STAATSOPER DE VIENA 2016/2017: FALSTAFF (Maestri-Tézier-Fanale-Giannattasio-Fahima-Lemieux;McVicar-Mehta)

Ambrogio Maestri Falstaff Viena 2016 Producció de David McVicar © Wiener Staatsoper | Michael Pohn

Ambrogio Maestri Falstaff Viena 2016 Producció de David McVicar © Wiener Staatsoper | Michael Pohn

Tornem després d’alguns mesos a la Staatsoper de Viena per assistir a una representació de Falstaff, una òpera que estimo molt, malgrat que sembla impossible que actualment la puguem veure per un altre cantant que no sigui Ambrogio Maestri, que ho fa bé però no és, ni de lluny, el gran Falstaff que ens volen fer creure que és. Vulgaritat tècnica.

A Viena conflueixen la direcció vigorosa, serena i brillant, com acostuma, de Zubin Mehta, amb el geni teatral, cada vegada més conservador de David McVicar, que presenta a Viena una bellíssima nova producció de inspiració “Giorgiostrehleriana”, destinada a agradar a tothom.

Mehta segurament no tindrà el tremp genial de Pappano o la fascinant nostàlgia decadent de la direcció de Giulini, però si que sap extraure tota la bellesa de la partitura sense deixar als cantants a l’estacada, tot i que a vegades sembla que no acabi de quadrar correctament la concertació (el so del streaming de les transmissions de Viena no és gaire bo).  L’orquestra sense deixar de ser un protagonista més, acompanya amb respecta als cantants,

Tret del Falstaff del Festival de Verbier que va protagonitzar Bryn Terfel, tots els darrers Falstaff comentats a IFL tenen com a protagonista a Maestri (MET; Salzburg, Liceu, Scala…). I continuo pensant que si no fos pel  contundent físic del simpàtic baríton italià, Maestri no actuaria més enllà dels teatres del segon nivell.

Tézier és un gran i esplèndid Ford, mentre que Fanale és un Fenton competent al que he trobat a faltar la fascinació vocal que un bon Fenton ha d’acabar imposant amb les seves frases elegíaques i abrandades d’amor desbocat. Tots formen un bon equip al costat de Thomas Ebenstein com a Cajus, Herwig Pecoraro com a Bardolfo i Riccardo Fassi com a Pistola.

Però és el magnífic equip femení el que s’emporta la palma encapçalat per la intensa Alice de Carmen Gianastasio, la contundent Marie-Nicole Lemieux com a Quickly ideal en la línia Barbieri tot i que més refinada, la etérea Hila Fahima com a encisadora Nannetta i una esplèndida Lilly Jørstad com a Meg, un rol que quasi mai llueix tant com el fa lluir ella.

Falstaff és una genialitat musical i una filigrana teatral que admet pocs experiments. MacVicar no arrisca i per a mi encerta de ple amb una atmosfera pictòrica que permet embolcallar les escenes de manera exquisida i és clar cloure la comèdia amb una escena del bosc de Windsor pura poesia visual i teatral.

Falstaff a Viena: Giannattasio, Fahima, Lemieux, Jorstad. -Wiener Staatsoper © Wiener Staatsoper | Michael Pohn

Falstaff a Viena: Giannattasio, Fahima, Lemieux, Jorstad. -Wiener Staatsoper © Wiener Staatsoper | Michael Pohn

Giuseppe Verdi
FALSTAFF

Ambrogio Maestri (Falstaff)
Ludovic Tézier (Ford)
Paolo Fanale (Fenton)
Carmen Giannattasio (Alice Ford)
Hila Fahima (Nannetta)
Marie-Nicole Lemieux (Mrs. Quickly)
Lilly Jørstad (Meg Page)
Thomas Ebenstein (Dr. Cajus)
Herwig Pecoraro (Bardolfo)
Riccardo Fassi (Pistola)

Cor i Orquestra de la Staatsoper de Viena
Director musical: Zubin Mehta

Director d’escena: David McVicar
Escenografia: Charles Edwards
Disseny de vestuari: Gabrielle Dalton 
Disseny de llums: Paul Keogan

Wiener Staatsoper 12 de desembre de 2016

Els streaming de la Staatsoper de Viena, per ser de pagament no son gaire curosos en les preses de so, ni en els enquadraments televisius, però en aquest cas la nova producció i el bon equip vocal, a banda del genèric protagonista, bé mereixia una visió que aquí no em vaig deixar perdre.

STAATSOPER DE VIENA 2016/2017: MADAMA BUTTERFLY (Opolais-Pretti-Daniel-Pecoraro-Nakani;Gielen-Auguin)

El primer streaming de la temporada 2016/2017  de la Staatsoper de Viena ens porta una producció de Madama Butterfly de Josef Gielen estrenada al teatre austríac l’any 1957. Ni com a recerca arqueològic/teatral em sembla que es pugui justificar que al 2016 encara facin aquesta producció. 69 anys veient aquest cromo em sembla delictiu, perquè podríem discutir si el primer acte és lleig o no, però el segon i el tercer és directament i sense embuts, horrible.

Més d’un o una la trobareu esplèndida, no penso discutir-ho perquè crec que el problema no és tracte de si és bonica o lletja, si ens agrada o no, el problema per a mi rau que el teatre ja no es pot presentar d’aquesta manera, ni tan sols amb una òpera tan tradicional i conservadora com Butterfly. Tot grinyola, i en una òpera amb pretensiós veristes que grinyoli el que se’ns presenta com real, amb uns papers pintats de dubtós gust oriental és absolutament intolerable. La producció no és ni tan sols kitsch, ni molt menys li podríem penjar l’etiqueta de la post-modernitat vintage, és un nyap i de la mateixa manera que m’exaspera la producció de La Forza del destino de David Poutney, aquesta Butterfly em treu de polleguera perquè representa per a mi, tot allò que no ha de ser l’òpera. Continua llegint

DER RING DES NIBELUNGEN A VIENA 2016: SIEGFRIED (Fischer-Bechtolf)

El streaming de la Tetralogia vienesa continua amb la segona jornada, Siegfried, que es va representar el passat diumenge 17 de gener i que va comptar amb la substitució a darrera hora del protagonista principal, Stephane Gould per Christian Franz, també malalt però no tant. La representació es va salvar però va patir un atac en plena linea de flotació i tota la representació se’n va resentir.

No és que Gould garantís la tranquil·litat i el belcanto wagnerià precisament, ni tan sols l’heroïcitat, però el recurs d`urgència és un greu obstacle per salvar una representació de Siegfried, perquè sense Siegfried o amb un cantant que no canta i tampoc estava en condicions, és complicat resistir una òpera on la seva presència a l’escenari és quasi constant. Continua llegint

DER RING DES NIBELUNGEN A VIENA 2016: DAS RHEINGOLD (Fischer-Bechtolf)

El dia 10 de gener s’iniciava a la Staatsoper de Viena un únic cicle de la Tetralogia wagneriana que el teatre austríac oferirà per streaming de pagament,com tots els que ofereix a diferència de Munich que sempre són en obert i per tnat de franc.

A la representació de Das Rheingold que avui comento la seguiran la d’ avui amb Die Walküre, i els dos propers diumenges amb Siegfried el dia 17 i el conclusiu Götterdämmerung el dia 24, en l’única edició enguany a Viena de la monumental partitura. Continua llegint

SIMON RATTLE DIRIGEIX DAS RHEINGOLD A MUNICH

Divendres 24 d’abril va tenir lloc a la sala Hercules de la Residenz muniquesa una concert de l’Orquestra de la Radio Bavaresa sota la direcció de Simon Rattle amb el proleg de la Tetralogia, Das Rheingold en el programa.

L’ocasió ha servit per aplegar en la nodrida nòmina de cantants a algunes de les veus wagnerianes del moment, encapçales per el Wotan de Michael Volle, que no tinc molt clar si aquest rol esdevindrà en els propers anys un dels més sovintejats de la seva agenda, ja que per a mi encara li falta el punt de supèrbia vocal que han de tenir els Wotan que volen deixar petjada, al costat de veus tan experimentades com l’excel·lent Fricka d’Elisabeth Kulman, la Freia d’Anette Dasch, sense cap mena de dubte el rol que li escau millor a les possibilitats d’aquesta cantant excessivament valorada o l’experimentada Erda de Janina Baechle, tot i que mancada de les cavernoses sonoritats que serien desitjables, al costat del sibil·lí Loge de Burkhard Ulrich, el magnífic Alberich de Tomasz Konieczny, o els contundents gegants de Rose i encara i sobretot, Halfvarson. Continua llegint

SALOME A VIENA (Naglestad-Konieczny-Kulman-Pecoraro-Ernst;Barlog-Young)

Tornem a Viena després del magnífic Tristan und Isolde per assistir a la representació de l’òpera de Richard Strauss, Salome, protagonitzada per la impactant Catherine Naglestad i un bon equip al seu darrere.

Sé que a Viena, que fan òpera cada dia, totes les representacions no tenen aquest nivell que els streaming’s  mostren, n’hi ha moltes que són molt rutinàries i amb cantants més rutinaris encara, però no deixa de fer molt de goig que cada dia hi hagi una representació, i que hi hagi uns quants títols amb un nivell que nosaltres quasi mai tenim durant els onze  mesos i una dotzena de títols, entre els representats i les versions de concert, que farceixen la nostra temporada. Continua llegint

WOZZECK A VIENA (Keenlyside-Schwanewilms-Lehmann-Welser-Möst)

Simon Keenlyside i Anne Schwanewilms a Wozzeck, producció de Adolf Dresen per a l'Òpera de Viena

Simon Keenlyside i Anne Schwanewilms a Wozzeck, producció de Adolf Dresen per a l’Òpera de Viena. ) Foto: Wiener Staatsoper / Michael Pöhn

Avui anem a la Staatsoper de Viena, tenim una cita amb Wozzeck d’Alban Berg.

Comprenc que molts arrufareu el nas o passareu de llarg, un àudio de Wozzeck necessita una predisposició inicial, unes ganes d’investigar i capbussar-se de ple en una de les òperes cabdals del segle XX  que molts no esteu predisposats a fer.

Jo mateix abans de decidir que aquesta seria l’òpera que us proposaria avui, vaig tantejar altres opcions, però al final vaig pensar, per què no?, és una representació que acaba de tenir lloc a l’òpera de Viena, amb un repartiment encapçalat per Simon Keenlyside, un baríton que té molts seguidors/es i per la sempre esplèndida Anne Schwanewilms, dirigits per Franz Welser-Möst al front de l’Orquestra de l’Òpera de Viena. Continua llegint