IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE CIRO IN BABILONIA A PESARO 2012


Ewa Podles (Ciro) i Jessica Pratt (Armira) en el duo de l’acte segon de Ciro in Babilonia, producció de Davide Livermore per el ROF 2012.

Ja us vaig dir que tan aviat tingués el vídeo a disposició us facilitaria els enllaços.

Aquí el teniu i us diré, per afegir al·licients a la descàrrega, per si la part vocal no us semblen suficients, que la producció té gràcia i ha sabut resoldre un argument impossible amb un truc escènic, que si bé no és nou, al menys ofereix entreteniment i enginy teatrals que fan més passadora la trama.

Davide Livermore, el responsable escènic d’aquesta producció del ROF, ha pensat que la millor manera de portar en escena aquesta històrica biblíca de difícil digestió, fins i tot en l’època de l’estrena, era ambientar-la com si fos una pel·lícula muda de principis del segle XX. Potser Cabiria de Giovanni Pastrone estrenada al 1914?, potser.

El cas és que els espectadors del teatre i en conseqüència tots vosaltres, assistiran a una projecció d’una pel·lícula muda i també veuran als espectadors de l’època, que amb una gestualitat tan afectada com els propis actors, reaccionaran amb sorpresa, admiració i incredulitat, davant els esdeveniments èpics i ingenus que succeeixen a la pantalla.

Livermore i el seu jove equip no han estalviat cap detall, i utilitzant imatges de les pel·lícules del inici del cinema, no debades la producció compta amb la col·laboració de l’important Museo Nazionale del Cinema, de Torino, han ambientat tota la producció en blanc i negre, però de tant en tant, utilitzant, com també es va fer en pel·lícules com el Napoleó d’Abel Gance, un color que virava tota la imatge (Ivermell, blau, verd). També amb el genial afegitó d’utilitzar un disseny de llums que fa oscil·lar la intensitat lumínica, com succeïa en les projeccions, i tot plegat amb unes imatges lleugerament ratllades que se sobreposen a l’escena real i que donen una sensació d’antigalla cinematogràfica digna d’admiració. Com és natural, de tant en tant apareixen en pantalla els rètols que molt esquemàticament es expliquen l’acció.

No cal ni dir que la gestualitat dels actors és exagerada i les expressions facials absolutament pròpies del cinema mut. El disseny del vestuari, tan el de la pel·lícula com el dels espectadors que es situen sobre l’escenari i que formen part del Cor, són extremadament fidels a l’època i bellíssima factura.

El resultat és molt brillant, ja que utilitza material propi de l’acció i fragments de pel·lícules de l’època, donant a tot plegat una divertida autenticitat que fa més digerible la trama argumental, si bé quan els excel·lents cantants, com ja vaig dir en l’apunt de fa dos dies, canten, t’oblides fàcilment de tot plegat i quasi us diria que la situació grotesca de la gestualitat, afegida a l’atrezzo, perruques i maquillatges, no afavoreix gaire a la concentració purament musical de la vetllada.

Petits inconvenients d’un espectacle molt brillant en tots els aspectes, i això sempre és d’agrair.

Aquí ho teniu, espero que ho gaudiu

Teatro Rossini

CIRO IN BABILONIA
Dramma con cori di Francesco Aventi
Musica de Gioachino Rossini
Revisione sulle fonti coeve della Fondazione Rossini, in collaborazione con Casa Ricordi,
a cura di Daniele Carnini e Ilaria Narici

Direttore WILL CRUTCHFIELD
Regia DAVIDE LIVERMORE
Scene e Progetto luci NICOLAS BOVEY
Videodesign D-WOK
Costumi GIANLUCA FALASCHI

Baldassare MICHAEL SPYRES
Ciro EWA PODLES
Amira JESSICA PRATT
Argene CARMEN ROMEU
Zambri MIRCO PALAZZI
Arbace ROBERT MCPHERSON
Daniello RAFFAELE COSTANTINI

ORCHESTRA E CORO DEL TEATRO COMUNALE DI BOLOGNA
in collaborazione con la Fondazione Teatro Comunale di Bologna
Maestro del Coro LORENZO FRATINI
Nuova produzione
In collaborazione con Caramoor International Music Festival e Museo Nazionale del Cinema, Torino

Us deixo amb un youtube, gentilesa de coloraturafan, de la producció del ROF. Es tracta del tercet del segon acte “Fiero dell’anima terror si desta” amb Podles, Prat i Spyers. (a youtube en trobareu més, potser fins i tot algun del meu Canal)

I ara Michael Spyers cantant “Qual crudel, qual trista sorte” i les seves quasi impossibles escales i salts d’octava, propis de la corda de baritenor.

