IN FERNEM LAND

AIX-EN-PROVENCE 2012: EL VÍDEO DE DAVID ET JONATHAS DE CHARPENTIER


Ana Quintans (Jonathas) i Pascal Charbonneau (David) a Aix-en-Provence 2012, producció d’Andreas Homoki. Fotografia: Pascal Gely / CDDS Enguerand

Intentant posar-me al dia dels espectacles operístics d’aquest estiu tan variat com farcit d’esdeveniments musicals, avui us porto una festa barroca de primera magnitud, David et Jonathas del compositor francès Marc-Antoine Charpentier, sota la direcció d’un dels grans noms de la música actual, William Christie.

Estem davant d’una òpera disfressada d’oratori que us descobrirà una música bellíssima, profunda, brillant i intensa, servida amb tot luxe de detalls i amb un so molt càlid i virtuosístic per Les Arts Florissants.

Dels cantants cal destacar al tenor canadenc Pascal Charbonneau (la part de David originalment va ser escrita per a una contralt) que tot sovint voreja les sonoritats contratenorils i que malgrat que encara ha de madurar alguns aspectes de la seva vocalitat, desprèn una musicalitat exquisida, i la soprano portuguesa Ana Quintans (Jonathas) meravellosa en el seu climàtic lament de tendresa aclaparadora i sense cap mena de dubte una cantant a seguir. Que Charpentier utilitzes la veu d’una soprano per aquest rol és si més no, sorprenent. La resta de cantants estan perfectament integrats en un espectacle musical superb, si bé jo trobo que el contratenor Dominique Visse hauria de començar a pensar en una seriosa i definitiva retirada

La producció del director alemany Andreas Hoimoki és molt senzilla, quasi naïf, però entenedora i com no podia ser d’altre manera, discutible. La concepció és d’una aparença quasi concertística, però amb una càrrega teatral molt evident. La contemporaneïtat de l’acció ajuda a comprendre el terrible drama de la historia bíblica, amb l’etern dilema del pacifisme i la lluita del colons jueus. L’amor, amb petó inclós (fotografia d’encapçalament) entre David i Jonathas conmou al més fred dels espectadors.

Veritablement aquesta producció és un espectacle, quasi m’atreviria a dir imprescindible, sobretot per la vessant musical.

Aquí la deixo per a tots els amants de la música barroca, segur que la gaudireu moltíssim.

Vídeo promocional de la producció d’Aix-en-Provence

Marc-Antoine Charpentier
llibret en francès de François de Paule Bretonneau
DAVID ET JONATHAS

Direcció musical: William Christie
Direcció escènica: Andreas Homoki
Escenografia:Paul Zoller
Vestuari:Gideon Davey
Disseny de llums: Franck Evin

David Pascal Charbonneau
Jonathas Ana Quintans
Saül Neal Davies
Achis Frédéric Caton
Joabel Krešimir Špicer
La Pythonisse Dominique Visse
L’Ombre de Samuel Pierre Bessière

David enfant: Gabriel Di Giorgio, Maxime Castello
Jonathas enfant: Teyssir Aissi, Stefano Sojae

Les Arts Florissants

Théâtre de l’Archevêché
Aix-en-Provence 11 de juliol de 2012ç

ENLLAÇOS VÍDEO:

Primera part

https://rapidshare.com/files/129866525/DavidetJonathasI.mp4.001

https://rapidshare.com/files/452140380/DavidetJonathasI.mp4.002

https://rapidshare.com/files/4137833963/DavidetJonathasI.mp4.003

https://rapidshare.com/files/2538243184/DavidetJonathasI.mp4.004

Segona part

https://rapidshare.com/files/3256829775/DavidetJonathasII.mp4.001

https://rapidshare.com/files/564420504/DavidetJonathasII.mp4.002

https://rapidshare.com/files/1753918513/DavidetJonathasII.mp4.003

Demà crònica del concert de Jonas Kaufmann a Peralada

7 comments

  1. Xavier C.

    Els “amants de la música barroca” cal que ho siguin amb petó? Els que en agrada (sense més) també la podem baixar? 🙂

    Que vagi bé per Peralada!

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Una de les sorpreses més impactants de la meva vida musical va ser quan un bon amic em va fer escoltar l’inici del “Te Deum” de Marc Antoine Charpentier. Aquella corona estalada enmarcant les lletretes de l’Eurovisió (*E*U*R*O*V*I*S*I*O*N*) amb que la televisió en blanc i negre d’aquells temps ens anunciava una inminent conexió amb la xarxa europea se’m va caure al terra en mil padecets en constatar, bocavadat, que aquella música que tant m’atreia no era original. No sols això: feia molt de temps que existia. Obviament em vaig empassar el “Te Deum” no una, ni dues, sino tres i quatre vegades seguides perque no podia entendre com havia pogut viure sense saber res d’una música tan bella. A partir de llavors vaig seguir la pista del barroc francès i las veritat és que les òperes em resultaven feixugues donat que són molt extenses i són un compendi de teatre, dança, mímica, música i cant. “Masques” em sembla que li en diuen (o deien), no ho puc revisar ara. Però ben vingut sigui aquest preciós post que ja des de la seva presentació que ens mostres em captiva, i molt. Contradictori amb el que he dit abans? Doncs no. Perquè es fascinant lo que esta fent William Christie en la recuperació d’aquestes obres (no puc evitar citar els seus treballs amb Monteverdi), que ben escenificades i tractades amb sensibilitat actual i despullant-les d’artificis escènics que ara serien imposible entendre són una autèntica joia. Com la que ens deixa anar IFL avui. Gràcies! Moltes gràcies!

    M'agrada

  4. fafi

    Ximo, crees que saldrá en DVD en breve porque me intento bajar los links y tardan una eternidad.
    Mil gracias como siempre por estos regalos y por este blog tan currado.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: