IN FERNEM LAND

ANJA HARTEROS CANTA VIER LETZTE LIEDER DE RICHARD STRAUSS (Vídeo)


El passat 4 d’octubre a la Sala Pleyel de Paris, va tenir lloc un concert de l’Orchestre de Paris sota la direcció de Tomas Netopil en el que per finalitzar la primera part va intervenir la soprano Anja Harteros per cantar els Vier letzte Lieder de Richard Strauss.

Jo avui tan sols us portaré aquesta part del concert, que es va iniciar amb la Rapsòdia per a orquestra, Taras Bulba de Leos Janacek i a la segona part es va interpretar la simfonia número 9 (l’anomenada del Nou Món) d’Antonín Dvorak.

Sé que a molts us interessaria el programa sencer, però no disposo de prou temps per transformar el vídeo d’alta qualitat a un format de descàrrega assequible i després penjar-lo. Estic convençut que d’entrada, a la majoria us interessarà molt el vídeo d’aquests quatre darrers lied de Strauss i també la corresponent transformació en un mp3 per a tots els que preferiu tan sols l’àudio.

No cal dir que la soprano alemanya està fantàstica i sembla que feliçment recuperada d’una malaltia que l’ha fet cancel·lar moltes actuacions darrerament.

Aquí us deixo amb la carnosa veu d’Harteros, acompanyada per el cada vegada més anomenat Tomas Netopil, en aquests lied tan tardorals, suggeridors i decadents, bellíssims fins el plor.

La traducció catalana és del nostre amic Salvador Pila.

Frühling (Hermann Hesse)

In dämmrigen Grüften
träumte ich lang
von deinen Bäumen und blauen Lüften,
von deinem Duft und Vogelsang.

Nun liegst du erschlossen
in Gleiß und Zier,
von Licht übergossen
wie ein Wunder vor mir.

Du kennest mich wieder,
du lockest mich zart,
es zittert durch all meine Glieder
deine selige Gegenwart!

La primavera

En cavernes de penombra
feia temps que somiava
dels teus arbres i dels teus blaus oratges
de la teva flaire i cant d’ocells.

Però ara tu jeus davant meu esbadellada
en resplendor i ornament,
sadolla de llum
Com si fossis un miracle.

Em tornes a conèixer,
em sedueixes tendrament,
la teva benaurada presència
fa fremir tots els meus membres

September (Hermann Hesse)

Der Garten trauert,
kühl sinkt in die Blumen der Regen.
Der Sommer schauert
still seinem Ende entgegen.

Golden tropft Blatt um Blatt
nieder vom hohen Akazienbaum.
Sommer lächelt erstaunt und matt
in den sterbenden Gartentraum.

Lange noch bei den Rosen
bleibt er stehen, sehnt sich nach Ruh.
Langsam tut er die großen
müdgewordnen Augen zu.

Setembre

El jardí està de dol
La freda pluja penetra dins les flors.
L’estiu s’estremeix
calladament cap a la seva fi.

Es diria que or fos degota de fulla en fulla
cap avall des de l’alta acàcia.
L’estiu somriu esbalaït i somort
en el somni morent que fou aquest jardí.

Roman encara llarga estona entre les roses
anhelant el repòs i,
poc a poc va tancant els seus
fatigats ulls.

Beim Schlafengehen (Hermann Hesse)

Nun der Tag mich müd gemacht,
soll mein sehnliches Verlangen
freundlich die gestirnte Nacht
wie ein müdes Kind empfangen.

Hände, laßt von allem Tun,
Stirn, vergiß du alles Denken,
alle meine Sinne nun
wollen sich in Schlummer senken.

Und die Seele unbewacht
will in freien Flügen schweben,
um im Zauberkreis der Nacht
tief und tausendfach zu leben.

A l’anar a dormir

A poc a poc el dia m’ha cansat,
caldria que el meu ardent anhel
acollís plàcidament la nit estelada
com un infant extenuat.

Mans, deixeu tot el treball,
enteniment, oblida tots els pensaments
en aquest moment, tots els meus sentits
volen enfonsar-se en un abaltiment.

I l’esperit, sense guarda,
vol volar amb ales de lliure albir,
de forma que, en el màgic cercle de la nit,
pugui viure intensament i eterna.

Im Abendrot (Josef Karl Benedikt von Eichendorff)

Wir sind durch Not und Freude
Gegangen Hand in Hand,
Vom Wandern ruhen wir beide
Nun überm stillen Land.

Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lerchen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.

Tritt her, und laß sie schwirren
Bald ist es Schlafenszeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.

O weiter, stiller Friede!
So tief im Abendrot,
Wie sind wir wandermüde —
Ist das etwa der Tod? —

A l’hora baixa

A través penes i joies
hem caminat agafats de la mà,
i ara reposem dels nostres viatges
en la quietud del camp.

Les valls es vinclen a l’entorn
ja l’aire fosqueja,
només dues aloses encara s’enlairen
en l’aire suau, somiejant.

Atansa’t i deixa-les voletejar,
ben aviat és hora d’anar a dormir,
cal que no ens perdem
en aquest erm.

Oh àmbit extens, pau serena!
tan pregons en aquesta hora baixa.
Com estem cansats de caminar –
és potser això la mort?

Tomas Netopil i Anja Harteros a la Sala Pleyel de Paris el 4 d’octubre de 2012

ENLLAÇOS VÍDEO:

ENLLAÇ ÀUDIO (mp3)

Bona setmana a tothom i desitjo que totes les Tereses (i variants) tinguin un feliç dia de l’onomàstic!

19 comments

  1. timamót

    Molt bon regal. Ja l’he escoltat i l’estic visionant. Aquests 4 últims lieder són meravellosos.
    Jo tinc el reclinatori posat per la Schwarzkopf, però podem posar tot un banc d’església amb la Fleming, la Popp i avui l’Harteros

    M'agrada

  2. SANTI

    És una soprano esplèndida, sobretot quan canta el repertori alemany, no tant quan canta el italià, però és una de les veus del moment.
    Tinc previst veure-la a la Scala, si no cancel·la, a la Elsa del Lohengrin que inaugurarà la temporada.
    Fonts ben informades m’han dit que està contractada per cantar al Liceu, però no sé si serà en una òpera i quina, o a un concert o recital.
    Temporada 2014-2015

    M'agrada

  3. Jan

    Una gran soprano! Amb una veu bonica, i que sembla que tècnicament està molt bé (jo de tècnica de cant n’entenc molt poc, no he cantat mai 😉 ). A mi em va enamorar amb el Don Carlo! A veure si aquest estiu ens retransmeteixen des de München el Trobador amb herr Kaufmann! 😉

    Ja l’he descarregat!!! 🙂
    Merci Joaquim!

    M'agrada

  4. dandini

    Caram que bona és l’Anja Harteros ! M’agrada molt la seva veu ampla,rotunda i alhora dúctil.L’inauguració d’enguany de La Scala amb la Nova Producció de Klaus Guth de Lohengrin amb la batuta de Barenboim i el repartiment amb Kaufmann,Harteros, Herlitzius,Tomasson i Pape, és sense dubte un dels aconteixaments operístics de l’any a nivell mundial.
    Quina bona noticia que vingui al Liceu , Arabella?,Elsa?,Elisabeth ?

    M'agrada

  5. Harteros se mostra uma boa intérprete dessas lindas canções outonais de Richard Strauss ao lado desse jovem regente tcheco que tem muitas qualidades, demonstradas pela orquestra, Não assistia inda sua versão da “Novo Mundo”, mas promete. Abraços.

    M'agrada

  6. simone

    Un dels meus derroters actuals (el Hesse Projekt) em porta a aquests “Vier letzte Lieder” i ves per on també está al Pais Llunyá 🙂 Ara podre comparar la versio que ens has deixat aqui amb la que he trobat jo al youtube amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i direccio de Mariss Janson. Gracies per la teva dedicacio i totes les perles que ens vas deixant. Una abraçada

    M'agrada

  7. simone

    Huy, no, si faces classes recpueracio mai no acabaría 😀 pero quan vas buscant o trobant o et troben a tu les coses a Internet, la prensa, la radio o ves a saber per on …tambe trobo, busco i em troben al teu blog.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: