IN FERNEM LAND

LICEU: DAS RHEINGOLD (2)


Construint el Walhalla, Das Rheingold, producció Robert Carsen

Construint el Walhalla, Das Rheingold, producció Robert Carsen

En un estat lamentable que convidava a  quedar-me casa a covar el refredat, no em vaig voler  perdre el segon repartiment de Das Rheingold, no ho hagués hagut de fer, però en canvi no me’n penedeixo, les estones que els calfreds febrils minoraven ho vaig gaudir de valent.

Començarem pel final:

Amb tota la companyia a dalt de l’escenari rebent els aplaudiments compactes i decidits, la senyora Karnéus va fer el gest d’anar a buscar al mestre Pons, i aleshores va augmentar la intensitat i el bravos, i quan Josep Pons va fer aixecar l’orquestra, encara hi va haver un lleuger augment de bravos i aplaudiments. Com hauria d’haver estat des de el primer dia, tot i reconeixent que l’orquestra ahir va estat millor, i que les errades, que també es van fer  notar, van ser més discretes i van quedar absolutament anecdòtiques en mig d’una versió esplèndida, discutible, és clar que si, però una versió que proposa coses, que recalca aspectes subtils de l’entramat orquestral, detallista, lírica, que si bé no dóna gaires pistes del que podrà succeir en les properes jornades, al menys comença amb bon peu, tenint cura del so i de la seva homogeneïtat. Tenint en compte que l’orquestra tot just inicia la transformació desitjada, de ben segur el futur ens destinarà moments intensos i de qualitat, així ho crec.

Com ja s’ha comentat dels dos repartiments en feríem un de luxós i un altre notable.

Alan Held és un Wotan ideal per aquest pròleg. La veu és clara, potent, autoritària, impertinent. No té el vellut de Dohmen, ni aquell centre tan preciós del baríton alemany, ni tampoc té la subtilesa i els matisos, però el supera amb seguretat, amb un registre agut autoritari i ferm, i un greu suficient. Em va agradar.

L’Alberich de Oleg Bryjak és senzillament perfecte. La presència vocal és notabilíssima, el registre és espectacular i segur, la intenció dramàtica hi és. Una absoluta referència actual. Per a ell van ser els aplaudiments més enfervorits de la tarda.

A Francisco Vas li va una mica gran el Loge. La caracterització és molt bona i el cant és molt curós, res a veure amb en Vas que acostuma a fer els rols de caràcter, histriònics i sempre tan encertadament divertits. Em va agradar com entenia el personatge, però la veu no sempre és projectava amb suficiència. En aquest sentit Streit surt victoriós, tot i que Vas potser acabarà agafant més seguretat. Si el volum orquestral hagués estat més “wagnerià”, de ben segur haguéssim tingut més problemes per escoltar-lo. És un cantant admirable, intel·ligent i segur, un puntal de la casa.

Molt bé també els gegants, potser sense arribar als nivells del primer cast, però tant el Fasolt de Friedemann Röhling, com el Fafner de Bjarni Thor Kristinsson van imposar brutalitat, rotunditat i registre a les seves intervencions.

Bé la Fricka de Katarina Karnéus, no arriba a la distinció de Fujimura i la veu és més opaca, però no hi ha cap dubte que és una Fricka que es fa notar, com la notable Freia de Sonja Gornik, una soprano a diferència de la del primer repartiment, de la que en sentirem a parlar. Una veu lírica molt ben projectada, amb volum notable i punyent, la base ideal per esdevenir algú en el món wagnerià.

Molt bé Nadine Weissmann com a Erda, però en les comparacions amb el fenomen Podles no hi té res a fer. En canvi llueix una bona veu, acontraltada i el seu cant és imperant i elegant, quelcom molt important en aquest rol.

Repeteix magníficament, el Mime de Mikhail Kekua.

No entenc que hi hagi un segon repartiment pel Froh, no hi vam guanyar gaire, quasi diria que gens, ja que la veu de Willem van der Heyden es situa al clatell del cantant i difícilment pot fer que Freia l’aculli amb el braços oberts després del captiveri amb Fassolt. Genial caracterització de Carsen per a la jove deessa, amb un síndrome d’Estocolm molt notori.

Inés Moraleda substitueix bé a la Weissmann com a Flosshilde.

Incomprensible comptar en els dos repartiment amb l’única nosa vocal clamorosa, el Donner de Ralf Lukas, per insuficient, baladrer i imperdonable que es carregui la meravellosa frase que Wagner li regala.

Un Rheingold de gran nivell que fa que esperem amb ànsia Die Walküre la propera temporada, ja que la producció, ben vista, sense tenir que retorçar el coll, és molt interessant, i que defugi l’espectacularitat i les vessants mitològiques em fa estar encuriosit de com es resoldran en les properes jornades. Per allò que ens ha mostrat en el Rheingold, m’interessa moltíssim, per fi ens lliurament (espero) del drac de cartró pedra.

L’efecte de la neu al final, és més per a la platea que per els pisos alts, però no hi ha dubte que és un moment bonic, sense més. Hi han altres coses que m’han interessat molt més, com els gegants, el Nibelheim i la caracterització dels déus.

Haurem d’esperar, i és que això de fer-ho en entregues anuals és una mala jugada.

 

38 comments

  1. Així doncs, no es que estès enlluernat per el meu primer Rheingold, es que era molt bo, oi? Avui he estat a punt de repetir, per un regalet, però he sigut bon minyó i hauré fet feliç a uns amics que no ho haurien vist.

    M'agrada

  2. demo

    Estic com tu Joaquim ,amb un refredat de áqui te espero, He vist els dos repartiments i no he notat grands diferències.exceptuant la Podlés.Soc de la teva opinió vers en Vasperò el veig tant entregat i segur que m´agrada força.

    M'agrada

  3. Jo, que sóc més literari que vocal, he trobat molt interessant aquest pròleg que defugia les temptacions kitsch (amb fluorescents, espasses làser i colors “fosforito” de l’anterior posada en escena). És una putada haver d’esperar un any per veure com s’encamina la producció (i en aquest sentit “La Walquíria” és crucial). Tant amb Wagner com amb Verdi és fàcil deixar-se dur pel component paròdic. Si m’estic mossegant la llengua, és perquè aquí hi ha feina molt ben feta.

    M'agrada

    • Jo també espero la Valquíria, ja que és cabdal veure com es plantegen algunes línies cabdals.
      No et mosseguis mai la llengua, fa mal i no cal.
      Jo també penso que m’ha donat esperances per creure que Carsen prescindirà de coses que ja fa molt temps que grinyolen i espero com ha deixat intuir en aquest Or, que es pot dir el mateix amb aspectes visuals i dramàtics molt més simples i igualment efectius. Els gegants per exemple.

      M'agrada

  4. Yo me lo he vuelto a pasar estupendamente y del primer reparto sólo he añorado a Ewa Podles, a Ain Anger y a Mihoko Fujimura. Francisco Vas ha evitado su tradicional comicidad y ha interpretado un buen Loge aunque algo escaso de volumen. Donner y Froh totalmente olvidables. Estupendos Oleg Bryjack, Alan Held y Sonja Gornik y bien el resto, con una destacada Nadine Weissman.

    La orquesta ha sonado mejor que el primer día y yo diría que incluso mejor que en la retransmisión por radio que aquí en el blog podéis escuchar. La versión de Josep Pons es muy cuidada en los detalles y nunca se excede en exigir volumen orquestal, cosa que quizás pueda decepcionar a quienes lo esperan, acostumbrados a otras versiones más espectaculares.

    La escena vista desde un buen sitio gana, es muy coherente con los acontecimientos pero es demasiado gris y yo hubiera deseado un final lleno de luz y color para contrastar con lo visto hasta ese momento. La dirección de actores es espléndida, pero no me ha gustado ver como Erda abandona el escenario caminando. Si no la hemos visto entrar por qué la tenemos que ver salir? Erda ha de emerger del subsuelo y volver a él que para eso es la Madre-Tierra y proviene de las profundidades, como lo demuestra su registro vocal de contralto grave.

    M'agrada

    • Jo crec que Carsen ja es anuncia que en aquest Walhalla res serà lluminós ni acolorit, s’endinsen en la negror gèlida, i tots sabem com s’acaba, per tant hi ha coherència

      M'agrada

  5. Josep Olivé

    Dius que amb els dos repartiments es podria fer un de molt bo. Efectivament, jo tambè ho crec, perquè en tots dos he trobat grans coses i mancances. Del d’ahir m’ha agradat moltíssim l’Alberich de Oleg Bryjak i la Freia de Sonja Gornik. Tambè l’Erda de Nadine Weissmann, però l’encant vocal de Podles és tan gran que sent un paper intens però curt no entenia com no repetía com en el cas del bon Mime de Vekua i del deficient Donner de Lukas. Aquest últim tant penós que esguerra un dels moments de volada més lírica del pròleg de la tetralogia. Potens però pel desafinats tots dos gegants (o al menys m’ho van semblar), fet aquest que vas determinar que per a mi no arribessin al nivell dels del primer repartiment. Pel que fa a Wotan doncs si, Held amb molta més presència vocal i escènica que Dohmen però amb la barreja de tots dos es podria aconseguir un més gran encara Wotan.

    En les dues funcions que he presenciat no he notat grans errades a l’orquestra i els metalls han sonat bé. No he detectat els defectes que sembla ser es van produir a l’estrena (ahir potser alguna de perdonable però a la funció del divendres cap ni una). La direcció de Pons pel tova crec jo per ser Wagner, molt lírica, potser massa, degut probablement a no voler interferir (tapar) als cantants i/o a l’estat de qualitat actual de l’orquestra. La desfilada final dels déus cap el Walhalla, per exemple, va resultar poc marcada al meu entendre. Sense arribar a notable, crec que el resultat va ser prou acceptable. Constatar que els apluadiments a l’orquestra i al mestre Pons en totes dues funcions em confirmen una dada que ja tenia prou clara: el dia de l’estrena hi havia “orquestrada” una protesta que res tenia a veure amb el resultat de l’interpretació musical de l’òpera.

    I una més que notable nota per a la dramaturgia i possada en escena d’aquest Or del Rin. Em va agradar molt, molt, i tot em fa presagiar que tindrem una molt bona Tetralogia des del punt de vista dramàtic. El treball teatral dels cantants i la plasmació escènica de Carsen és molt adequada, despullant l’obra de tot artifici simbòlic i llegendari (en la mesura que pot, lògicament) i dotant-la d’aproximacions socials i polítiques als temps actuals que corren. Carsen no fa una lectura estranya i inversemblant del llibret com d’altres il.luminats, ni monta històries paralel.les, ni fa segones, terceres i quartes lectures. Sencillament crec que ens mostra, de manera pre-clara, lo que de manera evident Richard Wagner, en plan profeta, ens va deixar escrit…i musicat.

    M'agrada

    • Jo m’estimo més una altra direcció, però la que fa el mestre Pons em sembla interessant, però ens manca veure com desenvoluparà la història, sobretot perquè l’orquestra també evolucionarà i segurament Pons ho aprofitarà per treure-li tot el suc possible. Si acaba sent un Ring eminentment líric tampoc passarà res, no serà el primer ni l’últim.

      M'agrada

  6. Fernando S.T.

    Ya he visto los dos repartos, el viernes y ayer domingo. Con los dos he disfrutado mucho, son dos buenos equipos, que salvo alguna laguna importante pero no determinante, merecen un notable alto.
    A pesar de los pesares, yo prefiero Dohmenn a Held como Wotan, pero el Alberich de Oleg Bryjak es inmejorable, como Podles, Fujimura me gustó más que Karneus, y Streit más que Vas.
    Pons es muy listo y sabe lo que puede pedir y recibir, por lo tanto creo que esta es la mejor versión posible, es pulcra y nítida, le falta grandilocuencia wagneriana en algunos momentos, pero lo contrarresta cuidando el detalle , algo que siempre se agradece.
    La escena es demasiado austera, aunque se sigue sin problemas. Esperemos ver como evoluciona para poder opinar ya que con Rheingold no es suficiente para decir si será una genialidad o un dejá vu reciclado.

    M'agrada

    • Dohmen és més expressiu, però la limitació del registre li passa factura, i en canvi Held, amb una veu més impersonal i sense tanta expressivitat resolt magníficament el pròleg, més complicat serà a Die Walküre on Wotan ha de fer una àmplia demostració de versatilitat dramàtica.

      M'agrada

  7. dandini

    Era la 2ª funció que veia de l’Or del Rhin i em va agradar molt la producció de Robert Carsen.Sap crear les atmòsferes adequades ,és imaginatiu,la narració de la història és clara i el seu grau de transgressió és sempre respectuós i força meditat.
    L’orquestra va sonar força be pero hi van haver-hi errades recurrents durant tota l’obra.La direcció de Josep Pons(el vaig aplaudir) em va semblar correcta (llevar la nave a buen puerto)pero dona la sensació que no té un criteri gaire clar del objectius interpretatius i musicals a assolir.No formo part de l’escamot de detractors ni conec els seus motius polítics(ni m’interessan ) pero a mí m’agradava més el teu estimadíssim(?) Sebastian Weigle dirigint el Tristan que lo que varem escoltar ahir.(I’m sorry).Tant de bo el futur em faigi canviar d’opinió.
    Molt d’acord amb la valoració de les veus en general .
    Gran nivell d’Alan Held com Wotan .Vaig trobar que Oleg Bryjak tenia una veu gran pero que sovint desafinava,per mí millor Andrew Shore.Finalment lleugera decepció pel Loge de Francisco Vas.Em va donar la sensació que no es trobava be de salut i sovint apareixien flemes.Estic segur que en una altre representació estará molt millor.

    M'agrada

    • En què et fonamentes per dir que no té un criteri gaire clar del objectius interpretatius i musicals a assolir, ho trobo molt contundent i m’agradaria esbrinar com has arribat a aquesta interessant conclusió.

      M'agrada

  8. Bien, tal como lo ponéis, no descarto preparar un viaje hacia el este (así comienza el Tristán) la temporada que viene, ya que los Troyens de los que se lleva hablando un par de años para el Liceo, no parece que vayan a comparecer.

    M'agrada

    • Están previstos para la temporada 2014/2015, pero hoy esta previsión es tan frágil que mejor no hacer grandes planes. Para mi ver esta ópera programada en una temporada sería una de las mayores alegrías que me puede dar el Liceu.

      M'agrada

    • Josep Olivé

      Troyanos en el Liceu: todo un sueño que veremos cuando se hace realidad. Solo desear que se confirme la información de Joaquim…y ya me parece demasiado lejano!

      M'agrada

  9. Josep R. Noy

    Divendres vaig asistir-hi amb el primer repartiment. En conjunt la cosa va anar força bé: una versió més que digne. No comprenc l’esbroncada al mestre Pons del primer dia: absurda i injusta. L’orquestra va sonar prou bé, amb algunes discretes errades, però amb bona actitud i sentit. Espantós el final del Donner,de Lukas xafant la magnificencia de la darrera escena. Una pena. Em va agradar el Loge i el Wotan em va deixar més aviat fred,a amb manca d’autoritat. I la posta en escena em va agradar, amb un final una mica discutible, certament. En conjunt bastant bé. Sempre l’he trobat una òpera apassionant.

    M'agrada

  10. Niklaus Vogler

    Totalment d’acord. Un gran encert per a mi la descoberta de Nadine Weissmann i correctíssims el senyor Held i els “gegants”, així com Oleg Bryjak. La posada en escena encara em va agradar més que el dia de l’estrena. Cada cop li descobreixo més detalls dramatúrgics i de posada en escena que demostren el bon nivell de’n Carsen. Bon feina la de Pons. Ara estic frisós, com tú, per veure la Valquíria.
    El millor de la tarda, per això, ha estat coneixer-vos personalment a tú i a en Colbran, a través del meu estimat Tristany. Un plaer.

    M'agrada

    • Benvingut a IFL Niklaus, també va ser un plaer per a mi saludar-te.
      Saps que he buscat qui era Niklaus Vogler i no me’n he sortit, i jo pensava, no voldrà dir Niklaus Vogel?, ja que aquest ja el tinc identificat a Nürnberg.
      Espero repetir i en bones condicions la trobada, amb més temps i potser una taula pel mig seria ideal.
      No cal que et digui que espero més comentaris a partit d’ara, sempre que et vingui de gust, és clar.

      M'agrada

      • Niklaus Vogel

        Efectivament, amic Joaquim, era Vogel, tal com el nostre Tritany va detectar també…Ho corregeixo. És el mestre absent, sempre he tingut una especial debilitat pels que no hi són…
        Espero que t’hagis recuperat i, efectivament, poder-nos veure amb més de temps. Seria fantàstic!
        Prometo comentar acceptant la teva invitació.
        Un plaer

        M'agrada

  11. jan

    Ahir m’ho vaig passar molt bé! 🙂
    Per a mi en general és millor el 2n repartiment, però lo ideal seria fer una mescla entre els dos. Ahir l’orquestra va sonar bé, però el passat Divendres sols hi va haver una errada en el vent metall (vam estar-hi d’acord uns quants) i ahir no, ahir n’hi va haver unes quantes. Però tot i això se li ha d’agrair al mestre Pons que faci sonar l’orquestra tan bé. Jo prefereixo l’espectacularitat que els detalls, i llavors aquesta versió per a mi és discutible, sobretot al final, que queda ensopit (tampoc sóc l’únic que ho ha dit 🙂 ) Però si acceptem que és una versió super lírica, doncs està molt bé. No serà un referent, però el que importa és que sembla que l’orquestra del Liceu millora, i d’aquí a un any amb “Die Walküre” segur que estarà molt bé! 🙂
    Gran decepció el Loge de Vas, sempre m’agrada però el Loge no està fet per ell, i ahir semblava que no estigués bé. Em quedo amb Kurt Streit, que si que em va agradar molt!
    El Wotan de Held doncs és per a mi millor que Dohmen, que ja està vellet. Tot i que en principi em quedaria amb Held, Dohmen també em va agradar molt, té una veu més bonica.
    L’Alberich del 2n repartiment molt bé! Em va posar la pell de gallina! Feia por! jajaja Bravo! (el millor de la nit). Shore em va agradar però vocalment és molt pitjor. I si al principi de la funció d’ahir vaig pensar que escènicament era millor Shore, vaig acabar pensant que no, que Bryjak era realment molt millor en tots els aspectes!
    Millor Fujimura que Karnéus. Tot i que escènicament millor Karnéus, l’altra sembla que no sàpiga el que canta.
    Super bé la Freia, que fa pensar que serà una gran soprano, molt bé!
    també molt bo el Mime. I molt millors els gegants del 1er repartiment amb diferència! Però bé.
    HORRORÓS el donner de LUKAS!!!!!!!!!!!!!! Quina ràbia em va fer! Aquest home és el Donner de Bayreuth!!!!!!!!! Se’m va carregar l’escena de la tormenta! Fatal!

    L’escena a mi m’agrada, és molt inteligent i fàcil d’entendre. Potser a la valkíria entendrem peque els deus creuen una cortina de neu al final de l’òpera. Perque sembla que allà tot passa nevant… 🙂

    M'agrada

    • No me digas que te ha pasado por alto el rol fundamental de Erda, donde Ewa Podles estuvo insuperable y Nadine Weismann magnifica?

      Pues en “Siegfried” tiene otra intervención tan corta como definitiva.

      Cosima Liszt, la segunda esposa de Wagner, consideraba el rol de Erda de suma importancia y cuando localizó a la contralto checa, luego austríaca y finalmente norteamericana, Ernestine Schumann-Heink se sintió felíz pues era tan grave su voz como la deseaba Richard Wagner para ese personaje. Qué hubiera dicho si hubiera llegado a conocer a Ewa Podles que posee un registro grave aún más sólido y profundo que la gran contralto checa!

      M'agrada

      • jan

        Aiiiiiiii sabia que me dejaba algo!!!!!!!!!!!!! 🙂 perdoname! Pues Podles me gustó mucho aunque fue corto! 😉 Y ayer Weismann tambien me encantó! Son 6 minutos muy bonitos! 🙂

        M'agrada

  12. tristany

    Vaig sortir la mar de satisfet del Liceu ahir al vespre, però avui tot el dia que trobo a faltar la Walküre del cicle, com seria preceptiu en un món ideal, cada cop més allunyat, per cert, de la trista realitat quotidiana.

    Matisos tants com vulgueu, però va ser, penso, una proposta força sòlida a tots els nivells i em va satisfer que el públic també ho entengués així en línies generals. Carsen crec que demostra un cop més que amb pocs elements, talent i una bona direcció d’actors es pot fer molt bon teatre, explicar bé una història i ser-hi fidel tot aportant una visió personal. Caldrà veure com evoluciona. En la tetralogia valoro molt que existeixi una coherència interna que recorri tot el conjunt. No sempre és fàcil.

    Un plaer poder compartir una estona amb tu i en Colbran. Veig que fins i tot el meu amic Niklaus s’ha animat a participar al blog. Devia estar tan emocionat de fer-ho que no ha escrit bé el seu cognom…

    Espero que et recuperis aviat del refredat. Una abraçada.

    M'agrada

  13. simone

    Be, ja esta tot dit, coincideixo amb el que vas escriure a la primera entrada i en aquesta, tot i que nomes hem vist el primer repartiment el divendres passat. M’ha agradat molt la posada en escena i la direcció d’interpretacio dels actors. Les veus correctes ambs els mes i menys que ja heu comentat tots i l’orquestra no tinc prou coneixements ni referents ‘en viu’ per comparar aquesta versio amb altres. M’ha agradat, trobaba a faltar una mica de brillantor en algunes escenes pero els cantas s’escoltaven molt be i era molt lirica.
    Al public hi havia com sempre els que no paraven de estossecar, els del caramelet envoltat amb celofan que no es poden prendre 5 minuts abans de que comencio, no, no, cal esperar justament els primers 3 compassos de l’obertura per desembolicar-ho, oi? 👿
    i dos movils que van sonar !!! no m’ho puc creure!!! 👿
    Be, tot i aixo ens ho vam passar molt be! I tenim molta curiositat per la Valquiria del any vinent! 🙂

    M'agrada

  14. Eps, que encara arribo a temps a fer el meu tonti-comentari del dia!

    Doncs un compromís d´aquells que t´agradria evitar i no pots fer-ho m´ha deixat sense veure el segon repartiment. Catxis 😦 … Bé: en tot cas veig que en general es manté el bon nivell del primer cast. Apuntem doncs un nom més a la llista dels candidats a l´espectacle de la temporada 🙂

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: