IN FERNEM LAND

DIETRICH FISCHER-DIESKAU (1925-2012)


Què es pot dir de Dietrich Fischer-Dieskau el dia que hem sabut que havia mort, deu dies abans de fer 87 anys?. Jo no puc dir-vos res més que el considero un dels grans cantants del segle XX. Ja he dit alguna vegada que potser el més gran baríton i amb això sé que molts us posareu les mans al cap, ja que barítons amb millor veu que ell n’hi ha molts, però la importància de Fischer-Dieskau sobrepassa el valor de la veu i dóna l’autèntica dimensió a l’artista i al music que és el vehicle per fer-nos arribar les obres i en això ell tenia poca competència, era un dels més grans, deixeu-m’ho així per no crear polèmiques absurdes i menys el dia que hem sabut que ens havia deixat.

En directe el vaig veure tan sols una vegada al Liceu el 9 de març de 1991, en un concert dirigit per el seu fill Martin Fischer-Dieskau, on el baríton va interpretar obres de Mozart en la primera part, en un estat vocal que era una ombra del que va ser, però encara demostrant la grandesa del music i l’artista.

Indiscutible en el camp de lied i molt discutit en les seves incursions operístiques del repertori italià, verdià principalment, així com en alguns rols wagnerians, la seva discografia és de dimensions descomunals i per tant podem fer, ni que sigui a tall d’urgència, un petit tast com a homenatge.

Deixeu-me que comenci amb un lied recitat de Franz Schubert “Abschied von der Erde” D829, l’Adéu a la terra, un melodrama d’acomiadament al món veritablement emocionant.

Leb’ wohl, du schöne Erde!
Kann dich erst jetzt versteh’n,
Wo Freude und wo Kummer
An uns vorüberweh’n.

Leb’ wohl, du Meister Kummer!
Dank dir mit nassem Blick!
Mit mir nehm’ ich die Freude,
Dich laß’ ich hier zurück.

Sei nur ein milder Lehrer,
Führ’ alle hin zu Gott,
Zeig’ in den trübsten Nächten
Ein Streiflein Morgenrot!

Lasse sie die Liebe ahnen,
So danken sie dir noch,
Der früher und der später,
Sie danken weinend doch.

Dann glänzt das Leben heiter,
Mild lächelt jeder Schmerz,
Die Freude hält umfangen
Das ruh’ge, klare Herz.

Ara escoltarem a Fischer Dieskau a la Deutsche Oper de Berlín, el 27 de desembre de 1978 dirigit per Daniel Barenboim, cantant l’ària del Comte Almaviva “Hai già vinta la causa!…Vedrà mentre io sospiro”, un dels seus cavalls de batalla. La gravació és pirata, però s’aprecia prou bé l’estil i el poder i categoria del seu cant i la interpretació.

Escoltem-lo ara amb una de les seves perles més exquisides, “O du, mein holder Abendstern”, la cançó de l’estel que canta Wolfram vom Eschenbach en el tercer acte de l’òpera Tannhäuser de Richard Wagner. La prodigiosa gravació es va efectuar el 9 d’agost de 1955 al Festival de Bayreuth, dirigia André Cluytens, tot plegat un dels cims de la interpretació d’aquest meravellós fragment.

Escoltem i veiem a un jove Fischer-Dieskau a l’any 1960 cantant “Ging heut Morgen übers Feld”, pertanyent a “Lieder eines fahrenden Gesellen” de Gustav Mahler, acompanyat per la NHK Symphony Orchestra dirigida per Paul Kletzki.

Vull portar-vos també una de les gravacions que més polseguera i admiració van aixecar, efectuada l’any 1963 a Milà, amb el cor i l’orquestra del Teatro alla Scala de Milà sota la direcció de Rafael Kubelik. Es tracta de Rigoletto de Giuseppe Verdi, un rol possiblement allunyat dels esquemes de la majoria dels verdians ortodoxes, però que cal escoltar i gaudir, ja que molt poques vegades s’ha donat tant sentit dramàtic a aquest rol, com ho aconsegueix Fischer-Dieskau amb una veu tan poc verdiana com la seva. El mèrit és exclusiu del gran artista, per la intel·ligència i la musicalitat, per la utilització dels recursos al servei del personatge.
Escoltem al gran baríton al costat de Renata Scotto, Gilda sensible i dramàticament implicada, en el duet del tercer acte, on ambdós llueixen el millor i fan emmudir als qui continuen discutint l’adequació de la veu al repertori verdià. Reclinatori!
Escoltem des de “Tutte le feste al tempio”, fins la famosa “Si, vendetta”. Existeix la possibilitat de cantar-ho de manera diferent a com ho fa Leo Nucci.

Anem ara a un altre incorporació polèmica, el Wotan del ring wagnerià. Karajan el va voler en la seva discutible i discutida gravació de la Tetralogia wagneriana, per fer front al jove Wotan de Das Rheingold, opció intel·ligent, ja que l’altivesa i joventut del Déu Wotan en el pròleg, s’escau a la veu clara, freseig aristocràtic i vigorós.
Escoltem-lo des de “Abenlich strahlt der Sonne Auge” fins al final de l’òpera i alhora ens permetrà gaudir de l’explosió sonora i analítica de Herbert von Karajan al capdavant de la fabulosa Berliner Philarmoniker i de Josephine Veasey (Fricka), Gerhard Stolze (Loge), Helen Donath (Woglinde), Edda Moser (Wellgunde) i Anna Reynolds (Flosshilde).

Ara voldria fer-vos-elm escoltar cantant Richard Strauss al costat de Lisa della Casa en el magnífic final d’Arabella, dirigits per Karl Böhm a Salzburg el 29 de juliol de 1958.

Però també voldria que escoltéssiu el duo del inici del tercer acte a Die Frau ohne Schatten amb Fischer-Dieskau com a Barak i Inge Borkn cantant la tintorera, Joseph Keilberth dirigeix la Bayerisches Staatsorchester a l’any 1963. Aquí teniu l’inspirat “Mir anvertraut, dass ich sie hege”

Per acabar aquest precipitat homenatge, us deixo amb un altre rol verdià en el que el baríton alemany va mostrar la gran categoria musical i dramàtica. És el crepuscular Falstaff, en la genial gravació amb Leonard Bernstein i l’orquestra Filharmònica de Viena efectuada a l’any 1966.

Jo crec que mai acabaria de posar-vos coses de Fischer-Dieskau, però em sembla obligat acabar com hem començat, amb un lied i de Franz Schubert, de qui va gravar l’integral de tots els seus lieds (DG 1970), alhora que múltiples versions dels cicles imprescindibles.
An Die Musik acompanyat per Gerald Moore

Du holde Kunst, in wieviel grauen Stunden,
Wo mich des Lebens wilder Kreis umstrickt,
Hast du mein Herz zu warmer Lieb entzunden,
Hast mich in eine beßre Welt entrückt!

Oft hat ein Seufzer, deiner Harf’ entflossen,
Ein süßer, heiliger Akkord von dir
Den Himmel beßrer Zeiten mir erschlossen,
Du holde Kunst, ich danke dir dafür!

Dietrich Fischer-Dieskau (28 de maig de 1925 – 18 de maig de 2012)

39 comments

  1. KÀTIA

    Tristissima,així m’he quedat en llegir la notícia,val que tenía una edat però sempre penso que persones com ell hauríen de viure més,més i més.Jo el vaig escoltar per primera vegada en un CD de la col.lecciò Grandes Voces,la primera pista es Il Balen Del Suo Sorriso;no sé què estava fent a la cuina però ho vaig deixar tot per asseurem i quedar atontada de les bombes perqué malgrat que era germànic total tenia una veu tan lírica,tan profunda,tan bonica tan neta que vaig decidir que era el meu baríton predilecta.Aqui hi ha haver una gran bronca per part del meu germà que deia que el repertori verdià no li anava en absolut.En fí,a la llarga o a la curta jo sempre faig el que vull i aquest senyor serà per sempre més el meu baríton preferit.
    Perdoneu aquesta epístola tan llarga però creieu-me quàn us dic que estic plorant com una magdalena,la mateixa pena que tindré si per desgràcia arribo a viure el traspás de Josep Carreras.
    Bona nit a tots i gràcies,Joaquim per les mostres musicals que ens has deixat..

