Christopher Purves (the Protecteur), Bejun Mehta (boy/angel) i Barbara Hannigan (Agnes) a Written on Skin de George Benjamin i Martin Crimp a Aix-en-Provence. producció de Katie Mitchell. Foto:Pascal Victor/ArtComArt
No ens movem d’Aix-en-Provence per passar de Mozart a Benjamin. Potser és un salt mortal sense xarxa i per tant massa perillós., però això ho haureu de dir aquells que sense por us llenceu a provar-ho.
La música contemporània ens fa por, ens exigeix molt i nosaltres la majoria de vegades no estem disposats a posar-hi res de la nostra part, ho volem tot ben mastegat, així ens assegurem una plàcida digestió.
Doncs bé, avui us proposo una estrena mundial, Written on Skin del compositor anglès, George Benjamin. Després del gran èxit de “Into The Little Hill” (2006) estrenada a la ROH al 2009, en col·laboració amb el dramaturg Martin Crimp, s’esperava amb molta expectació la nova proposta del compositor anglès i el dramaturg, i al costat del Festival d’Aix, que l’ha estrenat, s’han apuntat a coproduir-la, la Nederlandse Opera d’Amsterdam, la Royal Opera House Covent Garden de Londres, el Théâtre du Capitole de Toulouse i al Teatre del Maggio Musicale Fiorentino.
La música de Benjamin, alumne predilecte de Messiaen, juga de manera brillant amb una gran varietat de timbres i sonoritats, i en molts moments, a part de recordar molt al seu mestre, també m’ha recordat el Britten més innovador, així com en certs moments vocals, a Purcell. La combinació no és fàcil i a vegades pot ser monòtona, però la potent producció escènica m’ha ajudat bastant a seguir-la amb interès, sobretot gràcies al treball imponent de la soprano Barbara Hannigan.
La reacció del públic en acabar és de gran èxit, és clar que sembla ser que hi van haver desercions i no tothom s’ha mostrat tan complagut com podrien donar a entendre els forts aplaudiments del final.
Està clar que el treball immens dels tres protagonistes bé val un reconeixement.
Aquesta és la breu sinopsi d’un argument aparentment senzill, però convuls i que amaga molta mar de fons, amb la luxúria i la seducció com armes letals, i a la fi una historia d’amor i mort, per tant, res de nou:
Un ric terratinent convida un artista al seu càrrec per fer un llibre d’il·luminacions. Aquest llibre hauria de plasmar en imatges l’exercici brutal del poder polític i el pacífic gaudi que proporciona l’ordre intern, encarnat en la humilitat i l’obediència infantil de la seva esposa Agnès.
No obstant això, la realització d’aquest llibre es converteix en un catalitzador adequat per a la rebel·lió de la dona. Després d’un primer intent de seducció, la dona acaba intimidant amb l’il·luminador per influir en el contingut del llibre, i fer veure al seu marit, mitjançant el llibre, tal com és ella en realitat, portant els fets a un extraordinari acte de provocació final.
Written on Skin, d’acord a una llegenda occitana del segle XII, juga entre dos móns, el medieval i la mirada d’uns àngels del segle XXI, explorant les conseqüències explosives d’auto descobriment, i els límits del poder que un ésser humà pot exercir sobre un altre.
Aquest complex entramat psicològic el porten a terme un baríton (Christopher Purves) com The Protector, una soprano (l’extraordinària Barbara Hannigan) i un contratenor (Bejun Mehta) en el doble rol de noi (il·luminador) i àngel. Els acompanyen dos cantants addicionals, la mezzosoprano Rebecca Jo Loeb i el baríton Allan Clayton, que es desdoblen en àngels i en un matrimoni de sexualitat no consumada.
La imponent escenografia de Vicki Mortimer, barreja el món medieval i el contemporani, no exempta d’alguna grinyolada que en qualsevol cas ens reserva una solució previsible però bella, en l’alliberació final. ja em permetreu no ser més explícit i potser us farà la impressió que m’ha fet en a mi.
Written on Skin de George Benjamin. Aix-en-Provence 2012 Foto:Pascal Victor/ArtComArt
Aquí us deixo un youtubes del Festival que ens mostren aspectes d’aquesta estrena
George Benjamin
WRITTEN ON SKIN
òpera en tres parts
Text original de Martin Crimp
Direcció musicale: George Benjamin
Direcció d’escena: Katie Mitchell
Escenografia i vestuari: Vicki Mortimer
Disseny de llums: Jon Clark
The Protector: Christopher Purves
Agnès: Barbara Hannigan
Angel 1 – The Boy: Bejun Mehta
Angel 2 – Marie: Rebecca Jo Loeb
Angel 3 – John: Allan Clayton
Mahler Chamber Orchestra
Grand Théâtre de Provence, Aix-en-Provence 14 de juliol de 2012
AQUÍ trobareu el el motiu d ela meva curiositat.
IN FERNEM LAND 
Thank you, thank you, thank you, thank you, thank you. That was incredible. Frantastic. Thank you so much. Charlie B (Warwickshire, England)
M'agradaM'agrada
You’re welcome Charlie B.
I’m happy if you liked
M'agradaM'agrada
Com la meva velocitat de descàrrega és la que és, he de ser molt curós en l´ordre de les descàrregues. Això d´avui va per davant de tot. Apunteu un +1 de Xavier C. al comentari de Charlie B. (semblem les Spice Girls)
M'agradaM'agrada
Mai ho hagués dit
M'agradaM'agrada
sobre AIX EN PROVENCE ( por cierto, zona esta la Provence preciosa para ser visitada en detalle y donde además, se come más que bien, je..je..), el avance de programación Julio 2.013 :
Elektra-Strauss.
Dirigida por Esa Pekka Salonen.
Escena por Chereau.
Herlitzius-Meier-Pieczonka-Petrenko.
Don Giovanni.Mozart.
Dirigida por Minkovski.
Escena por Tzcherniakov.
Rigoletto.Verdi.
Dirigida por Noseda.
Escena por Carsen.
Gagnize-Irina Lungu-Filianoti.
Elena.Cavalli.
p.d. muy pero que muy apetecible, la ELEKTRA programada y además, AIX EN PROVENCE está a unas 3h15′ en coche desde bcn.
M'agradaM'agrada
Patrice Chereau? Elektra? Con ese cast? Vaya tarde de ópera!!! Vaya función!!! Se agradece la muy oportuna información.
M'agradaM'agrada
Así, de sopetón la próxima edición y a falta de saber el elenco de Don Giovanni, no me parece una edición a no perderse.
La Elektra es mejorable, cómo dice SANTI, Herlitzius no me provoca grandes alegrías.
M'agradaM'agrada
M’afegeixo amb “entusiasme” a l’entusiasme de Charli B. Poquíssimes vegades podem escoltar òpera comtemporània i Benjamin, amb el mestre i influències que té, és una garantia. Trobar òpera comtemporània i copsar que en comptes de marxar (Ginjoan, De Pablo….) et fa vibrar (Benjamin, Boesmans…) és una experiència apassionant. I cal ser curòs en la qualificació de comtemporània: o sigui, música d’ara. I ho dic perque hi ha la tendència d’incloure en aquest apartat obres que perque sonen vanguardistes se’ls hi penja aquesta catalogació. Per possar un sol exemple, aviat farà cent anys que Alban Berg va començar la composició de Wozzeck. I és que l’òpera continuarà sent un espectacle apassionant en la mesura en que apareguin obres actuals que captivin, i en la mesura en que les no tan actuals siguin tractades com una obra d’art total (música, cant, dramatització, escena).
L’única obra d’aquest tipus que he sortit satisfet del Liceu des de la seva reapertura del 1999 va ser amb la de Phillippe Boesmans (“Conte d’hivern”), que em va fer veure que sí és possible disfrutar amb òpera comtemporània. Per cert, Philippe Boesmans ha orquestrat “L’Iincoronazione di Poppea” meravellosament, fent servir molta instrumentació actual. No ha estat cap sacrilegi, donat que Monteverdi (i associats, que no tota l’obra es seva) la va deixar sense orquestrar.
Aquesta tarda em baixo tot els enllaços. No, no hi han líneas aèries com aquesta, on tots els seients són de bussiness! Moltes gràcies pel apassionat viatge d’avui!!! 🙂
M'agradaM'agrada
És molt interessaant Josep.
M'agradaM'agrada
Em sembla força interessant, però mantenint les meves reserves. A vegades aquestes òperes actuals estan molt bé durant mitja hora, però després (em) cansen.
A aquesta Elektra del proper festival li manca una cosa essencial, una ELEKTRA. On aneu a parar amb Herlitzius! Serà un xiscle permanent. Quin horror!
El Rigoletto ja us el regalo i el Don Giovanni de Minkovski/Tzcherniakov (són parella de fet?) pot ser una bomba, és clar que depèn dels cantants
M'agradaM'agrada
Compartim dubtes
M'agradaM'agrada
Aquests regals estivals no tenen prou. Vaig veure l’streaming l’altre dia i vaig quedar fascinat per la proposta. Us recomano que ho intenteu, si més no. Ara podré revisitar-la amb deteniment. Moltíssimes gràcies, Joaquim. Per cert que la retransmissió televisiva em va semblar, un cop més, millorable, tot i que la disposició escènica no ho posa fàcil.
M'agradaM'agrada
Perdó: no tenen “prEu” (no en facis sang, Xavier C., t’ho prego 😉 )
M'agradaM'agrada
Así no se le pega a un corasonsito que te quiere, ¡vida mía! 😦
M'agradaM'agrada
Roger that. Ets un sol.
M'agradaM'agrada
No sé si esta ranchera va con buena o mala fe, pero a mí me gusta mucho Lola Beltran -aunque no es para mí la mejor “rancherista”, prefiero cantantes masculinos, para este género- y me gustan muchísimo las rancheras. Gracias Xavier C por este regalo.
M'agradaM'agrada
Si, és cert, hi ha uns angles des de el fossat de l’orquestra que no m’agraden gens.
Feliç de llegir-te Tristany
M'agradaM'agrada
There is a sudden explosion of fine contemporary opera – Detlev Glanert’s “Solaris” (which I had hardly finished listening to on Austrian Radio stream) when I found the fantastic Benjamin video. Glanert was also excellent, but as it was in German I did not immediately connect so closely. I agree that time is the test – but perhaps there is also a real sense of excitement and pleasure at first hearing that is a great positive in itself. So very often I listen to a new work and either I am left cold, or I think it is bad. Glanert and Benjamin lifted me and made me think, made me eager for more. Someone said that Brahms is a composer whose works should never be heard for the first time (a double joke there I think!) – well, these were works that it was good to hear a first time. Messiaen and Britten – to join these two positively is an achievement itself, while Glanert continues the very best of Henze (his teacher). And thank you again for posting this video. I longed to see it when I saw it was to be streamed.
M'agradaM'agrada
We’ll see if these operas just consolidating the international repertoire. This is the dilemma.
M'agradaM'agrada
Perdoneu el meu retard, però no me´n puc estar de dir que això és brutal!, says the man.
M'agradaM'agrada
Me’n alegro que t’hagi colpit
M'agradaM'agrada