El vídeo complert conté a la mitja part, un reportatge amb entrevistes entre d’altres a Alberto Zedda (director del ROF) i Davide Livermore (director de la producció).

ENLLAÇOS:

https://rapidshare.com/files/1825558718/Ciro_Pesaro_100812.avi.001

https://rapidshare.com/files/735699815/Ciro_Pesaro_100812.avi.002

https://rapidshare.com/files/660586707/Ciro_Pesaro_100812.avi.003

https://rapidshare.com/files/2802532826/Ciro_Pesaro_100812.avi.004

https://rapidshare.com/files/3446003038/Ciro_Pesaro_100812.avi.005

https://rapidshare.com/files/3419256226/Ciro_Pesaro_100812.avi.006

https://rapidshare.com/files/2655111108/Ciro_Pesaro_100812.avi.007

https://rapidshare.com/files/914997134/Ciro_Pesaro_100812.avi.008

Apunt relacionat:

18 comments

  1. Xavier C.

    Em penso que, més que el Napoleó de Ganz, el referent és Intolerància de Griffith, on, a més a més, una de les històries és precisament la caiguda de Babilònia a mans de Ciro. Pel que he pogut veure, sembla talment tret d´allà.

    M'agrada

    • No recordo la Intolerància i per tant no sé si Griffith va utilitzar el virat de les imatges, que és l’aspecte tècnic que em referia jo i que tant em va sorprendre quan vaig veure la pel•lícula en el desaparegut cinema Capsa del carrer Aragó. Gance emprava els colors de la bandera francesa i alguns moments també partia la imatge en tres segments de tal manera que en cadascun succeïa una acció diferent (escenes de batalles) i el color dominant en cadascuna d’elles (blau, vermell i blanc) feia la bandera francesa.
      Livermore també tenyeix l’escena en vermell o blau, i en veure la representació de Pesaro, m’ho ha recordat. De la temàtica argumental i algunes de les escenes utilitzades en el muntatge operístic òbviament la pel•lícula de Gance res té a veure i si en canvi la de Griffith, ja que és el tema precisament, com bé dius.

      M'agrada

      • Xavier C.

        Jo també em referia a les coloraines, Joaquim. Griffith també les fa servir, i imagino que s´ho va fer venir per poder separar més clarament les diferents històries que barreja a la pel·lícula.

        No sé on tenia jo el cap, Colbran, però evidentement Napoleó és de Gance, no de Ganz. Segurament és que necessito unes vacances, a Àustria com a molt a prop 🙂

        M'agrada

    • Efectivamente, Xavier, esta escenificación de “Ciro in Babilonia” -super-original en un teatro- le debe mucho a “Intolerance” (mi película preferida de Griffith), precisamente a una de las cuatro historias de que se compone el largo film, la que corresponde a la caída de Babilonia. Incluso las pelucas y las barbas son idénticas.

      “Napoleon” la dirigió magníficamente Abel Gance, no Ganz.

      M'agrada

    • Ja em diràs que t’ha semblat i també el treball de Gianluca Falaschi en el disseny del vestuari, tant en la recreació dels dissenys “bíblics” segons l’estètica del moment com la de principis de segle XX en el públic que assisteix a la projecció, ambdós m’han semblat excel•lents.

      M'agrada

  2. tristany

    Moltíssimes gràcies, Joaquim. Desconeixia totalment aquesta obra i amb l’apunt de fa dos dies em van venir moltes ganes d’aprofundir-hi. Ara mateix m’hi poso.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    Enginyosa i brillant solució escènica (convenient i necessaria en aquest cas) que fa més que atractiva la descarga. Andiamo presto! 🙂

    M'agrada

  4. Pere

    He tingut la oportunitat de veure la representació en directe al mateix teatre. M’ha semblat rodona. La història es segueix perfectament i els efectes de projecció al teatre són magnífics i de gran impacte. Vestuari esplèndid. No tinc gran cosa a afegir als vostres comentaris cinèfils ja que no és el meu terreny i el cinema mut em queda massa lluny, però no dubto que les referències són les correctes.
    Pel que fa al repartiment, la rotunditat de la Podles et posa els pèls de punta tant a l’ària d’entrada com a la gran escena final. Pratt i Spyres han estat una agradabilíssima sorpresa. La partitura de Rossini és d’una dificultat extraordinària i els tres cantants se’n surten de meravella. Igulament esplèndids Palazzi i la valenciana Romeu. La direcció d’orquestra m’ha sembla correcta sense enlluernar.

    He pogut gaudir d’una Matilde sensacional (Flórez insuperable, esplèndida Peretyako i magnífic Orfila; gran direcció d’orquestra de Mariotti, que fou ovacionat quasi tant com Flórez, i producció ja coneguda que a mi em sembla discreta amb regia correcta, però que, afortunadament, no fa cap mena de nosa ni distreu de l’escolta musical). En Flórez es mou per escena com si estigués a casa seva i treu una vis còmica sensacional. La gran direcció de Mariotti treu tot el suc de l’orquestra del comunale de Bologna i ofereix noves perspectives d’una partitura que és una pura filigrana.

    Per acabar, un impresentable, escènicament parlant, Signor Bruschino (producció d’un infantilisme penós realitzada pel grup de Teatre Soterràneo d’Urbino i que, sorprenentment, no va rebre cap mena de protesta per part del públic: baixada d’exigència? eren els de la colla del poble del costat i això justificava la benevolença dels asistents?). El repartiment va ser millor: molt bé Lepore i De Simone; correcte David Alegret i totalment insuficient la soprano cubana (ara no recordo el nom i no tinc el programa a l’abast). 150 euros que valia la platea (era l’estrena). Llençats…

    2 a 1 no està malament. Feia 20 anys que no anava a Pesaro i ha valgut la pena, entre d’altres coses, poder veure Flórez i Podles en estat de gràcia.

    M'agrada

    • Jo l’altre dia comentava que aquesta edició, en contra del que havia succeït no fa gaires anys era un luxe. Tinc l’àudio del Bruschino però m’ha semblat molt fluixet, però tant el Ciro, com Matilde eren d’un nivellàs com feia tempos que no es produïa a Pesaro.
      Me’n alegro que ho hagis pogut gaudir.

      M'agrada

  5. Catxis… tres mesos i catorze dies 😦 , i ja em diu que “File owner’s public traffic exhausted”

    Em sembla que vas dir que reactivar-los no et portava cap feina, oi? Si és així, si us plau, ara que no em tiro una setmana per fer-ho m´agradaria poder baixar-me aquesta preciositat 🙂 Gràaaaaaaaaaacies…

    M'agrada

    • Benvolgut Xavier.
      He entrat al blog sense obrir el meu perfil, per tant com si fossis tu mateix i no he tingut cap problema.
      Què pot passar?
      RapidShare controla les baixades que has fet, in suposo que et vol fidelitzar intentant que t’abonis al servei de baixades i per això et (us) posa inconvenients. Sé que han posat un límit diari de 30GB, em sembla molt alt, però si estàs descarregant desesperadament tot intentant recuperar el temps perdut (ets capaç de tot), podria ser.
      Diguem quelcom i intento un “truquet”.

      M'agrada

      • Ha, ha, ha… M´has imaginat baixant arxius com un posseït, oi? Podria ser perfectament, que sóc tan burro com per fer-ho, però no: a més a més també sóc força aplicat (més del que sembla) i, al meu ritme, ja havia baixat al seu moment la majoria dels bombonets que ens has regalat i jo no podia deixar passar de llarg (Die Soldaten, Arteserse, Enfant i Sortilege, Babylon,…). Però aquest, no sé com se´m va passar, veig que no el tinc. Demà tornaré a provar de descarregar-ho i si segueix sense funcionar-me ja t´ho faré saber. Gràcies!

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: