IN FERNEM LAND

DON CARLO A MUNIC:(KAUFMANN,HARTEROS,PAPE,DANIEL,SMIRNOVA,HALVFARSON-FISCH)


Anja Harteros i Jnas Kaufmann al Don Carlo de Munic. Producció de J.Rose

A manca dels arxius de vídeo que es resisteixen, avui us porto l’àudio de la representació del diumenge 22 a l’òpera de Munic del Don Carlo de Verdi, en la versió italiana en 5 actes.
El repartiment és molt sòlid, tot i que jo feria algun que altre canvi, sobretot de baríton i mezzosoprano, ja que ambdós cantants,  no són precisament el paradigma de la subtilesa i l’elegància, ni tampoc tenen la perfecte afinació com a norma de la casa, però si que estem davant d’un equip on les veus són molt rellevants i poderoses i això, si parlem de Verdi, és condició sine qua non.

Aquí teniu l’envejable equip que l’òpera de Munic ha estat capaç de reunir en un moment on el món de l’òpera sembla condemnat a la resignació:

Òpera de l’Estat de Baviera, 22 de gener de 2012

DON CARLO
Giuseppe Verdi

Director musical: Asher Fisch
Director del cor: Sören Eckhoff

Filippo II, re di Spagna: René Pape
Don Carlos, Infante di Spagna: Jonas Kaufmann
Rodrigo, Marchese di Posa: Boaz Daniel
Il Grande Inquisitore: Eric Halfvarson
Un Frate: Steven Humes
Elisabetta di Valois: Anja Harteros
La Principessa Eboli: Anna Smirnova
Tebaldo, Pagio d’Elisabetta: Laura Tatulescu
Der Graf von Lerma: Francesco Petrozzi
Voce dal cielo: Evgeniya Sotnikova
Deputati fiamminghi:Tim Kuypers,Goran Jurić,Levente Molnár,Christian Rieger,Christoph Stephinger,Rüdiger Trebes

Bayerisches Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper

És a dir, una Elisabetta de somni, un Don Carlo apassionat amb una veu potser massa baritonal però d’abassegadora empenta i musicalitat, i un Filippo II imponent, al qui li manca una mica més de implicació en la cabdal ària que inicia el acte 4at, però posseïdor d’una autoritat idònia.

Halfvarson recuperat d’un altre Inquisidor preocupant, fa la necessària por en el temible duo de baixos i la direcció musical, sense ser quelcom inoblidable, no fa genialitats discutibles.

La gravació m’ha arribat via angelet, és a dir per camins celestials i per tant, tot i tenir un so magnífic, a vegades és llunyana, però és gaudeix perfectament.

No cal dir que abans de deixar-vos els enllaços, podreu escoltar tot l’acte 5è i així podreu gaudir de “Tu che la vanità” amb una inspirada Harteros que uneix a una línia de cant bellíssima, alhora que una intensitat i adequació estilística molt notable. Després en el posterior duo amb Jonas Kaufmann podreu comprovar com el tenor muniquès exhibeix elegant fraseig, seguretat en l’agut i exhibició i  control vocal amb els seus pianos que sorprenen un cop més, alhora que són la justa correspondència al cant eminent d’Harteros.

ENLLAÇOS

Agreixo, mentre no ens arriba el vídeo de la mateixa representació, tot i que avui m’han dit que la producció és oblidable, a l’angelet que vetlla tant per tots nosaltres.

Bon dimecres!

43 comments

  1. eva d

    Gràcies Joaquim! El primer que faig quan encenc la llum quan m’aixeco és veure el correu electrònic i començo a llegir l’apunt. Sempre (si no em llevo amb l’hora enganxada) acabo entrant, i cada dia em meravello més de tota aquesta obra digital que ens proporciones cada dia i que pot fer una bona enciclopèdia. Gràcies també a l’angelet. Bon dijous!

    M'agrada

  2. Gràcies Joaquim per aquest regal.

    La vaig seguir diumenge a la tarda via internet i estic d´acord amb les apreciacions que fas del baríton i la mezzo.

    Respecte a l´Anja Harteros, completament d´acord i pel que fa al Jonas, molt inspirat en aquesta funció -almenys per mi-, em va agradar molt, com sempre.
    Parles del to baritonal del Kaufmann… sí és cert, però en canvi fa una completa exhibició d´aguts que dius, “noi, quina facilitat que hi tens”.

    El video… la posta en escena no és res de l´altre món, fosca, amb pocs elements corpòris i decoratius i el vestuari, tres quarts del mateix, és a dir, les peles se les van endur els cantants… ja m´enteneu.

    Gràcies pel comentari.

    M'agrada

  3. manu

    Gràcies, tothom em parlava meravelleses d’aquesta funció a Munic. Sincerament, m’ha decebut. La Harteros té una gran tècnica i és molt musical, però no m’agrada el color de la veu. El mateix del Jonas Kauffmann. Excel·lent cantant, però no és del meu gust. Si això és el summum d’una representació d’una òpera verdiana avui dia, doncs res de nou, seguim inmersos amb una crisi verdiana que ja comença a ser preocupant.
    Reitero l’agraiment.

    M'agrada

  4. Josep Ramon

    Impressionant Joaquim, no sé com t’ho fas.
    Gràcies per aquest regal
    Tant Kaufmann com Harteros m’agraden molt en aquest duo.
    Estic baixant els enllaços

    M'agrada

  5. Fernando S.T.

    No hay para tanto.
    Lejos quedan aquellos Don Carlo memorables, con Bergonzi, Corelli o Domingo, Bumbry, Cossotto o Verrett, Cappuccilli, Bastianini o Merill,Tebaldi, Caballé o Freni y por supeusto Christoff, Chiaurov o Siepi, entre otros posibles repartos mejores que este.
    Este que nos propones quizás sea el mejor de hoy en día, pero es una triste realidad de lo que tenemos, poco y mediocre.
    Lo mejor Kaufmann, a pesar de que el Don carlo no creo que sea muy idóneo a su voz. Harteros es demasiado fría para ser una verdiana y Pape canta bien, pero estoy contigo cuando dices que carece de alma.
    Ni Daniel, ni Smirnova se acercan a cualquiera de los antes mencionados. No entiendo como Boaz daniel tiene el predicamento que tiene.
    La producción es efectivamente prescindible, limitada a unos paneles y a una oscuridad casi permanente que agota a la vista.

    M'agrada

    • Bueno, ya empezamos.
      Piensa que estos que tanto te gustan y a mi también, eran en su mayoría criticados por aquellos que vieron los cantantes de los 30’s y los 40’s, que a su vez no superaron a los de principios del XX, o sea que no cuela. Disfruta, que se puede, de los cantantews actuales, que en muchas cosas lo hacen mejor que algunos de antes y lamenta no tenr una voz para Siegfried o Brunnhilda, ya que para la Elisabetta i el Don Carlo, si, las hay.

      M'agrada

  6. Marta B

    Hi ha una dita en castellà que diu: “si la montaña no va a Mahoma, Mahoma va a la montaña”

    Volíem peregrinar per veure Sant Kaufmann en directe i havíem fet prereserva d’entrades a l’Òpera de Munic per anar a veure’l precisament en aquesta òpera, però malhauradament ens vam quedar sense localitats, avui gràcies a un angelet ho tenim via àudio a casa. Moltíssimes gràcies a l’angelet i a tu, Joaquim per fer de mitjancer.

    M'agrada

  7. egur que és un audio preciós només pel que fa a Kaufmann, Harteros i Pape. No me la baixaré perquè em falta temps per escoltar tanta estimada música però sí que et dono les gràcies per l’obsequi, generós Joaquim!

    M'agrada

  8. Gi

    Gracias, Joaquim. Yo tuve la suerte de poder ver esta opera en Munich y tengo la misma opinion: Kaufmann, Harteros y Pape buenissimos, Smirnova y Daniel no tanto. La produccion no me encantó pero sì estar en el Teatro Nacional de Bavaria y escuchar estes cantantes maravillosos “al natural”.

    M'agrada

  9. Salvador i Conxa

    Estem un poquet en desacord amb l’importància del video avui in dia.
    Creiem que els cantants tenen l’obligació d’interpretar tant como de cantar be. L’opera es un espectacle complet i com a tal, la part visual te la seua trascendència en el resultat final. A lo millor som heterodoxes, però aixi ho pensem.

    M'agrada

  10. De Boaz Daniel, hay que decir que es un reemplazo de ultima hora de Marius Kwiecien, que iba a debutar Posa en estas funciones pero cogió un resfriado y prefirió dejarlo a cantar sin poder ensayar (los ensayos de revival en Munich son solo 1 semana), una lastima..

    Yo creo que Pape no se inspiró mucho cantando el aria en camisón relativamente corto con los calcetines caidos….estoy de acuerdo que le faltó alma. Una pena, porque el resto de la función estuvo estupendo.

    Harteros no me gustó tanto como otras veces, quizás es porque llevaba un tiempo sin subirse al escenario…la vi excesivamente fria, tanto dramatica como vocalmente, no es que sea la alegría de la huerta normalmente, pero vaya… Solo se anima en el duo final.

    De Jonas Kaufmann no digo nada. No opino de religión en un blog.

    M'agrada

  11. tristany

    Moltes gràcies, Joaquim. Jo també la vaig veure diumenge en directe (és fantàstic que es vagi estenent aquesta pràctica dels streamings gratuïts; segons el web de la BSO 459,000 animetes vàrem acudir a la cita, no està pas malament), perquè tenia ganes de revisitar un muntatge que vaig tenir ocasió de veure en viu fa uns anys amb un altre repartiment, tret de Pape, que repetia. Via web la producció és encara més insofrible, de tan fosca i poc imaginativa com és.
    A més a més penso que questes reposicions de muntatges dels teatres de repertori tenen el (greu) inconvenient que gairebé no deuen fer assajos i les prestacions actorals de les noves incorporacions no passen -sent generosos- de discretes, cas, com ja podràs observar, de Herr Kaufmann.

    M’ha encantat que fessis el comentari sobre la manca d’afinació de Smirnova i Daniel (que, per cert, i és una llàstima, substituïa Mariusz Kwiecien a darrera hora), perquè fins i tot jo me’n vaig adonar amb aquesta sabata que tinc per oïda…

    M'agrada

    • Si noi, és que desafien notòriament
      Aquest és un dels grans inconvenients dels teatres de repertori.
      Un cap d’any vam passar una setmana a Viena i a quasi totes les produccions els passava el mateix, eren d’una rutina exasperant, tot anava a pinyó fix.

      M'agrada

  12. Isolda

    M’ha agradat molt Anja Harteros i René Pape, no tant, en Jonas Kaufmann, la seva veu està evolucionant cap a tenor spinto i per aquesta òpera prefereixo una veu més lírica. No sé si la cantarà molt de temps !!, naturalment és una opinió personal. Tanmateix m’encanta com domina la veu, i els seus “pianats” però considero no és suficient per aquest Verdi.

    M'agrada

    • Bé és una qüestió de gustos, com sempre, però per a mi Kaufmann no avorreix mai i Pape…

      Quan aquest rol el cantava Domingo, Vickers, Corelli o Tucker segurament passaria el mateix, però en el cas de kaufmann és més una qüestió de color, més que no pas de característiques pròpiament de registre, ja que Kaufmann no és encara un tenor dramàtic.

      M'agrada

  13. dandini

    Que maco.Només he sentit el fragment que has deixat penjat.Anja Harteros és avui en dia una de les sopranos més interessants del món.La seva veu carnosa-spinto,la seva musicalitat i la seva implicació fan d’ella l’Elisabetta d’elecció en el moment actual.L’unic retret que li faría es que de vegades té el costum d’agafar les notes agudes desde baix.Jonas Kaufmann está maravellós en el “Ma lassú “.La seva veu gruixuda i la seva facilitat en el pianíssim el converteixen en un interpret ideal per el patidor i feble infant Carlo.Les comparacions amb els interprets pretèrits acostumen a ser habituals i donen un especial caire d’entès a qui les emet pero caram defensar el Don Carlo de Franco Corelli en la comparació amb Kaufmann m’ha deixat atònit.M’agrada molt Corelli a” la Pira” i en el Verisme pero en Don Carlo ni ha molts que el superan…

    M'agrada

  14. Josep Olivé

    Sensacional Harteros, com m’agrada sempre aquesta artista. En canvi Kaufmann no m’agrada com Carlo, la seva veu em resulta estranya. Un pel lenta tota l’escena final, pel meu criteri. Òpera aquesta que en qualsevol de les seves versions m’entusiama. El gegant Verdi, possant-se seriós i amb ganes de fer grandíssima música!

    M'agrada

  15. emy

    Thank You so much! I’m living in a small country and You can imagine that it’s impossible for me to by a ticket or to go in such a performance. I watched it online, but its really a gift to have the memories

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: