LYRIC OPERA CHICAGO 2016/2017: DON QUICHOTTE (Furlanetto-Alaimo-Margaine;Davis)

Continuant amb la deliciosa immersió a l’òpera francesa iniciada la setmana passada amb el Werther  moscovita, el Samson et Dalila del Regio de Torí, Les Troyens a la Lyric Opera de Chicago i continuant amb els dos Contes d’Hoffmann d’aquesta,  avui us proposo tornar a Massenet i a Chicago, ja que la Lyric Opera després de la monumental inauguració de la temporada amb l’òpera de Berlioz, després va proposar el Don Quichotte de Massenet, una deliciosa raresa que sumada a l’exuberant inauguració tira per terra les teories tòpiques que diuen que els teatres privats nord-americans només mirant la rendibilitat i el calaix de taquilla, ja que en cap cas les dues primeres òperes de la temporada són el que a can Liceu entendrien com a sostenibles i ves per on, a Chicago conformen l’inici d’una temporada que també comptarà amb Die Zauberflöte, Norma, Carmen, Eugene Oneguin, My Fair Lady, Das Rheingold, Charlie Parker’s Yardbird i Lucia di Lammermoor. Continua llegint

LYRIC OPERA CHICAGO 2016/2017: LES TROYENS

*

Seguint en aquest periple pel bo i millor de l’òpera francesa que ocupa la setmana a IFL, avui com ja us vaig anunciar ahir, us porto la que és per a mi la millor òpera francesa i una de les millors òperes de tota la història, Les Troyens, la monumental òpera en dues parts i 5 actes amb lletra i música d’Hector Berlioz que es va representar per primera vegada a la Lyric Opera de Chicago per primera vegada el 13 de novembre d’enguany, que és precisament la representació que he escoltat per ràdio i que avui vull compartit amb vosaltres.

Cada vegada són menys els escenaris del món operístic que encara no havien presentat mai aquesta obra cabdal, entre ells el Liceu i Chicago, però la ciutat nord-americana ja s’ha tret aquest incomprensible estigma del damunt oferint una nova producció sota la direcció fenomenal d’Andrew Davis que la dirigia per primera vegada i que treu de l’orquestra de la Lyric Opera veritables moments d’or, mentre que del cor no ha estat tan capaç d’extreure el mateix rendiment en una òpera extenuant i en la que la formació coral de la Lyric Opera, degudament ampliada, només ha complert, amb alguns moments complicats. Continua llegint

NABUCCO A CHICAGO (Lucic-Serjan-Belosselskiy-DeShong-Skhorokhodov;Rizzi)

Tatiana Serjan (Abigaille) a Nabucco Lyric Opera Chicago 2016 FotoCory-Weaver

Tatiana Serjan (Abigaille) a Nabucco Lyric Opera Chicago 2016 FotoCory-Weaver

Tal i com us vaig comentar ahir, avui insisteixo amb Verdi en un teatre que tot i no ser oficialment de lliga Champions (la temporada actual és molt minsa), ha presentat, com el Liceu, un Nabucco. Només cal comparar i treure unes quantes conclusions.

El mateix dia que a Bologna es presentava Attila a Chicago presentaven aquest Nabucco, que segurament no està dirigit amb el nervi i sentit verdià que Oren va imprimir a la seva direcció liceista (no debades és un especialista en aquesta òpera), però que compte amb un equip vocal, si més no,notable, quelcom que a Barcelona no varem poder dir ni tan sols reunint el millor de cada cast. Continua llegint

IL TROVATORE A CHICAGO (Wagner, Lee, Blythe, Kelsey, Silvestrelli): NO ANEM BÉ!

Yonghoon Lee_Stephanie Blythe_TROVATORE_Robert_Kusel

Yonghoon Lee (Maneico) i Stephanie Blythe (Azucena) a Il Trovatore a la Lyric Opera de Chicago _Robert_Kusel

No acostumo a fer apunts com els d’avui, però sembla que amb Il Trovatore tothom si veu en cor i el seguit de despropòsits que aquesta representació del dia 27 d’octubre a la Civic Opera House, Ardis Krainik Theater de Chicago m’ha deixat entre preocupat i esverat, ja que alguns dels noms arreplegats semblaven tenir alguna possibilitat de ser la gran esperança del propers anys, vosaltres mateixos, el germans Marx no ho haguessin pogut proposar més hilarant.

Tot m’ha semblat horrorós, el cant, les diccions, les veus dels rols secundaris, la manera de cantar o millor seria dir, maltractar Verdi, l’èmfasi en obrir les vocals, en emetre sons inintel·ligibles i la tendència a transformar el cant verdià en un verisme descarnat i mal entès. Continua llegint

ANNA NETREBKO i JOSEPH CALLEJA, LA BOHÈME A CHICAGO

Joseph Calleja i Anna Netrebko a La Bohème. Lyric Opera de Chicago 2013 Foto Dan Rest

Joseph Calleja i Anna Netrebko a La Bohème. Lyric Opera de Chicago 2013 Foto Dan Rest

El passat més de març feia el debut a la Lyric Opera de Chicago la soprano Anna Netrebko, al costat del tenor Joseph Calleja, que tan sols hi havia cantat una vegada.

L’òpera escollida La Bohème de Giacomo Puccini, i l’èxit, com no podia ser d’altre manera, garantit amb el sould out a la taquilla. La producció de La Bohème, procedent de l’òpera de San Francisco, la van protagonitzar en els mesos de gener i febrer la soprano Ana María Martínez (una habitual de la casa) i el jove tenor Dmitri Pittas, però no hi ha cap dubte que l’esperat debut va suposar un dels esdeveniments notables de la temporada.  Quin segon repartiment a Chicago, oi?

L’àudio, a part dels estels anunciats és una versió més aviat rutinària de l’òpera pucciniana, amb una direcció de Emmanuel Villaume que no passarà a la història de la direcció, i uns companys de repartiment no gaire lluïts (nefast el Colline), però tothom esperava a Netrebko i va ser rebuda amb una ovació, tal i com s’acostuma a fer en els teatres nord-americans, a partir d’aquest moment ja va ser ella la que es va la mestressa de la festa, sense defraudar i captivar. Continua llegint