IN FERNEM LAND

GLYNDEBOURNE 2012: LA PETITA GUINEU ASTUTA (Vídeo)


La petita guineu astuta (producció de Melly Still per el Festival de Glyndebourne 2012)

El temps vola, i no sembla pas que faci un any que vaig començar aquell periple estiuenc i embogit per els festivals europeus, que s’iniciava també a Glyndebourne amb una versió magnífica de Die Meistersinger von Nurnberg i que va suposar la inauguració d’una hipotètica línea aèria de viatges infernemlanders que avui ens portaven a Glyndebourne i l’endemà ens portaven a Verbier, Salzburg o Bayreurth a un cost veritablement assequible.

Mentre estic donant voltes i voltes sobre als continguts del blog després de l’estiu, inicio avui aquest període intens d’esdeveniments musicals i operístics que ens porta al exclusiu i prestigiós Festival de Glyndebourne, on l’edició d’enguany s’ha inaugurat amb la preciosa òpera de Leoš Janáček, Příhody lišky Bystroušky, és a dir, La petita guineu astuta, estrenada el 6 de novembre de 1924 a Brno, amb llibret del mateix compositor basat en una novel·la per entregues de Rudolf Těsnohlídek i Stanislav Lolek, publicada per primera vegada al diari Lidové Noviny.

SINOPSI

Primer acte

Al bosc l’agitació dóna pas a la calma quan un guardabosc fatigat decideix reposar i s’adorm, somiant amb la seva estimada Terynka, una bella gitana. Un saltamartí i un grill es posen a cantar; un mosquit vola prop del guardabosc, perseguit per una granota, a la qual se li acosta una guineu. Aterrida, la granota fa un salt i va a parar sobre el nas del guardabosc, el qual es desperta malhumorat i renegant. L’esguard de la guineu li a la bella Terynka, l’atrapa i se l’endu cap a casa seva.

Atemorida i en un racó, la guineu es lamenta del assetjament del gos que la vol conquistar, alhora que ha d’aguantar les malifetes dels tres fills del guardabosc. Plora tot somiant que es transforma en una bella gitana. Quan a l’endemà veu la manera en què les gallines es deixen dominar pel gall, la còlera l’envaeix. Crida a les gallines a la revolta. Però aquestes només volen conversa i el gall diu que la guineu només vol escapar-se dels humans per a després poder cruspir-se’ls amb total impunitat. Decebuda, la guineu fa un forat a terra i hi jeu, fent-se la morta. Amb la intenció d’esbrinar si realment ha mort, el gall s’acosta. Aleshores la guineu l’atrapa i es fa la mestressa de les gallines. Entre els cops del guardabosc i els crits de la seva muller, la guineu aconsegueix trencar la corda, fent caure al guardabosc i fugint bosc endins.

Segon acte

La guineu ha tornat al bosc feta ja una guineu adulta i tots els animals la reben amb alegria i satisfacció. Com no disposa d’un cau per a viure lluita amb el teixó i guanya, tot reconeixent la derrota marxa del bosc.

A l’hostal, el guardabosc, el mestre i el rector parlen de la gitana Terynka, atrets per la seva bellesa. En tornar a sa casa, pel mig del bosc, el mestre observa els ulls de la guineu darrere d’un gira-sol. Creient veure-hi el rostre de Terynka, el mestre s’ajup. De seguida apareix el rector, capficat amb records de joventut, i mentrestant el guardabosc veient la guineu dispara el seu fusell, fent fugir esverats, el mestre i el rector.

Al clar de lluna, una magnífica guineu mascle aborda la guineu. Ell desitja que la guineu li expliqui les seves aventures a casa del guardabosc. Ple d’admiració, la guineu mascle la sedueix, adulant-la i dient-li ella inspirarà fins i tot òperes.. La guineu afalagada, cedeix a la seducció. Quan la parella abandona el cau de la guineu, ella li diu unes paraules a cau d’orella. Ell, llavors, declara: Anem immediatament a cal rector!, mentre els animals acompanyany tot dansant, a la parella a la cerimònia nupcial.

Tercer acte

Un caçador furtiu cerca cacera pel bosc. En el moment en què s’afanya a arreplegar una llebre morta, apareix el guardabosc. Llavors, el vagabund li confessa que aviat es casarà. Enfurismat, el guardabosc voldria provar que ha estat el vagabund qui ha matat la llebre, la qual evidentment ha estat morta per les guineus. Aleshores, el guardabosc posa un parany al costat de la llebre. Apareix la guineu acompanyada pel seu marit i els cadells, els quals oloren la llebre amb curiositat, però ella els posa en guàrdia davant del perill del parany. Mentre la parella s’abraça tendrament, els cadells juguen. El vagabund arriba de sobte, amb una cistella plena de gallines. La guineu olorant el parany, comença a coixejar tot internant-se bosc endins per tal de que el vagabund la segueixi. Aquest creient-la una presa fàcil, deixa la cistella, la segueix, s’entrebanca i rodola per terra. Quan retorna al costat de la cistella, amb sang al nas, veu com la resta de guineus li han pres les gallines. Dispara i tots surten espantats menys la guineu que jeu en terra.

A l’hostal, el guardabosc conta al mestre que ha trobat buit el cau de les guineus. L’hostalera explica que el vagabund es casarà amb Terynka, i que la núvia porta una bella pell de guineu que el vagabund li ha regalat. Així és com el guardabosc s’assabenta de la mort de la guineu i de la pèrdua definitiva de la dona que estima. L’endemà, el guardabosc torna al lloc on va robar la guineu, quedant fascinat per la bellesa de l’esclat de la natura.

