IN FERNEM LAND

PESARO 2013:GUILLAUME TELL (Alaimo,Flórez,Orfila,Alberghini,Rebeka,Forsythe;Mariotti)


ROF2013

Desitjava un GuillaumeTell a Pesaro des de que el venturós 2003 vaig assistir per primera vegada al ROF. És l’òpera que “m’agrada més” de Rossini i volia, fos com fos, no perdrem l’oportunitat de veure-la al festival dedicat al compositor, quelcom similar a veure una Tetralogia a Bayreuth.

Ambdues coses les podien fer aquest any, però la meva crisi ho ha impedit, tant anar a Bayreuth (benvinguda crisi que m’ha privat l’enuig) i també assistir al ROF després de tants anys sense poder-hi anar. Amb en Fede vam estar pensant si fer un (mal) cop de cap i al final i sobretot per uns poc engrescadors repartiments, el seny va poder sobre la rauxa i la veritat és que respiro alleujat per la bona decisió presa, però estic enutjat.

De la mateixa manera que em costa creure que a Bayreuth no siguin capaços de reunir un equip vocal mínimament digne per a defensar l’obra cabdal de Wagner, que a Pesaro hagin trigat tants anys a programar-la al no tenir un Arnold amb prou garanties, i ara després de convèncer a Juan Diego Flórez que ell és l’únic que ho pot cantar amb unes certes garanties, hagin acabat reunint un cast tan poc ambiciós, és un error majúscul.

Juan Diego Flórez, tenor que ja sabeu que admiro molt quan està a dalt de l’escenari, té uns límits vocals evidents. La veu amb els anys no ha acabat d’evolucionar com potser ell volia, i continua sent un tenor lleuger, un contraltino que després de tants anys de carrera continua meravellant en rols tan impossibles com el Corradino de la Mathilde di Shabran o el Rodrigo de Otello, per no parlar del Conte d’Almaviva, el Don Ramiro, o l’Ory.

Ell ha fet intents d’evolució cap a terrenys més lírics, que necessiten d’un pes específic diferent, ja sigui amb el Duca de Rigoletto, intent amb resultats discutibles i amb el que no ha insistit, com el Nadir de Les pêcheurs de perles o en menor mesura, tot i que tampoc és per a ell, l’Arturo de I Puritani. Són rols que malgrat tenir unes exigències agudes evidents, necessiten d’un centre prou ample i potent com per traspassar l’orquestra sense tenir necessitat de forçar el instrument i perdre aire i per tant debilitar i forçar l’agut quan es necessita.

Flórez ja no pot emetre els aguts amb la facilitat exultant i insultant d’anys enrere, però quan el rol és apropiat a la seva vocalitat, no hi ha problema, per això encara pot fer el Corradino esmentat, el paradigmàtic i exuberant  “cesare di piu resistere” de Il barbiere o el Tonio de La fille du régiment, entre molts altres rols. Tot i així, sabent que la seva limitació és la que és, sembla que vulgui si o si, incorporar a la seva llista de rols fets, alguns dels més compromesos que els altres tenors de l’actualitat no poden ni arribar a somniar mai. El cas d’aquest Arnold sembla prou evident. El va fer primer al Perú, repetint l’assaig de Il Duca, per provar abans de la representació compromesa, si en aquell cas verdià va ser Dresden, per l’Arnold de Guillaume Tell ha escollit el ROF de Pesaro, festival a qui li deu quasi tot, i festival que li deu també quasi tot, al menys en els darrers anys, on ha mancat en molt poques ocasions i on ha obtingut triomfs definitius, esclatants i sense discussió possible. Jo he tingut el privilegi d’assistir a unes quantes d’aquestes representacions i en puc donar fe.

Ahir va assolir un èxit discutible, res a veure amb aquelles manifestacions esclatants quan tot el teatre bramant de manera extasiada es rendia als seus peus. Com que haig  de fonamentar les meves impressions pel que he escoltat en la  transmissió de la RAI, no puc saber si la veu corria de manera satisfactòria i sobretot, si arribava de manera satisfactòria a tots els racons de l’Adriatic Arena. Els amics que hi aniran ja ens ho explicaran, però com és habitual, per ràdio l’hem escoltat sempre, i també han quedat en evidència altres aspectes com són la manca de cos, l’esforçat fraseig en la zona central  i uns aguts més tibats que l’ham portat al límit en la cabaletta de la seva gran escena, quan de manera incomprensible l’ha volgut acabar com si es tractés de la “Pira”, i tothom sap que Rossini odiava aquests finals, sobretot tenint en compte que ja farcia les àries i cabaletes de dificultats extremes, tot i així Flórez, que no podia amb la seva ànima, va voler fer els sobreaguts finals. S’ho hagués pogut estalviar, ja que els seus seguidors li perdonen tot, així com els seus detractors (no he entès mai que hi hagi detractors de Flórez) no li perdonen res, per tant hagués estat millor estalviar-se aquell parell d’escanyades ridícules que no aporten heroïcitat al fragment  i de ben segur han fet remoure de la tomba al signor Gioachino.

Tot i les evidents limitacions, ell, Juan Diego Flórez m’ha semblat el millor d’un cast sense gaires pretensions i amb alguna errada molt notable. Si Flórez no té la veu adequada, no vol dir que amb la resta ens haguem de continuar desvirtuant. Cantants per fer front a Arnold no ni deu haver gaires, però això no vol dir que el ROF hagi d’encomanar la Mathilde a Marina Rebeka, una cantant lírica-lleugera, allunyada de la densitat que necessita aquest rol, tant en el segon, com en el compromès tercer acte, amb les dues àries i el duo amb Arnold. Penso amb Malin Bystrom (la Mathilde de Pappano a Roma i Londres), però també i sobretot amb Alex Penda (abans Alexandrina Pendatchanska), dues cantants amb vocalitat, temperament i estil rossinià. La veu de Rebeka és feridora i metàl·lica en el registre agut, a vegades descontroladet, però sobretot és poc motivant com a intèrpret. Mathilde ha de tenir una personalitat que la cantant letona no té, al menys per aquest rol. Ja ens va fer a Pesaro una Anna del Maometto secondo molt decebedora, i ara hi tornen amb aquest rol com a premi.

El rol titular ha d’anar a càrrec d’un baix-baríton de presencia i noblesa vocal. La llista de cantants que podrien fer-se càrrec  no se m’acut gaire llarga, però Gerald Finley o Michele Pertusi, ambdós amb Pappano, em semblen més apropiats que Nicola Alaimo, cantant per a rols menys senyorívols o de caràcter més buffo. El ROF, com deia al principi, hauria de vetllar o al menys intentar, reunir TOTS els millors cantants que puguin defensar els rols d’aquesta òpera tan compromesa. No n’hi ha prou amb portar a Flórez per Arnold i com a gran reclam, i si ell no acaba de donar la talla, hauria d’haver reforçat com a mínim dos rols principals més.

Celso Albelo, la gran esperança blanca, segons molts, assumeix amb humilitat el rol petit però important del pescador  Roudi, que pràcticament inaugura l’òpera amb una cançó preciosa i compromesa. Molts, entre ells jo, creiem que ALbelo era més idoni per per Arnold, que no pas Flórez, però després d’escoltar la cançó m’he preocupat una mica i no tan sols per el lleugeríssim accident final. Ja m’ho sabreu dir vosaltres quan l’hageu escoltat.

En la darrera edició del Festival que es va programar el Guillaume Tell (1995), els cantants van ser Pertusi, Kunde, Dessí, Ildebrando d’Arcangelo, Frode Olsen, entre d’altres. Com a mínim existia una certa voluntat de trobar les vocalitats adients i una qualitat més uniforme. No és el cas d’enguany, amb una discreta nòmina de cantants i fins i tot una manca de nervi per part de Michele Mariotti, molt menys inspirat que en altres ocasions, al capdavant d’una orquestra poc conjuntada i un Cor millorable (senyores gallinàcies), ambdues formacions del Teatro Comunale de l’estimada Bologna.

Us deixaré, a part de l’obra sencera, uns fragments de Juan Diego Flórez, sobretot.

Duo del primer acte amb Guillaume, “Où vas-tu?,

Tot seguit escoltem el duo de Mathilde i Arnold del segon acte ” Ma presence pour vous est peut-être un outrage?” en JDF amb Marina Rebeka

Sense pràcticament solució de continuïtat, l’esclatant segon acte ens reserva el tercet entre Arnold, Guillaume i Walter, és a dir, Flórez, Alaimo i Simon Orfila, tota una presència vocal enmig de tantes mitges tintes. Aquí teniu l’engrescador “Tu n’étais pas seul en ces lieux?

I finalment us deixo la gran escena d’Arnold que inicia el quart acte “Ne m’abadonne point, espoir de la vengeance!…Asile héréditaire…Amis, amis, secondez ma vengeance”, amb el millor i el pitjor del meu admirat Juan Diego Flórez.

Simone Alaimo (Guillaume Tell) al ROF 2013. Fotografia gentilesa del ROF

Simone Alaimo (Guillaume Tell) al ROF 2013. Fotografia gentilesa del ROF

Gioachino Rossini
GUILLAUME TELL
Opera en 4 actes d’Étienne de Jouy i Hippolyte Bis

Guillaume Tell, congiurato svizzero, Nicola Alaimo
Arnold Melcthal, congiurato svizzero, Juan Diego Flórez
Walter Furst, congiurato svizzero, Simon Orfila
Melcthal, padre di Arnold, Simone Alberghini
Jemmy, figlio di Guillaume Tell, Amanda Forsythe
Gesler, governatore dei cantoni di Schwitz e di Uri, Luca Tittoto
Rodolphe, capo degli arceri di Gesler, Alessandro Luciano
Roudi, pescatore, Celso Albelo
Leuthold, pastore / un cacciatore, Wojtek Gierlach
Mathilde, principessa della casata degli Asburgo, Marina Rebeka
Hedwige, moglie di Guillaume Tell, Veronica Simeoni

Orchestra e Coro del Teatro Comunale di Bologna
Maestro del Coro, Andrea Faidutti
Direttore, Michele Mariotti

Adriatic Arena, Pesaro, 11 d’agost de2013

ENLLAÇOS mp3 (un per cada acte)

Demà tornarem a Verbier, que fa molts dies que no hi hem anat, ens espera Giuseppe Verdi.

Fotografies de la producció:

Flórez Rebeka Pesaro 2013_2

 

Guillaume Tell Pesaro 2013_2

 

Juan Diego Flórez Arnold_2

 

Marina Rebeka Mathilde_2

 

Guillaume Tell  Pesaro 2013_2_2

 

Totes les fotografies són gentilesa del ROF Pesaro

37 comments

  1. A mi el JDF no em va desagradar del tot, el que passa es que mentre que en l’ària d’inici del 4t acte va estar prou bé (una mica apurat), en la cabaletta va estar molt apurat, i tot i donar les notes (amb serioses dificultats) ,va fer un final curt i escanyat. Potser s’ho hauria d’agafar amb més calma i menys pretensions i els resultats serien menys espectaculars però més convincents. Es això possible en un cantant que porta anys usant i abusant dels sobreaguts?.

    M'agrada

    • No només és l’ària Josep. En Flórez canta divinament tot allò que es proposa, és que el rol, la tessitura i les condicions físiques d ela veu, no quadren, hi manquen coses, no n’hi ha prou amb tenir un do esclatant per fer la Pira de Il Trovatore, doncs tampoc no n’hi ha prou amb ser un rossinià emèrit amb les notes altes, només les altes, adients, per cantar l’Arnold.
      Podria continuar usant i abusant dels aguts tota la vida mentre no forci la veu, però quan la sotmet a una tibantor que no li és pròpia aleshores ho posa tot en risc, això si, podrà lluir en el seu CV que ha cantat l’Arnold de Guillaume Tell a Pesaro.

      M'agrada

  2. Florez semplicemente non c’ entra nulla con Arnold. Un canto bianco, anemico, palliduccio, cosi poco eroico, senza densità. Non so neppur trovare i termini, penso persino a Bonisolli, con tutta la spocchia e la prosopopea, penso a certo stilismo forse algido di Gedda, all’ adamantino squillo di Pavarotti, e poi mi chiedo com’ è possibile accettare un canto in punta di spillo, senza colore alcuno… mah

    M'agrada

    • Anch’io mi faccio le stese domande, e sopratutto mi chiedo como la Rebeka può essere tenuta in conto al ROF per cantare questa Mathilde. Flórez almeno ha uno stile, una eleganza nel fraseggio, ma lei mi sembra assolutamente volgare ed irritabile.
      Alla fine Guillaume Tell no è soltanto Arnold, c’è tutto un cast che dovrebbe essere adeguato nella vocalità, lo stille e la musicalità. Purtroppo ed una volta in più il ROF si mostra incapace de far onore al maestro.

      M'agrada

  3. Decepcionante función vocalmente hablando, ya que no puedo decir lo mismo de la escena que no he visto. Yo creo que si no se dispone de los cantantes idóneos es mejor no programar un título y esperar una mejor ocasión.

    Coordinar un reparto teniendo en cuenta las limitaciones de Juan Diego Flórez para el rol de Arnold lo encuentro fatal, máxime en un festival que tendría que ser riguroso con lo escrito por Rossini, ya que utiliza versiones críticas (?). Si es así, cómo se contrata a Marina Rebeka, con una irritante voz de auténtico grillo o gato escaldado, para Matilde que requiere una soprano dramática de agilidad o al menos una spinto o siendo condescendientes una lírica ancha con buen centro y graves? Inadmisible. Y el resto de cantantes tampoco son luceros del alba. Quién destaca entonces? Indudablemente Juan Diego Flórez, pues su línea de canto y belleza vocal son indiscutibles, pero su voz no tiene ni la anchura ni la potencia que se precisa para Arnold. Un error asumir este rol y sumamente peligroso, pues forzando la voz como la forzó ayer puede “cargarse” su valioso instrumento vocal.

    Insoportables e inadmisibles todos los agudos y sobreagudos añadidos por la Rebeka -auténticos gritos crispados- que en nada mejoran la importante partitura de Rossini. Flórez tampoco debiera haber añadido notas agudas no escritas, ya que estaba cantando una partitura en su edición crítica, es decir según los deseos de su autor que abominaba de los agudos al final de pieza y recriminaba a los intérpretes que los añadían. Si no hubiera dado el agudo final de la cabaletta Juan Diego Flórez se habría mostrado menos apurado, aunque igualmente fuera de lugar en esta ópera. Que recapacite y deje de cantar “Guillaume Tell”; en las funciones que quedan se arriesga a un “accidente” que en nada le va a favorecer.

    En vista del resultado, qué bien hemos hecho en no empeñarnos para volver a nuestro amado Pésaro!

    Por lo que llevamos visto y escuchado, los festivales de este año no son para tocar campanas de júbilo. Algo está pasando -y nada bueno- en el mundo de la Opera.

    A propósito, la Gala de Verona -retransmitida ayer por TVE-2-, en conmemoración de los 100 años de su inauguración, de auténtica pena y vergüenza ajena. Andrea Bocelli parecía ser entronizado como la gran esperanza de la lírica italiana…(!)

    M'agrada

    • Algunes coses vistes als festivals i que han passat per IFL em semblen excel·lents (Elektra a Aix, Götterdämmerung als PROMS, Meistersingers a Salzburg,…) És difícil excel·lir en tot el que es programa, el que m’indigna més és saber d’antuvi que la cosa és impossible que vagi bé i aquest Guillaume Tell ja no pintava bé sobre el paper.

      M'agrada

  4. Jan

    En florez esta mooooolt malament aquí. Mai l’havia escoltat així… esperem que sols sigui cosa de que el rol no és per ell… Perque si a partir d’ara ha de cantar d’aquesta manera, doncs… bye bye!!!

