Ahir va tenir lloc l’esperat recital del tenor polonès Piotr Beczala a l’església del Carme de Peralada, acompanyat al piano per Kristin Okerlund, on va fer un ampli repàs de les possibilitats vocals i expressives del gran tenor, des de l’Adelaide de Beethoven que el va inaugurar fins el popular “Dein ist mein ganzes Herz” de Lehár, abans d’iniciar l’exaltada tanda de propines que van provocar el deliri i que va enlairar encara més la temperatura a l’interior de l’església.
Certament va ser un recital magnífic, amb un Beczala pletòric i en exultant forma vocal que va demostrar en una primera part dedicada al lied, com controla i sap cantar aquest gènere que no tots els cantants dominen i que quan es fa bé, dóna tantes o més satisfaccions que les àries d’òpera i cançons napolitanes que tan engresquen al públic, ja sigui en concerts de temporada o en aquests estiuencs més propicis a la festa distesa, com si la bona música i la climatologia estiuenca no poguessin anar ben agafades de les mans.
El programa era exigent i prou ampli per esvair qualsevol dubte a tots aquells que també creuen que els cantants a l’estiu es relaxen. A la primera part Beethoven, una selecció del preciós Dichterliebe de Schuman, 5 cançons de Mieczyslaw Karlowicz i tres lied de Richard Strauss per finalitzar el primer bloc estètic.
Unes interpretacions modèliques, concentrades però mai distants o fredes, interioritzades amb detalls d’exquisit gust, control expressiu i demostració d’estil, que tant podria exaltar-nos amb un poderós “Ich grolle nicht” per finalitzar la selecció del Dichterliebe, com deixar-nos encisats amb unes mitges veus i pianíssims delicats i fascinants en les precioses cançons de Karlowicz.
Òbviament amb una demostració de control, domini i puresa vocal tan agraïda com la que va fer Beczala a la primera part, era lògic que la selecció d’àries operístiques de la segona part suposessin un engrescador repte.
Beczala té una veu de líric pur, una veu ample i extensa. El registre s’ha anat consolidant amb un centre ben generós sense perdre l’esclatant agut d’una seguretat envejable i jo mai diria, que algú deia, que estiguéssim davant d’un líric spinto, no, avui és un líric, altre cosa és que per voluntat pròpia o aliena tinguem ganes que una veu així faci tots els repertoris, però de líric spinto res de res, i que duri així. El color no varia, no hi ha cap estretor angoixant, ni cap oscil·lació que denoti defalliment, cansament o esgotament vocal. Tot està al seu lloc i tot flueix esplèndidament, de manera lliure i fàcil. Beczala controla i domina el seu instrument vocal a plaer i gaudeix cantant, fent aguts, per això és tenor, però també pianos, mitges veus, reguladors i boniques i intenses frases que exhibeixen calidesa interpretativa i rauxa. Qui ha dit que Beczala és fred? Qui ha dit que Beczala és avorrit o monòton? Si algú dels que ho deien va assistir al concert d’ahir de ben segur que ja no ho tornarà a dir-ho més.
L’Església del Carme, com la majoria de les esglésies van estar ideades per anar a resar, no pas per anar a escoltar a un tenor i per tant l’acústica no és gaire beneficiosa, tot i que al ser un recinte tancat la veu disposa d’una caixa de ressonància i propulsió que afavoreix i dificulta alhora la correcte percepció de la veu natural. En aquest cas la ressonància potser és excessiva i afavoreix les sonoritats més greus, cosa que jo crec que desvirtuava la veu natural de Beczala, més clara i aguda del que semblava ahir, però en qualsevol cas tot va ser iniciar la segona part amb les dues àries de Verdi, i la majoria del públic va embogir.
Jo crec que amb les facultats tan generoses i exultants, Beczala es podria permetre el luxe de recrear-se una mica més en el fraseig, allargant una mica més els temps n’hi hauria prou, no dic ni els aguts, ni els finals d’ària, parlo dels grans arcs melòdics que per exemple escriu Verdi a l’ària de I Lombardi, “la mia letizia infondere” i que crec que podria dir de manera més pausada, també m’ho va semblar en la segona propina, la deliciosa “Ah leve toi soleil” de Roméo et Juliete de Gounod, on no hi havia cap presa, però en canvi tant en l’emblemàtic lamento di Federico de l’Arlesiana de Cilea, com en la meravellosa cançó índia de Sadko de Rimski-Kórsakov, potser la perla de la nit, Beczala va obrir el pot de les essències més pures i delicades d’un cant inspirat, bonic i elegant. Com canta això el tenor polonès, no hi ha a l’actualitat rival possible.
Piotr Beczala a l’església del Carme de Peralada, 5 d’agost de 2013. Foto gentilesa de P.E.
Oficialment la segona part es va acabar amb “Eluceva le stelle” de Tosca, una preciosa ària de la desconeguda per a mi Janek de Wladyslaw Zelenski i la popular ària de l’opereta Das Land des Lächelns” de Lehàr, on vam escoltar un Beczala tot passió, lluny de l’etiqueta que alguns han volgut penjar-li i que ningú millor que ell s’ha encarregat de desacreditar, amb una explosió passional, sense estripar ni esguerrar res.
Així va cantar l’ària de Zelenski
I si us ha agradat suposo que també us agradarà escoltar com va cantar a Lehàr
El públic embogit volíem més, i va ser generós sense excedir-se, interpretant dos populars napolitanes, com són el “Core’ngrato”, també coneguda com a “Catari” de Salvatore Cardillo i l’encara més popular “O sole mio” d’Eduardo di Capua i Alfredo Mazzucchi encerclant la bellíssima ària de Roméo de l’òpera de Gounod.
Arribats en aquest punt de catarsi, Beczala va desplegar encara més generositat. Sabia com agradar i sabia el que el públic demana a un tenor, ens ho va oferir i regalar a mans plenes. Allò hagués pogut durar una eternitat però no, feia molta calor i ell i nosaltres estàvem assedegats.
La gran exhibició va estar acompanyada per una pianista massa discreta, o podria dir massa sorollosa, o podria dir mancada de la delicadesa que el cant de Beczala demanava en molts moments. No em va agradar, però quan t’ho has passat tan bé amb el cantant, que el pianista no hagi estat a l’alçada, alleugereix una mica la pena del pecat.
No crec que ningú pugui posar en dubte que Beczala i Kaufmann, són els dos grans tenors “generalistes” del moment, ambdíos ben diferents, ambdós extraordinaris. Que el Festival Castell de Peralada els hagi portat un darrere l’altre en dues edicions consecutives, és una fita important. A veure si aviat ens els pot portar formant part d’un cast operístic. Tot és possible
ACTUALITZACIÓ:
El Canal de Youtube del Festival de Peralada ens deixa aquesta perla
I sembla ser que al Liceu cantarà precisament el Ricardo de Un ballo in maschera i Werther!!!
IN FERNEM LAND 
Bueno… doncs no havies de posar gaire els peus a Peralada, però al final ens explicaràs fins i tot l´Alejandro Sanz… I a sobre, em refregues la perla de la nit. No em deixes gaires opcions: què tries, bellaco o zoquete? 🙂
P.S.: Ja sabem que PERALA rima amb BECZALA, però t´ha quedat una mica forçada 😆
M'agradaM'agrada
Hi ha vegades que a la vida que et voldries fondre o amagar-te sota la taula, doncs això.
Gràcies, ja ho he canviat 😳
M'agradaM'agrada
I encara hi vaig anar un altre dia que no saps, a l’assaig de la Norma, però com que era un assaig no parlaré…
Tot i així la Radvanovsky auguro que avui estarà gloriosa…
M'agradaM'agrada
Joaquim perdona que t’ho digui tant clar: Quina enveja!.
Ens expliques un concert extraordinari i pels petits exemples sonors que ens poses va ser-ho de debó.
Felicitats per haver-lo disfrutat i gràcies per fer-nos partíceps.
M'agradaM'agrada
Qué voz tan hermosa y qué cantante tan completo y extraordinario! Todo calidez y expresión. Cómo es posible que un tenor de estas fabulosas características pueda tener detractores? Pues los tiene. Increíble.
El recital de ayer fue de esos que quedan para siempre en el recuerdo. Algún “espontáneo”, llevado por la vorágine de la extraordinaria calidad del intérprete, “pisó” finales de pieza, interrumpiendo el discurso musical de alguna para poder bravear a Beczala. Las expresiones de aprobación llegaron a extremos poco ortodoxos hasta el punto de llamarle “monstruo”, etc. Pero, enfín, cuando algo se ofrece con tanta calidad el público se desmadra.
El momento culminante se consiguió en mi opinión -coincido con Joaquim- con la interpretación de la “Canción del mercader indio” (de la bellísima ópera “Sadko” de Rimsky-Korsakov) que escuché por primera vez en los años 40s del siglo pasado en la película “Song of Scheherezade” (1947) -en la que Yvonne de Carlo interpretaba una aristócrata española convertida en bailarina-, gracias a la hermosa voz del gran tenor del Met Charles Kullmann que la cantaba traducida al inglés (?)…aunque personificaba a un doctor ruso con veleidades operísticas enrolado en la Marina de su país…
Pero destacar un tema podría desmerecer un recital repleto de bellísimas intervenciones, tanto en Lied, como en canción napolitana, opereta u ópera. Todo estuvo a un nivel altísimo de calidad y me siento orgulloso de haberlo podido presenciar. Indudablemente Piotr Beczala es uno de mis cantantes favoritos de la actualidad y nunca me decepciona.
M'agradaM'agrada
La cançó índia ja és ben estrany que els tenors no l’incloguin a més recitals o concerts. El handicap deu ser el idioma, però molts s’apunten al Kuda, kuda i a aquesta meravella no, i trobo que si ets tan bo com Beczala, és per fer l’èxit de la nit, com ell.
M'agradaM'agrada
Un Piotr Beczal en estat de gràcia, sensacional, bestial, de bojeria!!,i ha estat un gran gaudiment llegir la teva resenya.
M'agradaM'agrada
Més ho va ser passar una tarda/nit junts, amb preses per arribar, preses per sopar i gelats del fred a la baixada, que ara voldria. i encantats de la vida amb aquest xicot que ho fa de p.m. 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies, moltissimes gàcies per l’apunt d’avui, com ja saps , Beczala junt amb Kaufmann, son els dos tenors als cuals més admiro.Elconcert d’en Kaufmann a Perelada el tinc baixat gàcies a la teba gentilesa, espero que amb el concert de Beczala poguis deixarl-l’ho també més esdevant , mestres tant em conformaré amb aquest tastet
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Esperem que Catalunya Música es porti bé i el tinguem a disposició aviat.
mentrestant amb els tastets per recordar podem anar fent boca.
M'agradaM'agrada
Em fas venir salivera.
M’hagués agradat molt anar-hi però m’era impossible.
Gràcies per aquests tasts i a veure si Catalunya Música que patrocinava el concert, segons s’intueix en el programa de mà, el retransmet.
M'agradaM'agrada
Jo també ho espero, a veure si algú de Catalunya Música ens diu alguna cosa.
M'agradaM'agrada
Quem me dera poder assistir a um concerto desse porte com ele, a quem aprecio muito.
Abraços.
M'agradaM'agrada
Va ser un concert fabulós, amb el millor Beczala que jo he escoltat fins ara. Una nit memorable.
M'agradaM'agrada
Jo també hauria volgut ser a Peralada però em consolo pensant que a Beczala l’he vist dues vegades i sempre cantant d’una manera que el posa a davant dels top ten mundials.
Celebro que gaudissiu d’aquest gran intèrpret.
M'agradaM'agrada
Va ser de traca i mocador, ja us ho explicarem ben aviat 😉
M'agradaM'agrada
Avui tinc enveja, enveja. M’hauria agradat molt ser-hi. Esperaré les seves actuacions al Liceu.
M'agradaM'agrada
El Liceu és el marc ideal, el gaudirem molt, ja ho veuràs
M'agradaM'agrada
Després d’escoltar les mostres que ens has deixat no m’estranya que la gent embogís.
Tant de bo retransmetin aquest concert per Catalunya Música!
M'agradaM'agrada
Així ho espero i sobretot desitjo veure’l al Liceu i que estigui en aquest estat pletòric de forma.
M'agradaM'agrada
m’afegeixo a l’envidia sana de Rosa. una abraçada 🙂
M'agradaM'agrada
Va ser brutal simone, espero que quan vingui al Liceu no te’l perdis.
M'agradaM'agrada
Conciertazo, a pesar del insoportable calor humano de la iglesia. ¿No podían haber separado las sillas un poco más? Decir que estábamos apretados es quedarse corto… A pesar de todo, disfruté un montón del recital y de la excursión.
Los tifosi que teníamos detrás estaban desatados: “¡Qué grande, tío! ¡Qué grande!” cada vez que acababa una pieza. Y para rematar, el “¡Monstruo!” que comenta Fede.
M'agradaM'agrada
Los tifosi eran para ponerles un lazo, fotografiarles y mandarlos a Cracovia. Primero me hicieron una cierta gracia, parecía un concierto de la Pantoja, pero luego los encontré peligrosamente insoportables.
M'agradaM'agrada
http://www.emporda.info/cultura/2013/08/06/tenor-piotr-beczala-emociona-peralada/207305.html
M'agradaM'agrada
Gràcies José Carlos
M'agradaM'agrada
Gran entre els grans (i avui no abundan), Beczala! Com m’agrada tambè a mi aquest fantàstic tenor! Gràcies per la entusiasta crònica!
M'agradaM'agrada
Va ser la bomba Josep, d’aquelles actuacions que deixa satisfet a tothom, impossible no rendir-se a la veu i al cant de Beczala. Això al Liceu hagués motivat una tercera reconstrucció, s’hagués ensorrat, ja t’ho asseguro jo.
M'agradaM'agrada
Joaquim,no necessites algú que et porti la maleteta en aquests viatges tan curtets???M’hi apunto.
M'agradaM'agrada
No veus que és anar i tornar el mateix dia, no porto ni tan sols malateta 😦
M'agradaM'agrada
Esperem que la seva autorització per emetre el concert no es faci esperar tant com en el cas d’en Kaufmann!
Aprofito per comentar que Catalunya Música oferirà el 7 de desembre la Traviata des de la Scala amb el mateix Beczala i la Damrau.
M'agradaM'agrada
Gràcies Ignasi, el més important és que vareu ser-hi per enregistrar-la.
Gràcies també per la informació privilegiada i anticipada de la transmissió milanesa.
M'agradaM'agrada
L’únic consol, tan inútil com el dels raïms vers de la guineu del conte, es que no vaig patir la calor dintre de l’església.
Felicitacions, i a esperar la retransmissió.
M'agradaM'agrada
No la notàvem ;), o quasi 😆
M'agradaM'agrada