IN FERNEM LAND

SALOME A CLEVELAND AMB STEMME, OWENS I WELSER-MÖST


Severance Hall, seu de The Cleveland Orchestra

Franz Welser-Möst, que malgrat que en l’actualitat ostenta la titularitat a l’Òpera de Viena i a la prestigiosa orquestra de Cleveland, és un director bastant maltractat per part de la crítica i el públic. Com la immensa majoria de directors, té el seu repertori, i si bé és cert que en el Concert de Cap d’Any que ens va dirigir fa un parell d’anys ens va deixar una certa tristor allà on normalment hi ha d’haver espurnejant alegria, jo tinc algunes òperes magníficament dirigides i algunes us les he deixat a IFL.

La setmana passada va dirigir en versió de concert al Severance Hall de la ciutat de Cleveland, una versió concertant de Salome de Richard Strauss, que al cap de cinc dies van repetir al Carnegie Hall de Nova York. En ambdós casos l’èxit va ser absolut i avui us porto el concert del dia 20 a Cleveland, per tal de compartir-lo amb tots vosaltres.

Al Liceu vam tenir el privilegi de veure la primera Salome de la gran Stemme, i ara passats tres anys, pocs discutiran que la soprano sueca hagi esdevingut una Salome comparable a les més grans cantants que l’hagin interpretat fins ara. El contundent èxit arrossega sens dubte a tota la magnífica companyia.

Que Jochanaan sigui Eric Owens (fabulós Alberich al nou Ring del MET) és un afegitó de luxe, malgrat que segurament cantant molts fragments al darrera de l’orquestra, s’escolta massa llunyà. La tessitura d’Owens és molt greu i aquest rol en molts moments és molt agut, però ell ho salva prou bé i la seva interpretació esdevé idòniament cavernosa.

La resta del equip vocal és d’absoluta solvència, amb un magnífic Herodes de Rudolf Schasching i la omnipresent Herodies de Jane Henschel, i tot queda sumptuosament embolcallat per la fabulosa orquestra de Cleveland i la direcció transparent de Franz Welser-Möst.

THE CLEVELAND ORCHESTRA
Franz Welser-Möst, conductor

SALOME
Music Drama in One Act
by Richard Strauss (1864-1949)
to a libretto by the composer based on the
German translation by Hedwig Lachmann
of the play by Oscar Wilde (1854-1900)

Rudolf Schasching (tenor) as Herod, Tetrarch of Judea
Jane Henschel (mezzo-soprano) as Herodias, Herod’s wife
Nina Stemme (soprano) as Salome, Herodias’s daughter
Eric Owens (bass-baritone) as Jochanaan, the prophet (John the Baptist)
Garrett Sorenson (tenor) as Narraboth, Syrian Captain of the Guard
Jennifer Johnson Cano (mezzo-soprano) as Herodias’s Page and A Slave
Rodell Aure Rosel (tenor) as First Jew
Matthew Plenk (tenor) as Second Jew
Bryan Griffin (tenor) as Third Jew
James Kryshak (tenor) as Fourth Jew
Darren Stokes (bass-baritone) as Fifth Jew and a Man from Cappadocia
Evan Boyer (bass) as First Soldier and First Nazarene
Sam Handley (bass-baritone) as Second Soldier
Brian Keith Johnson (baritone) as Second Nazarene

Abans de deixar-vos l’enllaç, us vull deixar uns fragment on podreu escoltar la sumptuosa sonoritat de l’Orquestra de Cleveland, en una versió potser poc violenta de la partitura, però absolutament meravellosa per la transparència, així com la gran interpretació dramàtica i violenta de Nina Stemme o la profunda rotunditat de Owens.

Si premeu aquí, accedireu al web de l’Orquestra de Cleveland i veureu amb orgull com utilitzen el Youtube de la versió del Liceu per donar a conèixer a Nina Stemme. No cal dir que això mentre les coses no canviïn no es podrà tornar a fer, mentre el teatre no torni a tenir el fantàstic equipo audiovisual que tan prestigi ha donat, i que també hagués pogut ajudar a portar molts diners, si la ínfima visió de la Direcció General, no hagués prescindit d’un dels departaments imprescindibles de la casa. De be segur hi ha despatxos amb nòmines més sucoses, de productivitat nul·la.

Welser-Möst-Stemme-Owens i Henschel al Carnegie Hall. Foto Roger Mastroianni

Escoltem des de “Wer ist dies Weib, das mich ansieht? (qui és aquella dona que em mira?) la intensa confrontació entre Salome i el profeta, que ens permetrà escoltar als tres/quatre grans protagonistes d’aquesta vetllada, Stemme, Owens i The Cleveland Orchestra sota la direcció de Welser-Möst. També podreu escoltar el desesperat Narraboth de Garrett Sorenson.

Us deixo tota l’òpera en un únic enllanç en format mp3

Estic ben segur que ho gaudireu amb plenitud i aprofito per dedicar aquesta entrada a l’Edipa Mas, no conec altre persona més Salome-addicte que ella. T’agradarà molt, us agradarà molt.

24 comments

  1. alex

    Un conocido y buen amigo operístico mío aprovechando que estaba en N.York,coincidió con esta SALOME en v.concierto que se programaba en el Carnegie Hall y me contó que disfrutó como nunca, con una Stemme que le recordó a las grandísimas sopanos de antaño, sensacional
    Gracias por los enlaces

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Estic a l’Ave i ara no ho puc consultar-ho però crec haver llegit a Diverdi un molt maliciós joc de paraules amb el significat literal de Franz Walser-Möst. Algo aixi com…”…francament bastant (o molt) dolent…” No ho sé ben bé, però en qualsevol cas bastant injusta broma, encara que hilarant, amb un director que no és “la alegria de la huerta” precisament però que a mi m’agrada molt. D’altre banda, tot apunt que insisteixi amb la Salomé de Nina Stemme serà sempre molt ben rebut i tractat com es mereix!

    M'agrada

  3. Rosa

    Quin regal, Joaquim!!!
    Una de les òperes de culte per a mi per la seva millor intèrpret actual!
    Cada vegada que l’escolti et donaré les gràcies!!!

    M'agrada

  4. En este fragmento Nina Stemme está espléndida. Me gusta más que su prestación en el Liceu en este mismo dúo. Domina mejor la voz, cosa que ya dije que sucedería cuando hubiera interpretado más veces el personaje de Salome. Eric Owens, aún siendo bajo-barítono no tiene dificultad en los agudos y su voz es carnosa y hermosa. Sin embargo, su colocación ante los micros de captación de sonido no debía ser la más idónea porque el volumen de su voz parece menor que el de Stemme, a no ser que ése sea el caso.

    Welser-Möst huye de la grandilocuencia y en este fragmento pide de la orquesta más lirismo del habitual. A mí ya me está bien así. Es otra forma de entender esta tremenda tragedia.

    M'agrada

    • Sembla ser que en directe, i segons he llegit en les crítiques, tant de Cleveland com del Carnegie Hall, Welser-Möst va col·locar als cantants al darrera i en molts moments quedaven tapats per l’orquestra.
      Suposo que en condicions normals Owens deu impressionar, atenent al que s’intuïa en el seu sensacional Alberic.

      M'agrada

  5. Carlos R.

    Sensacional Nina Stemme.
    A Owens le falta registro agudo, para mi es más bajo que barítono y el profeta es más idóneo para barítonos dramáticos.
    A Welser-Möst quizás le falte la profundidad psicológica de una ópera tan oscura y a veces parece que dirija Rosenkavalier, pero no hay duda alguna que la orquesta suena de maravilla.

    M'agrada

  6. joaquim

    Meravellosa, Stemme.
    A Owens, em sembla l’hi falta dramatisme, no obstant. molt bé,
    La Cleveland Orchestra, fabulosa –
    Welser Most, m’ha agradat.
    Salomé, és una de les meves óperes preferides. Visca Richard Strauss, un compositor que com més l’escoltes més t’agrada. Al menys, aquest es el meu cas.
    Gràcies, Joaquim, per aquest regal.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: