El 9 de juliol de 1978 s’estrenava al Teatre Nacional de Munic l’òpera Aribert Reimann, Lear, basada en The King Lear de William Shakespeare.
L’òpera va ser un suggeriment que Dietrich Fischer-Dieskau, el gran baríton que ahir ens va deixar, va fer-li a l’any 1968 a Reimann. Quan l’òpera bavaresa va fer un encàrrec al compositor l’any 1975, Reimann va pensar en el suggeriment fet per el baríton i va escriure, amb llibret de Claus H. Henneberg, Lear , escrivint com era lògic, la part protagonista per el gran baríton alemany que ara recordem.
Avui us deixo el vídeo d’aquella producció, tot i que la gravació és d’una reposició de l’any 1982, amb direcció escènica de Jean-Pierre Ponnelle i direcció musical de Gerd Albrecht, i que va reunir un important cast:
LEAR
òpera en dos actes basada en l’obre de William Shakespeare
música d’Aribert Reimann
llibret de Claus H. Henneberg
Lear: Dietrich Fischer-Dieskau
Goneril: Helga Dernesch
Regan: Rita Shane
Cordelia: Julia Varady
Narr: Rolf Boysen
Herzog von Albany: Hans Wilbrink
Herzog von Cornwall: Georg Paskuda
König von Frankreich: Karl Helm
Graf von Gloster: Hans Günter Nöcker
Edgar, Sohn Glosters: David Knutson
Edmund, Bastard Glosters: Werner Götz
Graf von Kent: Richard Holm
Chor der Bayerischen Staatsoper
Bayerische Staatsorchester
Dircetor musica: Gerd Albrecht
Dircetor escènica: Jean-Pierre Ponnelle
Munic, 1982
La música de Reimann no és fàcil, però tampoc és una barrera infranquejable. Les interpretacions són magnífiques, en especial Dietrich Fischer Dieskau, que com podreu comprovar en el final de l’òpera, està especialment colpidor.
Vídeo gentilesa de FiDiTanzer528
Per altre part l’espectacle porta el segell inconfusible de Jean-Pierre Ponnelle, sempre una garantia de teatralitat d’altíssima qualitat.
Us deixo el vídeo en tan sols dos enllaços, un per cada acte, i per tant això vol dir que un cop descarregats ja podreu visionar l’òpera, però això també vol dir que heu de tenir paciència alhora de la descàrrega. La visió no es pot comparar amb la qualitat dels vídeos d’ara, però és prou bona i el document és d’un alt valor musical, teatral, i malauradament un homenatge a Dietrich Fischer-Dieskau, en una interpretació antològica de la seves capacitats musicals, vocals i expressives.
ENLLAÇOS
https://rapidshare.com/files/2046885725/Lear_DFD_1978_Part_1.avi
https://rapidshare.com/files/67033122/Lear_DFD_1978_Part_2.avi
No descarto en els propers dies continuar insistint en la figura d’aquest gran referent musical que ens ha deixat.
Joaquim, ja ho dius bé , no és facil escoltar la música d’ En Reimann.
Gràcies sempre per la teva feina i dedicació.
M'agradaM'agrada
Però no és impossible, cal un cert esforç.
Gràcies en a tu per ser-hi, sempre
M'agradaM'agrada
Vaya, no conocía esta interpretación, ni siquiera la ópera, con imágenes la música gana mucho, sobre todo con esta dirección de escena y este cantante.
La última vez que intenté descargarme algo de rapidshare perdí la paciencia.
M'agradaM'agrada
Espero que no haya sido eterno y que hayas podido bajar la opera, creo que merece una atenta visión.
M'agradaM'agrada
Uish… si no havia vist això!!! I quina bona pinta… Doncs botonet de baixar i tard o d´hora (em passa com a en Maac, que m´he de carregar de paciència) a gaudir-ho. Thank you for the present.
M'agradaM'agrada
your welcome i ja ens diràs el què
M'agradaM'agrada
Es impresionante, tardé un poco en descargar los dos archivos, pero valía la pena la espera y aunque la calidad visual esté lejos de la actual, el valor artístico del documento es sobradamente superior.
Te estoy eternamente agradacido por este regalo.
M'agradaM'agrada
Perdonad, quería decir agradecido
M'agradaM'agrada
Molt gran, aquesta òpera i aquesta interpretació. L’òpera (com a conjunt i vista) no costa: la música lliga perfectament amb el text i la interpretació i respon al que vol dir. Una altra cosa és sentir-la i prou, sense referents: és més dura. Però, com diu el Joaquim, es deixa sentir. Gran actor també, en aquest cas, el DFD.
M'agradaM'agrada
Para mí, “Lear”, es una de las mejores óperas de los últimos 40 años. La música es salvajemente disonante y refleja el horror de los hechos en escena. ¿Podrías, por favor, volver a subir los archivos’ Los enlaces no están disponibles. Muchas gracias.
M'agradaM'agrada
Bienvenido Alejandro, te avisaré por correo cuando los haya colgado otra vez, no te desesperes y gracias por comentar.
M'agradaM'agrada