UNA APROXIMACIÓ AL TENOR BRYAN HYMEL


Bryan Hymel (New Orleans  8 d'agost de 1979)

Bryan Hymel (New Orleans 8 d’agost de 1979)

Avui us vull fer escoltar a Bryan Hymel, el tenor nord-americà que acaba d’assolir un èxit en el seu debut al MET substituint a Giordani a Les Troyens.

L’escoltarem en àries prou conegudes, del gran repertori i en una gravació provinent d’un concert en directa, per tant podreu apreciar les virtuts d’una veu in un cantant, de la mateixa manera que evidenciareu que no tot està assolit i que encara queden coses per polir.

El so de la retransmissió i les condicions tècniques (saturació i altres inconvenients) no són un gran què i per aquest motiu he decidit no deixar-vos cap enllaç del concert, però si que he cregut convenient deixar-vos escoltar unes quantes àries per fer-nos una composició de lloc.

Comencem per l’ària de sortida de Cavaradossi a Tosca de Puccini. La veu és sòlida i baronívola, brilla i s’expandeix amb generositat, s’eixampla.  El seu fraseig té intenció, si bé la dicció italiana és millorable. L’agut és important i segur, condició que li atorga un èxit garantit.

Ara us proposo escoltar a Hymel en l’ària del tercer acte de Faust “Quel trouble inconnu me penetre?…Salut! Demeure chaste et pure”. Curiosament aquí li trobo a faltar un registre greu una mica més consolidat en la primera part de l’ària, mentre que quan la melodia pren volada la veu de Hymel brilla. Potser una mica més de poètica intenció no li hagués anat malament en aquesta interpretació, però quan arriba l’agut el resultat és espectacular.

Ara , seguint amb el repertori francès, escoltarem la famosa ària de Don José “La fleur que tu m’avais jetee”. Ja us aviso que la gravació en aquest fragment està plena de talls i deficiències, però he volgut que l’escoltéssiu, ja que paga la pena fixar-se en com Hymel fa front als diversos reptes que aquesta ària planteja al tenor.

La veu és essencialment lírica, però ja denota una zona central prou sòlida, i un agut molt consistent que de ben segur el portaran a acceptar rols més spinto.

Us deixaré dos fragments del duo del quart acte de Carmen, al costat de la mezzosoprano Na’ama Goldman, on podreu apreciar aquesta veu amb tonalitats bronzines que jo crec que el situa en una vocalitat més heroica que no pas lírica.

Finalment us deixo amb l’inevitable i esclatant “Nessun dorma”

Què us ha semblat?

Creieu que Bryan Hymel és un tenor líric? o més aviat estem al davant d’un tenor spinto que esdevindrà un dramàtic?. Tant de bo no estiguem davant d’un cantant de carrera efímera i malaguanyada per imprudents decisions. En la veu de Hymel s’intueixen moltes possibilitats.

M’encantaria saber la vostra opinió.

Tots els fragments provenen d’un concert celebrat el dia 9 de gener de 2013 a Jerusalem, l’orquestra està dirigida per Frédéric Chaslin

Un comentari

  1. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Doncs m’ha agradat molt en tots els fragments, però vull destecar-ne els de Puccini. Ja va agradar molt aquest tenor en el recents Troyens i lo que escolto avui confirma les bones expectatives de futur.

    Respecta la pregunta jo diría que ara és més aviat spinto, oi? No tinc prous coneixements de veus per a dir si pot esdevenir dramàtic, aixi que entraré a la nit per a saber l’opinió de col.legues amb més autoritat que jo…Colbran, Alex, Dandini, Santi i d’altres que ben segur em deixo… Ah!…i la teva, of course! 🙂

    M'agrada

    • La manera de cantar és una mica spinto, i de fet en el Faust, que hauria de ser una ària més “fàcil” per la seva veu, jo crec que no està com en el Cavaradosi o el Don José.
      Caldrà escoltar-lo amb altres repertoris per acabar de tenir una opinió mes fonamentada.

      M'agrada

  2. Fernando S.T.'s avatar Fernando S.T.

    No sé si tendrá una voz voluminosa como aparenta, pero la impresión es excelente y creo que está más cerca de un tenor spinto que de un lírico. Me gusta más su Puccini que su Gounod y con ese agudo se hará el rey en tres días.
    La voz parece apta para todo tipo de repertorios y siendo tan joven y si no cae en tentaciones peligrosas que echen a perder un material y un artista de excepción, se lo disputaran todos los teatros.
    Sería interesante escucharle en alguna aria de Verdi, de La Forza, Trovatore o Ballo para acabar de hacernos una idea de lo que puede llegar a ser.

    M'agrada

    • Quan el vaig veure a Amsterdam (Les Troyens), la veu no era tan gran com sembla ara, però és que el gruix actual tampoc s’assemble gaire al que vaig escoltar en aquell moment-. És jove i la veu està evolucionant.
      Tinc interès en escoltar-lo ara per donar una opinió més definitiva per saber si pot cantar Verdi o no. Els propers rols que té previst assumir van sorprenentment cap a un altre repertori, molt diferent.

      M'agrada

      • Fernando S.T.'s avatar Fernando S.T.

        ¿Podría ser como un Corelli? Cantó Raoul, Faust, Romeo, Manrico, Andrea Chenier, Calaf, creo que Eneas y desconozco si cantó Arnold.
        A mi me recuerda más a éste que a Domingo, la voz es más brillante y de tenor.

        M'agrada

        • Crec que són veus diferents, però sobretot tècniques i estils radicalment diferents. Corelli era especialment inadequat per cantar òpera francesa, malgrat haver gravat (molt malament per cert, Faust, Roméo i fins i tot Don José, un rol que en princiupi li hagués anat bé de no ser un cantant tan poc intel·ligent. Corelli era una gran veu al servei d’un cantant de dubtós gust. Hymel de moment ja ha demostrat una elegància que l’italià mai va lluir, ni els rols sense discussió, com van ser el seus Chénier, Calaf o Manrico, poca cosa més.

          M'agrada

  3. Montserrat Tur's avatar Montserrat Tur

    Doncs jo penso qué es un tenor més en la linea de ser un spinto que no pas liric ,peró que no l’hi cal corre ja qué és prou jove per prendres el temps qué l’hi calgui per arribar a tesitures més en aquesta linea. El qué en fà feliç de debó (vull dir musicalment) és que en pocs dies he escoltat dos joves tenors que realment penso que ens faràn gaudir molt, un és aquest i l’altre l’escoltarem si Deu vol al Liceu amb els Contes substituïn a Vittotio Grigolo (uffffff…..)

    M'agrada

  4. Jan's avatar Jan

    Doncs m’agrada, però hi ha alguna cosa que no se, que no em fa el pes. la veritat és que és una mica Vickers. A mi però ja sabeu que hi ha un alemany que m’agrada molt molt molt més! jajaja

    M'agrada

  5. Jordi's avatar Jordi

    Sense necessitat de fer fora a un per entrar-ne un altre, em penso que Hymel és més complert que Kaufmann. Caldrà saber si el nord-americà traspassa més que l’alemany, tan justet per segons quines òperes i orquestres, per exemple el Lohengrin a la Scala.
    Kaufmann gravat sona com un heldentenor i després en el teatre costa que traspassi les primeres files, amb això vull dir que m’estimo més no il·lusionar-me amb Hymel fins haver-lo escoltat a dalt de l’escenari i amb una orquestra al fossat.
    En aquesta gravació m’ha interessat molt.

    M'agrada

    • Hola Jordi.
      De moment Hymel ja ha demostrat que pot fer un rol que Kaufmann ha defugit “hàbilment”. No sé si acabaran compartint rols, de moment tenen algunes coincidències, però Hymel abraça un repertori que Kaufmann no abraça, mentre que Hymel sembla que pugui arribar a cantar tot el que canta l’alemany, potser no ara, però quan tingui l’edat d’ell, si.

      M'agrada

    • Jan's avatar Jan

      jo al Kaufmann l’he pogut escoltar dues vegades, i et puc jurar que l’orquestra la trasmapassa, el que passa és que l’he vist en un teatre no gaire gran, i amb una acústica boníssima. No se en quin teatre l’has vist, però cada cop que canta a la scala, el met, o la Roh, triumfa! o sigui que una mini veu no crec que sigui.
      En quin teatre l’has vist?

      M'agrada

  6. dandini's avatar dandini

    Abans de anar a veure-li l’Enee a Amsterdam vaig esta cercant per la xarxa documents sobre aquest tenor i ja em va agradar molt.La seva veu em resulta molt càlida i expressiva.El seu vibrato i la seva impostació poc nasal li afageix un plus de sinceritat interpretativa.El seu cant sap ser especialment suau i dolç i sap apianar de forma molt atractiva.L’agut és facil ,cobert i no lesiu.El volum de la veu a Amsterdam era correcta pero millorable.La fonètica francesa és molt bona la italiana no tant.

    Com retrets podem dir que el seu registre greu és una mica limitat i te la tendència a corregir-ho obrin les vocals( pure es converteix en purai al Faust ) solució que no m’acaba de convencer pero que en aquest recital sembla controlar millor.Si hem de parlar d’etiquetes lo cual no m’entusiasma jo crec que es un tenor líric i espero que no sovinteiji massa el repertori més pesant i aixó li passi factura.Si canta un repertori més dur ha de ser amb un director que respecti clarament les caracteristiques de la seva veu.

    Dintre dels seus plans futurs crec que hi ha Arnold de Guillem Tell a Munich , Benvenuto Cellini , Roméo i Raoul de Nangis.Tot aixó ve a demostrar una especial afinitat pel repertori francès més que no pas per Manrico o Calaf que comparteixo amb el cantant.

    Us deixo un enllaç del duo final de Carmen al costat de la fantàstica Christine Rice (1971).Aquest duo transmet un especial estat d’anim sobre l’oient.De vegades associem el Don Jose com un descerebrat,altres com un esser especialment agressiu,d’altres com un histèric,altres tenors han convertit aquest duo en un show de decibelis i prepotència masclista.

    Bryan Hymel (1979) aconsegueix quelcom diferent.La seva veu i la seva interpretació deixen el cartró-pedra de banda i conververteixen el Don Jose en un ser bo, sensible,feble i insegur que a pesar de tot aixó s’acaba convertint en un assasí.No és la millor versió pero obre les portes a una nova aproximació que emociona i molt.A veure si us agrada.

    M'agrada

    • Concep's avatar Concep

      Una apreciació important: no és pot ser un bon home i matar a un dona, ni a una dona ni a ningú, però aquest argument atenuant de tantes sentencies de maltractament que acaben amb un crim, m’ofèn.

      M'agrada

    • Aquest Don José, com el que canta al concert de Jerusalem l’apropa més a un repertori spinto que no pas a un tenor que canti Raoul, Arnold o Roméo, En aquest duo no m’agrada tant com en el que jo us deixat fragmentat per problemes tècnics, La que està molt millor és ella.
      L’estil del fraseig no és el d’un líric ampli a semblança de Thill i ha de recórrer sovint a efectes veristes i a forçar l’emissió per donar el gruix vocal. Potser Don José no és un rol apropiat, ja que l’obliga a donar més força al greu i al centre i això no tinc cap dubte que no és gaire convenient per fer Huguenots, Guillaume Tell o Roméo et Juliette.
      És clar que aquesta gravació em penso que és del 2010 i ara ha guanyat un cos vocal que l’adequa més al Don José però potser l’allunya més d’aquests grans rols lírics que vol assumir.
      Si el comparem amb Gedda, un líric que cantava tots aquests rols, alternant-los, veurem que l’emissió és totalment diferent, potser que Hymel ho tingui en compte si col arribar a fer una carrera tan brillant, llarga i excelsa com la del tenor suec.

      M'agrada

  7. Concep's avatar Concep

    M’agrada aquest tenor.
    Trobo que si és un líric canta com si no ho fos, comencem malament, ja que tenim masses exemples de carreres malmeses per cantar com repertoris i estils de manera equivocada.

    M'agrada

  8. Cuando le vimos en Amsterdam hace tres años me pareció un tenor lírico con tendencia a spinto, pero actualmente me sugiere más un spinto con tendencia a dramático que cualquier otra cosa.

    Su voz me gusta muchísimo, tanto el color, como la expresión, como el ataque a la zona aguda y lo encuentro correcto de graves, pero los mejorará, estoy seguro, porque tiene unas enormes ganas de asgradar y disfruta mucho cantando, como nos lo de mostró en los recientes “Les Troyens” del Met. Es una voz que me hace vibrar como no lo hacía una voz de tenor desde hace bastante tiempo.

    Es bien curioso que en el aria de “Faust” sea donde su registro grave se muestre más débil. Habría que saber la fecha de cada una de estas grabaciones, para comprobar esta evolución que he notado tanto de tres años hasta el presente.

    No me pienso perder ni una función o grabación que pueda estar a mi alcance de Bryan Hymel. Junto con Michael Spyers es uno de los pocos tenores “recientes” a los que les veo una carrera fulgurante por delante. Todo lo contrario que me sucede con Filianotti y el dichoso Grigolo, a quien un crítico italiano le ha aconsejado que se dedique al musical o al pop porque para ópera no sirve…

    Hymel me recuerda al Domingo joven cuando quería comerse el mundo y se lo comió, no por el color de su voz sino por las ganas y las agallas que tiene al interpretar cualquier rol.

    Qué me ha parecido? Sensacional!!! Hay cosas que se pueden mejorar, pero ya me puede considerar uno de sus más “die hard” fans.

    Será un fenomenal Raoul y Arnold.

    M'agrada

    • Hola Alberto, bienvenido a IFL.
      La pregunta das para un post del blog, intentaré resumir sabiendo que la respuesta no va a ser satisfactoria.

      El tenor lírico y el lírico spinto tienen un registro muy similar, ambos tienen que llegar al Do4, aunque en el repertorio para tenores spinto la nota normalmente más alta sea el Si3. La diferencia estriba en la anchura de la voz y la potencia de emisión, capaz de traspasar formaciones orquestales más grandes y orquestaciones más densas. Los roles para tenor spinto suelen ser dramaticamente muy intensos y pasionales, mientras que los líricos se destinan a personajes más jovenes, enamoradizos y romanticos, como el Rodolfo de La Bohème o el Romeo de Roméo et Juliette-
      Roles para spinto podrían ser el Manrico y Radames verdianos, o Andrea Chénier, Turiddu y Calaf.
      Si el tenor es muy versátil puede abarcar simultáneamente ambos repertorios, pero hacerlo bien en ambos en muy difícil.
      El tenor dramático necesita un centro muy ancho, y por tanto una colocación de la voz más baja, pero debido a la consistencia orquestal de las operas destinadas normalmente a esta vocalidad, ha de tener mucha potencia en la emisión y resistencia. En la ópera italiana no hay tantos ejemplos, aunque el más paradigmático sea Otello de Verdi. Normalmente los tenores dramáticos cantan el repertorio wagneriano.
      Lo normal es que la voz de un tenor vaya evolucionando con los años, y de lírico pase a spinto, ganando más proyección y potencia aunque pierda tesitura. Actualmente es muy raro oír un Do cantado a tono en la voz de un tenor lírico, y mucho más raro es oír notas superiores. La mayoría de cantantes se bajan las partituras para poder llegar sin tanta dificultad al agudo, pero eso les obliga a cantar más central, con lo cual acaba perjudicando su voz.
      No es muy normal que un tenor lírico acabe su carrera como dramático, aunque un spinto que haya hecho una carrera muy profesional y seria, puede llegar a dramático.
      En la voz de tenor, la más deseada, estas evoluciones no acaban fructificando, la mayoría de veces las carreras se malogran en pleno proceso de evolución debido a una preparación técnica deficiente, a un exceso de trabajo y a la asunción de roles inadecuados para la voz.
      Espero que te haya podido ayudar en algo.

      M'agrada

  9. Jo no sé discriminar com vosaltres Joaquim i Colbran però el veig molt spinto. No cal ni dir que m’ha encantat i que tinc la sensació d’haver escoltat un tenor dels anys 60 o 70, no tan gran però totèmic com en Plácido Domingo de vegades pel color de veu, d’altres per la fluïda passió, eh, Colbran?
    Si les coses van com han d’anar tindrà un gran èxit.
    L’alemany és un cantant magnífic pe5rquè el color de veu no li és sempre favorable i de vegades fa soroll. Penso en una Manon a Chicago i en la preciosa “En fermant les yeux…” que el va obligar a un falset quasi desagradable.
    Celebro que algú amb prou nassos i autoritat lihagi cantat la canya a Grígolo. El seu Des Grieux amb Netrebko feia mal a les orelles i séque no el tornaré a veure.
    Salut, mes amis!

    M'agrada

  10. Mercè Pardo's avatar Mercè Pardo

    Gràcies, Alberto, per haver demanat aclariments i gràcies, Joaquim, per donar-los.
    Aquestes diferències tant -per a mi- subtils, em costen d’apreciar perquè no tinc formació musical, ai, las! però puc dir que aquest tenor m’ha agradat molt, sigui spinto o no.
    Per moments també m’ha recordat en Carreras, que sempre m’ha emocionat. És el què busco en les veus, l’emoció, l’evocació, les sensacions i sentiments que ens poden transmetre fent-nos vibrar… fent-nos viure amb més intensitat
    Salute!

    M'agrada

    • Benvolguda Mercè:
      Potser així et serà més fàcil copsar la diferència entre tres tipus de vocalitat i estil, en una mateixa ària, i potser gaudir`pas en les tres, ves a saber.
      UN LÍRIC: Afredo Kraus

      UN SPINTO: Plácido Domingo

      UN DRAMÀTIC: Mario del Monaco

      La tessitura és la mateixa per tots, però l’emissió t’en adonaràs que no és igual, a part de l’estil, que això ja é sun altre guerra.
      espero que t’agradi l’exercici.

      M'agrada

  11. Mercè Pardo's avatar Mercè Pardo

    Moltes gràcies, Joaquim, per la “lliçó”

    Dels tres vídeos em quedo amb el de’n Domingo i el de del Monaco. En Kraus em resulta massa… com ho diria? afectat?

    Crec que he captat les diferències, tot i no saber massa com explicar-les. Per mi, en Domingo ho canta amb coratge, per afrontar la situació i del Monaco amb una bona dosi de pena i desesperació. Això és el que m’arriba.
    Pel que fa a Hymel, el situo entre Domingo i del Monaco.
    Novament, gràcies!!

    M'agrada

    • Segurament la teva tria motivarà urticària, però no t’amoïnis és la teva opinió i per a tu és la vàlida, ara bé, no es tractava tant de fer l’exercici del gust personal, com d’apreciar el tipus de veu, no l’expressió del que canten.
      Ara, jo crec que Hymel no és encara un tenor spinto, tot i que apunta que ho serà aviat.
      Me’n alegro que t’hagi servit

      M'agrada

Deixa una resposta a OLYMPIA Cancel·la la resposta