IN FERNEM LAND

DIANA DAMRAU MILLOR CANTANT DE LA TEMPORADA SEGONS L’ASSOCIACIÓ LICEISTES DE 4at i 5è pis


Diana Damrau, Linda di Chamounix, producció d’Emilio Sagi. Gran Teatre del Liceu, temporada 2011-2012

Diana Damrau, la soprano alemanya que va enlluernar en la seva interpretació de Linda a l’òpera de Donizetti, Linda di Chamounix ha estat escollida per l’Associació Liceístes de 4at i 5è pis, com el millor cantant de la temporada.

En segon lloc el comparteixen el tenor polonès Piotr Beczala per aquell magnífic Faust, indignament concertant, i la soprano italiana Barbara Frittoli per la seva interpretació d’Adriana Lecouvreur. El tercer lloc l’han de compartir les sopranos Sondra Radvanovsky per la seva reconeguda Aida i Krassimira Stoyanova per la Margueritte del Faust inaugural.

Altres cantants votats han estat: Joan Pons, Dolora Zajick (que ja va guanyar a la temporada 1997/1998), Philippe Jaroussky, Carlos Chausson, Joan Martín Royo i Daniela Dessì.

La valoració global de la temporada, segons els votants ha estat d’un generós (segons la meva opinió) 6,75 sobre 10.

Escoltem a la guanyadora, Diana Damrau, tal i com va cantar l’escena de la follia del final del segon acte “No, non è ver mentirono” el dia de l’estrena, el 20 de desembre de 2011. Acompanya a la soprano Silvia Tro (Pierotto) i dirigia l’orquestra, Marco Armiliato.

Felicitats a la guanyadora i esperem aviat veure la seva fotografia al passadís del 5è pis, acompanyant als guanyadors de les anteriors edicions.

Si voleu accedir a la crònica de la primera representació:

43 comments

  1. dandini

    Malgrat no votar m’en alegro molt de la decisió majoritària dels votants doncs coincideix amb la meva opinió.Sempre he pensat que Diana Damrau estava destinada a convertir-se en una artista predilecte del Liceu i així ha estat ja en el seu segon rol al nostre Teatre.

    M'agrada

  2. És molt bona la Damrau i té uns aguts d’aquells que punxen molt endins. La Sondra em va agradar molt però ningú supera per a mi la Krasimira Stoyanova, la seva veu i el seu fraseig elegantíssim.
    Vaja que totes són de primer ordre.
    Salutacions, Joaquim!

    M'agrada

  3. Mi voto fue para Piotr Beczala, pero mi segunda opción era Diana Damrau. Yo nunca voto a cantantes que ya han obtenido premio aunque me hayan gustado, pero en esta ocasión mi preferencia fue para el magnífico tenor polaco. Creo, sinceramente, que fue el mejor cantante de la temporada pasada.

    Enhorabuena, pues, a Diana Damrau y que tengamos la suerte de poder disfrutar de su arte por muchos años.

    M'agrada

  4. bocachete

    Probablement és just. Val a dir, però, que la temporada passada vaig tenir la sensació que no va ser com d’altres: poques de les òperes representades van arribar a un nivell excepcional i poques podien disputar el vot a alguna d’aquestes. Efectivament, un 6,75 és molt, però que molt generós. Potser no era una mala temporada i ens deixem endur per la mala passada de les cancel·lacions i el mal ambient creat per la mala gestió de la casa. M’alegro que alguns pensessin en Joan Martín Royo: el trobo cada cop interessant, tant per la veu com per l’estil i la interpretació. Espero que algun dia no llunuyà pugui tenir el seu retrat a la galeria: seria un bon senyal.
    En els vots a Pons, també merescut, probablement ha d’haver influït que era l’última oportunitat que guanyés el premi: potser és un guardó que comença quan ell ja és més gran i, últimament, potser ha fet papers menys rellevants i era difícil competir amb d’altres. De tota manera, per a aquest tipus de reconiexement a una carrera ja tenim la Medalla d’Or.
    Enhorabona a tots, doncs. Damrau, però, sembla simpàtica i segurament rebrà el premi amb els braços oberts i un gran somriure de coloratura, quan sigui el moment.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Com m’agradaria anar al detall d’aquest article de La Vanguardia però no puc ara ni més tard que surto de viatge. Però l’he llegit amb curiositat i si algunes afirmacions són discutibles és ben cert que en la seva globalitat i en la materia de fons que amara l’article, és a dir, el grau d’apassionament pel fet operístic, hi estic plenament d’acord.

      M'agrada

    • anna

      Jo crec que sou massa crítics i penso que moltes vegades gaudeixo més jo que vosaltres de les òperes perque no estic pendent de la més mínima errada que pugin fer. Ja sé que sóc una inculta (musicalment parlant) però és que costa molt que estigueu satisfets.

      M'agrada

      • Jesús G.

        A mi també em passa, Anna. La meva cultura musical es limitada i, tot i que aprenc moltíssim en aquest blog, em costa veure els defectes. Per a mi, cada cop que vaig al Liceu es una festa, i suposo que em sap greu que res ho espatlli.

        M'agrada

        • No es tracta de cultura musical, la teva exigència és diferent, ni millor ni pitjor, potser millor. Amb el sacrifici que suposa anar al Liceu ja m’agradaria que cada vegada que surto hagués estat una festa i per això no m’agrada que alguna cosa ho espatlli, és el mateix però la manera de valorar-ho, no.

          M'agrada

      • Josep Olivé

        Interesant questió, que prego em disculpis si crec que li dones massa trascendencia, perquè el com es percebuda una actuació artística fora de l’estricte àmbit personal només ha de servir per tenir uns referents d’opinió, opinió que el temps s’encarrega sempre de mostrar el seu grau de sinceritat i de coherència. De cap manera aquestes opinions han d’alterar el grau de satisfacció personal, íntim, intransferible, i si ho fan, aleshores el problema està en una excesiva dependencia sobre el que es llegeix. És evident que no és el mateix gaudir d’una funció en un entorn fred que gaudir-la en un entorn d’emoció col.lectiva, però si aquesta empatia no es produeix aleshores són les sensacions propies les que valen. Però tambè val a dir que s’ha de saber triar escrits i critiques que poguin ajudar a entendre una determinada actuació artística. Quan Edita Gruberova ens ofereix una de les seves impresionants demostracions belcantistes, uns queden realment conmocionats, i amb raò, d’altres critiquen la tergiversació i l’estil, i amb raò tambè. Quan Domingo insisteix en papers de bariton uns lloan la seva enorme capacitat, i amb raò, i d’altres troben que s’està excedint i aprofitant-se del ressó mediàtic, i amb raò tambè. Es tracte de saber veure en cada cas, i en opinions tan contrastades, les argumentacions que les sustenten i que a un li valen, tingui els coneixement que tingui.

        M'agrada

        • Però noem negaràs que el crític té una percepció ben diferent de la que tens tu, la majoria de vegades, del públic. Ja t’ho recordaré al hivern quan la grip s’apodera dels abonats i els estossecs ens distreuen… o quan esperes aquells segons de silenci al final d’un acte catàrtic i surt un Bravo! estentori, o quan aquella senyora amb el ventall, es refresca la pitrera acompanyada amb el dringar dels braçalets musicals.
          Jo rec que el públic també s’ha globalitzat o en tot cas no estem tan lluny els uns dels altres, l’experiència dels Festivals de Bayreuth no em sembla del tot significativa del grau de preparació i exigència dels liceistes.

          M'agrada

      • No, no és això, busquem coses diferents, però quan gaudim, gaudim molt. Jo me’n alegro que gaudeixis sempre, deu ser molt gratificant sortir sempre satisfet. No és una qüestió de incultura, depèn del que busquis

        M'agrada

  5. SANTI

    Certament va ser una de les millors actuacions d’una temporada fluixa. Jo potser hagués triat abans a Radvanovski, Frittoli, Gheorghiu o Stoyanova si parlem de veus femenines i Beczala, Ismael Jordi i Alagna o Flórez encara que ja l’hagin obtingut, si parlem de cantants masculins. Cap baríton, baix o mezzosopranos que puguin compatir al mateix nivell.
    Felicitats a la guanyadora i a l’associació que ho fa possible.

    M'agrada

  6. Antes he felicitado a Damrau y he explicado que mi voto fue para Beczala, pero no he dicho nada de la temporada que para mí no ha sido floja sino flojísima. Creo que le asigné un 3 o 3,5 sobre 10 y me parece que fui magnánimo…Ese 6,75 que ha sido la media de la Associació lo considero excesivo y no corresponde a la realidad de lo visto y escuchado por todos. Además en esta ocasión tendría que haberse tenido en cuenta el baturrillo de cancelaciones, tensiones y zozobras a la hora de valorarla en términos generales, ya que también motivan un demérito en la calificación. Pero el resultado de esta votación es el que ha sido y hay que aceptarlo democráticamente.

    M'agrada

  7. Josep Olivé

    M’agrada la presència de Chausson pel seu esplèndid Ferramondo a l’òpera de Martin i Soler. Tambè la de Joan Pons. Crec justa la classificació final, amb una constel.lació de cantants que prestigia al Liceu (Damrau, Radvanovsky, Stoyanova, Beczala, Jaroussky, Frittoli…). L’ària de la bogeria de Damrau, interpretada de manera extraordinaria, ben segur deu haver estat determinant. I amb raò. Pel que fa al to general de la temporada més aviat fluixet, alterada a més greument per afers extramusicals que ens van privar de òperas de Zemlikski i recital de Nina Stemme, i de la que es pot destacar precisament el nivell dels cantants citats en el post (i no citats com Pape, Florez, Alagna, Gheorghiu, Flórez…), la producció de Pellèas i la molt bona aportació de l’OBC en La Flauta Màgica.

    M'agrada

  8. Jan

    Una gran elecció! Tot i que jo, li posaria de rival a la Frittoli, que va estar molt pero que molt bé com a Adriana. Jo diria que millor que Angela Gheorghiu en el mateix montatge a la ROH. Pero una molt bona elecció! La veritat és que tots els que vm poder veure la seva Linda ens vam enamorar de la seva veu, una veu que en diredte no té res a veure amb lo que es pot apreciar en un dics, o per la ràdio.
    Jo també li hagués discutit el premi (a part de la frittoli) amb Flórez, Alagna o Beczala (tot i que no el vaig poder veure 😦 ). A la que si que no li hagués donat el premi, és a la Gheorghiu, que tot i fer una Mimí plena de detalls i virtuds que altres sopranos no tenen, es va veure en molts moments tapada per l’orquestra que va dirigir tant “malament” en alguns espectes Víctor Pablo Pérez, i a més ens va fer un crit enorme al final del 1r acte, per sort ho va solucionar a partir del 3r i el 4rt! 🙂
    En general la nota la trobo bastant acertada, perque em tingut unes funcions de Adriana Lecouvreur memorables, una Bohème bastant notable, una Linda exquisita, un Faust que sembla que va estar molt bé, una Aida amb un repartiment retallat, menys Radvanovsky, que va estar bastant o molt notable, i un Grand Macabre amb una escena impressionant, la música d’aquesta òpera és una altra cosa… 😀

    M'agrada

  9. Fernando S.T.

    Sin duda alguna una buena elección.
    Damrau es una gran cantante y aunque bajo mi punto de vista esta Linda no es su máximo de lo que pueda llegar a ofrecernos, tuvo momentos gloriosos como este que nos has puesto.
    Para mi gusto Flórez estuvo mejor que ella, pero para no repetir, está bien que se le otorgue a ella.
    El 6,75 me parece generoso, con un 5 pelado era más que suficiente, y eso sin contar con las cosas extra musicales, que si hemos de valorar la temporada por TODO, hay que darle un cate monumental, eso si, sin derecho a repetir curso a quién corresponda.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

<span>%d</span> bloggers like this: