IN FERNEM LAND

MATTHIAS GOERNE i CHRISTOPF ESCHENBACH: WINTERREISE


Christoph Eschenbach i Matthias Goerne (foto Lawrence K. Ho/Los Angeles Times)

Christoph Eschenbach i Matthias Goerne (foto Lawrence K. Ho/Los Angeles Times)

Malgrat que estem al bell mig d ela primavera avui farem el Winterreise D911 (Viatge d’hivern) de Franz Schubert tot escoltant al baríton Matthias Goerne i a Christoph Eschenbach al piano, en una profunda interpretació que va tenir lloc el passat dia 13 de maig de 2012 a la Herkulessaal de Munic.

Us he deixat els 24 lied en la magnífica traducció al català de Salvador Pila (ja imprescindible a IFL), amb el corresponent àudio al final de cada lied, i al final de tot teniu l’enllaç per descarregar-vos aquesta magnífica versió.

A pesar de la recent pèrdua del mestre, el gran Fischer-Dieskau, el món del lied compta amb deixebles imponents que han agafat la torxa, Matthias Goerne hi excel·leix.

BONA NIT
Com un estrany vaig arribar,
i com un estrany me’n aniré.
El maig em bressolà
amb molts rams de flors.
La noia parlà d’amor,
la mare, fins i tot, de casori, –
ara el món és tan ombrívol,
el camí tot cobert de neu

Per a la meva partença
no puc triar el moment,
jo mateix he de trobar el camí
en aquesta obscuritat.
L’ombra que escampa la lluna
serà el meu acompanyant,
i en les blanques planúries
cerco petges d’animals

Per què hauria de romandre
fins que em facin fora?
Deixeu que els gossos solts udolin
davant la casa dels amos;
a l’amor li agrada vagarejar –
Déu l’ha fet d’aquesta manera –
de l’un a l’altre.
Dolça estimada, bona nit!

No vull destorbar-te el somni,
seria llàstima per al teu descans,
no has de sentir els meus passos –
Tanca a poc a poc la porta!
[Només al passar escriuré
al llindar un altre cop bona nit],
a fi de que puguis veure,
que he pensat en tu.

El penell
El vent juga amb el penell
Damunt la casa de la meva bella enamorada.
Llavors tingué gairebé la delusió,
de que, tot xiulant, es burlava del pobre fugitiu.

Primer s’hauria d’haver adonat,
del rètol clavat a la casa,
i així no hagués mai volgut cercar
la imatge d’una dona fidel dins la casa.

A l’interior, el vent juga amb els cors
com a la teulada, però més silenciosament.
Què volen saber de la meva sofrença?
Llur infant és una núvia rica.

Llàgrimes gelades
Cauen llàgrimes gelades
per les meves galtes:
com no he pogut adonar-me
que he plorat?

Llàgrimes, llàgrimes meves,
tan tèbies sou,
que us convertiu en gel
com la freda rosada del matí?

I, tanmateix, brolleu de la font
del meu pit, tan ardents,
com si volguéssiu fondre
tot el gel de l’hivern!

Convertit en gel
Inútilment cerco
les seves petjades en la neu,
[ Aquí, on sovint passejarem
tots dos per els camps.]

Jo vull besar el sòl,
i, amb les meves llàgrimes ardents,
penetrar dins el gel i la neu,
fins que pugui veure la terra.

On puc trobar un rebrot,
on puc trobar verd herbatge?
Les flors estan mortes
la gespa ha empal·lidit.

No hi ha doncs cap record,
que em pugui endur d’aquí?
Quan els meus dolors callin,
qui em parlarà d’ella?

El meu cor s’ha convertit en gel,
i a dins hi ha la seva imatge erta;
si mai el meu cor es torna a fondre,
la imatge fugirà per sempre.

El til·ler
Al costat del pou, davant la porta,
hi ha un til·ler;
a l’ombra del qual
tants dolços somnis tingué.

En la seva escorça vaig cisellar
moltes paraules amoroses;
ell sempre m’ha atret,
tant en moments de goig com de pena.

També avui, en la profunda nit,
hagué d’anar-hi,
allà, fins i tot, en la foscúria
he aclucat els ulls.

I les seves branques cruixien,
com cridant-me:
Vine cap a mi, company,
aquí trobaràs la pau!

Vents glaçats bufaven
de ple en el meu rostre;
el barret em volà del cap,
i no em vaig girar.

Ara, ja moltes hores
lluny d’aquell lloc,
encara sento el seu murmuri:
Aquí trobaries la pau!

El corrent
Moltes llàgrimes dels meus ulls
han caigut damunt la neu;
els seus glaçats flocs xuclen,
sedegosos, el meu ardent dolor.

Quan l’herba vulgui començar a brotar,
llavors bufarà d’enllà un tebi oratge,
i el gel s’esberlarà en trossos,
la tova neu es fondrà.

Neu, tu coneixes el meu anhel,
digues-me, vers on anirà el teu corrent?
Segueix tan sols les meves llàgrimes,
el rierol les recollirà ben aviat.

Amb ell creuaràs la ciutat,
per carrers plens de vida;
allà on sentis bleir les meves llàgrimes,
trobaràs la casa de la meva estimada.

Al riu
Tu, que tan alegrement murmurejaves,
tu, riu feréstec, d’aigües clares,
que silenciós t’has tornat,
no dónes cap adéu de comiat.

Amb una dura, rígida crosta
t’has recobert,
jeus fred i immòbil
estenallat a la sorra.

En la teva escorça cisello
amb una pedra afilada
el nom de la meva estimada
així com l’hora i el dia:

El dia del nostre primer encontre,
el dia que vaig marxar;
voltant el nom i els números
entrellaço un anell trencat.

Cor meu, en aquest rierol
reconeixes ara la teva imatge?
Com si, sota la seva crosta,
tal vegada impetuosament creixés?

Mirant enrere
Em cremen les plantes dels peus,
tot i que camino damunt gel i neu,
no pararé per recuperar l’alè,
fins que perdi de vista les torres.

He ensopegat amb cada pedra,
apressant-me per sortir de la ciutat;
els corbs llençaven boles de neu i granís
al meu barret, des de cada casa.

Quan diferentment m’acollires,
oh tu, ciutat vel·leïtosa!
En les teves lluents finestres rivalitzaven
l’alosa i el rossinyol amb llur cant.

Els rodons til·lers florien,
els canals brogien lluminosos
i, ai! els ulls d’una noia resplendien.
Allò fou la teva perdició, company!

Quan recordo aquell dia,
voldria tornar a mirar a enrere,
voldria refer els meus passos,
i restar silenciós davant la seva casa.

Foc follet
Devers profunds penya-segats
m’atragué un foc follet:
Com trobaré una sortida,
no em fa trencar el cap.

Estic acostumat a perdre’m,
però tots els camins porten a la meta:
Les nostres penes i alegries,
tot és com un joc de focs follets.

Per la seca llera d’un torrent de muntanya
davallo tranquil·lament,
tots els rius troben el mar,
i cada pena la seva tomba.

Repòs
Ara em dono compte de què estic molt cansat,
i per això m’ajec a descansar:
el caminar per aspres camins
m’ha mantingut despert.
Els peus no em demanaren descans,
però feia massa fred per aturar-me;
l’esquena no sentia el pes,
la tempesta m’ajudà a continuar.

A la caseta d’un carboner
he trobat aixopluc;
però els meus membres no troben repòs:
per la coïssor de les seves ferides.
També tu, oh cor meu, tan audaç i fogós
en el combat i la tempesta,
sents només en el repòs com, amb la seva
punyent fiblada, es belluga el teu cuc!

Somni de primavera
He somiat flors de molts colors,
com les que floreixen al maig;
he somiat verds pradells,
plens d’alegres cants d’ocells.

I quan cantaren els galls,
els meus ulls es desvetllaren;
feia fred i tot era fosc,
els corbs grallaven a la teulada.

Amb tot, qui deu haver pintat fulles,
als vidres de les finestres?
Us en riureu potser del somiador,
que veié flors a l’hivern?

He somiat amb amor correspost,
amb una bella donzella,
amb cors i petons,
amb delit i benaurança.

I quan cantaren els galls,
el meu cor es desvetllà;
ara sec tot sol en aquest lloc
i penso en els meus somnis.

Torno a tancar els ulls,
el cor em batega encara tan càlidament.
Quan verdejareu fulles de la finestra?
Quan tindré la meva estimada entre els meus braços?

Solitud
Com un núvol ombriu
que travessa el cel serè,
mentre a la copa dels avets
bufa un feble ventijol:

Així segueixo el meu camí
arrossegant els peus,
pel mig de vides clares, joioses,
tot sol i sense salutacions.

Ai, que tranquil està l’aire!
Ai, que lluminós és el món!
Quan bramulaven les tempestes,
no em sentia tan malaurat.

El correu
Al carrer sona el corn del postilló.
Què té, que tan fort salti,
el meu cor?

El correu no porta cap carta per a tu.
Què neguiteja tan estranyament
el meu cor?

Doncs bé, el correu ve de la ciutat,
on abans tenia una dolça estimada,
el meu cor!

Vols d’una vegada, anar a veure
i preguntar, com allà estan les coses,
el meu cor?

Cabells blancs
El gebre ha deixat un tel blanc
en els meus cabells;
aleshores, m’ha semblat que ja era vell
i m’he alegrat molt.

Però ben aviat es fongué,
i torno a tenir els cabells negres,
la meva joventut m’espanta –
resta molt per arribar a la tomba!

Del vespre a l’albada
molts caps s’han agrisat.
Qui podria creure-ho? I al meu,
això no li passà en tot el viatge.

El corb
Un corb ha marxat amb mi
fora de la ciutat,
i, fins avui, sense parar,
ha voletejat sobre el meu cap.

Corb, estranya criatura,
no em vols deixar?
Potser penses que aviat,
prendràs aquí el meu cos com a despulla?

Doncs bé, jo no podré seguir gaire temps
caminant amb el meu bastó.
Corb, mostra’m almenys,
fidelitat fins a la tomba!

Darrera esperança
Adesiara, en els arbres,
encara es pot veure una fulla de colors,
i jo, pensarós, resto sovint
dempeus davant els arbres.

Contemplo aquesta fulla singular,
en ella penjo la meva esperança;
quan el vent juga amb la meva fulla,
tremolo, tot el que jo puc tremolar.

Ai, i si la fulla cau a terra,
cau amb ella la meva esperança;
jo també cauré a terra,
plorant damunt la tomba de la meva esperança.

Al poble
Borden els gossos, hi ha remor de cadenes;
els humans ronquen en els seus llits,
i somien en les coses que no tenen,
es delecten en el bé i en el mal;

i de bon dematí, tot s’esvaeix.
Però ells han gaudit de la seva part
i esperen, que allò que deixaren,
ho tornin a trobar als seus coixins.

Seguiu bordant, gossos guardians,
no em deixeu reposar a l’hora de dormir!
Ja no em queden més somnis,
per què hauria de romandre entre els dorments?

Matí de tempesta
Com la tempesta ha esquinçat
el gris mantell del cel!
Estripalls de núvols esvoleteguen
d’una banda a l’altra en somort combat.

I vermelles llenques de foc
s’intercalen entre els núvols;
d’això en dic un matí
ben d’acord amb el meu estat d’ànim!

El meu cor veu, pintada en el cel,
la seva pròpia imatge —
no és res més que l’hivern,
l’hivern, fred i ferotge!

Miratge
Una benèvola llum balla davant meu,
jo la segueixo per tot arreu;
la segueixo de bon grat i veig,
com sedueix el vagabund.

Ai! Tot aquell que és tan dissortat com jo,
es deixa fàcilment encativar per aquest brillant ardit
que, després de tant gel, fosca i basarda,
li mostra una casa lluminosa i càlida.
I una ànima amorosa en el seu interior. –
El meu premi és només un miratge!

L’indicador
Per què sempre evito els camins,
que empren altres vagabunds,
i cerco viaranys recòndits
per turons rocosos plens de neu.

Per tant, no he fet res
que em faci evitar els homes.
Quin foll afany
m’empeny cap a erms paratges?

Hi ha indicadors en els camins
que senyalen cap a les ciutats,
i jo vagarejo sense mesura,
sense descans i cerco el repòs.

Veig un indicador
immòbil davant el meu esguard;
haig de seguir un camí,
del qual mai ningú ha tornat.

L’hostal
El meu camí m’ha conduït a un cementiri;
i he pensat aquí m’allotjaré.
Vosaltres, verdes corones funeràries, podríeu ser els senyals,
que conviden als cansats viatgers a entrar en aquest hostal fresquívol.

Però, totes les cambres d’aquesta casa estan ocupades?
Estic dèbil per caure a terra i ferit de mort.
Oh taverna sense pietat, em denegues l’estada?
Doncs, endavant, continuem, oh fidel bastó de viatge.

Coratge
Quan la neu em cau a la cara,
l’espolso i cau a terra.
Quan el cor parla al meu pit,
canto animat i joiós.

No escolto el què em diu,
no tinc orelles;
no sento de què es lamenta,
de necis és queixar-se.

Content, m’endinso en el món
contra vent i marea!
Si no hi Déu a la terra,
nosaltres mateixos som déus.

Els falsos sols
He vist tres sols en el cel,
els he mirat força estona, fixament;
ells també em miraven de fit a fit,
com si no podessin allunyar-se de mi.

Ai! Vosaltres no sou els meus sols!
Mireu a altres a la cara!
Sí, fa poc jo en tenia tres;
i ara els dos millors han marxat.

Si el tercer també marxés al darrere!
Jo em trobaria millor en la foscor.

El músic de carrer
A l’altra banda del poble
hi ha un músic de carrer
i, amb mans balbes,
fa girar la maneta tan bé com pot.

Descalç sobre el gel
vacil·la d’un cantó a l’altre
i el seu platet
sempre està buit.

Ningú se l’escolta,
ningú li fa cas,
i els gossos rondinen
entorn d’aquell vell.

I ell, no s’immuta,
ho deixa passar tot,
va fent girar la maneta
sense mai parar.

Oh vell estrany!
Puc venir amb tu?
Podria el teu orguenet
acompanyar les meves cançons?

ENLLAÇ (format rar/mp3)

https://rapidshare.com/files/3893991535/Winterreise_Goerne_Munic_2012.rar

Espero que us agradi la versió, jo l’he trobat excel·lent.

Bona setmana!

24 comments

  1. Josep Olivé

    És tot un goig poder disfrutar d’aquesta colpidora música tan ben interpretada seguint el texte en català. Imprimirem el post, el llegirem a l’ombra d’un til.ler i a casa, amb els ulls tancats, farem un viatge d’hivern. Gràcies!

    M'agrada

  2. Fernando S.T.

    No quisiera que se interpretara el comentario como una crítica, pero aún a riesgo de hacer un post casi inacabable, me hubiera gustado tener también el texto en alemán.
    Muchas gracias Joaquim por estos impagables regalos que nos ofreces tan a menudo.

    M'agrada

  3. Salvador

    Gràcies Joaquim per aquesta excel•lent versió de “El viatge d’hivern”. M’agrada molt que hagis publicat la meva traducció i gràcies també pels adjectius que em dediques i que no em mereixo pas.

    M'agrada

    • Xavier C.

      Moltes gràcies per la feinada, Salvador. Pels que som de país petit i no sempre tenim a la xarxa el que busquem, és tot un luxe poder seguir els lieder amb traducció a la llèngua pròpia.

      M'agrada

      • Salvador

        Xavier t’agraeixo molt el comentari. El meu propòsit és que hi hagi, a disposició de tothom, el màxim nombre possible de traduccions a la nostra llengua de textos de música clàssica.

        M'agrada

  4. Lluís Vallverdú

    Un gran regal. El Sr. Goerne ja em va impressionar amb la seva gravació de Die schöne Müllerin, també amb el Sr. Eschenbach al piano. Aquest viatge i la traducció que ens ofereixes, segur que són impagables. Moltes gràcies.

    M'agrada

  5. Concep

    M’ha agradat molt, però no supera una que fa temps ens vas deixar amb el mateix pianista i Thomas Quasthoff.
    Goerne és més distant, no trobeu? Quasthoff semblava que hi deixés la vida, potser és més idoni aquest que l’altre, però jo el prefereixo.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: