IN FERNEM LAND

KARINE DESHAYES CANTA ROSSINI


Karine Deshayes

Karine Deshayes

El proper diumenge Karine Deshayes, la mezzosoprano francesa que ens va agradar tantíssim cantant el Siebel d’aquella selecció concertant del Faust de Gounod que va inaugurar la temporada 2011-2012 del Gran Teatre del Liceu, la temporada que per sempre més serà recordada com una de la més desgraciades de la historia d’aquesta institució, cantarà desinteressadament com tothom que hi participa, en un gest que els honora encara més com a persones que com a artistes, a la gala L’Ànima del Liceu que ens té a tots neguitosos esperant que arribi.

Segons ens informa el web de L’ànima del Liceu, es va llicenciar en literatura i música a la Universitat Sorbonne i amplià la seva formació al Conservatori de París. Ha estat membre de l’Òpera Nacional de Lió. El seu repertori inclou els rols de Cherubino, Stefano de Roméo et Juliette i Rosina d’Il barbieri di Siviglia. També ha cantat rols com Siébel (Faust), Elena (Donna del Lago), Cherubino, Dorabella a l’Òpera de París, segona Dama de Die Zauberflöte al Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, París i Salzburg, rol titular de La Cenerentola a Bordeus, Nantes, Paris i a Avinyó, Zerlina al Théâtre du Capitole, Tolosa de Llenguadoc i Montecarlo, Poppea a Bordeus Niklausse al Théâtre du Capitole, Rosina, Preziosilla, Sesto i Romeo a Avinyó, Adalgisa a Saint Etienne, Charlotte (Werther) a Lió, Urbain (Les Huguenots) al Teatro Real de Madrid i Strasburg, i Siébel al Metropolitan de Nova York, entre d’altres.

Jo avui us proposo escoltar “Nacqui all’affanno…Non più mesta” de La Cenrentola de Rossini, el gloriós rondó final del personatge d’Angelina, tal i com el va cantar el 17 de desembre de 2011 a L’Opéra Garnier de Paris

Si us ha agradat, que em penso que si, aquí teniu els dos enllaços que us permetran baixar-vos la representació sencera amb el següent i interessant repartiment

LA CENERENTOLA
Gioachino Rossini-Jacopo Ferretti

Angelina: Karine Deshayes (mezzosopraan)
Don Ramiro: Javier Camarena (tenor)
Dandini: Riccardo Novaro (bariton)
Don Magnifico: Carlos Chausson (bas)
Alidoro: Alex Esposito (bas)
Clorinda: Jeanette Fischer (sopraan)
Tisbe: Anna Wall (mezzosopraan)

Orchestre et Choeur de l’Opéra National de Paris
Dirigent: Bruno Campanella

Opéra Garnier, Paris 17 de desembre de 2011

ENLLAÇOS:

https://rapidshare.com/files/251168838/La_Cenerentola_ONP_2011_CD1_Campanella.mp3

https://rapidshare.com/files/461416488/La_Cenerentola_ONP_2011_CD2_Campanella.mp3

Ella a la Gala també ens cantarà Rossini, “Una voce poco fa ” de “Il barbiere de Siviglia“. D’aquesta ària he trobat el Youtube de la seva intervenció a  Victoires de la musique classique à Montpellier el març del 2010:

Al Liceu estarà acompanyada per l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Bertrand de Billy.

Ja em direu si us ha agradat.

21 comments

  1. Una molt bona mezzo, de les que va per feina, tal i com vam tenir ocasió de comprobar en el magnífic Siebel del Faust de fa uns mesos.
    El diumenge, tant ella com els seus companys que actuen desinteressadament, han de sentir abastament l’escalf, el carinyo i l’agraïment de tots els que hi serem presents.

    M'agrada

  2. Xavier C.

    Ha arribat un punt que ja no sabria dir-te si m´ha agradat i ho prefereixo cantat així, com toca, o ja ens havíem acostumat del tot i ho preferíem cantat per una soprano.

    A tot això, d´ahir a avui el “Sola, perduta, abbandonata” ha passat del quart bloc (amb Pons) al primer (amb De Billy). Potser per fer espai a la sorpresa final?

    M'agrada

    • colbran

      Nunca me pude acostumbrar a escuchar “Il barbiere …” por una soprano. Mi primera Rosina fue Maria Erato en 1954 y me pareció un grillo. Mi primera Rosina en disco había sido la soprano lírica catalana Mercdes Capsir (lo compré ese mismo año en disco de pizarra, antes de ver la ópera escenificada) y creía que estaba escrito para esa voz, pero dos años más tarce descubrí en microsurco a otra catalana universal: la genial mezzo-soprano Conchita Supervía y me enamoré de su voz y de la Rosina cantada con voz grave. Posteriormente supe que fue compuesta para contralto coloratura (Ewa Podlés es el único testimonio auténtico de esta cuerda) y como lo cantaban las mezzos de calidad (Simionato, Berganza, Horne, von Stade… hasta llegar al fenómeno de Cecilia Bartoli) me tuve que conformar. Tengo esta ópera por la Podlés y no la cambio por nadie, vocalmente hablando, escénicamente ya es otro cantar.

      O sea que para mí Rosinas soprano no, aunque haya habido voces como las de Maria Callas, Victoria de los Angeles y Beverly Sills que no siendo ni mezzos ni contraltos, se las arreglan para emitir los graves escritos y entonces me veo obligado a aceptarlas porque cantaban muy bien.

      M'agrada

  3. alex

    Una mezzo belcantista de notable clase, típica de la buena escuela francesa de cantantes que premian el estilo y la elegancia basicamente.
    Será interesante escucharle su..una vocce poco fa.., más que nada porque teniendo previsto estar yo en París con entrada para la gran ARABELLA que espero nos depare Renée Fleming, la noche anterior hay programado en Bastille un BARBIERE precisamente con Deshayes como Rosina y quizá vaya a escucharla pese a que IL BARBIERE lo tengo más que “aburrido” de tantas escuchas durante años

    M'agrada

    • colbran

      Puede que te lleves una decepción, Alex. Yo tengo en DVD una versión de “Arabella” por Fleming de hace unos cuatro añosy está algo patética, no sólo porque le sobran más de 30 años para el rol, sino también porque vocalmente no está a la altura de sus otros roles straussianos. Ya me sabrás decir, pero no esperes demasiado. En lugar de la hermana de Zdenka parece su madre. No consigue ni por un momento hacer creíble su personaje, se la ve excesivamente añeja y la partitura se le atraviesa un poco; ahora que han pasado cuatro años aún tendrá más dificultades para convencer escénica y vocalmente.

      M'agrada

  4. Carlos R.

    Me gusta más en Cenerentola que su Rosina, si he de escoger entre los dos fragmentos que nos regalas.
    Estamos antes la sucesora de Martine Dupuy, la mejor mezzo belcantista francesa de los últimos años. Lo hubiera podido ser Sophie Koch, pero se ha dedicado a ampliar su repertorio en un camino sin retorno hacia su destrucción vocal.
    Me da mucha envidia ese concierto del domingo. Lo escucharé por la tarde en Radio Clásica.
    El Teatro Real tiene una vez más, que tomar ejemplo del Liceu

    M'agrada

    • alex

      No estoy de acuerdo Carlos, por lo que dices de Koch . La he escuchado no hace más de un año en repertorio alemán como Octavian, Venus y Waltraute y de momento, no le he notado ninguna decadencia ni siquiera he atisbado el mínimo problema vocal, todo lo contrario : no creo que estos roles, se le carguen la voz ( otra cuestión es que Koch, mezzo lírica y asopranada, “enloquezca ” y se dedique a cantar roles de mezzo verdiana para los cuales no tiene la vocalidad precisa)

      M'agrada

      • Carlos R.

        También yo la he visto en París cantando Fricka y Waltraute y por eso lo digo. Esos roles no son ni Octavian, ni el músico de Ariadne, ni por supuesto Cherubino.
        A Koch le empieza a oscilar la voz, y han empezado a abrirse los agudos. Es verdad que ha aumentado el volumen, pero precisamente por ello la voz se ha empezado a resquebrajar.
        ¿Es alarmante?, no lo es todavía, pero por eso digo que és un camino sin retorno hacia su destrucción vocal, no que ya esté acabada.
        Me gustaría equivocarme, pero ya son muchos años de ver procesos similares.

        M'agrada

  5. dandini

    Vaig sentir a Strasbourg fa pocs dies a Karine Deshayes cantant l’Urbain i em va agradar moltísssim.La veu és força gran, té una especial poder de convicció tant a nivell escènic com vocal i al final del concertant no es va tallar ni un pèl i va anar a l’agut amb gran seguretat.

    M'agrada

  6. Concep

    Em va agradar molt el seu Siebel i també aquests dos fragments que ens deixes.
    És una cantant esplèndida i malgrat que el seu historial liceista és molt escàs, s’ha d’agrair que s’afegeixi a l’ànima del Liceu.

    M'agrada

  7. Josep Olivé

    En “Una voce poco fa…” el director, per aparença física i per manera de dirigir, és en Foster, oi?

    Aprofito aquest post, de tant bells fragments i tant ben cantats, per a intentar resoldre una gran confussió que sempre m’ha portat una lectura d’Alberto Zedda en ocasió del cèlebre “Barbiere…” de la temporada del Real 2004-2005. En el llibre de la representació, Zedda diu, textualment:

    “La Righetti-Giorgi cuenta que el propio Rossini la autorizó a cantar la última ária de Almaviva, “Cessa de piu resistere”, transportada una cuarta por encima. Rossini parece haber quedado tan satisfecho que la introdujo después definitivamente en La Cenerentola, como el rondó final de la protagonista, puesto que los tenores de Il Barbiere ya habían decidido suprimirla.”

    Aleshores:

    1.- Com havia de cantar una mezzo un ária (“Cessa…) que és de tenor? S’ha d’entendre que la cantava en recitals, fora del contexte de l’òpera, no?
    2.- El rondó de La Cenerentola és l’ària d’Almaviva transportada? Sempre que las he sentit, mai una m’ha recordat a l’altra…tambè s’ha de dir que mai he fet l’exercici d’escoltar-les seguides…

    Sé que al menys dues persones em poden il.luminar…gràcies!

    M'agrada

    • colbran

      “Il barbiere di Siviglia” la compuso Rossini para voces graves (dos contraltos, un baritenor y cinco bajos -en sus diferentes variantes de bajo cantante, bajo buffo y bajo profundo) y es chocante que la voz masculina más aguda fuera la de un baritenor y no un tenor al uso. el gran cantante-compositor-director de escena-empresario-director de orquesta y padre de María Malibran, el sevillano Manuel García.

      Debe haber un error en ese programa, un salto de líneas o una mala interpretación de lo que dijera Zedda al respecto, “Cessa di piu resistere” le tocaba cantarla a García y lo hizo el día del estreno de “Il barbiere…” y basta. Dijo que como había sido un fracaso la ópera no pensaba cantar ese aria nunca más y se suprimió en las sucesivas representaciones.

      Posteriormente Rossini incluyó la cabaletta de la citada aria como cabaletta del rondó de Angelina en “La cenerentola”. Ambas óperas las estrenó la gran contralto coloratura Gertude Righetti-Giorgi, por lo que tuvo que adaptarla de baritenor a contralto, pero nunca la cantó ella en “Il barbiere…”

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Gràcies Fede i Joaquim…bé, poquet a poquet, poquet a poquet vaig descobrint el mon de les veus rossinianes, tot un compendi de veritable “ciència” i tècnica del cant.

        M'agrada

  8. colbran

    No me ha gustado nada esta versión de “Una voce poco fà” por Deshayes. Confío que en el Liceu no se invente tantas notas que en nada favorecen a esta hermosísima aria que me la conozco como si fuera mi segunda piel. Si las cantantes quieren hacer variaciones -cosa que ponía a Rossini de los nervios porque ya había incluído los ornamentos que consideraba idóneos- que lo hagan en la repetición de la cabaletta, pero nunca en el aria.

    La voz de esta mezzo es hermosa y muy adecuada para la Elena de “La donna del lago” -que tiene en repertorio-.

    Su versión del rondó de Angelina -curiosamente- lo canta en registro más próximo al de contralto que en “Una voce poco fá” -habiendo sido expresamente compuesto para la misma cantante -la Righetti Giorgi, veneradísima en su tiempo y más aún por haberse retirado con apenas 29 años.- y me gusta mucho más.

    M'agrada

  9. No vull entrar en polèmiques al voltant de Deshayes i menys de Sophie Koch, invitada sorpresa en aquest apunt. Em sembla que Deshayes és una mezzo magnífica, idònia per cantar el repertori rossinià, té tot el que ha de tenir per fer-ho bé.
    Per simplificar-ho diguem que la Bartoli ha deixat el llistó tan enlairat alhora de fer aquests rols, que qui més qui menys, per destacar, vol posar-ho tot i una mica més.
    Ara bé, del tema que treu en Josep i que tan bé ens ha explicat en Colbran, vull dir-hi la meva. Mai he entès com un baritenor, vocalitat que Rossini destinava als personatges heroics, no pas als joves enamoradissos que sempre ho feien els contraltinos o tenors molt més lleugers i capaços de fer unes agilitats més elaborades en la zona més aguda de la veu, estrenés l’Almaviva de Il Barbiere. De fet quan escoltem la partitura ja ens adonem que la vocalitat i la personalitat del personatge amb les agilitats i la tessitura exigible, no és l’apropiada a personatges com Pirro, Norfolc o Antenore. El mateix “cesare di più resistere”, ideal per a Juan Diego Flórez, Blake, Araiza i tants altres, ho demostra clarament. García podia dir missa, ell era el que no tenia les característiques per fer front a una ària com aquella. Quan hi han hagut els tenors adients per cantar les àries habituals del primer acte i aquesta tallada del segon, no han tingut cap problema, ans el contrari, i cap d’ells era baritenor.
    D’un contraltino (tenor) a una contralt coloratura, no cal fer gaires canvis, les vocalitats estan molt pròximes, per tant la transcripció de tonalitat és senzilla
    També s’ha parlat moltes vegades que personatges tan femenins com la dolça Angelina i l’entremaliada Rosina, fossin uns rols veritablement idonis per les contralts que cantaven Tancredi, Arsace o Malcolm, tots ells personatges masculins i heroics, amb vocalitats molt més dramàtiques. Hi han hagut cantants (poques de les coneixem avui en dia), que s’adaptessin a ambdues personalitats (vocal i escèniques) i en a mi, de totes elles, no me’n agrada cap, o fan bé uns i es queden curtes en els altres, o fan molt bé els heroics i queden inapropiades cantant a adolescents per casar.

    M'agrada

  10. dandini

    Os presento la soprano Sarah Coburn (1977).Podriem dir que es tracta d’una soprano lleugera amb facilitat per l’agut i la coloratura pero sorprèn també la plenitud de les notes greus i el temperament que li posa al seu fraseig(a l’inici de la seva carrera resultava més tova).El seu físic és atractiu i és fàcil d’imaginar-se que tant Almaviva com Bartolo estiguessin “loquitos por sus huesos”.El director de l’orquestra és el fantàstic tenor Giuseppe Sabbatini.Tot plegat i malgrat ser una (traidora) versió per soprano resulta “exciting”.

    M'agrada

    • L’hauria de veure al natural per dir-te si m’agrada o no.
      La veu en aquest Youtube fereix les meves neurones, sobretot els aguts. Però com que la presa de so és tan casolana potser no és culpa seva.
      Per altre part, quan l’ària està tan plena de floritures i aguts per aquí i per allà per tota la intenció i dualitat que té originalment, mai és “docile” i es converteix en una nina mecànica més idònia per l’Olympia que per la Rosina. Entenc que això é un concert, però…s’hauria de cenyir més a l’original.

      M'agrada

  11. SANTI

    També va cantar l’Urbain d’Els Hugonots al Real, en concert però en una versió molt bona. Em va agradar molt, va ser la primera vegada que la veia.
    Quan veurem aquesta òpera al Liceu?
    A mi també m’agrada més cantant Cenerentola que Rosina, però m’agrada en el dos fragments.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: