, entenc seria l’Associació de Liceístes del 4rt i 5è pis. Si es així, hauríem de pensar que potser no ens ‘compraran’ les tres personalitats, i per tant qui sap si potser seria bo concentrar la proposta en un únic candidat. Després, respecte als candidats difunts, les bases directament impedeixen que se´ls pugui concedir la medalla. Així les coses, em sembla que el més adient seria que cada persona proposi un màxim de tres candidats i després Joaquim ja decidiria, segons vegi per on van els trets el dia que es discuteixi aquest assumpte, si dels tres més votats seria oportú proposar a la Junta de l’Associació tots tres noms o només el primer. No ho sé. Vosaltres com ho veieu?

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Jaume Tribó.

    Només enomeno a Tribó ja que em falta perspectiva històrica per a donar més noms autènticament mereixedors d’aquest guardó. Per tant deposito la meva confiança en els meus col.legues d’IFL que si poden aportar-los amb garanties.

    M'agrada

  7. Montserrat tur

    Estic d’acord amb nomenar candidat Jaume Tribó, peró vull proposar un altre nom que si no té la medalla crec que se la mareix doncs va donar molts dies de gloria al Liceu, ès Pedro Lavirgen

    M'agrada

  8. El compte

    Gràcies per deixar-nos dir la nostra i després fes el que creguis més convenient del que hem dit.
    Jo aposto per en Jaume Tribó: oi que la medalla premia la fidelitat i la feina ben feta? Doncs poca conya…
    I després aposto per Ewa Podles: sempre que ha vingut a estat feina ben feta
    Bon cap de setmana tots!

    M'agrada

  9. bocachete

    El Lavirgen la té des del 1969. Aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/Medalla_d'Or_del_Gran_Teatre_del_Liceu trobareu la relació dels premiats fins ara, per no repetir. No recordava que el Gandolfi hagués mort… El Joaquim pot fer arribar les propostes a l’Associació i, juntament amb les que facin altres, ja les valoraran. Trobo que està bé que cadascú en proposi alguns i que es passin a l’Associació els tres més votats de tots els proposats, més que no pas un.

    Defineixo una mica més la meva proposta:

    – J. Tribó
    – J. Ruiz o E. Serra
    – E. Podlés
    – B. de Billy

    Apa, a veure d’aquí a un any què passa.

    M'agrada

  10. Josep Olivé

    No vull ser plasta i no te a veure amb el post el que diré però cada vegada sento amb més insitència de retallades al Liceu…i no per a les temporades vinents sino per aquesta mateixa en que estem. Que cauran Zemlinski, Debussy i molt probablement hasta Verdi amb Aida. I no em fa gens de gràcia. Amb el primer hi tenia molt d’interés, però no menys que amb “Pelleas et…” i amb Aida, sense ser la meva preferida de Verdi doncs és un bon “bistec”. O sigui, que hi ha moltes més turbulències de les que ens pensem i que la coincidència de dos funcions al mateix dia que va ser motiu d’un post cada vegada té més raó de ser. Raó de ser indigna pels abonats de la casa que tenim ja l’entrada pagada, i de fa molt, donat que des de fa temps els gestors del Liceu tenen planajat que de Zemlinski res de res. I em pregunto: és lógic i just aquest tracte? O és que no hi han ni calers per tornar el valor de les entrades?

    M'agrada

  11. alex

    Para medallas de oro,

    el bueno de Jaume Tribó y Piero de Palma ( si este todavía no la hubiera recibido).

    No obstante lo triste y lamentable para mi no es esto ,sino lo aparecido en la prensa de hoy con el probable ERE del Liceu que puede empazar ya en abril, suspendiéndose funciones programadas y vendidas!

    M'agrada

  12. LA MEVA PROPOSTA ÉS:
    Nosaltres fem una llista, de tota la llista escollim els tres més votats i aleshores jo presento la llista amb el suport de totes les persones que hagueu participat, si és que tots esteu d’acord amb el tercet final, si us estimeu més presentar-ho a nivell individual, ho podeu fer, ara bé ja us aviso que la llista que presentaré jo serà amb noms i cognoms, o sigui que tots aquells que no vulgueu desvetllar-me la vostra identitat, no trieu In Fernem land per fer-ho. És lògic , no us sembla?

    M'agrada

  13. EL SEGON I DOLORÓS TEMA:
    Perdoneu que no intervingui fins ara, però he estat tot el dia fora i no he pogut dir-hi la meva, tot i que el mòbil m’ha anat informant de la vostra lògica preocupació.
    En primer lloc jo crec que està tot dat i beneït, però en s van informant de mica en mica.
    En segon lloc crec que mentre que no s’anuncia oficialment no han de tornar els diners dels espectacles i deuen esperar a fer tresoreria (el dia 15 hi deu haver el darrer pagament a terminis de la temporada 2011-2012, i potser aleshores tindran diners per fer-ho.
    En tercer lloc van filtrant dades a la premsa per tal de quan ho anunciïn oficialment ja no estiguem tan aïrats, és una bona tàctica.
    En l’apunt de la Silvia Pérez Cruz i el famós marron ja s’intuïa tot això, de fet avui s’ha escrit en un diari al que mal m’està dir-ho, ja m’havien dit algunes fonts ben informades i per últim i no per això menys important:
    El mestre Pons sembla que amenaça en no iniciar la seva col•laboració amb el Liceu, lògic si no garanteixen els mínims, jo feria el mateix. Com es pot pensar fer quelcom seriós amb una cor al 50% de la plantilla actual (ja minsa) i la resta contractar-la segons necessitats? I quina inversió hi ha prevista per l’orquestra?, la mateixa o menys?.
    De que valdrà “garantir” el nivell artístic si una proposta com aquesta significa la mort?
    El dijous al Saló dels miralls totes les administracions asseguraven suport i continuïtat al projecte del Liceu, però qui coneix el projecte del Liceu?. Em temo que el Ministerio el tractarà, i que ningú s’ofengui, com el Campoamor de Oviedo o La Maestranza. Donant tota la prioritat al Real, de la mateixa manera que tots els AVES passen per Atocha i totes les carreteres surten de la Puerta del Sol. És una política prou coneguda que practiquen altres grans Estats europeus i que els actuals (els altres també però dissimulaven més) governants potenciaran cada vegada més.
    Pel que fa a les administracions catalanes, totes elles sense un cèntim d’euro i amb l’excusa de les retallades a Sanitat i Ensenyament com a capdavanteres de les prioritats, ho tindran fàcil per argumentar que el Liceu, malgrat ser un vaixell insígnia de la nostra Pàtria (JA, JA, JA!) haurà d’esperar.
    Tan de bo m’equivoqui i em tingueu que recordar per sempre més que el meu vaticini va ser l’errada més grans de la meva vida, la blocaire i la real, però si El Mundo i La Vanguardia ja han tret el Santcristugros, és que algú ja s’ha xivat i a aquest algú ja li convenia que creméssim la munició ara, com estem fent i quan s’acabi de confirmar tot plegat, ens agafi afònics de tant cridar i esgotats de tanta gestió maldestra.
    Quan anunciïn el desgavell, ens tornaren els diners argumentant que millor perdre el venut, que sempre serà molt menys que perdre el que suposaria representar aquests dos programes que ens fan tanta il•lusió els que sovintegem la vida musical, però que malauradament han despertat molt poc entusiasme. És així.
    Ara, estic segur que aquells que quan es va anunciar el programa Zemlinski o el Pelleas et Mélisande van maleir els ossos d’en Joan Matabosch dient que el Liceu és un teatre de tradició llatina i per tant que s’ha de fer òpera italiana i francesa per sobre de tot, també clamaran al cel per la supressió d’aquests dos programes i dient que el teatre funcionarà a partir d’ara amb Aida, Tosca, Bohème, Trovatore, Carmen, etc…i que no hi ha dret. N’estic segur. Sort que molts han sigut tan imprudents de deixar-ho escrit i ara se’ls veurà el llautó.
    Les coses se’ns posen difícils i Ah! la Silvia Pérez Cruz és molt més que possible que canti el 13 d’abril al Liceu, per tant TENIM UN MARRÓ i fa pudor.

    M'agrada

    • colbran

      Señores, estad bien preparados porque se acabó lo que se daba. Y el próximo recorte será ese “fantasma” de Bayreuth, para el próximo septiembre (!) que tan poca credibilidad tenía para mí. Al tiempo.

      M'agrada

      • Podria ser ben bé. De fet l’esperada presentació que ens havia de fer Katharina Wagner es va suspendre per una malaltia, que ben bé podria ser sobtada, però si ho anuncien ara, ja hi tornem a ser, han de tornar els diners ara i la tresoreria…..
        Quina pena i quina por.

        M'agrada

  14. Josep Olivé

    Are resulta que fins i tot un recital, el de la Stemme, perilla…

    Que retallin titols de gran qualitat musical però que sempre costaran de veure… Que saben els temps com venien es faci una inversió com la de portar Bayreuth, un Bayreuth a més descafeinat i devaluat…

    Que saben de cert el que més aviat o més tard havia de passar no s’hagin possat en contacte per carta amb els abonats explicant la greu situació…

    Que saben de cert que el abonats no reberan allò que van avançar amb diners no es tingui la decència de fer el possible per retornar els diners…

    Que es pogui encara comprar entrades a funcions que els gestors ja saben que no es faran mai…

    Em sembla obvi que abans de retallar en serveis bàsics com la sanitat i l’ensenyament es retalli a equipaments no critics. Vull dir que no s’ha de ser un geni en economia per a saber que vindriem mal dades pel Liceu. A què ve doncs no ser realista des del principi i oferir una temporada “retallada” ja de bon començament, fent pagar als abonats el que realment veuran? A què ve oferir una temporada que ben probablement s’hagi de retallar? A què ve mantenir una despessa tan brutal com la de Bayreuth saben que no dirigirà que hauria de fer-ho, que no cantarà qui hauría de fer-ho, i que a més les obres s’interpreteran de manera concertant?

    Algú hauria de plegar, no? Algú hauria de donar la cara, no? Algú hauria de dir que s’en va cap a casa, no? Algú hauria de pensar en el prestigi d’aquesta casa, no? Serà possible que sigui el mestre Pons l’únic que plegui i no per ser el causant d’aquest estropici?

    Ah, per cert, gestors del Liceu, a quan està el tipus d’interès? Ho sabeu? Es que passa que teniu des de fa molt de temps calarons que són meus, sabeu, i que no m’en sobren. Potser a vosaltres…

    M'agrada

    • Nadal

      Projecte de Cor: privatizació, com ha fet el Teatro Real
      Projecte Orquestra: incògnita, la proposta de Pons és econòmicament inassumible actualment.
      Projecte Teatre: Palau de la Música, una bonica sala per llogar, mínima temporada propia i poc arriscada, màxima explotació comercial (concerts Pantoja, etc..).

      M'agrada

  15. Mercè

    Doncs, sí senyor! “aquí no se libra ni Dios!

    Se’ls enfot la sanitat, l’ensenyament, la llengua, la cultura, el Liceu i tot el que no sigui mantenir els beneficis bancaris i els dels grans lobbys financers.

    No us amoïneu, però, tornarem a tenir el gran bé cultural de les corridas de toros quan el TC “se cepille” la llei del Parlament de Catalunya que aboleix aquesta “fiesta”.

    Salut!

    PS: encara que amb retard: enhorabona per l’homenatge d’IFL a la Caballé. Preciós.

    M'agrada

  16. Kucharón

    No me extraña nada, un país en bancarrota que el mes pasado tuvo que pedir un crédito para pagar nóminas. Si la sanidad y la enseñanza se recortan ¿qué no va a pasar con Debussy? Nos tendremos que acostumbrar en el próximo futuro a temporadas de 5 títulos y de grandes voces ya veremos. Eso sí, en el Real anuncian que de la temporada avanzada ya por Mortier no se va a tocar ni una nota…

    M'agrada

  17. SANTI

    Quin deu ser el cost per acomiadar al Director General abans d’hora? o si són causes procedents, que és evident que ho són, No pot anar al carrer sense que haguem de pagar-li res?

    M'agrada

    • Nadal

      Vols causes procedents:

      Mateix periode de crisis econòmica general:
      Teatre Real: puja la inversió privada un 30 %.
      Gran Teatre del Liceu: baixa la inversió privada un 31 %

      És clar, a Madrid tenen un magnífic “conseguidor” de diners, Gregorio Marañón, president del Patronat del Real. Al Liceu, ¿quí fa, o millor dit, quí ha deixat de fer aquesta feina?

      M'agrada

  18. Rosa

    M’apunto tard a les protestes.
    Penso que Bayreut no vindrà i si ha de venir sense bones veus i bon director, millor que no vingui. Els diners que s’estalviin però, el Liceu els hauria de guardar, sota document notarial fet per un notari no relacionat amb el Liceu, per fer una temporada vinent amb cara i ulls, encara que sigui retallada.
    Sempre he pensat que aquest nom que està tant de moda “els gestors culturals” només pensen en fer-nos rucs, això en èpoques bones econòmicament, si són dolentes la intenció es multiplica. Suprimir les òperes més desconegudes a fi que no fem cultura musical coneixent coses noves (Zemliski) o veient-ne d’altres que es representen molt poc al Liceu (Pélleas et Mélisande) n’és un bon exemple.(Afortunadament per a mi aquest any passat la vaig escoltar al Théâtre des Champs Elysées de París per Natalie Dessay i Simon Keenlyside i en tinc un record boníssim).
    Es dubta que la Sra. Stemme faci el seu recital, clar és massa bona per a nosaltres segons pensen els gestors culturals.
    Però amb les retallades aviat no podrem tenir el recurs de viatjar i gaudir de petites compensacions.
    Una altra de les idees dels gestors culturals és la privatització. Privatitzar el cor i deixar una minsa plantilla i per què no fer-ho amb l’orquestra?. És vergonyós!. Tot teatre d’òpera ha de tenir una bona plantilla de cor i orquestra, com volen fer òperes sense?
    La que cau als afeccionats i seguidors de l’òpera és molt grossa. La que cau als que treballen al Liceu encara més.
    Si no hi han diners, seria hora de tenir enteniment, i, encara que sigui més curt fer un programa bo, amb cor i orquestra estables i amb bones veus.
    Aquest mes s’haria d’anunciar la temporada 2012-2013 i encara estant retallant la present. Teniu raó volen que quan es faci oficial la retallada liceísta estiguem tant cansats de protestar que ja no diguem res.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: