IN FERNEM LAND

LICEU: EL PROJECTE MUSICAL DEL MESTRE PONS


Josep Pons en la presentació del projecte musical del Liceu, el dia 25 de setembre de 2012 al Saló dels miralls. Foto: LICEU/MARC ARIAS

Ahir va tenir lloc en el Saló dels miralls del Gran Teatre del Liceu, la presentació del projecte musical del mestre Josep Ponsper els propers sis anys.

Com tots sabeu el mestre Pons s’ha incorporat a la direcció musical del Gran Teatre del Liceu el passat 1 de setembre, substituint al mestre Michael Boder, que tot cal dir-ho, hagut de treballar en uns moments ben convulsos i mai ningú podrà dir que no prengués partit i donés la cara quan les coses es van posar veritablement difícils.

Us haig de dir que mai fins ara, cap dels directors que han passat per la casa, d’ençà de la reconstrucció del teatre, havia presentat un projecte tan ambiciós com el que va presentar ahir el mestre Pons. Tan sols recordo que el mestre Bertrand De Billy va manifestar, però que jo sàpiga mai ho va fer tan públic i documentat, un projecte similar. El director francès aviat es va topar amb moltes dificultats que ara no m’agradaria destapar, i així que va tenir l’oportunitat de demostrar la seva gran vàlua als millors teatres del món, va donar pas al mestre Weigle, que estareu d’acord amb mi que es va implicar més aviat poc, i jo diria que va utilitzar més ell el Liceu, que el Liceu a ell.

El mestre Pons, ja consolidat i amb un nom prestigiós en l’àmbit internacional, ha acceptat venir al Liceu posant una condició, fer un projecte personal, consensuat i acceptat, i això és el que va presentar ahir.

Òbviament estem parlant d’un projecte a llarg termini, ja que les condicions actuals no afavoreixen gens el ritme que un projecte d’aquest tipus necessita, però estic convençut que aquesta és la primera vegada que el projecte de la direcció musical del Liceu té cara i ulls.

El mestre Pons vol fer un canvi en profunditat, situant a l’orquestra i al cor en la centralitat de l’activitat del teatre, tenint en compte que són dos cossos estables d’un teatre d’òpera i per tant sabent que és aquest gènere el que nodreix l’activitat principal, però emmirallant-se en les grans cases d’òpera, vol que l’orquestra i el cor siguin els pilars, els pulmons que permetin que tant orquestra com el cor, estiguin a l’alçada del prestigi de les temporades i dels cantants que ens visiten.

El mestre Pons sap que fins que això no es consolidi, no podrem invitar als grans directors musicals a participar de les nostres temporades, un dels objectius que també inclou el seu projecte.

Per fer-ho possible estructura el projecte en dos eixos fonamentals:

  1. Espai estructural
  2. L’activitat

ESPAI ESTRUCTURAL

Creació d’un departament propi i un nou director “imposat” per el mateix mestre Pons, com a home d’absoluta confiança, el Sr. Toni Vallès, amb el que ja va treballar en la formació de la JONC.

Amb aquest departament s’establirà el disseny de l’activitat, és vetllarà per cobrir les necessitats dels cossos estables, es promourà la seva difusió i formarà part del Consell de Direcció del Teatre.

Es crearà un nou marc de relacions laborals i artístiques, això vol dir un nou conveni laboral, modern i que no signifiqui una cotilla per l’activitat, com fins ara (Joaquim dixit)

Creació d’una comissió artística de l’orquestra que esdevingui la interlocució amb la direcció.

Compromís de cobrir totes les places vacants que hi ha a l’actualitat, tan aviat com la situació econòmica ho permeti.

Incloure en el pla Director del Teatre, un pla com sabeu bàsicament econòmic, entre altres els següents compromisos:

  • Valorar el capital artístic
  • Fer de l’orquestra i el cor uns referents de l’activitat
  • Incloure les gires com un objectiu estratègic
  • Reforçar l’activitat més enllà de la temporada operística
  • No externalitzar els serveis de l’orquestra i el cor

ACTIVITAT

  • Organització de cicles no operístics
  • Donar visibilitat a l’orquestra
  • Concert popular inaugural de temporada
  • Activitat simfònica
  1. LICEU (concerts simfònic – corals)
  2. PALAU (cicles simfònics amb solistes de prestigi)
  3. L’AUDITORI (intercanvi amb l’OBC)

GIRES: nacionals, grans festivals de l’Estat Espanyol, Presència internacional en òperes i concerts.

GRUPS DE CAMBRA: Creació de dos grups de cambra amb els solistes de l’orquestra

  1. Protectorat (petits grups)
  2. Grups Liceu (formacions més grans especialitzades en els repertoris clàssic, barroc, modern o fins i tot jazz)

CREACIÓ DE DUES ACADÈMIES (centres d’estudi i perfeccionament per a joves músics)

  1. Acadèmia instrumental
  2. Acadèmia vocal, aprofitant les possibles master-class que puguin donar els grans cantants que participen en les temporades

PROJECTE SOCIAL I EDUCATIU: especialment orientat i dirigit als grups amb perill d’exclussió social

DIFUSSIO AUDIOVISUAL: Reiniciar el projecte audiovisual de transmissions, edició de DVD i CD’s

Com podeu veure el projecte és tan ambiciós com engrescador i ningú ens havia presentat mai un projecte així per el Gran Teatre del Liceu. Segurament a vosaltres com en a mi us sorgiran moltes preguntes i dubtes, sobretot com es podrà fer tot això amb la manca de recursos, però deixeu-me dir conjuntament amb altres canvis i reestructuracions pendents, que permetin dotar al Liceu d’aires i recursos nous, penso que el projecte és possible i sobretot engrescador.

Per a tots aquells que deien que Josep Pons tenia molt poca experiència operística, suposo que veient la complexitat i ambició del projecte, ho veurà com quelcom molt més important i una vegada que ens presenten una cosa seriosa amb cara i ulls deixeu-me ser molt optimista.

Us deixo la gravació de la intervenció del mestre Pons en la presentació, gentilesa de Pere Andreu Jariod que ens l’ha deixat en el seu Quadern de l’Apuntador, gràcies! La durada és de 30 minuts (molt interessants)

Sort mestre!, també la necessitarà.

Un comentari

  1. Xavier C.

    En moments excepcionals, decisions excepcionals. Cal traduir en accions concretes el que està passant. Cal decidir. Cal jugar-se-la. L’argument de que no hi ha diners no serveix perquè no demanàvem diners. El que no hi ha és voluntat política.

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    És una manera esplèndida de començar una nova etapa: explicant el projecte. I el que acabo de llegir m’ha agradat molt, en fons i forma, i em confirma, un cop més, que ha estat una bona decisió l’anomanament del mestre Pons com a director musical.

    Un teatre d’òpera que es consideri de prestigi ha de tenir com a prioritat absoluta el dispossar d’una orquestra i un cor de gran qualitat i tenir-los en compte com lo que són i han de ser, és a dir, eixos aritístics imprescindibles precisament per justificar aquest prestigi. No ha estat aixi històricament al nostre teatre, i no degut tan sols a la seva propia gestió interna, sino tambè a una llegendària manca d’exigència del públic liceistic que sempre ha primat molt més les veus.

    Toca doncs mirar cap a d’altres teatres de primer nivell on tambè l’orquestra i el cor, estables o no, són valorades per el seu resultat artístic i no pel lloc d’on són residents. Toca mirar la manera en que són gestionades i la manera en que estan acordades les seves relacions laborals. Toca mirar, en definitiva, cap a lo que és millor que lo que tenim.

    M'agrada

  3. Alex

    Me parecen muy interesantes y hasta innovadoras las ideas o propuestas de Pons , pero el problema principal del Liceu sigue existiendo y hasta que no se extirpe el ” cáncer Marco “, casi todo serán bonitas declaraciones de intenciones.
    Ojalà me equivoque, pero mientras Marco siga comisariando politicamente los destinos del Liceu, la profesionalidad quedarà en un segundo plano

    M'agrada

  4. Un plantejament realment engrescador. Cal seguir pas a pas cadascun dels punts del pla i veure quins es poden anar aplicant en funció de les circumstàncies. Sense presses però sense pausa, es a dir, anem per feina. Com a mínim hi ha algú que aporta un flash de llum.

    M'agrada

  5. Roberto

    Como planteamiento parece estupendo, habrá que ir comprobando si cada una de las propuestas se cumple y que no sea en detrimento de otras. Tal como pintan las cosas actualmente, me parece un poco difícil de llevar a buen puerto. El tiempo lo dirá.

    M'agrada

    • Certament el moment sembla antagònic amb tot això, però hi ha coses que ja es poden començar a fer i sobretot no aturar-se, ni anar enrere. penso que el mestre Pons estarà molt a l’aguait de que no succeeixin coses com les de l’any passat i és important que la seva veu al Comitè de Direcció tingui presència i vot.

      M'agrada

  6. Mª Teresa Mir

    Sobre paper és meravellós, molt il·lusionant, sembla un programa electoral on tot són flors i violes, però la realitat n’és un altra, plena d’interrogants. Espero i desitjo se’n surti airós d’aquest projecte fantàstic, però molt ambiciós pels temps que vivim.
    Les perspectives no són molt encoratjadores, difícil de porta a terme tots els seus objectius, malgrat aquesta voluntat admirable i somniadora, de les quals tothom sobretot els afeccionats a l’òpera li hem de donar suport quan vinguin “les vaques encara més flaques”. No voldria que els esforços que ha fet per aconseguir uns objectius, i que malauradament no podrà assolir-los tots li anessin en contre. El Liceu té una parta de públic, que quan les coses no es fan fil par randa, són sorollosos en les seves protestes i, els comentaris a vegades, són ofensius. Aleshores tots a una li hem de donar suport, doncs el seu “programa” a llarg termini ens marca un bonic futur
    pel nostre estimat Liceu. Felicito al Mestre Pons pel seu coratge, ser valent en aquests moments és un acte d’heroisme. Té el meu suport.

    M'agrada

    • Ell és el primer que diu que tot no es podrà portar a terme de manera immediata, però allò que importa més és que el projecte existeixi, que hi hagin coses que es poden començar a fer ja i que no s’aturi res.

      M'agrada

  7. liceista cabreado

    Josep Pons ha hecho un cambio radical y positivo en la Orquesta Nacional de España y ahora, con un esquema similar lo quiere hacer en el Liceo.
    Me parece un proyecto excelente pero hoy por hoy utópico, visto como estan las cosas, el déficit y la situación política. Creo sinceramente que es poco realista y peligroso, puesto que puede ocasionar a corto plazo una frustración y un desánimo generalizado.
    Es un proyecto que choca frontalmente con la política que quiere o quería imponer el Director General que lo propuso, me gustaría saber como casan esos dos proyectos, ya que según me comentaron personas muy conocedoras de los propósitos inmediatos de la Dirección, para este inicio de temporada estaba previsto el despido de más personal, también de músicos de la orquesta y coristas, para dejar de momento las dos formaciones con los mínimos indispensables y luego subcontratar a profesionales de categoría, cuando fuesen necesarios.
    Por último nadie ha hablado del coste de este proyecto.
    ¿Se sabe a cuanto ascienden los honorarios de Josep Pons? ¿No echaran a músicos para paliar el aumento de los costes fijos que supone esta nueva estructura?
    No tengo ninguna duda que Josep Pons puede mejorar mucho el nivel de la orquesta y que con este ambicioso proyecto es más que probable que se logre, la duda reside en el modo de encontrar dinero para hacerlo posible, ya que según se vio la temporada pasada, un recorte presupuestario provocó serios problemas de gestión y todo parece indicar que en las próximas temporadas no se producirá ningún milagro.

    M'agrada

    • Hola liceista cabreado, benvingut a IFL.
      Hi ha coses que jo no et puc respondre, ja que les desconec, però tot projecte necessita una inversió, i sincerament no crec que els acomiadaments que hi ha hagut fins ara siguin per poder pagar al mestre Pons.
      M’agradaria saber que costaven els mestres Weigle i Boder, i les seves dietes i estades a Barcelona, amb això suposo que estalviarem.
      Torna quan et sembli bé i si pot ser més identificable, gràcies

      M'agrada

  8. bocachete

    Interessant ho és, i molt. I si es complís, encara que no fos del tot, ja seria millor que avui, on l’orquestra i el cor no fan més que la temporada d’òpera i prou. Seria, si tira endavant, bo i assentaria unes bases per a un futur que, amb tot això, serà millor, ja que els cossos estables tindran més rodatge i seran més competents. La capacitat de Pons, en això, no es pot dubtar: penso que un dels gran episodis de la història musical barcelonina contemporània ha estat el periple de l’Orquestra del Teatre Lliure, que podríem considerar una creació personal de Pons i en programació, qualitat i projecció internacional no ha tingut paral·lels en la nostra història recent (encara no entenc com el Lliure se’n va desfer).

    Possiblement, podria fer una cosa similar partint de l’orquestra del Liceu, però tot el que proposa… sembla massa, i més ara. És com el que aquests dies es debat al Parlament: si sona molt bé i seria molt maco, però… ¿com es pot fer? No sortirà sense una inversió, que seria mereixedora de confiança i segurament revertiria en beneficis futurs, però ara no hi ha les condicions per invertir-hi.

    M'agrada

  9. Josep R. Noy

    Magnific el projecte. Però li deixaran fer? L’actual direcció es l’adequada per a aquest projecte? Tinc molts dubtes sobre això, i em temo que aquest projecte no té sentit si no es produeix un canvi radical a les “altures”, amb una nova mentalitat inversora en talent i mitjans, inversió que després es recuperarà amb escreix. No es pot recollir sense sembrar i de moment estem “des-sembrant”…

    M'agrada

    • Si no ho pogués fer no signaria, l’actual direcció no crec que duri gaire i el projecte és a llarg termini.
      Ara si vas més amunt, no en tinc ni idea, però el proper 25N tenim canvi de govern, potser el Molt Honorable Conseller en cap pensi que Ferran Mascarell pot anar a un altre despatx i… somiar, ara per ara, és gratuït.

      M'agrada

  10. Marta B

    Sincerament el projecte és molt engrescador i crec que el Liceu se’l mereix. Vull ser optimista i creure que es pot tirar endavant, potser no tot a l’hora, però de mica en mica es va omplint la pica. Molta sort, mestre Pons!

    M'agrada

  11. El proyecto del maestro Pons es ambicioso pero no quimérico. Es muy lógico y debe seguirse paso a paso, a lo largo de los seis años de contrato que tiene por delante. Todo de un golpe no se puede llevar a cabo porque las fechas -por lo menos. lo impiden. Lo que sí veo es una posibilidad constante de enfrentamiento con el Sr. Marco, al menos que éste sea por fin dimitido, pero mientras el Sr. Mascarell siga como conseller lo dudo, pues, a juzgar por las fotos en que gustan aparecer juntos, existe una “entente cordiale” profunda. Tal para cual.

    M'agrada

Deixa un comentari