    M'agrada

    • Aquest moooooooooooooolt malament te’l recordaré ben aviat quan escolti una desafinada per aquí (Flórez mai desafina) una errada per allà, una entubada, una nasalitat desagradable de algú o alguns que jo conec i per a qui mai tens ni tan sols un “una mica malament”.
      Jo mai he escoltat a Flórez molt malament i l’he escoltat en directe moltes vegades, és quelcom quasi impossible. Flórez no canta malament, pot no tenir la veu adequada, però malament?, Ets capaç de dir-me que fa malament?, una nota esgarrada, curta o emesa fins al límit, a vegades és segons qui la fa, un recurs que queda àmpliament superat per l’emoció del moment, i tot allò que li vulguis posar de literatura.
      El problema de Flórez és que no té la veu per aquest rol, i malgrat això canta bé, amb gust, elegant, la part de tessitura que pot fer, l’altre simplement no existeix, no té prou projecció, gruix i consistència, quelcom diferent a cantar malament.

      M'agrada

      • Elio

        Totalment d’acord. M’he escoltat els fragments que has deixat i, sense prestar-hi molta atenció, no he escoltat res estrany llevat de l’últim agut de la cabaletta. Per mi pot seguir cantant així durant molts anys! En alguns moments està realment esplèndid. Segurament els microfons ajuden, aviam en directe…m’han dit que l’acústica de l’Adriatic Arena és bona, però no m’ho creuré fins que hi sigui.

        M'agrada

        • Anem a allò segur:
          Et garanteixo que l’acústica de l’Adriatic Arena és excel·lent. D’un lloc tan inhòspit com és un Palau Sant Jordi (més petit) han aconseguit una caixa acústica interna (tota de fusta) magnífica. Allà vaig escoltar sense cap tipus de problema a Flórez cantant la Zelmira, quan l’auditori ja era un únic espai. Abans del 2009 eren dos teatres més petits que permetien dues produccions diferents. Ençà de la crisi els van unificar donant més aforament i reduint el nombre de produccions.
          L’antic pavelló (el Palau d’Esports de Barcelona, per entendre’ns tot i que també més petit), ara en desús i en mig de la ciutat, molt més pràctic que l’actual que està molt allunyat i que necessita de transport (públic o provat) per arribar-hi, també disposava d’un sistema de plafons que assolien una acústica molt acceptable.
          Ara bé si Flórez canta així sovint, no cantarà gaires anys més i si canta Arnold, tampoc. Flórez es distingeix per una cant fàcil fins i tot en rols molt difícils però adients a la seva vocalitat, Rodrigo de Otello, Corradino a la Matilde di Shabran, Ilo a Zelmira, Ory, Idreno a Semiramide, etc, però mai podrà cantar Antenore, el Rodrigo de La donna del lago, el Pirro d’Ermione, tots ells rols rossinians per a baritenor, però tampoc el Raoul de Nangys de Les Huguenots, el Robert de Robert le diable, el Masaniello de La Muette de Portici o l’Eleazar de La Juive, tots ells rols cantats i/o estrenats per Adolphe Nourrit,tenor que va estrenar Guillaume Tell i que denota per si la partitura no era prou evident, que la voclaitat és tota una altra.
          Malgrat aquesta manca perillosa d’adequació, Flórez, que mai ofereix un cant groller, altisonant o inadequadament fora d’estil, canta millor l’Arnold que alguns cantants que tenint la veu adient, destrossant la partitura i l’estil, oferint una versió verdiana propera al verisme. M’estalvio noms, a youtube se’n poden escoltar i patir a uns quants.
          Gaudeix de Pesaro i si et quedes per la zona uns quants dies no deixis de visitar Urbino, molt a prop i de imprescindible i obligada visita.

          M'agrada

      • Alex

        Totalmente de acuerdo con Joaquim! JDF no canta nada mal, todo lo contrario porque no sabe lo que es cantar mal.
        Simplemente,JDF no es voz lo suficiente amplia o con suficiente peso para cantar el Arnoldo o el Arnold.
        Supongo que despuès de sus experiencias en Lima y en Pèsaro, aparcarà el rol. JDF tiene ademàs una gran virtud y que es un cantante inteligente y sabe lo que le conviene o no con ademàs, un manager que sabe tambièn mucho de òpera
        Ya vereîs y escuchareis como en cambio, JDF pondrà el Liceu patas arriba porque si bordarà el Elvino, rol este que si le va vocalmente a las mil maravillas

        M'agrada

        • Después de Pesaro poco le importará volverlo a hacer, ya lo tiene en el CV e irá en busca de otro título imposible para engrosar de manera ficticia un repertorio que le es ajeno.

          De insistir en roles como este, puede perjudicar la voz, aún siendo inteligente y listo.
          Efectivamente en la Sonnabula estará en su hábitat natural, esperemos que estos devaneos no le pasen factura, en la Linda algunas notas también se resentían

          M'agrada

      • Jan

        No he dit que cantes malament. He dit que está malament. Cantar canta molt bé, pero és que sembla que li hagi passat algo. Jo mai li havia escoltat uns aguts tan justos. No és el florez que jo admiro.

        No sols és l’agut final de la caballette, també l’agut de l’áriasona a

        M'agrada

        • Jan

          Perdo, s’ha tallat.
          Deia que l’agut de l’ària també és apuradíssim. És que dic que esta molt malament perque estem acostumats a veure’l a un nivell tan super alt que això al costat de tots els seus altres rols, és bastant… dolentet, dins la dignitat que com a minim sempre té. Ja em perdonareu pero prefereixo un/una cantant amb més defectes tècnics pero que m’arribi pel que diu, que un cantant tan tan tan perfecte pero que a mi a part de l’admiració que em produeix escoltar-lo no em produeix cap emoció. I ara encara menys, perque a part de ser fred, pateix, i em fa patir.
          Espero que millori i que al Liceu estigui com ha d’estar, com el Flórez.

          M'agrada

        • Sento discrepar Jam. Ja fa uns quants anys que els aguts no són aquell esclat, li costen més, suposo que és el pas dels anys i algune sòperes mal triades que acaben passant factura. A La Fille du Règiment del Liceu, sobretot a la segona ària cada dia tenia problemes, com també els tenia a Linda di Chamonix.
          Aquest tòpic de la fredor el trobo tan poc consistent i tan manipulat per aquests detractors incapacitats que no vull entrar ni tan sols a discutir-lo. Estem parlant del repertori belcantista, oi?, doncs cal saber de que estem parlant i de com es canten segons quins repertoris o seràs d’aquells que diuen que això dels estils i els repertoris és una invenció?, perquè si és així, ja no hi ha res a parlar.
          I com que “si ha d’estar com en Flórez” es desdiu amb el que has dit abans, m’estimo més no insistir.
          Que es deixi d’Arnold i segueixi tan fred com sempre, que a tots aquells que fruïm amb el BELCANTO li agrairem i tots aquells que insisteixen en enterrar-lo i donar-lo per acabat des de fa anys, tot pregonant les seves mancances i errades, cada vegada es van retratant més.

          M'agrada

        • Jan

          Tu ja saps que a mí el Flórez m’encanta. Simplement dic que de veu a aquí no està bé. O això em sembla a mí. És un magnífic cantant pero apassionat no ho acostuma a ser. Simplement m’he desilusionat molt, i això de vegades em fa dir coses que en realitat no tenen massa sentit. Ja ens coneixem jajaja 😉

          M'agrada

        • I per què ha de ser apassionat? en el repertori que canta no és un tret fonamental i si t’encanta en altres ocasions no serà precisament per la passió que mai acostuma a tenir.
          Potser el problema és que havies posat expectatives en una cosa que d’entrada no era possible, l’Arnold de Flórez és una quimera, com ha quedat ben demostrat, però deixam ser tossut, no per que estigui malament de veu, que jo crec que no ho està.
          I tant que ens coneixem, per això insisteixo, que si no… 🙂

          M'agrada

  5. SANTI

    Acceptem a Flórez com Arnold, a Bartoli com a Norma, a Villazón com a Lucio Silla, a Foster com a Brunnhilda i a Koch com a Wotan, Vogt com a Siegmund i Ryan com a Siegfried i podria anar seguint, pràcticament podríem anomenar a molts dels cantants actuals en rols gens idonis al que canten i si feu un repàs, a tots ells els veureu a festivals i teatres de prestigi on es paguen veritables fortunes. La culpa no és només seva.
    Es veia a venir que Flórez no podria amb aquest personatge.
    M’escoltaré la resta però no m’heu animat gaire i aquesta òpera es fa molt més llarga encara si els cantants no són bons.

    M'agrada

  6. Salvador

    Estimat Ximo:
    En aquest moment em trobe a Bologna, per hi estar dema a Pesaro, per a veure el ROF d’enguany. Des de l’hotel estic llegint els vostres comentaris sobre el G. Tell.
    Es clar que fins que no la veja (ho fare dues vegades) en directe no vullg opinar, pero me esteu espantant amb els vostres comentaris. Ja et dire alguna cosa.

    Per cert, dispose d’una gravacio del G. Tell de Wildbad del mes passat. Si t’interessa me ho dius.
    (Disculpa els accents, pero es que no les trobe amb aquest teclat)

    M'agrada

    • Gaudiu de tot el que pugueu Salvador, les emocions del directe sempre són molt millors.
      Qui canta aquest Guillaume Tell de Wildbad? Sempre són interessants els repartiments d’aquest festival, a vegades o potser caldria dir, tot sovint, i sense tantes pretensions, tenen més rigor que a Pesaro.
      Bones vacances!

      M'agrada

      • Salvador

        Arnold es Michael Spyres, Tell es Andrew Foster Williams, Mathilde es Judith Horward; la resta, Nahuel di Piero, Tara Stafford, Alessandra Volpe…. El director, Antonino Fogliani. El cor de Poznan i la orquestra de Brno.
        A mi em va agradar, especialment el bariton.
        Quan arribe a casa te enviare la gravacio.

        M'agrada

        • Gràcies per la informació crec que la puc aconseguir, esperat a enviar-la. Spyers tampoc és la veu, però em sembla més adient, tot i que és més irregular i no té la distinció estilística de Flórez.

          M'agrada

  7. Jo crec que Flórez no es resignarà a perdre facultats i reduir el seu repertori. Sento els sobreaguts tan poc idonis i sento també que li faalti intel·ligència per cantar el que pot fer molt bé que encara té corda per estona.
    Salutacions!

    M'agrada

    • No és una qüestió de intel·ligència, és més aviat de ego, penso jo.
      És tenor, no hi podem fer res, la immensa majoria són així, i com les sopranos, sobretot tots aquests aguts que fan, alguna cosa deu acabar afectant al cervell… 🙂

      M'agrada

    • Hola Samson, benvingut a IFL.
      En aquesta segona representació Flórez corregeix alguns errors comesos en la primera, tot i que no acaba de resoldre la cabaletta de manera correcta, però el problema continua sent el mateix, manca d’adequació del rol a les característiques vocals del tenor.
      Deficient registre greu, manca d’amplitud vocal al centre i per tant el conseqüent afebliment del registre agut, que per a ell no constitueix cap problema, sempre i quan no hagi de forçar a la resta del registre.
      Queda òbviament una línia de cant magistral, una elegància en el fraseig i una bellesa estilística innegable, llàstima que això no sigui suficient per excel·lir com acostuma a fer sempre, en un rol equivocat.
      Dit això voldria afegir que l’Arnold no és tan sols “l’asile héréditaire” i per tant cal escoltar tota la gravació per adonar-nos-en que en els grans moments destinats a Arnold, duo amb Tell, duo amb Mathilde i el tercet consecutiu del segon acte, és on s’evidencien més las carències de Flórez en aquest rol.
      Finalment i encara que no caldria que ho digués, la meva admiració cap al tenor Flórez contionua sent intacta, però com en succeeix amb altres cantants que admiro, puc reconèixer sense caure en filíes “florecidas” quan la cosa no va com hauria d’anar.
      Torna quan vulguis, les teves aportacions (ja que per ara no puc dir que això hagi estat un comentari) i comentaris sempre seran ben rebuts.

      M'agrada

  8. Samson

    Gracias por la bienvenida. Yo no entiendo gran cosa de esto, pero encontré ese video de otra función en la que creo que está mejor. Supongo que un cantante también ha de explorar sus límites para ver por dónde y por dónde no puede evolucionar.

    M'agrada

    • Gracias por los vídeos Samson
      No me gusta nada Albelo, empieza a oscilarle la voz de manera alarmante en la emisión d elos agudos que emite muy forzados. No estoy seguro que la afinación sea la correcta. Las señoras estan imposibles, empezando por la insufrible timbre de Rebeka. En fin yo creo que se han equivocado con este cast.

      M'agrada

  9. Salvador

    Ja ha acabat Pesaro i, de cami a Salzburg (soc a Innsbruck per l Euridice d avui), et dire que el G. Tell vist en directe deixa unes sensacions bastant diferents a l escolta en gravacio. Vaig veure la segona i la tercera i de les dues la segona em va pareixer millor.
    A mi m ha agradat el resultat final.
    Florez fa el “seu” Arnold i el fa be. Estic d acord que no es el millor rol per a la seva veu pero el que fa, ho fa be, i com tu deies, Arnold no es no mes l aria del final i la seva cabaleta. En les duos i el trio va estar be i va transmetre bones sensacions.
    De la resta de cantants dir que hi va haber de tot. Decepcio amb el Celso, el Guillaume tampoc va ser res de l altre mon, la Rebeka va cantar bastant be -de les que vaig vore, millor la tercera- i no semblava que cridava tant, Jemmy, be; i la dona de Tell molt be, em va agradar molt. L Orfila, correcte.
    Sembla que el repartiment esta fet per a que ningu puga estar per damunt del Florez.
    De la direccio d escena hi ha de totes les opinions. En general es pot dir que es un espectacle aceptable, si be te algunes coses que no venem a conte, pero al menys, es nota una bona tasca teatral feta. Em va deixar un poc indiferent, pero, al menys deixa cantar als cantants.
    Una part que m agrada del Tell son els ballets i els d aquest Tell, fugin els “epileptics”, busquen estar dins de la dramaturgia. Jo haguera preferit uns ballets mes ballets (encara em recorde del fantastic ballet que fa fer el Ballet Nacional de Cuba al anterior Tell del ROF en 1995).

    I d altra banda comentar que a “La donna del lago” del divendres -en versio concert- al mestre Zeda li va donar una baixada de tensio produida per la forta calor, i es va aturar la representacio quan estava el Spyres cantant. Afortunadament es va recuperar i va poder finalitzar el concert, uns 40 minuts despres.
    Per cert, el resultat final ha estat bastant be. Si vols, quan arribe a casa et pasare la gravacio.
    Be i ara em vaig a passetjar per un Innsbruck pluvios i fresquet…

    (Una altra vegada disculpa per la manca d accents i apostrofs, pero no m aclareix amb aquestos teclats)

    M'agrada

    • Moltes gràcies Salvador.
      Les veritables percepcions són les que es viuen al teatre, per tant la teva opinió és més vàlida que qualsevol altre que no ho hagi vist in situ, ara bé dius quelcom importantíssim “Sembla que el repartiment esta fet per a que ningú puga estar per damunt del Florez“, i això en un Tell és molt poc presentable, sobretot perquè com bé diu tu no és el rol per la seva veu, amb la qual cosa encara abaixa més el nivell de la resta.
      Tell és una òpera descomunal que necessita de veus imponents i cantants excepcional. Desvirtuant un dels rols cabdals i servint els altres de manera volguda per sota d’aquest, no es fa precisament un gran favor a una òpera que acostuma a ser poc estimada per molts rossinians i rebutjada per una altra immensa majoria que la troben llarga (ho és) i feixuga (quan no es va bé, com totes les òperes).
      Hi ha tenors més capaços vocalment que Flórez, segurament sense la qualitat d’aquest, és clar, el terme mig és complicat però possible. Flórez ni podrà seguir portant-la en repertori, però ja consta que l’ha fet. Kraus, que és un referent pel peruà, molt més capaç vocalment de fer el rol, no es va atrevir, que ho continués fent Flórez significaria un suïcidi vocal que no desitgem.
      Pel que fa a Albelo espero que sigui una indisposició vocal momentània, ja que seria ben trist que amb el rol del pescador s’estavallés, rol per cert adequat a Flórez, de la mateixa manera que Rebeka hauria de ser Jenny i no pas Mathilde.
      Si la RAI no acaba transmetent aquesta “donna del lago” si que m’interessaria tenir-la, gràcies per l’oferiment i sobretot per la magnífica crònica.
      Gaudeix de l’envejable viatge.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: