Magdalena Kozena carmen a Salzburg. Producció d'Aletta Collins
Ja la tenim aquí, la Carmen de Georges Bizet sota la personalitat de la mezzosoprano txeca Magdalena Kožená , dirigida per el seu marit Simon Rattle amb la seva orquestra, la Berliner Philharmoniker i amb el Don José del moment, Jonas Kaufmann, inaugurant el Festival de Pasqua de Salzburg, en unes representacions dirigides en l’escvena per Aletta Collins i que en cas d’aconseguir la versió videogràfica de l’esdeveniment, no en tingueu cap dubte que passarà per IFL.
A Kožená em sembla que la Carmen li va gran. Si ja en la retransmissió radiofònica s’aprecia, malgrat la proximitat dels microfons, imagino que al teatre i en la immensitat de la Großes Festspielhaus de Salzburg, encara més, ja que la preciosa veu de la mezzosoprano tot i no ser tan petita com diuen molts, no crec que tingui les característiques necessàries per superar el repte. Un altre handicap és l’estil i l’emissió, poc idonis i poc habituals a aquest repertori. No sé com es desenvoluparà com actriu, un altre etern repte per a totes les cantants que vulguin assolir aquest rol. El resultat, tot escoltant la sempre definitiva resposta del públic, no m’ha semblat gaire engrescador i sembla que em dóna la raó o en tot cas les meves apreciacions no són gaire errònies.
Kožená força el registre, fixa, fa portamentos, declama i fins i tot no afina. Quan canta i ho fa bé, el caràcter de Carmen queda definitivament pàl·lid, poc contundent, discret, molt més Micaela que gitana, per entendre’ns. No és que hagi estat una decepció, ja que sincerament no m’esperava altre cosa, més aviat la sorpresa hagués estat gran si l’excel·lent Kožená, hagués esdevingut una Carmen diferent, però sorprenent.
El Don José de Kaufmann és magnífic un cop més. No m’esplaiaré gaire, ell té recursos vocals i dramàtics suficients per fer en cada representació una interpretació diferent, plena de nous detalls i matisos que s’agreixen en un rol que molts tenors han optat per fer-lo excessivament brutal i primari també en la vessant musical.
Genia Kühmeier, Micaela també a Viena amb un altre Carmen poc idónia al 2008, com va ser Kasarova, obté un merescudíssim èxit gràcies a una veu magnífica i a una musicalitat abassegadora. D’acord que el rol és molt agraït i quasi tothom triomfa, però ella està francament convincent. Ja va ser una Antonia magnífica en Les Contes d’Hoffmann d’aquest any a la Scala.
Decepcionant Escamillo de Kostas Smoriginas , definitivament insuficient en la zona greu, quasi inaudible per ràdio, cosa que en el teatre es deu agreujar més. Els aguts semblen canons, però tinc dubtes de la seva perfecte afinació o que estiguin perfectament emesos. Més baríton que baix, pateix en un rol tan breu com difícil i compromès.
La resta de la companyia bé, sense més.
Simon Rattle m’han agradat molt a moments, i en altres m’ha semblat que exagerava en excés la sonoritat que de ben segur no ajudava per a res a fer més audible a Kožená, és clar que posats a ser dolent, potser és el que pretenia. Tampoc ha arribat a dominar del tot la concertació que a vegades se li escapava de les mans en una evident manca de sintonia entre el fossar i alguns cantants a dalt de l’escenari.
No cal dir que la Berliner Philharmoniker ofereix una vegada més, una demostració de la seva exuberant qualitat sonora, no exempte de petites errades que mai faran desmillorar-ne l’opinió.
Us deixaré alguns talls per tal de que es feu una idea abans de baixar-vos o no, els enllaços que us he deixat.
Comencem amb el preludi del primer acte amb els corresponents afegitons escènics que “embruten” l’audició. Rattle ja ens mostra per on anirà la seva enèrgica i racial concepció de Carmen.
Ara us proposo escoltar l’havanera de Kožená. En el famós fragment ja comença a despuntar tot allò que no m’agrada de la seva interpretació, tot i ser el fragment que segurament més s’adiu a la seva veu.
Seguim amb el final del primer acte on Kožená per a mi comença a desvariejar, sort que de tant en tant surt en Kaufmann per recordar-nos que estem escoltant Carmen.
Del segon acte escoltem per começar el preludi i la chanson bohème
Ara toca la cançó d’Escamillo on podreu apreciar coses, les que he dit jo i segurament d’altres.
M’hagués agradat posar-vos el quintet un dels fragments que m’agrada més de tota l’òpera, però per no esgotar-vos he pensat que seria millor anar directes al duo, amb l’ària de la flor intercalada.
Del tercer acte és obligat escoltar l’ària de les cartes, ja que és l’ària del personatge de Carmen que a mi m’agrada més i amb la que Kožená passa seriosos problemes
Obligada també és l’ària de Micaela, sobretot en aquest cas on Genia Kühmeier està deliciosa.
Del quart acte escoltem primer el vigor de Rattle i l’esplendorosa orquestra i cor de l’ôpera de Viena, en el preludi i cor “À deux cuartos”
Per acabar aquesta àmplia selecció, ineludible el duo on Kožená desbordada per un rol que no pot assumir queda eclipsada per el millor Don José del moment, un gran Kaufmann, en forma esplèndida.
Jonas KJaufmann i Magdalena Kozena en el quart acte de Carmen a Salzburg
CARMEN (Georges Bizet)
Carmen: Magdalena Kožená
Don José: Jonas Kaufmann
Escamillo: Kostas Smoriginas
Micaela: Genia Kühmeier
Zuniga: Christian Van Horn
Moralès: Andrè Schuen
Frasquita: Christina Landshamer
Mercedes: Rachel Frenkel
Dancairo: Simone Del Savio
Remendado: Jean-Paul Fouchécourt
Berliner Philharmoniker
Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor
Director musical: Sir Simon Rattle
Salzburg, Großes Festspielhaus 31/03/2012
ENLLAÇOS (format mp3)
https://rapidshare.com/files/1121969004/Carmen_Salzburg_Rattle_Acte1.mp3
https://rapidshare.com/files/2943235200/Carmen_Salzburg_Rattle_Acte2.mp3
https://rapidshare.com/files/1149222218/Carmen_Salzburg_Rattle_Acte3.mp3
https://rapidshare.com/files/3635645068/Carmen_Salzburg_Rattle_Acte4.mp3
Ja em direu, en cas de baixar-la que us ha semblat, tot i que amb el fragments que us he deixat, ja podeu donar una opinió
Avis als infernems: IFL, no fa vacances
IN FERNEM LAND 
Quan he vist el repartiment he arrufat el nas. No pel Kaufmann, sens dubte un dels millors Don Jose des de fa molt temps, sinó per la Kozena. M’agrada molt la polonesa però crec que el rol de Carmen no li va ni en pintura. Pels fragments que he escoltat, el que més m’ha agrdat ha estat com sonava l’orquestra i els cors. Ah! i la Kuhmeier magnífica en l’aria de Micaela. Bon començament de setmana.
M'agradaM'agrada
Josep la Kožená és txeca i amb aquesta veu no pot ser mai Carmen, però segurament ha complert un somni gràcies al sel marit. Dubto que la canti en molts teatres.
A Berlín la canta en versió de concert amb els mateixos cantants, però després….millor que canti allò que sap fer tan bé.
M'agradaM'agrada
Al duo final hi ha una repetició de” Ah ma Carmen adorée” que no havia sentit mai.M’ ha semblat una versió desde el punt de vista orquestral espaterrant uaauu quin luxe de so! La Kozena em sembla que té una inteligència musical enorme i diu el text de maravella pero té marcades insuficiències al greu i a l’agut sempre curt per dissimular,pero caram quina aria de les cartes més bonica!Jonas Kaufmann és com tú dius el Don Jose del moment malgrat el seu so peculiar que sempre mencionen els seus detractors(a mí m’entusiasma) ,una mica el que passava fa anys amb James MacCracken ,Jon Vickers , Rockwell Blake,etc.Bé Kuhmeier i insuficient Smoriginas.
M'agradaM'agrada
Per a mi no n’hi a prou amb cantar-ho bonic si la veu no dóna el dramatisme que ha de donar a l’ària de les cartes. Ella és una cantant magnífica amb limitacions i tria un rol exigent, molt exigent. El resultat era previsible.
M'agradaM'agrada
moltes gràcies pels enllaços, Joaquim! Encara que no entenc tant com vosaltros coincideixo amb les teves apreciacions. He escoltat Carmens millor interpretades que per Kozená. JK sublim.
Només em pregunto una cosa: tinc la impressió – totalment subjectiva naturalment – que són molt curts els silencis, per exemple – en el preludi, quan hi ha el canvi d’un tema musical a un altre. A mi em sembla que la pausa és molt curta. Potser ho sigui perquè Rattle està dirigint a més velocitat, però a mi em provoca la impressió que d’alguna manera la meva oïda “necessita” un silenci una mica més llarg. A algú més li passa això?
M'agradaM'agrada
Els temps de Rattle en aquesta versió són extrems, hi manquen aquestes pauses que donen molt dramatisme quan es fan bé, però aquest inici que menciones és devastador, massa.
M'agradaM'agrada
¡Qué bien, en Salzburgo! Y otra vez ves a esta gran pareja… ¿Quiénes fueron los niños? Aunque no tenga nada que ver con óperas, os dejo un consejo radiofónico para el próximo sábado, espero que os guste. Leer. ¡Buena Semana Santa!
M'agradaM'agrada
P.S.: Kaufmann fue Tölzerknabe, ¿lo sabíais?
M'agradaM'agrada
Si, si, lo sabía.
Aunque parezca mentira en la web oficial del Festival no aparece el coro infantil
http://www.osterfestspiele-salzburg.at/en/programme/opera__concert
Gracias por el enlace
M'agradaM'agrada
un horror
M'agradaM'agrada
Qué es un horror? Todo?
M'agradaM'agrada
Casi todo.
No me gusta la dirección de Rattle, ni por supuesto su señora, ni Kaufmann, cuya emisión me desagrada en muchos pasajes, ni Smoriginas y solamente Genia Kühmeier me ha convencido, cada vez que escucho a esta soprano me gusta más.
No sé que deberían costar las entradas para ver esta Carmen, supongo que una barbaridad, no me extraña que la respuesta del público sea en general tan poco entusiasta.
M'agradaM'agrada
Devia ser un caprici de la Kozena acomplert pel Rattle. Encara no l’he pogut escoltar però els auguris que fas, Joaquim, ja em posen en antecedents. Carmen no li va a aquesta criatura angèlica. Considero la Carmen un paper molt difícil fins i tot per aquelles que tenen condicions sobrades perquè requereix una bona veu i una bona actriu i això potser ho té la Kozenà però no per fer Carmen.
Gràcies, com sempre, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Jo crec que és un caprici de qualsevol mezzo, però atrevir-se a cantar-la en un teatre tan gran i properament a la sala de la Berliner Philharmoniker, no s’entén sinó és per ser la senyora de Rattle.
M'agradaM'agrada
Sólo he escuchado el primer acto, pero ya puedo hacerme una idea de por dónde van los tiros.
Inadmisible que ahora todos los directores de escena se hayan puesto de acuerdo en comenzar ellos a “manejar” la obra, antes de que la orquesta ataque el preludio o la obertura. En esta ocasión el locutor tiene que explicarnos por qué razón hay tántos ruidos -innecesarios para mí- en escena y aún no suene la música. En la “Russalka” que nos propuso Joaquim hace unos días también pasa lo mismo y antes que las walkyrias entonen su cabalgata igual, en una reciente “Die Walküre”, …Pero qué se han creído estos sujetos? Cambian el texto de las óperas (Bieito en “Die Entführung aus dem Serail”); en “Russalka” transforman todo el argumento de la obra,…Pero qué pretenden, acaso ser mejores que los autores originales? Porque si es así, debieran componer óperas nuevas, con textos y músicas suyas y nadie les criticaría su concepción de las mismas. Que agradaran o no sería otra cosa.
No me ha gustado nada el preludio; me ha parecido brutal y exagerado y excesivamente rápido (lo contrario a lo que sucediera con Bernstein y sus lentitudes en la misma ópera). Luego he encontrado buenos momentos orquestales, pero la línea general no me agrada. Por otra parte, Rattle ha optado por una mezcolanza un poco indigesta de la versión original con partes habladas, la versión con “melodrama” -con música subrayando lo hablado y la versión con recitativos cantados. Faltan algunos momentos musicales (un coro completo), cortos pero faltan. Enfín, musicalmente no me convence, pues no estoy de acuerdo con el ritmo empleado.
Magdalena Kozèna es una gran Melisande pero una mediocre Carmen y me quedo corto con el adjetivo. Fija y desafina que es un gusto y carece de los graves requeridos. Jonas Kaufmann engola un poco más de lo habitual, quizás para dramatizar su parte, pero está muy convincente. La mejor, por lo que llevo escuchado, es Gena Kühmeier que cuanto más la escucho más me agrada.
Enfín veremos qué me depara el resto de la ópera, pero no tengo demasiadas ilusiones al respecto.
M'agradaM'agrada
Hem comentat moltes vegades que no hi ha dues versions iguals de Carmen. Rattle utilitza una mica d’aquí i una mica d’allà, amb fragments no escoltats i talls, fent una barreja de parts parlades i recitatius amb orquestra. En aquest cas la de Gardiner és fidel a l’original i a partir d’aquella hi ha una infinitat de versions.
Kozená ja era previsible que no ho fes bé, però ja la té en el CV, és clar que no li fa cap favor.
M'agradaM'agrada
Muy de acuerdo con los atinados comentarios de Colbran.
Para mi Kozena, no es Carmen ni en pintura y está fuera de estilo. Creo que será la Carmen del T.Real próxima temporada y me parece que como cante igual que en esta muestra, gustará más bien poco.
Estando bien de voz y en forma como demostró en el Liceu el pasado año, para mi gusto el mejor o más completo D.José actual no es otro que Alagna
M'agradaM'agrada
Joaquim, no em canso mai de dir-te gràcies.
La Kozena a la foto està fatal com a Carmen i no m’ha agradat cantant en els trossets que ens has posat.
Jonas Kaufman m’ha agradat. Espero escoltar tota l’òpera.
M'agradaM'agrada
No sé com ho deu fer en escena, la foto no ajuda gens, i el pitjor és que quan l’escoltem, encara menys.
Ja m’ho sabràs dir, ens veurem dissabte al MET?
M'agradaM'agrada
Ahir vaig escoltar-me aquesta Carmen.
Em va agradar molt Rattle i la Filharmònica de Berlín.
Kaufmann sempre m’agrada i sempre fa coses diferents. La Kozena no, no em va agradar gens. La Micaela si i l’Escamillo no.
Amb dos canvis fàcils haguéssim tingut una Carmen per guardar.
Gràcies per facilitar-nos-la.
M'agradaM'agrada
D´acord que a Magdalena Kozena el rol li va gran. Molt bé Jonas Kaufmann. Ara bé, en quin idioma canta el cor ???.
M'agradaM'agrada
Jo no hi entenc però tins la sensaciò que aquesta senyora canta raro.
Ell fantàstic..
Amb Carmen no deixo mai de recordar Agnes Baltsa i Carreras,eren els meus principis i vaig flipar,quina meravella,quin final tan espatarrant,quina Fleur va cantar el Pepis,…
M'agradaM'agrada