IN FERNEM LAND

SALZBURG 2012: DIE ZAUBERFLÖTE (Vídeo)


Bernard Richter, Tamino a Die Zauberflöte a Salzbourg 2012, producció Jens-Daniel Herzog. Foto afp

Aquesta és la primera vegada que en el Festival de Salzburg s’interpreta Die Zauberflöte amb instruments originals de l’època.

Comptar amb Nikolaus Harnoncourt i els seus Concentus Musicus de Viena, per a una òpera de maduresa de Mozart, ha estat tot un encert, de fet el gran encert d’aquesta nova producció. Mai Harnoncourt havia dirigit aquesta òpera amb aquesta formació i el resultat és magnífic.

Sorprenent direcció musical, àgil, delicada i enèrgica, de sonoritats plenes, sense temors a oferir per primera vegada en la vida del Festival, una versió d’aquesta òpera amb instruments historicistes, les  dinàmiques contrastades ja formen part del segell del director austríac, però amb els anys encara es capaç d’oferir-nos nous i magnífics detalls, amb la presència mai feridora d’uns metalls punyents. Tot un desplegament de la música mozartiana servit per un venerable director que els anys, per fortuna, no han tranquil·litzat i que a aquestes alçades encara ens pot sorprendre amb una òpera mil i un cop escoltada.

És una veritable llàstima que l’equip de cantants, d’una solvència exquisida, no tinguin aquell toc d’exclusiva genialitat que caracteritzava aquest festival quan en el món operístic encara hi havien veus que marcaven la diferència.

Tots ho fan bé i cap ens deixa una empremta inoblidable, cap referent que els situí al costat, ja no dic reemplaci,  d’aquells noms mítics que van deixar constància temps ha, que la importància de l’òpera no rau mai en la genialitat d’una nova dramatúrgia.

I això no em dóna peu a parlar d’una producció que encara passarà més veloçment a l’oblit, que les veus d’un compacte equip vocal. Una producció malgrat vulgui semblar el contrari, força conservadora i feixuga.

Lluny queda aquell meravellós equip que el mateix Harnoncourt va reunir per una de les meves gravacions mozartianes més estimades, Blochwitz, Bonney, Scharinger, Salminen, Gruberova, i no menciono la mítica de Klemperer, les de Solti o la de Sawallisch, per no anar a destapar el gerro de les essències més exquisides .

Us espectacle inaugural d’una nova direcció que ens deixa dubtes, potser és molt aviat i ja veurem que més ens té preparats, però de moment deixeu-me ser prudent. Vosaltres mateixos podreu com sempre, dir-hi la vostra.

Us deixo també els enllaços de l’àudio, provinents de l’emissora austríaca Ö1 de la transmissió del dia 27 de juliol. La transmissió per la cadena ARTE de TV és del dia 30.

De tast auditiu que us sembla si us deixo una ària de cadascun dels principals protagonistes:

Tamino:

Pamina:

Papageno:

Sarastro:

Königin der nacht:

Impossible no romandra una mica decebut pensant que a Salzburg, en un ambient tan elitista i al bell mig  del bressol mozartià, aquestes àries no puguin ser millorades.  És quelcom similar al que passa a Bayreuth

Em quedo amb Werba i Zeppenfeld

Die Zauberflöte a salzboug 2012. Foto © Monika Rittershaus

W.A.Mozart
DIE ZAUBERFLÖTE

Georg Zeppenfeld: Sarastro
Bernard Richter:  Tamino
Mandy Fredrich: Königin der Nacht
Julia Kleiter: Pamina
Sandra Trattnigg: Erste Dame
Anja Schlosser: Zweite Dame
Wiebke Lehmkuhl: Dritte Dame
Tölzer Knaben: Drei Knaben
Markus Werba: Papageno
Elisabeth Schwarz: Papagena
Rudolf Schaschnig: Monostatos
Lucian Krasznec: Erster Geharnischter/Erster Prieser
Martin Gantner: Sprecher/Zweiter Priester
Andreas Hörl: Zweiter Geharnischter

Vienna State Opera Chorus Concert Association
Concentus Musicus, Vienna

Director musical: Nikolaus Harnoncourt

Director d’escena: Jens-Daniel Herzog

Escenografia i vestuari: Mathis Neidhardt
Disseny de llums: Stefan Bolliger
Dramatúrgia: Ronny Dietrich

Coregografia: Ramses Sigl
Director del cor: Ernst Raffelsberger

Salzbourg 30 de juliol de 2012

ENLLAÇOS VÍDEO:

ACTE 1er

https://rapidshare.com/files/910275069/OSMagicFlute-I.mkv.001

https://rapidshare.com/files/1863312358/OSMagicFlute-I.mkv.002

https://rapidshare.com/files/2812452412/OSMagicFlute-I.mkv.003

https://rapidshare.com/files/2716970477/OSMagicFlute-I.mkv.004

ACTE 2on (enllaços nous)

http://rapidshare.com/files/4102131129/OSMagicFlute-II.mkv.001

http://rapidshare.com/files/3076921607/OSMagicFlute-II.mkv.002

http://rapidshare.com/files/3836898032/OSMagicFlute-II.mkv.003

http://rapidshare.com/files/1156875508/OSMagicFlute-II.mkv.004

http://rapidshare.com/files/1323156075/OSMagicFlute-II.mkv.005

ENLLAÇOS ÀUDIO (mp3):

https://rapidshare.com/files/3019315546/Die_Zauberflote_Salzburg_2012_CD1.mp3

https://rapidshare.com/files/4074502150/Die_Zauberflote_Salzburg_2012_CD2.mp3

Demà possiblement Wagner?, sí, demà el vídeo de Götterdämmerung a Munic.

35 comments

  1. Xavier C.

    Hi ha tanta diferència de nivell direcció-orquestra / equip vocal, que no ho entenc . Es van acabar els diners quan només havien tancat la vinguda de director i orquestra? Contractaven dues persones diferents? Un jugava a que estava a la Wiener Staatsoper i l´altre que al Teatro Campoamor? (amb tots els respectes pel amics d´Oviedo. És per agafar dos teatres de rang clarament diferent). Que algú m´ho expliqui, que no ho veig. Gràcies i molt bon dia a tots/es.

    M'agrada

  2. Nina

    Yo no pude con la ruptura contínua de los tempi de Harnoncourt. Ahora acelerando, ahora ralentizando. Algún detalle fascinante, pese a mi aversión a los instrumentos “de época”, pero a cambio de cien o doscientos exasperantes. Hablo, como siempre, de la retransmisión radiofónica. Los cantantes, muy, muy justitos.

    M'agrada

    • A mi Harnoncourt me interesa mucho, los cantantes son en general, una decepción y aquí no estamos hablando de voces wagnerianas que escasean, aquí estamos hablando de alguna agencia artística que les ha colado un gol fenomenal.

      M'agrada

  3. Franco

    Ho ascoltato l’opera il 27 luglio ed ho trovato l’esecuzione vocale semplicemente orribile, del tutto indegna del livello che si deve pretendere da Salisburgo. Una delle peggiori esecuzioni mai ascoltate!

    M'agrada

    • Ciao Franco, benvenuto a IFL
      Non capisco per niente la scelta di questo cast, né tanto meno ho capito l’assenza di proteste da un pubblico che ha pagato una vera e propria fortuna, è chiaro che non c’è niente da protestare. Tutto è così mediocre che provoca la noia assoluta.
      Spero di tornare presto a leggere un commento tuo

      M'agrada

  4. Fernando S.T.

    En un ambiente tan selecto y exclusivo, tanta mediocridad vocal parece un contrasentido pero en el Campoamor de Oviedo té aseguro que el cast sería mucho mejor.
    Harnoncourt ya quisiera para él la última edición de esta temporada en el Liceu, con el mismo Sarastro por cierto.

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Estic expectant donat que la penso veure al cine i constatar lo que ens mostra Salzburg d’aquesta meravellosa òpera del seu fill predilecte (i vaja fill predilecte!). Òpera que no em cansaré mai de veure, escoltar i estudiar…i que algun dia penso arribar a desxifrar. D’entrada el que dius dels cantants ho puc confirmar perquè en la sessió de cine de La Bohème ens van passar en el descans uns bons talls i efectivament no sembla que el nivell sigui el que ens té acostumats Salzburg (ben segur en el Campoamor serien millors, Xavier!) i pel que fa a l’escena (molt “pastoril”, massa, en contrast evident amb la dels “okupes” que estava veien) encara menys il.lusions me’n faig. I pel que fa a la direcció musical, doncs que Hannoncourt ofereix versions historicistes que sonen molt brillants i enèrgiques, sí, efectivament, però tambè tot sovint destemplades i excesivament “seques” pel meu gust. Em vaig portar una bona “trompada” amb el seu Fidelio de Zuric, amb un Pizarro per oblidar (com és possible que acceptés dirigir a aquell cantant, tan ell com Zuric?) i una sonoritat i execució que no em va agradar gens. Veurem. El teu post és sens dubte un bon tast i em serveix per pendre precaucions. No podré dir que no estava avisat. 🙂

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Encara que no ho sembli, aquesta entrada parla de La Flauta Màgica de Salzburg que he vist avui al cine. I dic vist perquè de lo que he escoltat pràcticament no en parlaré. Vocalment discreteta i un Hannoncourt estranyament lent i apàtic, molt poc brillant en definitiva. De lo que tractaré és de la producció escènica, però per explicar-ho bé necessito introduir certs antecedents importants.

    En el mon de l’òpera sento una devoció molt especial per Mozart. Ja em poden avisar de que tal o qual funció d’una qualsevol de les seves operes no és reixida que no em fa cap efecte, sempre guanya dins meu l’interés per saber com s’ha representat i cantat l’obra en questió. Avui era el torn de La Flauta Màgica. Però és que a més, aquesta obra és la que més maldecaps m’ha portat, i no ho dic en sentit negatiu sino tot el contrari, ho dic amb un sentit absolutament positiu. És a dir, res desitjo més que escoltar i veure una obra que em faci pensar molt i que em costi desxifrar. És quan aleshores ja no tals sols vull veure i escoltar: tambè vull estudiar. No és l’única obra que em passa, en són moltes, però aquesta té unes característiques molt especials. La primera la música. Que en les condicions en que estava l’Amadeus, abandonat pràcticament per Constance, arruinat econòmicament, malalt i passat completament de moda en una ciutat, Viena, que volia èxits fàcils i inmediats, incapaç d’entendre la qualitat inmensa de la seva música, que en aquestes condicions, dic, fes una música tan sublim i meravellosa per a un teatre popular de barrriada ens diu molt de la seva genialitat i de la seva ànima.

    Però dit això, sempre he tingut una visió molt crítica envers el llibret de La Flauta. Sense embuts: un autèntic bunyol! El que es va plantajar en el primer moment, i tenint en compte al públic a qui anava dirigida l’obra, era fer una mena de conte de fades en format de signspiel amb una certa ambientació de ceremonia ritual maçónica. Però una tercera persona molt important dins de la lògia hi va intervenir, amb el vistiplau de llibretista i compositor, i se li va anar la mà, i el que havia de ser un conte de fades amb innocents concomitàncies maçóniques va passar a ser just el contrari: una “bacanal” maçónica amb un llaçet de conte de fades. Però és que lo dolent no va ser això, que tambè. Lo dolent va ser que l’argument, per moltes voltes, revoltes, detalls, intrigues i trames que tingui, unes trascendents i ultraterrenals, d’altres ben quotidianes i terrenals, en el fons és molt simple: una lluita més del bé contra el mal. Però veurem de seguida quina lluita més injusta i desigual! Resulta que el Sr. Sarastro s’autoanomena pràcticament emperador del bé, tot predicant uns valors (els de l’il.lustració) que estan molt bé, és clar, però que en el fons són valors tan predicats com poc practicats per moltes altres lógies, sectes, religions i sistemes dictatorials. I és que per a mi Sarastro i el seu tinglado classista, misògin i oscurantista és lo que més s’asembla a una dictador. Vaja si no predican els dictadors, i coses que sonen molt bé! El problema és quan ho possen en pràctica. Més. Sí, molt més. Resulta que la dolenta de la pel.lícula és la Reina de la Nit. I què algú m’ho expliqui, que algú m’expliqui si a una mare que li segresten la filla per la brava no es capaç d’explotar i cantar de la manera enfurismada i histèrica com ho fa ella, amb notes picades i sense picar, i no desitji per sobre de tot recuperar-la. I qui és el segrastador? Sarastro! Vaja home! Vaja mena de semideu que ha de fer ell mateix la feina bruta. En Wotan era mica calçasses, però tenia molta més classe! I per què la segresta? Ell mateix ho diu enfàticament a l’inici de la ceremonia iniciàtica: “perquè amb mi tindrà una vida regalada i amb aquella tindrà mala vida perquè és molt dolenta”. Si fa no fa ve a dir això. S’autoarroga la patria potestat sense separació, divorci ni judici pel mig i lo que és més de jutjat de guardia: sense tenir cap lligam ni parentesc! Vaja cara! Encara com no li fa passar una pensió! La cosa té delicte. I ell queda com a bo, i l’altra com a dolenta. La lluita d’aquell “bé” contra aquest “mal” no por ser més pervesa, maniquea i repelentment misògina!

    Encara amb totes aquestes consideracions, sempre he dit i mantingut que La Flauta Màgica ens fa pensar en tota una sèrie de consideracions morals, ètiques i filosófiques de primer ordre. Això és: fa pensar. A mi, molt. I per això que detesto (o millor dit, no m’agrada) les visions infantiloides centrades en un Papageno desprovist de dignitat, quan la té, i molta, com tampoc m’agraden aquestes versions amarades de simbologia maçónica, on el pes de tot el ceremonial iniciàtic es fa fins i tot avorrit i un pel grotesc. Doncs bé, per fi, avui, he vist La Flauta que jo volia! Sí senyor! I sóc conscient de que probablement a la majoria no li agrada, però només demano una mica d’atenció a lo que realment ha passat en la versió de Salzburg. Doncs ha passat que no hem vist ni un conte de fades ni una ceremonia iniciàtica: hem vist una versió onírica de La Flauta! Efectivament, tot ha semblat moure’s en un mon de somnis i malsons patits pels personatges!!! El que ha passat és que al final ha quedat molt clar que Sarastro no és el bó, ni la Reina és la dolenta, tal i com jo vull i he desitjat sempre!!! Al final ha quedat que no hi ha bo ni dolent, hi ha simplement una lluita pel poder!!! Al final ha quedat molt clar que, desprès de tantes penúries i malsons, alguna cosa no els hi ha fet massa gràcia a Pamina i a Tamino com per a que prefereixin mil vegades la vida terrenal de Papageno i Papagena al paradís dels escollits per un dit mica tèrbol!!! Què content estic!!! Ja tinc La Flauta que volia!!! Per fi s’ha fet justicia!!!

    M'agrada

    • Xavier C.

      [Ai, que rebré…Sigues benèvol amb aquest palanganero que et vol bé!!!]

      Me´n alegro que, per fi, algú hagi trobat la teva flauta (compte: no estic dient cap marranada! 😉 ). Jo, en canvi, tinc més sort i no he hagut d´esperar mai tant, que prefereixo les visions infantiloides centrades en un Papageno desprovist de dignitat. Ni falta que li fa! El món ja es ple de persones dignes, serioses, responsables i (robant-li la frase al Mozart d´Amadeus) tant avorrides que caguen marbre. Personalment prefereixo el Papageno pallasso, immadur, risible, del que tots ens fotem així estigui a punt de penjar-se… Imagino que tot són punts de vista. I m´encanta que els tinguem tant dispars 🙂

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Tranquil Jord…Xavier, tranquil. 🙂 Papageno pot tenir totes les característiques que menciones, faltaria més, és tal i com Schikaneder el va pensar, crear, escriure i interpretar. És un ocellaire, és de terra alta i té l’ànima bastant més feliç i serena que els que habiten el lluminós temple. Però fa falta disfrasar-lo de gallina caponata? És aqui on el desvirtuen i pràcticament el despullen dels seus valors. En poques paraules: el ridiculitzen! El contrast amb la gravatat i solemnitat del xeriff fa basarda. Però, és clar, és una opinió molt personal i en la lluita per la “meva flauta” sempre m’he sentit bastant sol… 🙂 I si una cosa m’apassiona i fascina d’aquesta òpera és la quantitat de visions i especulacions diferents i discordants que es poden donar. I de totes elles n’aprenc. Molt. 🙂

        M'agrada

  7. Arnau

    Gràcies Joaquim per les teves aportacions. Sé que és un post un mica “vell” però encara no me l’havia baixat. El problema és que no funcionen els enllaços 2 i 4 del 2n acte. Els podries tornar a posar, sisplau. Gràcies novament

    M'agrada

  8. Pepa MG

    no me ha parecido TAN horrenda como se deduce no ya del artículo sino de los comentarios, la puesta en escena sí que no m’ha agradat ni gens ni mica. Monostatos sí me ha parecido horripilante, directamente afónico. Lo del tubo que le sale de la cabeza a Sarastro sin comentario. Que manía con hacer cantar a la gente no ya descalza sino en calzoncillos!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: