Boris Godunov a Munic 2013. Producció Calixto Bieito. Fotografia: Bayerischen Staatsoper
L’esdeveniment operístic del mes de febrer a Munic és la nova producció de Boris Godunov, dirigida musicalment per Kent Nagano, director musical de la casa, i escènicament per Calixto Bieito.
Com no podia ser d’altre manera, Bieito emmarca el Boris a l’actualitat més rabiosa. Tant sols cal veure la fotografia que encapçala l’apunt per adonar-nos de que una corista és la viva imatge d’Esther Quintana, la noia que va perdre un ull per culpa d’una més que presumpta pilota de goma llençada per els Mossos d’Esquadra en una càrrega.
Curiosament en tota la galeria de fotografies que els manifestants (poble) porten, no hi ha la d’Angela Merkel, mentre que no hi falta Rajoy, François Hollande, Vladimir Putin, Nicolas Sarkozy, Tony Blair, Silvio Berlusconi, David Cameron. No hagués dit mai que Bieito s’arronsés d’aquesta manera, a no sé que sigui un fidel defensor de la cancellera alemanya, cosa que sincerament no crec. No ha tingut valor per exhibir-la dalt de l’escenari del teatre muniquès?. No em sembla just, la veritat, quan ella com tots els exhibits, es motiu de la revolta que es representa.
La producció té tots els tres del director espanyol, rabiosa contemporaneïtat, denúncia de la crisi, corrupció, desintegració i desolació de la societat d’avui mateix, violència, repressió, assassinats, tot presentat amb un treball extraordinari, com és costum, per part de cantants i el cor.
Hi ha dos nivells escenogràfics, el carrer, amb les tanques antidisturbis i poc atrezzo més, i les estances privades de Boris, fredament luxoses i bunkeritzades.
El món de Boris és situa en una espècie de bunker que pot arribar a recordar un cuirassat, on el dirigent viu reclòs amb la seva família, Xenia una adolescent molt recognoscible, desgraciada i amb problemes, i Fiodor (aquí també una noia) que juga amb el seu pare amb un globus terraqüi com Chaplin al Gran Dictador. També en aquest espai protegit dels aldarulls extern Boris es reuneix amb els boiars, conspira i intenta preservar-se en el poder, mitjançant la corrupció.
Les escenes del poble són molt colpidores, des de les escenes inicials de revolta, amb la policia, a les de l’Idiota i els nens, nens cruels, alcohòlics i violents, en uns carrers envoltats de més violència.
Boris Godunov a la Staatsoper de Munic, producció de Calixto Bieito
Colpidora l’escena de la mort de Boris i gratuït, tot i que terriblement impactant i creïble, l’assassinat “inventat”dels fills en mans de Grigorij.
Tractant-se de Bieito no podia ser d’altre manera.
Bieito no estalvia en una òpera tan propensa, a sacsejar-nos com és habitual en ell. Òbviament en aquesta les bieitades tenen una consistència que en altres muntatges sempre m’han semblat pura provocació. És clar que es pot discrepar radicalment d’aquest Boris Godunov, però mirant el telenotícies cada dia no crec que la història del tsar rus i el que ens ha tocat ser testimonis, difereixin en res.
Com us podeu imaginar Bieito prescindeix de qualsevol connotació folklòrica que ens recordi remotament que estem veient una òpera històrica russa, malgrat el que digui la partitura i el llibret, però no hi manca res.
En el terreny musical cal dir que la versió és l’original amb les set escenes. L’òpera acaba, malauradament amb la mort de Boris.
Ken Nagano signa una impecable direcció, obtenint una resposta magnífica de l’orquestra de la Staatsoper, però potser perquè el muntatge és terriblement fred, també m’ha mancat una mica de implicació emocional en la interpretació impressionant de l’orquestra.
En l’apartat vocal cal destacar per sobre de la resta, el Boris del jove baix Alexander Tsymbalyuk, que a part de interpretar de manera molt brillant el personatge ideat per Bieito, el canta amb exhibició de mitjans (baix-baríton) notables.
De la resta, tots correctíssims, és de justícia destacar al veterà Pimen d’Anatoli Kotscherga un dels més notables Boris dels darrers anys. ara ja amb facultats vocals escasses per defensar un Pimen profund, però encara d’una honestedat remarcable. També cal destacar el Varlam de Vladimir Matorin (aquí un homeless) i l’excel·lent Príncep Schuiskij de Gerhard Siegel.
L’espectacle és molt potent, segurament no serà del gust de molts, s’interpreta sense pauses i això pot esgotar a més d’un, ja que Bieito no ens deixa reposar en cap moment i el cops de puny al sota ventre són constants, però sota el meu punt de vista és un espectacle que situo sense dubtar-ho a la banda dels excel·lents de la seva factoria.
Us deixo un Youtube on podreu fer-vos una idea del muntatge
BORIS GODUNOV
Música i llibret de Modest Mussorgski
Boris Godunow Alexander Tsymbalyuk
Fjodor Yulia Sokolik
Xenia Eri Nakamura
Xenias Amme Heike Grötzinger
Fürst Schuiskij Gerhard Siegel
Andrej Schtschelkalow Markus Eiche
Pimen Anatoli Kotscherga
Grigorij Otrepjew Sergey Skorokhodov
Warlaam Vladimir Matorin
Missail Ulrich Reß
Schenkwirtin Okka von der Damerau
Gottesnarr Kevin Conners
Nikititsch Goran Jurić
Leibbojar Dean Power
Mitjucha Tareq Nazmi
Hauptmann der Streifenwache Christian Rieger
Director musical: Kent Nagano
Director d’escena: Calixto Bieito
Escenografia: Rebecca Ringst
Disseny de vestuari: Ingo Krügler
Disseny de llums: Michael Bauer
Dramatúrgia: Andrea Schönhofer
Director del Cor: Sören Eckhoff
Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper
Munic 20 de febrer de 2013
ENLLAÇOS
http://rapidshare.com/files/1273509259/BorisMunic200213.mp4.001
http://rapidshare.com/files/852825787/BorisMunic200213.mp4.002
http://rapidshare.com/files/2603202370/BorisMunic200213.mp4.003
http://rapidshare.com/files/3243994238/BorisMunic200213.mp4.004
http://rapidshare.com/files/2978083231/BorisMunic200213.mp4.005
http://rapidshare.com/files/3724843201/BorisMunic200213.mp4.006
IN FERNEM LAND 
Wow!
Thanks a lot, dear Joaquim, for this gift:)
I like Calixto Bieito very much, his Carmen of Liceo is one of the favouritable performance of mine. I was really very impressive with Carmen, – now I can possibility to lesten\see Boris of Munich. Great!:)
M'agradaM'agrada
Thanks to you Mjaksa.
The version is cool, even distant, but has the seal 100% Bieito.
I do not agree entirely, but Bieito is Bieito, and there is no doubt that the result is as always impressive.
M'agradaM'agrada
Si, I agree – Bieito`s point of view maybe controversial and discussed but it`s really interesting. Can`t wait with a downloading end…
M'agradaM'agrada
it will give us your valuable opinion when you downloaded and viewed. Thanks in advance
M'agradaM'agrada
Yes, certainly. It`s really interesting for me as I got a habbit with a classical versions of the Bolshoi & Maryiinski.
Ferruccio Furlanetto at the Bolshoi this season.
M'agradaM'agrada
🙂 Nothing to do, night and day, black and white 🙂
M'agradaM'agrada
I beg your pardon…Bieito…Bolshoi…mmmm…mmm… yes, but please consider not at all quite different performances… As you can see title is exactly exactly exactely the same! 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
No acabo de comprender que esta propuesta de Bieito haya tenido tanto éxito, la plasmación escenográfica me ha parecido impecable pero me da la impresión que ha tropezado con su talón de Aquiles, todo lo que muestra, salvando la distancia temporal, está ya en el libreto de Boris y el personaje central, con su drama psicológico, me parece que, en el conjunto, se diluye. A priori me parecía una ópera que se iba a adaptar muy bien a los planteamientos de este director de escena pero al final me dejó la sensación de que se pierde más que se gana. Igual es porque yo siempre he visto en Boris un personaje con el que, a pesar de ser terrible, podía encontrar cierta empatía, una especie de solidaridad o compasión, con Beito me resulta imposible. Como esta grabada en el disco duro del decodificador la volveré a ver, tengo la impresión de que mi opinión no ha madurado lo suficiente, necesito que pasen unos días.
Saludos, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Hola maac. Bieito ante esta ópera no deja lugar para la compasión, si no lo hace con el Don José de Carmen menos lo va a hacer con el sanguinario Boris.
Yo comprendo perfectamente tu distanciamiento, incluso creo que Bieito lo plantea y lo potencia para que lo veamos así, también entiendo que no haga ninguna reinterpretación o dramaturgia especial, en el original está todo y él se limita a envolverlo con ropas y paisajes actuales, sin duda potenciando la terrible realidad que nos rodea.
Puede ser que lo madure, tiemblo de miedo cuando eso ocurra.
Saludos también para ti, amic
M'agradaM'agrada
Se ve que me he explicado mal; lo que todavïa tiene que madurar es mi opiniön; de aquï a unos dïas; supongo; lo verë mäs claro:
M'agradaM'agrada
AH! he sido yo el que no te he acabado de pillar.
Es posible, yo no concibo un Boris de Bieito de otro modo, violento como es de rigor en su obsesión, aunque nada de lo que pueda representar en el escenario supera la tremenda realidad.
M'agradaM'agrada
Ens malcries…
M'agradaM'agrada
m’encanta 🙂
M'agradaM'agrada
the links dont work. as dont work links , many of them, in previous articles. are you making fun of people?
M'agradaM'agrada
Hello stranger commentator:
Firstly that you ask me something while hiding in anonymity deserves no answer.
Secondly, if you read in the caveat that I do in the left column, you will see that it has limited Rapidshare downloads per day and read my recommendation.
Finally, I think that you tease people is intolerable offense.
Nothing more to say, however you have a good day.
M'agradaM'agrada
En el petit tall escoltat la veu de Alexander Tsymbalyuk, que no conexia de res, m’ha agradat molt. Deu ser un gran Boris, en una representació que ha de ser molt interessant. La dimensió teatral i escènica de Calixto Bieito sempre m’ha captivat molt (positivament la major de les vegades, no tant d’altres) i la condensació dramàtica de la versió escollida, l’original i sense talls, crec que s’adequa perfectament a l’estil Bieito i a lo que vol transmetre.
M'agradaM'agrada
Un gran Boris no sabria dir-t’ho fins escoltar-lo al teatre, però assegut còmodament a casa, remou l’estomac.
A mi m’agrada el Boris “extended version”, és a dir amb tot el acte de Polònia, l’escena del bosc i el final, però entenc que per a Bietio aquesta sigui la ideal, per altre part aquesta versió tan sols escoltada no té gaire interès vocal, estan correctes però sense ser una versió memorable, cal veure l’espectacle i l’important treball de conjunt, per gaudir-ho o no, això ja dependrà de molts altres factors.
M'agradaM'agrada
Tsymbalyuk es un “habitual” en Les Arts, donde que yo recuerde de memoria hemos podido disfrutarle al menos en D.Giovanni (Comendador), Parsifal (Titurel) o Turandot (Timur). Tiene un vozarrón impresionante que te pone los pelos de punta. Su Boris en directo debe ser espeluznante.
Me gustó bastante por TV este Boris, aunque, como dice Maac, esperaba algo más de Bieito. El comienzo fue muy esperanzador y provocador, pero luego me daba la impresión que el drama del libreto estaba muy por encima de las ideas del regista. En general me gustó, no lo niego, pero me quedé con cierta decepción.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
No me acordaba de haberlo visto en Les Arts, pero si que me acuerdo de aquel Titurel sorprendente, no me quedan los nombres. Qué desastre!
Yo creo que al Boris no le hacen falta demasiadas relecturas, el original es demoledor. Actualizarlo potencia aún más su crítica.
A mi me parece una versión notable.
M'agradaM'agrada
Sin el acto polaco, con lo que me gusta… Y la escena de la coronación, ¿cómo será? ¡Gracias y saludos,infernems!
M'agradaM'agrada
El acto polaco, querida Leonor, no le pega a Bieito y para hacer según qué, mejor así.
No hay coronación puesto que nunca identificamos a Boris como un zar, puede ser cualquier dignatario populista en el cual la gente desesperada se aferra para salir de una situación de crisis generalizada, de desahucios, de paro, de miseria o un hombre de negro impuesto por el Fondo Monetario o por la inexplicablemente desaparecida del montaje, Sra. Merkel.
Ahí Bieto me ha decepcionado. Habrá recibido presiones para que sea así y las habrá acatado? Cómo es posible en un hombre que parecía no cortarse por nada?, Habrá prevalecido el interés por seguir trabajando en el país que le contrata más y donde es más venerado?
El pueblo situado delante de las vallas metálicas, como los sevillanos ante la cuerda del espléndido acto cuarto de su Carmen, esperan que del discurso de su líder salga la solución. Los golpes de porra de los antidisturbios en las vallas, acompañan las tradicionales campanas de San Basilio. Inquietante y seguro que para muchos, molesto.
M'agradaM'agrada
El tema de Merkel es muy facilmente interpretable : en la rica y cristiano demòcrata Baviera, no van a permitir algo que pudiera soliviantar los ànimos pro gubernamentales : o eliminas las alusiones contra la wagneriana y jefa de la actual Europa Frau Merkel, o al Sr. Bieito le retiran su producción y finalmente supongo, se ha impuesto lo de ” poderoso caballero es d. Dinero ” y así el provocador Bieito, sigue en el mercado alemàn
M'agradaM'agrada
Pero en Alemania hay libertad de expresión, ¿verdad?.
Si le han obligado a prescindir de la foto de la Merkel es una vergüenza y si el sa ha impuesto una auto censura, DOS VERGÜENZAS.
M'agradaM'agrada
Un excel.lent producció per veure a casa, comfortablement, en un dia que a Barcelona els terrats estan emblanquinats i cau aigua-neu. Pel que expliques, Joaquim, i pels meus gustos (ópera russa, Bieito, la temática, la translació a l’actualitat, etc…) estic segura que en gaudiré moltíssim, gràcies!
M'agradaM'agrada
Teresa, jo també estic segur que t’agradarà molt.
M'agradaM'agrada
Quina setmana!. Cada cop et superes més: Turandot, La dona sense ombra, Nabucco, 6ena de Mahler, Boris Godunov, tot amanit per apunts i comentaris memorables… Moltes gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
M’està sortint una temporada arregladeta 😉
T’ho creguis o no, em deixo emportar pel que m’arriba, per l’actualitat rabiosa. Alguns apunts els tinc pensants de bell antuvi i han de ser postposats per una inesperada arribada d’arxius d’altíssim interès, com crec que és aquest Boris.
M'agradaM'agrada
No creia que es fessin òperes tan satiriques i realistes, encara que avui en dia tot és admissble No crec que aquesta obra la representin a Espanya.
M'agradaM'agrada
Satírica el Boris? Realista si, en aquesta versió molt i quan es va estrenar també.
A Espanya es representaria sense la censura d’Alemanya (em refereixo a la exclusió de la fotografia de la Sra. Merkel)
M'agradaM'agrada
Curiosa i afortunada transformació d’un art elevat com l’Ópera que durant decades es va dedicar a complaure a la societat benestant i que ara pugui ser la plataforma de la crítica al sistema corrupte.
Mamá y cuando me toque la puesta de largo no la podremos hacer en el Liceo como en tiempos de la abuelita…
M'agradaM'agrada
Home” hi ha moltes òperes, entre elles Boris, que ja eren en el seu moment un al·legat polític molt notable.
M'agradaM'agrada
Considero que “Boris Godunov” ya es suficientemente vitriólica en su estado original, ya que es la crítica feroz contra un zar y por ende de todo el sistema zarista. No precisa de ninguna adaptación, se trata de una obra cruda en la que el pueblo padece, el zar lo es merced a un asesinato y el que le sucede es un falso aspirante.
Por lo tanto la ópera ha servido a Bieito para que haga alguna de las suyas. Si el resultado es bueno lo celebro, pero estoy seguro de que no ha mejorado la obra original, la habrá “actualizado” a su modo y eventualmente habrá conseguido un éxito escénico con una ópera maravillosa cuya música sobrepasa cualquier interpretación.
No estamos ante una “bobada” a lo “L’elisir d’amore” sino ante una obra maestra absoluta que nunca deja indiferente a nadie y que yo adoro desde niño.
Lamento que se escenifique sin el acto de Polonia, pues contiene mucha de la mejor música de toda la ópera rusa, pero la importancia de “Boris” es tan singular que incluso sin ese melodioso acto -que además incluye una importante intriga político-eclesiástica que hace progresar el desarrollo histórico y hace más comprensible la ascensión del falso Dimitri- es una ópera que subyuga desde la primera nota del arranque.
M'agradaM'agrada
L’actualització és molt pertinent, ja ho veuràs,
M'agradaM'agrada
Finalment he pogut baixar-la. Demà la veuré, i amb moltes ganes, doncs és una òpera que adoro.
El que he vist m’ha agradat, i tal com dius és cent per cent Bieto, ell no podia haver-la fet d’altra manera.
Gràcies Joaquim l’ajut.
M'agradaM'agrada
De res, faltaria més. Me’n alegro molt que te’n hagis sortit. T’estàs fent una experta.
M'agradaM'agrada
Perdona, volia dir per l’ajut
M'agradaM'agrada
Gracies!! em poso a la cua per baixar la.
M'agradaM'agrada
t’impactarà, suposo
M'agradaM'agrada
No ens ha agradat gaire, sobretot els cantants són bastant discrets.
Jo sempre associo aquesta òpera a les veus impressionants dels baixos sobretot i en aquesta versió no m’han impressionat gaire.
Bieito es repeteix una mica. L’escena de la taverna amb aquella taula, de càmping, les cadires de plàstic, la nena i tots aquells trastos d’una parada improvisada a la vorera dels Encants, ja sortien a la Carmen del Liceu, és com si sempre veiéssim el mateix i és clar que val per a totes, però potser que canvii una mica ja que sempre és el mateix.
Tot i ser fidel a les seves idees i obsessions Bietio també ens hauria de sorprendre visualment i acaba per utilitzar sempre les mateixes solucions, vista una, vistes totes.
El millor el Cor i l’orquestra.
M'agradaM'agrada
Si en tots els directors això és bastant normal, amb Bieito és cert que hi ha imatges massa recurrents, i com a imatges sense música costa ubicar-los en un muntatge en concret.
M'agradaM'agrada
L’he escoltat tota i francament m’ha impressionat, no tant pels cantants que en general estan bé vocalment, sinó pel muntatge i direcció escènica on és veu la mà d’un gran director de teatre. Tanmateix no m’ha convençut la interpretació d’Alexandre Tsymbalynk fent de Boris. Text i música són tan actuals que semblen escrits fa una setmana.
M'agradaM'agrada
Jo abans de penjar el vídeo em vaig escoltar l’àudio i no té gaire interès. El vídeo té la fo´ça teatral i en aquest cas és important.
M'agradaM'agrada
Jo la vaig veure ahir, gràcies altre cop Joaquim per permetre obtenir-la.
A mi em va decebre, tant vocalment, com el treball de Bieito. No sóc gaire fan de les produccions d’aquest director. Estic d’acord amb Concep i amb tots els que han mostrat un desencís, es repeteix molt, sap quines són les coses que tenen èxit i les repeteix insistentment. És brillant a estones, la representació quan s’inicia promet molt, però hi ha moltes escenes que decau incomprensiblement, i en una opera de dues hores sense interval això m’ha semblat greu.
Això té tota la pinta de caure un dia o altre al Liceu, i aleshores segur que tindrem la foto del President que correspongui.
Bieito és molt oportunista.
Per cert Joaquim, suposo que no és un problema teu, però a estones la imatge digital es pixela, s’atura i torna arrancar, És un problema meu o també us ha passat a vosaltres?
Repeteixo, moltes gràcies per posar-lo a l’abast.
M'agradaM'agrada
L’original té “petits” defectes, però suportables, perdoneu en qualsevol cas les deficiències.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, a part d’escoltar-la naturalment també l’he vist!!
M'agradaM'agrada
Jo t’he entès perfectament
M'agradaM'agrada