    M'agrada

  2. Alex Lorenzo

    Quina pena més gran! Sort de les moltíssimes gravacions que hi tenim. Però és una d’aquestes persones que en perdre-les pensem “no n’hi haurà mai un d’igual…”. Descansi en pau.

    M'agrada

  3. Josep M.

    Llarga vida a Dietrich Fischer-Dieskau, els grans artistes no moren mai perquè perviuen entre els amants de l’art. Jo li estic particularment agraït per fer-me fruir dels lieder de Schubert.

    M'agrada

  4. Mª Teresa Mir

    Una noticia molt trista per tots els amants de la música.Per mi ha estat un dels grans cantants, no sols del s.XX, també de la
    història del lied. De tot el què he escoltat a la meva llarga vida d’afeccionada a la música, sempre recordaré dos esdeveniments extraordinaris dificils de superar, el recital de Fischer-Dieskau sobre els anys 60 i, el de Janet Baker uns anys més tard. Com diu la Kàtia, aquests personatges no haurien de morir mai, sempre joves i en actiu.
    Sortosament ens queden les seves gravacions.

    M'agrada

  5. Un grandiós baríton al que vaig escoltar per primera vegada amb òperes de Mozart con Le Nozze o Die Zauberflötte. Un cantant que em va enamorar des del primer moment, tant per la seva veu com per la seva elegància.
    Tot i que amb gran quantitat de gravacions,el tindrem sempre present, gràcies per haver-nos fet reviure’l.

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Indisociable ja per sempre Dietrich Fischer-Dieskau amb el lied, sobretot amb el meravellós mon del lied Schubertià. Un encert doncs començar i acabar aquest sentit i merescut homenatge amb Schubert. Una pena la seva mort, una joia les seves gravacions.

    M'agrada

    • Jo crec que s’ha de valorar molt tot el que va fer i com ho va fer, després queden les opcions personals que es decanten més per Schubert o Mahler, però en ser un dels grans, tot el que feia era motiu de reflexió i estudi.

      M'agrada

  7. Mª Teresa Mir

    Voldria explicar un fet succeit en aquest recital on denota la sensibilitat d’un gran artista vers a un públic que l’estava aplaudint entusiasmat. Una vegadad finalitzat el recital, ens va obsequiar en 10 “propines”, les dues primeres el públic del Palau encara va estar “quietet” al seu seient, però a partir de tercera cada vegada la sala estava més buida, finalment, amb la platea buida, varem quedar un grupet molt petit, col·locats a primera fila del segon pis, amb les mans vermelles de tant aplaudir, ens va dedicar tot mirant a dalt, una darrera l’altre la resta de les propines. Tot un SENYOR..!!
    Gràcies Joaquim per haver-li dedicat aquesta pàgina.

    M'agrada

  8. Vicent

    Tristesa no, ja que era gran i va tenir una gran vida. Emoció i trascendència, sí, tota. Grandíssim artista sense reserves. Magnífica glossa de la seva persona, significació i del seu art en totes les seves variants la que fas en l’apunt d’avui. Jo hi afegiria el recitatiu-ària “Am Abend…” “Mache dich mein Herze rein…” de la Passió segons Sant Mateu de Bach dirigida per Karl Richter l’any 1958:

    Com a Jesucrist en la referida obra (va fer-ho amb Klemperer, Karajan i Richter (79), em resulta massa “sacarinòs” , (si se’m permet l’expressió) i expressionista (si se’m permet la reiteració).

    En qualsevol cas, un dels artistes més immensos del segle XX, probablement irrepetible (Olof Bär i Andreas Schmidt, els quals van emular-lo, es van apagar ja fa temps).

    M'agrada

  9. Cantant excepcional, històric. Ja heu parlat molt del lied, però en òpera va deixar un patrimoni excepcional: les seves aparicions a Bayreuth als 50 com a Wolfram, Kothner o l’Herald; la seva defensa del grandiós Doktor Faust de Busoni; el seu Wozzeck magníficament cantat, el Papageno, el Mandryka, etcètera.

    I per més que molts no hi estiguin d’acord, el Rigoletto que protagonitza amb Scotto, Bergonzi i Kubelik és, de llarg, el millor enregistrament de l’òpera, i ell està excepcional.

    I finalment una frustració. Diuen que als 70 havia de ser Beckmesser a l’enregistrament de Solti, però per l’acomiadament del Sachs (Ridderbusch) el projecte se’n va anar a l’aigua. Llàstima, perquè estic segur que hauria estat a referència en aquest paper.

    M'agrada

    • colbran

      Dios me libre de cuestionar ese “Rigoetto”, pero yo prefiero otros.

      Dietrich Fischer.Dieskau ha sido -y queda para la posterioridad- un barítono excepcional e irrepetible, con una voz preciosa, pastosa y clara y una dicción envidiable, insuperable en el Lied y a un alto nivel cantando Wagner -especialmente Hans Sachs y Wolfram- y en esos roles que indicas como son “Doktor Faust”, “Wozzek” y este “King Lear”, sin olvidar jamás su Mozart, pero en ópera italiana no estuvo siempre al mismo nivel. Su “Macbeth” con Elena Suliotis me gusta muy especialmente, pero su Germont con Lorengar y Aragall es muy deficiente; claro que en esa grabación Decca de “La traviata” sólo está bien -muy bien!- la soprano zaragozana, el resto es casi lamentable, comenzando por la dirección de Lorin Maazel.

      Esta pequeña crítica no pretende empañar en absoluto la lamentable pérdida de un artista como la copa de un pino, pero hay que evitar la hagiografía cuando alguien deja este mundo porque -afortunadamente- nadie es perfecto, aunque Fischer-Dieskau rozara en ocasiones la perfección.

      M'agrada

      • KÀTIA

        Jo penso que escoltant òperes que poder no van amb la veu del cantant depén de la manera d’escoltar-la.La Traviata amb Aragall no deu ser “cum Laude” però el lirisme de Fisher Dieskau es inquestiunable i això ajuda a l’hora de escoltar.Ell a més a més de cantar interpreta,cosa que no es pot dir de grans cantants.

        M'agrada

  10. maac

    Desde luego el Verdi de Fischer-Dieskau es muy personal, yo entonces, cuando me surge alguna duda sobre el enfoque de un intérprete y siempre pensando en sus grabaciones discográficas, no en sus prestaciones teatrales, en los que se pueden enjuiciar otras cuestiones, me hago la siguiente pregunta, más que nada para aclararme: ¿salimos ganando, perdiendo o nos quedamos igual? Y con Fischer-Dieskau y sus Verdis pienso que salimos ganando y mucho y sería una lástima que no existieran estos testimonios de su arte en este repertorio, claro que nunca será una referencia como lo es en el lied.

    M'agrada

  11. bocachete

    Ostres… estàs uns dies fora de xarxes i passen coses així… Que són anys i s’esperava, és clar, però és igual… Ni que sigui pels lieder, i per la immensa tasca de revalorització no només de Schubert sinó d’altres autors similars que, si no, no tindríem ara considerats de la mateixa manera, ja mereix un lloc preeminent a l’olimp de la música del segle XX. Probablement, com tants d’altres, perfecte en una part del repertori (en el seu cas, una part molt gran) i discutible en altres incursions en d’altres parts… Però al cap i a la fi, ens quedem amb allò on excel·lí. Quantes hores d’immens plaer que ens deixa enregistrades! I quina petjada en una munió de “deixebles” que avui poden continuar la seva tasca en el lied… Descansi en pau.

    M'agrada

    • Hola roseta, no és una bona opció en cap sentit per gaudir d’aquesta òpera. Et recomano les següents gravacions:
      Maria Reining, Lisa Della Casa, Hans Hotter. Gravació de l’any 1947 efectuada a l’òpera de Viena amb un so no gaire bo i dirigida per Karl Böhm.
      I sobretot la de Lisa Della Casa (ara Arabella), Hilde Güden, George London. Gravació d’estudi de l’any 1957 de la discogràfica Decca i dirigida per Georg Solti.
      Hi ha un bon vídeo de l’any 1963 (blanc i negre) amb Fischer Dieskau aquí sí, sensacional, i amb Lisa Della Casa (la millor Arabella possible), i Annelise Rothenberger, dirigida per Joseph Keilberth.
      Espero que et serveixin aquestes recomanacions per preparar-te l’opera per la temporada vinent.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: