Diana Damrau, Linda di Chamounix, producció d’Emilio Sagi. Gran Teatre del Liceu, temporada 2011-2012
Diana Damrau, la soprano alemanya que va enlluernar en la seva interpretació de Linda a l’òpera de Donizetti, Linda di Chamounix ha estat escollida per l’Associació Liceístes de 4at i 5è pis, com el millor cantant de la temporada.
En segon lloc el comparteixen el tenor polonès Piotr Beczala per aquell magnífic Faust, indignament concertant, i la soprano italiana Barbara Frittoli per la seva interpretació d’Adriana Lecouvreur. El tercer lloc l’han de compartir les sopranos Sondra Radvanovsky per la seva reconeguda Aida i Krassimira Stoyanova per la Margueritte del Faust inaugural.
Altres cantants votats han estat: Joan Pons, Dolora Zajick (que ja va guanyar a la temporada 1997/1998), Philippe Jaroussky, Carlos Chausson, Joan Martín Royo i Daniela Dessì.
La valoració global de la temporada, segons els votants ha estat d’un generós (segons la meva opinió) 6,75 sobre 10.
Escoltem a la guanyadora, Diana Damrau, tal i com va cantar l’escena de la follia del final del segon acte “No, non è ver mentirono” el dia de l’estrena, el 20 de desembre de 2011. Acompanya a la soprano Silvia Tro (Pierotto) i dirigia l’orquestra, Marco Armiliato.
Felicitats a la guanyadora i esperem aviat veure la seva fotografia al passadís del 5è pis, acompanyant als guanyadors de les anteriors edicions.
Si voleu accedir a la crònica de la primera representació:
IN FERNEM LAND 
Malgrat no votar m’en alegro molt de la decisió majoritària dels votants doncs coincideix amb la meva opinió.Sempre he pensat que Diana Damrau estava destinada a convertir-se en una artista predilecte del Liceu i així ha estat ja en el seu segon rol al nostre Teatre.
M'agradaM'agrada
No ets soci?
M'agradaM'agrada
És molt bona la Damrau i té uns aguts d’aquells que punxen molt endins. La Sondra em va agradar molt però ningú supera per a mi la Krasimira Stoyanova, la seva veu i el seu fraseig elegantíssim.
Vaja que totes són de primer ordre.
Salutacions, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Llàstima que el faust no fos representat, de ben segur els seus cantants haguessin guanyat algun que altre puntet.
M'agradaM'agrada
Em faltaria algun votet a Alagna i Gheorghiu, així com a en Flórez, que em pensava que, si més no, el teu vot i el de Colbran els tindria. 😆
M'agradaM'agrada
La Gheorghiu va cantar-ne dues i en Flórez….callo… 👿 ens agrada molt 🙂
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt que hagi guanyat la Damrau, (per una vegada guanya qui he votat). Evidentment Beczala. Frittoli, Radvanovsky (Rodanoski, segons algú) conformen un podi de primeríssim nivell mundial.
M'agradaM'agrada
Repassant la temporada vaig arribar a la conclusió que era una temporada de retalls, alguns memorables
M'agradaM'agrada
Mi voto fue para Piotr Beczala, pero mi segunda opción era Diana Damrau. Yo nunca voto a cantantes que ya han obtenido premio aunque me hayan gustado, pero en esta ocasión mi preferencia fue para el magnífico tenor polaco. Creo, sinceramente, que fue el mejor cantante de la temporada pasada.
Enhorabuena, pues, a Diana Damrau y que tengamos la suerte de poder disfrutar de su arte por muchos años.
M'agradaM'agrada
i nosaltres que ho veiem 🙂
M'agradaM'agrada
Ostres, gràcies per recordar-nos aquesta escena! Va ser fantàstic. Me n’alegro que hagi guanyat. Ens va portar pels núvols. I la seva interpretació va ser excepcional.
M'agradaM'agrada
i del primer dia!!! molt millor que el dia de la ràdio que l’agut final….ai!
M'agradaM'agrada
Felicitats a Diana Damrau. Jo l’he votada, doncs crec que estat la millor cantant de la temporada. No sempre l’encerto però aquesta vegada he coincidit amb la majoria.
M'agradaM'agrada
Jo aquest any tampoc :cry:, però estic content per la Damrau, altres anys no ho he estat tant amb el cantant finalment escollit
M'agradaM'agrada
Probablement és just. Val a dir, però, que la temporada passada vaig tenir la sensació que no va ser com d’altres: poques de les òperes representades van arribar a un nivell excepcional i poques podien disputar el vot a alguna d’aquestes. Efectivament, un 6,75 és molt, però que molt generós. Potser no era una mala temporada i ens deixem endur per la mala passada de les cancel·lacions i el mal ambient creat per la mala gestió de la casa. M’alegro que alguns pensessin en Joan Martín Royo: el trobo cada cop interessant, tant per la veu com per l’estil i la interpretació. Espero que algun dia no llunuyà pugui tenir el seu retrat a la galeria: seria un bon senyal.
En els vots a Pons, també merescut, probablement ha d’haver influït que era l’última oportunitat que guanyés el premi: potser és un guardó que comença quan ell ja és més gran i, últimament, potser ha fet papers menys rellevants i era difícil competir amb d’altres. De tota manera, per a aquest tipus de reconiexement a una carrera ja tenim la Medalla d’Or.
Enhorabona a tots, doncs. Damrau, però, sembla simpàtica i segurament rebrà el premi amb els braços oberts i un gran somriure de coloratura, quan sigui el moment.
M'agradaM'agrada
simpàtica t’ho asseguro, a més, vaig notar una diferència grandiosa quan vaig parlar el mateix dia amb el sec del Flórez.
M'agradaM'agrada
Pons es mereixia estar amb tots els del passadís, però malauradament molts dels “nostres” grans han arribat tard al premi. En qualsevol cas el seu Falstaff de fa dues temporades bé es mereixia ser considerat el millor cantant de la temporada per mèrits propis.
M'agradaM'agrada
jo l’he votada també, però he de dir que com al meu abonament no entra tot i em vaig perdre en Beczala, la votació está en relació al que hem vist i no a la qualitat de tots els cantants
M'agradaM'agrada
Això ens passa a tots, hi ha cantants que no he vist, ja que hi ha repartiments que no he pogut o no he volgut veure.
M'agradaM'agrada
Perdoneu, que està fora de tema, però avui surt publicat un articlet de Fred Plotkin sobre el públic del Liceu que ens deixa, potser, massa bé… : http://www.lavanguardia.com/cultura/20120926/54351871767/elogio-publico-liceu.html Potser que vingui quan no hi ha Bayreuth al mig, per veure si en pensa igual. O potser és que nosaltres som massa crítics amb nosaltres mateixos.
M'agradaM'agrada
Ostres… què curiós! Bé: si hem de jutjar només pel nivell d´IFL i d´alguns comentaristes habituals, haurím de dir que ben probablement Plotkin té raó. 😉
M'agradaM'agrada
haurím = hauríem
M'agradaM'agrada
M’has fet pensa tant que he fet un apunt 🙂
M'agradaM'agrada
Com m’agradaria anar al detall d’aquest article de La Vanguardia però no puc ara ni més tard que surto de viatge. Però l’he llegit amb curiositat i si algunes afirmacions són discutibles és ben cert que en la seva globalitat i en la materia de fons que amara l’article, és a dir, el grau d’apassionament pel fet operístic, hi estic plenament d’acord.
M'agradaM'agrada
Jo crec que sou massa crítics i penso que moltes vegades gaudeixo més jo que vosaltres de les òperes perque no estic pendent de la més mínima errada que pugin fer. Ja sé que sóc una inculta (musicalment parlant) però és que costa molt que estigueu satisfets.
M'agradaM'agrada
A mi també em passa, Anna. La meva cultura musical es limitada i, tot i que aprenc moltíssim en aquest blog, em costa veure els defectes. Per a mi, cada cop que vaig al Liceu es una festa, i suposo que em sap greu que res ho espatlli.
M'agradaM'agrada
No es tracta de cultura musical, la teva exigència és diferent, ni millor ni pitjor, potser millor. Amb el sacrifici que suposa anar al Liceu ja m’agradaria que cada vegada que surto hagués estat una festa i per això no m’agrada que alguna cosa ho espatlli, és el mateix però la manera de valorar-ho, no.
M'agradaM'agrada
Interesant questió, que prego em disculpis si crec que li dones massa trascendencia, perquè el com es percebuda una actuació artística fora de l’estricte àmbit personal només ha de servir per tenir uns referents d’opinió, opinió que el temps s’encarrega sempre de mostrar el seu grau de sinceritat i de coherència. De cap manera aquestes opinions han d’alterar el grau de satisfacció personal, íntim, intransferible, i si ho fan, aleshores el problema està en una excesiva dependencia sobre el que es llegeix. És evident que no és el mateix gaudir d’una funció en un entorn fred que gaudir-la en un entorn d’emoció col.lectiva, però si aquesta empatia no es produeix aleshores són les sensacions propies les que valen. Però tambè val a dir que s’ha de saber triar escrits i critiques que poguin ajudar a entendre una determinada actuació artística. Quan Edita Gruberova ens ofereix una de les seves impresionants demostracions belcantistes, uns queden realment conmocionats, i amb raò, d’altres critiquen la tergiversació i l’estil, i amb raò tambè. Quan Domingo insisteix en papers de bariton uns lloan la seva enorme capacitat, i amb raò, i d’altres troben que s’està excedint i aprofitant-se del ressó mediàtic, i amb raò tambè. Es tracte de saber veure en cada cas, i en opinions tan contrastades, les argumentacions que les sustenten i que a un li valen, tingui els coneixement que tingui.
M'agradaM'agrada
Però noem negaràs que el crític té una percepció ben diferent de la que tens tu, la majoria de vegades, del públic. Ja t’ho recordaré al hivern quan la grip s’apodera dels abonats i els estossecs ens distreuen… o quan esperes aquells segons de silenci al final d’un acte catàrtic i surt un Bravo! estentori, o quan aquella senyora amb el ventall, es refresca la pitrera acompanyada amb el dringar dels braçalets musicals.
Jo rec que el públic també s’ha globalitzat o en tot cas no estem tan lluny els uns dels altres, l’experiència dels Festivals de Bayreuth no em sembla del tot significativa del grau de preparació i exigència dels liceistes.
M'agradaM'agrada
No, no és això, busquem coses diferents, però quan gaudim, gaudim molt. Jo me’n alegro que gaudeixis sempre, deu ser molt gratificant sortir sempre satisfet. No és una qüestió de incultura, depèn del que busquis
M'agradaM'agrada
Gràcies Bocachete, e comentari bé al un apunt… el d’avui (28/09/2012)
M'agradaM'agrada
Certament va ser una de les millors actuacions d’una temporada fluixa. Jo potser hagués triat abans a Radvanovski, Frittoli, Gheorghiu o Stoyanova si parlem de veus femenines i Beczala, Ismael Jordi i Alagna o Flórez encara que ja l’hagin obtingut, si parlem de cantants masculins. Cap baríton, baix o mezzosopranos que puguin compatir al mateix nivell.
Felicitats a la guanyadora i a l’associació que ho fa possible.
M'agradaM'agrada
Està clar que els possibles guanyadors estaven entre els noms votats, tots ells de gran nivell.
M'agradaM'agrada
Antes he felicitado a Damrau y he explicado que mi voto fue para Beczala, pero no he dicho nada de la temporada que para mí no ha sido floja sino flojísima. Creo que le asigné un 3 o 3,5 sobre 10 y me parece que fui magnánimo…Ese 6,75 que ha sido la media de la Associació lo considero excesivo y no corresponde a la realidad de lo visto y escuchado por todos. Además en esta ocasión tendría que haberse tenido en cuenta el baturrillo de cancelaciones, tensiones y zozobras a la hora de valorarla en términos generales, ya que también motivan un demérito en la calificación. Pero el resultado de esta votación es el que ha sido y hay que aceptarlo democráticamente.
M'agradaM'agrada
Jo la vaig suspendre sense pensar-m’ho gaire.
M'agradaM'agrada
M’agrada la presència de Chausson pel seu esplèndid Ferramondo a l’òpera de Martin i Soler. Tambè la de Joan Pons. Crec justa la classificació final, amb una constel.lació de cantants que prestigia al Liceu (Damrau, Radvanovsky, Stoyanova, Beczala, Jaroussky, Frittoli…). L’ària de la bogeria de Damrau, interpretada de manera extraordinaria, ben segur deu haver estat determinant. I amb raò. Pel que fa al to general de la temporada més aviat fluixet, alterada a més greument per afers extramusicals que ens van privar de òperas de Zemlikski i recital de Nina Stemme, i de la que es pot destacar precisament el nivell dels cantants citats en el post (i no citats com Pape, Florez, Alagna, Gheorghiu, Flórez…), la producció de Pellèas i la molt bona aportació de l’OBC en La Flauta Màgica.
M'agradaM'agrada
Poques nits eufòriques Josep, pinzellades, espurnes, retalls, un cantant entre un equip fluixet, poques representacions del tot satisfactoris, aquesta va ser la meva valoració.
M'agradaM'agrada
Una gran elecció! Tot i que jo, li posaria de rival a la Frittoli, que va estar molt pero que molt bé com a Adriana. Jo diria que millor que Angela Gheorghiu en el mateix montatge a la ROH. Pero una molt bona elecció! La veritat és que tots els que vm poder veure la seva Linda ens vam enamorar de la seva veu, una veu que en diredte no té res a veure amb lo que es pot apreciar en un dics, o per la ràdio.
Jo també li hagués discutit el premi (a part de la frittoli) amb Flórez, Alagna o Beczala (tot i que no el vaig poder veure 😦 ). A la que si que no li hagués donat el premi, és a la Gheorghiu, que tot i fer una Mimí plena de detalls i virtuds que altres sopranos no tenen, es va veure en molts moments tapada per l’orquestra que va dirigir tant “malament” en alguns espectes Víctor Pablo Pérez, i a més ens va fer un crit enorme al final del 1r acte, per sort ho va solucionar a partir del 3r i el 4rt! 🙂
En general la nota la trobo bastant acertada, perque em tingut unes funcions de Adriana Lecouvreur memorables, una Bohème bastant notable, una Linda exquisita, un Faust que sembla que va estar molt bé, una Aida amb un repartiment retallat, menys Radvanovsky, que va estar bastant o molt notable, i un Grand Macabre amb una escena impressionant, la música d’aquesta òpera és una altra cosa… 😀
M'agradaM'agrada
Ara recordo un altre cantant que també em va agredar molt, va ser Saimir Pirgu, que tot i ser un tenor que encara no és un dels grans, pot arribar a ser molt bo!
M'agradaM'agrada
Cinc o sis cantants de molt nivell, també Gheorghiu Jan. Després hi ha l’afegit final dels gustos personals, del cantant que t’agrada més i valoracions de veu segons les teves preferències, veu gran, petita, lletja, maca, i totes aquestes coses tan subjectives, però entre aquest equip que tots estarem d’acord a destacar, hi havia el possible guanyador.
M'agradaM'agrada
Bon tenor, si senyor!
M'agradaM'agrada
Sin duda alguna una buena elección.
Damrau es una gran cantante y aunque bajo mi punto de vista esta Linda no es su máximo de lo que pueda llegar a ofrecernos, tuvo momentos gloriosos como este que nos has puesto.
Para mi gusto Flórez estuvo mejor que ella, pero para no repetir, está bien que se le otorgue a ella.
El 6,75 me parece generoso, con un 5 pelado era más que suficiente, y eso sin contar con las cosas extra musicales, que si hemos de valorar la temporada por TODO, hay que darle un cate monumental, eso si, sin derecho a repetir curso a quién corresponda.
M'agradaM'agrada
Jotambé crec que Flórez va estar millor que ella. Em va agradar molt quan em va agradar, però esperava més.
Per a mi el millor cantant va ser l’excepcional Faust de Piotr Beczala
M'agradaM'agrada