IN FERNEM LAND

MICHAEL SPYRES US CANTA EL FAUST DE BERLIOZ


Michael Spyres. Foto gentilesa del mateix tenor a la seva pàgina de facebook.

Avui estava a punt de tirar la tovallola, ja que tot el que m’ha anat arribant a les darreres hores em portava d’un desencís a un altre i pensava que no seria possible portar, ni que fos un bocí d’esperança musical a uns moments tan excitats i convulsos, però ves per quan estava a punt de dir-vos com la Lecouvreur, “chiedo in bontà di ritirarmi” quan he recordat que tenia una Damnation de Faust de Berlioz pendent d’escoltar.

Berlioz mai defrauda i sempre sorprèn i en aquest cas ha estat Michael Spyres, el tenor que aquest estiu ens va agradar tant en el Ciro in Babilonia de Rossini a Pesaro, i al que el Liceu ha tingut a bé substituir a Vitorio Grigolo en la titularitat del primer repartiment de Les Contes d’Hoffmann d’aquesta temporada, qui m’ha salvat en el darrer moment.

El tenor nord-americà ha interpretat, al costat de la soprano (no m’atreveixo a anomenar-la mezzo) alemanya Claudia Mahnke, alternant amb Maria Riccarda Wesseling, i el baix baríton italià Michele Pertusi, la genial i preciosa “Légende dramatique” de Berlioz a la Vlaamse Opera de Gant, dirigits per Dmitri Jurowski.

La versió, no ens enganyem, podríem encabir-la en la decepció generalitzada del material escoltat aquests dies, amb obres tan rellevants com un Trittico de Puccini a Viena exasperant, o un Tristan und Isolde a Paris de resultats decebedors. Tinc pendent parlar-vos en deteniment d’una Jenufa a Zuric, però la manca de temps per dedicar-m’hi amb deteniment desaconsellava l’apunt, ja que l’obra i la interpretació mereixen un respecte. Però en canvi la interpretació del tenor (també m’ha agradat bastant la direcció orquestral) és radiant i magnífica.

Així doncs anant a buscar la sempre fascinant “D’amour l’ardente flamme” de Mahnke, que m’ha deixat com un glaç, en contra del que hauria de ser, m’he topat amb l’ària de Faust “Merci, doux crépuscule! Oh! sois le bienvenu!” que ens permetrà gaudir del cant refinat de Michael Spyres i alhora posar totes les esperances en aquesta substitució d’unes representacions esperades de Les Contes d’Hoffmann en el seu retorn al Liceu després de molts anys i que amb els canvis anunciats, s’albiren molt més que interessants.

Fixeu-vos com Spyres controla i s’esplaia en les mitges veus, els sons aflautats i en l’elegant fraseig, essencials en l’òpera francesa i no sempre respectat per molts cantants que s’estimen més italianitzar el cant, cercant explosions més directes que desvirtuen la distinció de l’escola francesa.

Michael Spyres a La Damnation de Faust de Berlioz a l’òpera de Gant, producció de Terry Gilliam. Foto gentilesa del tenor a la seva pàgina de facebook.

També us deixo la dramàtica “invocation à la nature” de la quarta part, on podreu comprovar com el tenor nord-americà va obrint tot l’arc d’emissió en un crescendo que acompanya l’emoció dramàtica de manera exemplar. No hi ha cap mena de dubte que ens trobem davant d’un cantant que sorprèn per la versatilitat del repertori, el domini tècnic i estilístic que mostra en les seves interpretacions, ja sigui el més florit belcanto rossinià, ja sigui en el repertori romàntic francès, com l’ampli registre que l’apropa als extingits baritenors.

Estic segur que us ha agradat tant com en a mi.

30 comments

  1. De los tenores “recién llegados” éste es para mí el más interesante y el que más me gusta. Creo que es un cantante con un futuro extraordinario. Domina el canto baritenoríl rossiniano como nadie y si toda la ópera francesa la canta con la calidad de estas páginas de “La damnation de Faust”, estamos ante un exponente magistral de esta escuela tan difícil como es la francesa, en la que el refinamiento ha de estar siempre por encima de la demostración de grandes facultades, cosa que por otra parte a Michael Spyres no le faltan.

    Me ha entusiasmado este tenor por su delicadeza en la emisión, tan difícil de encontrar hoy en el panorama lírico mundial.

    Creo que estamos de enhorabuena con el cambio en “Les contes d’Hoffmann”, pues la inclusión prevista en principio de Grigolo me estaba amargando la esperanza de poder volver a gozar de una de mis óperas favoritas.

    M'agrada

    • alex

      Obviamente, canta con muchísimo gusto y clase, ¿ pero no crees apreciado Colbran que Spyres puede ser una voz demasido ligera y le falte cierto peso o volumen vocal para el Hoffmann?
      Particularmente , no me gustan demasiado los tenores lírico ligeros para el Hoffmann; prefiero los casi líricos ( en estos momentos, Beczala sería el prototipo vocal ideal para un Hoffmann)

      M'agrada

      • Alex, Michael Spyres es baritenor. No le has escuchado el “Ciro in Babilonia”? Tiene unos graves de barítono. Lo que sucede es que ensancha o aligera la voz según lo que canta. Estamos ante un cantante como fue Chris Merritt, únicamente que Spyres afina mucho más.

        M'agrada

  2. dandini

    M’agrada moltíssim Michael Spyres.A banda de tenir una gran extensió en la tessitura,crec que té una inteligència i sensibilitat musical enorme.No es tracta de ser un producte de fira on admirem a la dona barbuda o al tenor de la máxima extensió.Es tracta també de valorar l’artista per la seva habilitat tècnica , l’adeqüació estilística i la sensibilitat interpretativa.Fins la nit no el podré sentir pero us envio un enllaç on no hi han ni masses greus ni masses aguts pero sí molt de talent.

    M'agrada

    • Hasta el presente tanto Joaquim en sus diversos apuntes en los que se incluía a este magnífico cantante, así como en los comentarios subsiguientes -incluídos los originados por el YouTube que tu trasladaste a este blog como primicia, cuando aún no nos habíamos fijado en él-, todos hemos valorado su calidad y yo principalmente porque vuelve a aparecer en el panorama lírico un tenor capaz de afrontar los roles de baritenor que compuso Rossini y que para mí son tan imprescindibles y valorados.

      Desde entonces he adquirido cuantos CDs hay en el mercado -incluído uno sólo disponible via Internet- y he quedado muy satisfecho. El colofón ha sido su intervención este verano en “Ciro in Babilonia” que Joaquim puso generosamente a disposición de todos los que visitan su blog.

      Nadie creo que haya pretendido ver en él a un intérprete de feria (?) o a la mujer barbuda (?) y como ejemplo están estos patentes ejemplos de “La damnation de Faust” que más arriba he comentado, admirado y sorprendido de que un cantante de tintes baritonales pueda aligerar su voz con tal gusto y refinamiento.

      M'agrada

  3. Muy notable si señor este…ella mi fu rapita… parmi veder.., así como la cabaletta del..possente amor…, donde muestra clase y gusto . Muy bien emitido el sobragudo final!
    Eso si, debe mejorar la diccion italiana muy ch..ch..ch.. a lo USA

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    Aviam Joaquim:

    1.- Avui estem d’acord en l’opinió que ens mereix l’obra que portes.
    2.- Avui Colbran-Dandini-Joaquim esteu tambè en la mateixa ona.
    2.- Avui descubreixo Michael Spyres, i m’ha agradat moltíssim.
    3.- Avui ens anuncies canvis en positiu per Els Contes d’Hoffmann.
    4.- Avui ens informes que ens portaràs aviat la Jenufa de Zurich.

    I dius que has estat a punt de no fer apunt avui? Precisament avui?

    M'agrada

  5. Mª Teresa Mir

    Crec que el Rigoletto exposat per Dandini està bé però no excepcional, mentre que cantant La Damnation de Faust no es pot fer millor. Possiblement li escaigui per la seva veu i manera de cantar, Berlioz i no Verdi. Naturalment és la meva modesta opinió.

    M'agrada

  6. dandini

    No ve al cas pero us informo que avui (d’aquí unes hores) debutará al Metropolitan un cantant de casa nostra que té una veu molt important i ademés canta molt be . Es tracta d ‘ Ángel Òdena que fará Il Conte di Luna . A seu costat estará la soprano Guanqun Yu (premi Operalia 2012) que ha estat tot una revelació en el seu debut en aquell teatre com Leonora i que el mes de Febrer cantará I due Foscari a Les Arts.

    Acabo de sentir els dos fragment del Faust : Fantàstic !
    Bona nit i gràcies pel post.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: