La Santuzza d’Elīna Garanča amb Yonghoon Lee i Vitaliy Bilyy a l’ONP

Elïna Garanča (Santuzza) Cavalleria rusticana ONP Producció de Martone © Elisa Haberer / OnP

Elïna Garanča (Santuzza) Cavalleria rusticana ONP Producció de Mario Martone Fotografia © Elisa Haberer / OnP

A principis de desembre l’Opéra National de Paris va emparentar la Cavalleria Rusticana amb Sancta Susanna de Hindemit, un acoblament si més no curiós. Semblaria més lògic associar l’òpera de Hindemit amb la Suor Angelica pucciniana tenint en compte que ambdues passen a convents de monges, tal i com van fer a Lió l’any 2012, però l’òpera parisenca ha anat a buscar dues produccions de Mario Martone, per a la Scala la de Mascagni (allà es va representar amb els tradicionals Pagliacci) i la de Lió per Sancta Sussana. Jo avui només us parlaré de l’òpera verista i de la seva protagonista, Elīna Garanča.

La mezzosoprano letona canta una voluptuosa Santuzza, sense la visceralitat sangínia que la tradició imposa, segurament des d’una vessant més moderna, però amb unes facultats vocals d’impacte, amb la seva bellíssima veu i el seu registre ample, generós i seductor. Sembla més Lola que Santuzza i costa entendre com Turiddu pot deixar escapar una bellesa tan exòtica i tan poc meridional, tan nòrdica i tan poc camperola, tan elegant i fins i tot tan aristocràtica. Continua llegint

INSISTINT AMB IL TROVATORE AL MET 2015 (Netrebko-Lee-Hvorostovsky-Zajick-Kocán;McVicar-Armiliato)

Yonghoon Lee i ANna Netrebko a Il Trovatore al MET. Fotografia Ken Howard/MET

Yonghoon Lee i ANna Netrebko a Il Trovatore al MET. Fotografia Ken Howard/MET

Avui vull insistir amb l’òpera que ha inaugurat la temporada 2015/2016 al Metropolitan de Nova York, Il Trovatore, que ja ser motiu de l’apunt del diumenge passat:

EL MET AL CINEMA 2015/2016: IL TROVATORE

IL TROVATORE
Giuseppe Verdi–Salvatore Cammarano

Manrico……………..Yonghoon Lee
Leonora……………..Anna Netrebko
Count Di Luna………..Dmitri Hvorostovsky
Azucena……………..Dolora Zajick
Ferrando…………….Stefan Kocán
Ines………………..Maria Zifchak
Ruiz………………..Raúl Melo
Messenger……………David Lowe
Gypsy……………….Edward Albert

Conductor……………Marco Armiliato

Production…………..David McVicar
Set Designer…………Charles Edwards
Costume Designer……..Brigitte Reiffenstuel
Lighting Designer…….Jennifer Tipton
Choreographer………..Leah Hausman
Stage Director……….Paula Williams

Metropolitan Opera House, New York 4 d’octubre de 2015 Continua llegint

EL MET AL CINEMA 2015/2016: IL TROVATORE

Quasi quatre anys més tard ( EL MET AL CINEMA: IL TROVATORE ) torna la producció de Il Trovatore al Metropolitan, dirigida pel mateix equip Marco Armiliato i David McVicar, ara per inaugurar la temporada 2015/2016 del teatre novaiorquès i repetint  part del mateix cast: el sorprenentment recuperat Dmitri Hvorostovsky com a Conte di Luna, Dolora Zajick com a Azucena i Stefan Kocán com a Ferrando, mentre que Sondra Radvanovsky i Marcello Álvarez han deixat pas a Anna Netrebko i Yonghoon Lee.

En realitat que el MET al cinema torni a insistir en aquesta producció, només perquè Anna Netrebko, perquè és per això i només per això,  no és prou motiu, al menys per a mi, sobretot si tenim  en compte que la temporada novaiorquesa té suficients títols amb suficients al·licients per omplir les sales dels cinemes, tot i que si aquest és l’únic objectiu, amb aquesta emissió de Il Trovatore, títol per altra part molt popular, ho ha aconseguit en escreix (les dues sales dels Icària barcelonins van vendre fins i tot la primera fila). Continua llegint

IL TROVATORE A CHICAGO (Wagner, Lee, Blythe, Kelsey, Silvestrelli): NO ANEM BÉ!

Yonghoon Lee_Stephanie Blythe_TROVATORE_Robert_Kusel

Yonghoon Lee (Maneico) i Stephanie Blythe (Azucena) a Il Trovatore a la Lyric Opera de Chicago _Robert_Kusel

No acostumo a fer apunts com els d’avui, però sembla que amb Il Trovatore tothom si veu en cor i el seguit de despropòsits que aquesta representació del dia 27 d’octubre a la Civic Opera House, Ardis Krainik Theater de Chicago m’ha deixat entre preocupat i esverat, ja que alguns dels noms arreplegats semblaven tenir alguna possibilitat de ser la gran esperança del propers anys, vosaltres mateixos, el germans Marx no ho haguessin pogut proposar més hilarant.

Tot m’ha semblat horrorós, el cant, les diccions, les veus dels rols secundaris, la manera de cantar o millor seria dir, maltractar Verdi, l’èmfasi en obrir les vocals, en emetre sons inintel·ligibles i la tendència a transformar el cant verdià en un verisme descarnat i mal entès. Continua llegint

EL VÍDEO DE TURANDOT A MUNIC (Theorin-Lee-Farnocchia-Miles;Armiliato-Padrissa)

Turandot a la Bayerischen Staatsoper de Munic. Producció de Carlus Padrissa-La Fura dels Baus

Després de l’estrena de Babylon l’òpera de Jörg Widmann amb la producció de Carlus Padrissa, l’òpera bàvara ha reposat la producció del mateix Padrissa estrenada l’any 2011, de Turandot de Giacomo Puccini.

L’espectacle visual és realment aclaparador amb moments bellíssims, però tret d’un parell de genialitats absurdes com quan Calaf fa servir una tablet per endevinar els enigmes consultant Google o que Liu sigui executada en lloc del suïcidi preceptiu (recordeu que la Espert decideix que sigui Turandot la que es suïcida, en una solució agosarada i també genial), la dramatúrgia és la que tots coneixem, ben tradicional i gens trencadora, malgrat que aquest Turandot com us podeu imaginar està ubicat en una època futura, això si, a Xina amb grans gratacels i anuncis lluminosos.

Padrissa no sap fer dramatúrgia, s’estima més enlluernar amb una allau d’imatges a vegades atabaladores, provinent dels genials i previsibles vídeos de Franc Aleu que hem vist i revist en totes i cadascuna de les produccions d’aquesta factoria de muntatges operístics, en altra temps generadora dels espectacles teatrals més inquietants mai vistos.

Avui la factoria Fura s’ha adotzenat i aburgesat i es guanya molt bé la vida presentant mil i una vegades el mateix espectacle que de moment deixa amb la boca oberta als espectadors que desitgen distracció garantida mentre l’òpera es vagi desenvolupant. Tot i així Carlus Padrissa ha reservat uns moments on a l’escena no passa res i els cantants en mig d’aquest no res es dediquen a cantar com havien fet tota la vida, i aleshores a Padrissa se li veu el llautó, ell és mag de les imatges, el treball d’actors no és el seu fort. Continua llegint