La petita guineu astuta (producció de Melly Still per el Festival de Glyndebourne 2012)

El senzill conte esdevé en mans de Leoš Janáček una bellíssima reflexió sobre el cicle de la vida, emprant personatges senzills en mig d’un entorn natural per fer molt més comprensible allò que altres han vestit amb gran transcendència.

Janáček s’allunya en aquesta òpera dels ambients més sòrdids i dramàtics de les seves òperes anteriors, alhora que la seva música es transforma en un llenguatge més líric, amb nombrosos i seductors preludis orquestrals, que ens endinsaran en aquest món complex que va de les situacions còmiques, nostàlgiques i fins i tot eròtiques, sota la influència d’un llenguatje impressionista, ple de detalls i suggeriments tímbrics, que ens apropen tant a Bartok, com a Debussy o Gustav Mahler, sense oblidar la influència del folklore en una òpera que sense cap mena de dubte, esdevé deliciosa.

La magnífica producció de Melly Still, plena d’imaginació, enginy i tendresa, està vestida per una encertada escenografia de Tom Pye, que aglutina al voltant d’un gran arbre, tota l’acció escènica, in s’evidencia la transformació de la natura, en una clara al·lusió al pas dels anys. També és un encert el disseny vistós i colorista d’un vestuari que ens identifica perfectament tots els animals.

Si la producció escènica estic segur que us agradarà molt, la part musical i vocal us fascinarà. Tant Lucy Crowe fent la petita guineu, com la guineu mascle, la fantàstica Emma Bell, estan magnífiques, ideals, és clar que la resta de la companyia està plenament integrada en una producció on tot funciona a la perfecció, gràcies a una direcció musical esplendorosa de Vladimir Jurowski al capdavant de la superlativa London Philharmonic Orchestra.

Us proposo doncs, aquest magnífic espectacle, que desprèn teatre al més gran nivell i on l’òpera com espectacle total, pren tota la seva dimensió. La representació, en la versió vídeo, va precedida d’un petit documental sobre el festival de Glyndebourne a la primera part, i un documental amb entrevistes als principals responsables d’aquest espectacle, abans del segon i tercer acte. Per ajuntar els arxius de vídeo utilitzeu el hjsplit.

L’obra està cantada en txec i subtitulada en anglès.

L’esplèndida versió té aquesta fitxa artística:

Leoš Janáček
LA PETITA GUINEU ASTUTA

Director musical: Vladimir Jurowski
Director escènic: Melly Still
Escenografia: Tom Pye
Disseny de vestuari: Dinah Collin
Disseny de llums: Paule Constable
Coreografia: Maxine Doyle
London Philharmonic Orchestra
The Glyndebourne Chorus

Guardabosc Sergei Leiferkus
La petita guineu (Bystrouška)  Lucy Crowe
La guineu mascle   Emma Bell
Parson / Teixó Mischa Schelomianski
Harašta, un caçador furtiu   William Dazeley
La dona del guardabosc/ el mussol Jean Rigby
El mestre d’escola/el mosquit Adrian Thompson
Pásek, l’hostaler Colin Judson
L’hostalera Sarah Pring

Lucy Crowe, lam petita guineu a Glyndebourne 2012

 ENLLAÇOS VÍDEO

Primera part (introducció i acte primer)

https://rapidshare.com/files/2237720839/LPGA_Glynd2012_1.flv.001

https://rapidshare.com/files/1627342782/LPGA_Glynd2012_1.flv.002

https://rapidshare.com/files/2157054661/LPGA_Glynd2012_1.flv.003

Segona part (entrevistes, actes 2on i 3er)

https://rapidshare.com/files/1794714179/LPGA_Glynd2012_2.flv.001

https://rapidshare.com/files/3780395332/LPGA_Glynd2012_2.flv.002

https://rapidshare.com/files/2245300618/LPGA_Glynd2012_2.flv.003

ENLLAÇOS ÀUDIO (mp3)

Estic segur que ho gaudireu, l’espectacle és magnífic i està a l’alçada d’aquesta òpera imprescindible. Glyndebourne acostuma a tenir especial cura en la presentació dels seus espectacles i aquest cop ha tornat a enlluernar-me.

Bon diumenge a tothom!

8 comments

  1. Concep

    Bon dia Joaquim i eternament agraïda per aquests regals que ens fas avui.
    No conec gaire l’òpera, la vam veure al Liceu i no la recordo gairebé res, però tal com ho pintes aquesta tarda ens ho passarem bé. Ja s’estan baixant els arxius.
    Quan l’haguem acabat espero dir-te alguna cosa més.

    M'agrada

    • Encara que comprenc la fatiga que pot arribar a provocar la baixada d’arxius de vídeo, valdria la pena que poguessis veure el vídeo, estic completament segur que t’entusiasmarà

      M'agrada

  2. Lluís Vallverdú

    He començat a veure el vídeo i, tal com dius, es tracta d’una producció magnífica, com totes les que he vist de Glyndebourne. Moltes gràcies per fer-nos partíceps, tant puntualment, de les novetats de l’estiu que comença. Animo a tots els IFL’naires a baixar-se aquesta delícia de música, dança i teatre.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: