IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE TURANDOT A MUNIC (Theorin-Lee-Farnocchia-Miles;Armiliato-Padrissa)


Turandot a la Bayerischen Staatsoper de Munic. Producció de Carlus Padrissa-La Fura dels Baus

Després de l’estrena de Babylon l’òpera de Jörg Widmann amb la producció de Carlus Padrissa, l’òpera bàvara ha reposat la producció del mateix Padrissa estrenada l’any 2011, de Turandot de Giacomo Puccini.

L’espectacle visual és realment aclaparador amb moments bellíssims, però tret d’un parell de genialitats absurdes com quan Calaf fa servir una tablet per endevinar els enigmes consultant Google o que Liu sigui executada en lloc del suïcidi preceptiu (recordeu que la Espert decideix que sigui Turandot la que es suïcida, en una solució agosarada i també genial), la dramatúrgia és la que tots coneixem, ben tradicional i gens trencadora, malgrat que aquest Turandot com us podeu imaginar està ubicat en una època futura, això si, a Xina amb grans gratacels i anuncis lluminosos.

Padrissa no sap fer dramatúrgia, s’estima més enlluernar amb una allau d’imatges a vegades atabaladores, provinent dels genials i previsibles vídeos de Franc Aleu que hem vist i revist en totes i cadascuna de les produccions d’aquesta factoria de muntatges operístics, en altra temps generadora dels espectacles teatrals més inquietants mai vistos.

Avui la factoria Fura s’ha adotzenat i aburgesat i es guanya molt bé la vida presentant mil i una vegades el mateix espectacle que de moment deixa amb la boca oberta als espectadors que desitgen distracció garantida mentre l’òpera es vagi desenvolupant. Tot i així Carlus Padrissa ha reservat uns moments on a l’escena no passa res i els cantants en mig d’aquest no res es dediquen a cantar com havien fet tota la vida, i aleshores a Padrissa se li veu el llautó, ell és mag de les imatges, el treball d’actors no és el seu fort.

Jo crec que el director català gaudeix especialment quan penja als cantants d’una estructura a uns quants metres de l’escenari i els fa cantar. No cal dir que el personatge de Turandot comença “In questa Regia” pràcticament als núvols, per anar baixant a mida que Google li va dient a Calaf cadascun dels enigmes, fins deixar-la “a terra nel livido fango” que diria Desdemona.

Liu al contrari és executada penjada d’una estructura metàl·lica a quants metres sobre el cap de tota la resta de la companyia, en una imatge, això si, preciosa.

Turandot, producció de Carlus Padrissa-La Fura dels baus, acte 3er, mort de Liu

Moments visuals especialment brillants són la primera escena del segon acte, l’escena de Ping,Pang,Pong amb un mar de caps (els de tots els pretendents que no tenien una tablet on consultar els enigmes) o també l’escena del Príncep de Pèrsia al primer acte, abans de ser executat i també penjat en una imatge poètica de gran impacte. En canvi quan li tallen el cap l’espectacle és lleig amb ganes i més aviat fa riure.

L’aparició de Turandot en mig d’un cercle de imatges canviants (fotografia de l’encapçalament) recorda les coreografies visuals, calidoscòpiques i giratòries de les pel·lícules de Busby Berkeley, mentre que durat els enigmes està emmarcada per un gran arc de gel que es va fonent, solució repetitiva però bastant reeixida.

L’òpera comença, suposo que per allò d’épater les bourgeois, en una pista de gel enmig d’un partit de hockey que res té a veure amb el que veurem després, i les patinadores, al més pur estil “Holiday on Ice” tornaran a aparèixer en la desfilada de la gran escena del segon acte. Per ser ben tradicional, Padrissa incorpora un ballet de patinadors.

Un moment especialment brillant és l’inici del tercer acte, amb un fons de la nit en una gran ciutat asiàtica il·luminada per un mar d’anuncis lluminosos en un skyline de reminiscències clarament cinematogràfiques (Singin in the rain sense anar gaire lluny), mentre una noia balla al voltant de Calaf sota una llum roja de puti club.

Un cop morta Liu, Turandot s’apropa a un sagnat Timur (atonyinat per un policia) i l’acompanya fins als peus de la grua que manté penjada a Liu, metre la gèlida Princesa se’n adona que estima a Calaf amb bogeria i aleshores mentre Timur va cantar la marxa fúnebre, ell i Calaf es va ajuntant fins tocar-se els caps en el que suposem que serà l’explosió amorosa del gran duo que no escoltem, ja que han decidit acabar l’òpera aquí, és a dir, fins les darreres notes escrites per Puccini. Solució discutible, però molt efectista, alhora que estalvia als cantants treure el fetge per la boca en aquell duo tan exigent, com difícil, poc inspirat i menys agraït.

L’espectacle us el recomano malgrat ser d’una buidor conceptual preocupant, això si a la primera visió distreu molt, és vistós i ens manté enganxats a la pantalla.

Musicalment la cosa funciona sense gaires alegries. L’any passat dirigia Zubin Mehta i aquest any és Marco Armiliato. No és el mateix, no cal entrar en més comparacions. A Munic agrada força i obté fins i tot molts bravos. Orquestra i cor jo que que els hem sentit molt millor, però resulten.

Vocalment l’espectacle és interessant, sobretot per la Liu de Serena Farnocchia, una soprano lírica de veu generosa, molt italiana, plena d’harmònics, amb un bon control del fiato i dels pianíssims que com bé sabeu s’han de fer lluir en un parell de vegades de manera obligada. És més expressiva del que l’escena li permet.

Yonghoon Lee, Calaf a Munic

Està força bé el valent i voluntariós Calaf del tenor coreà Yonghoon Lee. La veu és més interessant que el cant,  l’emissió és molt engolada i el fraseig vol ser expressiu amb intents més o menys reeixits de fer mitges veus. Va a tots els aguts sense complexes, a tots, els escrits i els optatius i tots els col·loca bé. A vegades la projecció sembla important i altres queda una mica més amagat entre els excessos d’Armiliato. És una mica escanyolit i al costat de Theorin sembla un filaberquí. A Munic agrada molt, m’agradaria veure’l al Liceu.

Iréne Theorin com a Turandot a Munic

Iréne Theorin és una Turandot de veu incisiva, feridora en el registre agut. cada agut és com un tall fet per un ganivet d’acer molt afilat, però és innegable que ella és una Turandot. Lluny de ser freda, distant i inexpressiva, és una soprano que com ja sabem, canta amb molta intenció i el seu fraseig té molta força. A l’escena dels enigmes està dramàticament molt intensa i acaba amb els aguts del concertant final clavats de manera potent i sense dubtes. Tot i que al teatre de ben segur la veu no talla tant, a Munic l’aplaudeixen però sense gaires entusiasmes, a mi m’ha agradat més, però jo li tinc debilitat i potser no sóc prou equànime.

Timur és el anodí Alastair Miles. El baix anglès fa una carrera molt millor del que crec que es mereix, però tal i com està la cosa laboral, no seré pas jo qui li negui el pa i la sal, i tampoc hi ha tants baixos, però és ben avorrit.

Hem vist millors Ping, Pang i Pong que aquests, sobretot Pangs i Pongs, ja que en l’escena que inicia el segon acte no estan gaire conjuntats i passen algun problema amb la tessitura més aguda. El conegut Markus Eiche està una mica millor, però…

El mandarí de Goran Juric és correcta, Altoum és Ulrich Ress i no passa res, mentre que  Francesco Petrozzi fa el turandot del Príncep de Pèrsia com cal, és a dir, mort de por, estan a punt de tallar-li el cap.

Ja sé que trigueu molt a baixar els arxius de vídeo, però jo us ho recomano.

Us deixo un Youtube promocional de la producció, malgrat que els cantants són el de la temporada passada i jo crec que sincerament pitjors, però on podreu veure diferents moments de la producció.

TURANDOT
música de Giacomo Puccini
llibret de Giuseppe Adami i Renato Simoni

Turandot – Iréne Theorin
Altoum – Ulrich Ress
Timur – Alastair Miles
Calaf – Yonghoon Lee
Liu – Serena Farnocchia
Ping – Markus Eiche
Pang – Alexander Kaimbacher
Pong – Emanuele D’Aguanno
Un mandarino – Goran Juric
Il principe di Persia – Francesco Petrozzi

Direcció musical: Marco Armiliato
Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper (Director: Soren Eckhoff)

Direcció escènica: Carlus Padrissa, La Fura dels Baus
Escenografia: Roland Olbeter
Disseny de vestuari: Chu Uroz
Vídeo: Franc Aleu
Disseny de llums: Urs Schonebaum
Dramatúrgia: Andrea Schonhofer, Rainer Karlitschek

ENLLAÇOS Vídeo

Important: Si no podeu descarregar els arxius heu d’enviar me una sol·licitud al correu ximowb@gmail.com i aleshores us afegiré a una llista de contactes que us permetrà disposar dels arxius.

ACTE 1er

https://rapidshare.com/files/1585973265/Turandot-Acte1.mpg.001

https://rapidshare.com/files/3957443332/Turandot-Acte1.mpg.002

https://rapidshare.com/files/2319474272/Turandot-Acte1.mpg.003

https://rapidshare.com/files/613726111/Turandot-Acte1.mpg.004

ACTE 2on

https://rapidshare.com/files/2166371739/Turandot-Acte2.mpg.001

https://rapidshare.com/files/3339107840/Turandot-Acte2.mpg.002

https://rapidshare.com/files/3171483088/Turandot-Acte2.mpg.003

https://rapidshare.com/files/3954062460/Turandot-Acte2.mpg.004

https://rapidshare.com/files/1269899366/Turandot-Acte2.mpg.005

ACTE 3er

https://rapidshare.com/files/1521429433/Turandot-Acte3.mpg.001

https://rapidshare.com/files/3737074653/Turandot-Acte3.mpg.002

https://rapidshare.com/files/3031617795/Turandot-Acte3.mpg.003

https://rapidshare.com/files/2896482111/Turandot-Acte3.mpg.004

Bona baixada i millor visionat!

26 comments

    • És una òpera brutal, i això a la Fura li escau molt be, però trobo que encara es podien haver deixat anar més. Amb tot, m´ho he passat molt be veient-la. Moltes gràcies!

      (P.S.: M´ha fet molta gràcia la cara de mareig que posa Theorin quan li van abaixant la bastida. Què gran!)

      M'agrada

      • Noi, me’n alegro molt que allò que abans et costava tantes hores, ara t’ho puguis baixar tan ràpid.
        Theorin és una actriu molt gran, vaja! com una cantant molt gran.
        La producció és molt vistosa, però té una buidor al darrere, alarmant. La Fura s’esgota…

        M'agrada

  1. La estuve viendo a ratos el otro día. Tiene momentos visualmente muy buenos y otros que, en mi modesta opinión, son verdaderas chorradas. A veces me daba la sensación de estar viendo una copia cutre de la guerra de las galaxias (el vestuario era penoso).
    Vocalmente, bastante decente para las Turandots que solemos escuchar…
    Lo que me gustó mucho fue que la cortasen en el punto en que la dejó Puccini, que te deja con esa sensación de haber visto algo inacabado.

    M'agrada

    • Los monos color butano ya salían en el lejano DQ del Liceu (no se ha hecho en ningún otro teatro del mundo mundial) Los quimonos son del teatro de Manolita Chen y toda la parafernalia de vídeo cámaras, trapecios cañas de bambú, espejitos y maquinarias diversas, son reciclajes de otros montajes.
      Que termine con la muerte de Liu, si no lo sabes, efectivamente, sorprende positivamente y en ese final Padrissa está acertado e incluso emotivo, cosa rara en él.

      M'agrada

  2. Jan

    gràcies Joaquim per aquest regal!!!
    Per a mi Turandot és una de les millors òperes que s’ha escrit mai, i a més és la òpera que em va iniciar en aquest fantàstic món! 🙂
    Abans d’ahir vaig estar mirant el segon acte, i la veritat és que no em va convèncer gens 😦 Perquè ni la Turandot, una soprano que m’agrada moltíssim, ahir no em va agradar tot i que els aguts estiguessin ben colocats, el problema que té aquesta dona és que la seva veu passada al micro no val ni la meitat del que val en directe!
    I el tenor tampoc em va convéncer 😦 I la colla dels 3 ministres eren de pena, a mi em van fer riure moltíssim de lo malament que ho van arribar a fer!
    De la resta no en puc parlar perquè no els vaig escoltar!

    Gràcies! 😀

    M'agrada

  3. dandini

    M’ha agradat molt l’atmòsfera creada per La Fura i hi ha detalls visuals preciosos pero com sempre el moviment d’actors está força descuidat.Hi han operes que els hi escauen be com per exemple Turandot i d’altres que no com per exemple La Boheme,Hamlet,Otello,etc.Crec que será molt interessant de seguir la seva proposta de Samson et Dalila (que formaria part del primer grup)a l’Opera de Roma al mes d’abril.Ara be reconec que veure tres obres seguides amb aquest concepte visual et deu deixar ben tip.A petites dosi i en segons quines obres em sembla perfecte.Dels cantants el que m’ha agrdat més ha esta Serena Farnochia com Liu.Aquest és un personatge adorable,dolç i molt emotiu amb una música extraordinària que si es canta amb intenció pucciniana arriba al públic de forma irresistible.La Farnochia a pesar del seu insistent vibrato ho aconsegueix.Recordo l’enorme emoció que li otorgava Angeles Blancas a pesar de tots els seus defectes.Al seu costat llueix la veu fácil de Yoghoon Lee que a pesar d’agun portamento lleig i un registre greu de vegades insuficient queda força be.Decepció amb la Turandot d’Irene Theorin.La veu li sona lletja i l’intenció escassa i l’estil allunyat no ho compensen.Em va agradar molt com Isolda sobre tot a la narració pero aqui está a un nivell molt inferior.El rol de Turandot és molt difícil de distribuir doncs les paraules i l’estil són gairebe tant importants com el poder vocal que requereix.Per mí la millor interpretació segueix sent la de la jove Eva Marton : facultats + fraseig incendiari + estil adient malgrat que el darrer si natural dura només 2 segons.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: