IN FERNEM LAND

DIE FRAU OHNE SCHATTEN AL CONCERTGEBOUW (Kerl-Schwanewilms-Henschel-Reuter-Goerke;Jurowski)


Concert-Gebouw2

Ahir ja us vaig anunciar que avui aniríem a Amsterdam per assistir al Concertgebouw a una versió de concert de Die Frau ohne Schatten, potser l’òpera que més m’agrada de Richard Strauss (he dit potser).

Com tots sabeu aquesta òpera hagués tingut de pujar a l’escenari del Liceu el mes de novembre passat, però després del desgavell de la temporada passada, aquesta va patir l’estisorada que ens va deixar orfes d’aquest títol tan cabdal com fascinant.

L’opulent òpera straussina es va presentar en forma de concert amb la Radio Filharmonisch Orkest dirigida per el sempre fascinant Vladimir Jurowski, que atorga a la partitura una emoció sonora de molt impacte. Potser mai com en aquesta versió les melodies llueixen de manera tan bella i potser mai com en aquesta versió haureu escoltat la meravellosa i acolorida orquestració amb tant detall, cura i brillantor. La versió de Jurowski és comparable a qualsevol de les mítiques i referencials de tots conegudes i reverenciades.

L’equilibri entre els moments més esplendorosos i aquells que voregen la música cambrística és portentós, així com la perfecta conjunció amb les veus. Ens cal saber si al Concertgebouw, sala de miraculosa acústica, les veus traspassaven l’immens mur sonor, per ràdio us garanteixo que l’experiència és prodigiosa.

L’equip vocal és important, si bé a l’àudio i sense el component escènic, encara que sigui en versió de concert, algunes veus mostren masses tibantors, com Christine Goerke en el terriblement exigent rol de tintorera, o en alguns moments més aguts de l’exquisida Anne Schwanewilms. Jane Henschel, cantant per la que no tinc gaire estima, està veritablement impressionant com a Dida.

La part masculina del repartiment està magníficament representada per l’entranyable Barak del baríton suec Johan Reuter de cant colpidor. El sempre eficient Torsten Kerl es fa càrrec de l’esgotador Emperador amb molta més solvència que lirisme i en un rol important però petit, com és  l’esperit missatger, resplendeix Matthew Rose.

Amb la gravació d’avui us garanteixo una festa musical i vocal de primer ordre, estic segur que ningú s’en penedirà.

Escolteu en primer lloc al magnífic Johan Reuter (Barak) i a la punyent Christine Goerke al primer acte, meravellosament  acompanyats per Jurowski i l’enlluernadora Orquestra de la Radio Holandesa.

Escoltem ara el colpidor final del segon acte, amb una intensa i dramàtica Christine Goerke, l’al·lucinada dida de Jane Henschel, altre cop a Reuter i als germans de Barak. La direcció de Jurowski és de reclinatori

Finalment i del tercer acte escoltarem a la parella imperial, Anne Schwanewilms i  Torsten Kerl. Comencem per la deliciosa “Vater, bist dus?” amb el climàtic preludi de violí, i amb la posterior incorporació del matrimoni de tintorers i l’entrada de l’Emperador “Wenn das Herz aus Kristall”. Impressionant la Schwanewilms

Espero que ho gaudiu tant i tan intensament com ho he gaudit jo. Els que ho van escoltar en directa van ser uns autèntics privilegiats.

Vladimir Jurowski

Vladimir Jurowski

DIE FRAU OHNE SCHATTEN
Richard Strauss-Hugo von Hoffmansthal

Der Kaiser: Torsten Kerl
Die Kaiserin: Anne Schwanewilms
Die Amme: Jane Henschel
Barak: Johan Reuter
Baraks Frau: Christine Goerke
Der Einäugige: Andrew Slater
Der Einarmige: Maxim Mikhailov
Wächter der Stadt: Maxim Mikhailov
Der Bucklige: Alasdair Elliott
Der Geisterbote: Matthew Rose
Die Stimme des Falken: Katrien Baerts
Hüter der Schwelle: Katrien Baerts
1e Dienerin: Katrien Baerts
Erscheinung eines Jünglings: Benjamin Hulett
Eine Stimme von oben: Kismara Pessatti
3e Dienerin: Kismara Pessatti
Wächter der Stadt: Quirijn de Lang
Wächter der Stadt: Hugo Oliveira

Radio Filharmonisch Orkest
Groot Omroepkoor – Nationaal Kinderkoor
Director del cor: Gijs Leenaars
Director musical: Vladimir Jurowski

Concertgebouw, Amsterdam 16 de febrer de 2013

ENLLAÇOS (mp3)

http://rapidshare.com/files/3771798221/DFOS_Amsterdam_2013_A1.mp3

http://rapidshare.com/files/232967362/DFOS_Amsterdam_2013_A2.mp3

http://rapidshare.com/files/1734105/DFOS_Amsterdam_2013_A3.mp3

Demà tornarem a la Scala, tenim una butaca amb molt bona visió.

Un comentari

  1. Fernando S.T.

    Por lo escuchado en el post y lo que nos comentas, es una versión notable, esta noche me hago con ella, aunque no podré escucharla, al menos en su integridad.
    Ayer me lo pasé en grande con Turandot.

    M'agrada

  2. Concep

    És una òpera impressionant.
    Guardo un gran record de l’última vegada que es va fer al Liceu, va ser meravellosa.
    M’agradaria repetir l’experiència, se sap quan es tornarà a programar? Si ja la tenien prevista potser l’han postposat per la propera temporada, saps o sabeu alguna cosa?

    M'agrada

    • Sobretodo gracias a Jurowski. Esta es una opera de director, necesitado de grandes voces, pero estas sin un director que sea capaz de extraer las maravillas que encierra la partitura haciendo relucir la maravillosa orquesta straussiana, quedan muy mermadas.
      Aquí Jurowski firma para mi gusto lam mejor dirección que le oído hasta ahora.

      M'agrada

  3. simone

    oooh, gràcies Joaquim! Un dels meus compositors d’opera favorits! (be, una altre, jeje!) M’agrada molt la versió qu’ens portes! encara que no tinc prou referents per comparar, pero tot arribará. Merci!!

    M'agrada

  4. dandini

    Alguns cantants millorables.M’esperava algo més de Christine Goerke per exemple.Orquestra fantástica.Tant de bo torni al Liceu ben aviat.Si el Teatre hagués tingut en compte l’acceptació i l’èxit de públic que havia conseguit en el passat no n’hagues pogut prescindir mai…

    M'agrada

    • Suposo que Goerke, que l’he trobat crispada, a la sala sonaria millor, per allò que tu mateix deies que a les veus grans i dramàtiques. la ràdio no les beneficia.
      Pel que fa a la programació de l’òpera, qui en va prescindir no en tenia ni idea del que feia, ni el que representava, ni l’estima que el públic operístic té per aquesta òpera, tant sols pensava en el possible calaix, i així no es pot dirigir un teatre d’òpera, però aquest tema queda invalidat quan aquest senyor encara ocupa el despatx que ocupa, després de tanta negligència.

      M'agrada

Deixa una resposta a Joaquim Cancel·la la resposta