EL LICEU AL PALAU: La secció de vents interpreta Dvořák i Mozart


Orquestra del Gran Teatre del Liceu (secció vents) Josep Pons director  Petit Palau 10 de novembre de 2013 Foto IFL

Orquestra del Gran Teatre del Liceu (secció vents) Josep Pons director Petit Palau 10 de novembre de 2013 Foto IFL

Ahir per la tarda vaig assistir al concert que la secció de vents de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu va oferir al Petit Palau, sota la direcció del mestre Josep Pons.

El projecte musical del mestre Pons passa entre altres accions, per potenciar als musics de l’Orquestra del Liceu, amb concerts de cambra, que al costat dels concerts simfònics tenen com a objectiu la millora de l’orquestra i la potenciació dels seus musics.

Segurament per tal de pujar el nivell de les  interpretacions es busquen col·laboracions de músics externs que participen en la preparació del concert i milloren els resultats, és una pràctica habitual en moltes orquestres i sobretot si l’orquestra per mil i un motius no té totes ple places cobertes amb musics de la casa. Ahir hi havien tres músics externs comptant el primer clarinet, els altres dos eren un trompa i un corno di bassetto, la resta tots de la casa.

Que jo recordi, i ja em corregireu si estic equivocat, ni amb el mestre Mund, ni amb De Billy, ni amb el mestre Weigle i tampoc el mestre Boder, mai s’havien programat concerts de cambra i hem hagut d’esperar que vingués el mestre Josep Pons per veure com finalment el director musical de la casa es pren el projecte de millora de l’orquestra de manera seriosa i organitza al voltant de l’activitat teatral, tota una sèrie d’activitats concertístiques que han de suposar, si el projecte s’acaba consolidant, la millora que tants anhelem i sobretot la consolidació d’una orquestra pròpia del teatre.

És llàstima que aquest projecte coincideixi en un dels moments de crisi econòmica tan important, però m’agradaria pensar que en aquest nou model del Liceu, la consolidació d’una orquestra pròpia continuarà sent un objectiu prioritari.

Ahir al Petit Palau hi havia força públic, no ple, però l’entrada era bona, és clar que no sé quants dels assistents anaven pagant, però el que em va agradar és que hi havia molt públic jove i cares diferents a les habituals, una senyal positiva i esperançadora.

El programa estava integrat per dues úniques obres, a la primera part la serenata per a instruments de vent op 44 de Antonín Dvořák i a la segona per la monumental Serenata per a instruments de vent núm 10 KV 361 “Gran Partita” de Wolfgang Amadeus Mozart.

Si l’obra de Dvořák em va semblar molt clàssica, tot i deixar entreveure trets característics i folklòrics del compositor txec, on vaig gaudir més va ser amb la impressionant obra mozartiana, que va fer que els integrants de la secció de vents de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, lluïssin les seves capacitats en un treball de conjunt magnífic, amb algun que altre entrebanc en alguna entrada o algun so poc determinat, però sense cap mena de dubte un treball notable a la recerca de la bellesa del so, la transparència mozartiniana i l’expressivitat interpretativa al servei d’una música de impactant bellesa i dificultat.

Si amb Antonín Dvořák el so era més aviat dens i gruixut (el conjunt comptava amb un violoncel i un contrabaix, recurs que el compositor va incloure posteriorment a l’estrena), amb Mozart el mestre Pons va aconseguir grans moments de subtilesa i transparència, i en molts moments un so preciós, que no cal dir que en el meravellós cinquè moviment, el catàrtic Romance (Adagio-Allegretto-Adagio) va motivar un clima veritablement especial que es podia copsar a la sala.

El concert va agradar molt, i a mi també. A part de servir per donar confiança als musics i poder demostrar les capacitats que tantes vegades queden soterrades al fossar, va donar l’oportunitat d’escoltar unes obres que no sovintegen les nostres temporades musicals, quasi sempre, si parlem de música de càmera, limitades a les agrupacions de corda o al piano i un instrument solista.

Jo havia escoltat moltes vegades la Serenata de Mozart a casa, però mai en directe i el gaudi va ser total.

Tant de bo aquesta activitat de l’orquestra del Liceu pugui continuar endavant, consolidar-se i establint un cicle propi, nodrit exclusivament amb musics de l’orquestra.

El concert que es va celebrar al Petit Palau també es podria haver celebrat al Foyer del Liceu, i així començar a donar una altra vegada, activitat a un espai que per aquests formats em sembla molt idoni.

Lamento que en el programa de ma que ens va proporcionar el Palau, no figurés cap nom dels músics que van intervenir, i per tant com que només em conec el nom de dos, em sap greu però no n’esmentaré a cap.

Tant costava imprimir els noms?, no seria per manca d’espai, ja que en lloc d’un programa semblava un llençol.

I un últim “retret”, fer coincidir aquest concert amb un altre a la mateixa hora, del Cor del Gran Teatre del Liceu era necessari? És clar que hi hauria d’haver públic per tot i els concerts eren de caire molt diferent, per això ho he deixat en un condicional, però vist com estan de concorreguts els auditoris, sales de concert i teatres, la coincidència si més no, es podria haver evitat.

Bona setmana a tothom!


Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Un comentari

  1. Jordi's avatar Jordi

    22 € em van semblar molts euros per aquest concert, potser no valoro correctament el preu de les coses, però per a mi són molts diners i amb el mateix import puc anar a dos Agrippina i encara em sobren uns euros per prendrem el cafè. No cal ni dir que en entrades sense visió, però escoltar per escoltar, sempre m’estimo més un repartiment com el de l’òpera de Handel i amb un director de tota garantia que sempre que ha dirigit al Liceu ha fet sonar l’orquestra de manera magnífica, que un concert de càmera o simfònic.

    La iniciativa és bona i potser si es fes en el mateix Liceu, com tu apuntes, es podrien ajustar els costos, ho desconec.

    M'agrada

    • Possiblement tinguis raó amb el preu. De fet tal i com estan les coses, qualsevol preu és molt alt.
      Tenim una tendència, i parlo del operòfils, a creure que tot el que es faci al Liceu ha de voltar a l’entorn de l’òpera, i encara que en gran part sigui així, que es facin activitats musicals no necessàriament operístiques, que puguin interessar a altre tipus de públic. Precisament els concerts de cambra i amb una formació de vent, no ho fa ni l’OBC a l’Auditori (al menys sovint) , amb els musics de l’orquestra, per tant si és la del Liceu qui omple el buit, ja em sembla bé.

      M'agrada

  2. Jo vaig ser convidat pel projecte “Liceu Jove”, va funcionar, com dius hi havia molta gent jove…. Esperançador?? O hi vem anar perque ens sortia al mòdic preu de zero euros?? Tot i així van arribar a un públic difícil, segur que més d’un s’ha guardat alguna peça a les llistes del spotify, compartit al facebook o el simple boca a boca, això és una publicitat genial!

    És per aplaudir al mestre Pons, esperem que des del propi Liceu i Administració no se li tallin les ales.

    Salut!

    M'agrada

  3. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Sóc dels convençuts de que tota orquestra titular d’un teatre d’òpera ha de sortir, de tant en tant, del fosar, li convé. I no sols per raons estrictament musicals, sino tambè digue’m-ne de protagonisme. I si pot ser fora del seu hàbitat natural, musical i físic, millor. Més que lloable doncs la tasca de Josep Pons, tasca que estava convençut que portaría a terme. Ja va començar a l’any passat amb una integral de les simfonies de Brahms i aquest any tambè hi ha una bona tanda de concerts. Els resultats arribaran.

    Abans, en comptagotes, l’OBC practicava aquestes tipus d’incursions en format de cambra o per seccions. Ja dic, en comptagotes, i gairebé sempre per iniciativa del director invitat, que solia ser de cert renom (Zacharias, Minkowski, King…). I no sols en concerts aïllats, sino inserits en el mateix concert habitual de temporada. És una bona fórmula per a aconseguir formats de concerts diferents dels super-recontra-coneguts. Hi ha un munt d’obres que podrían formar part d’una primera part de concert, fent brillar, per sí mateixa, una determinada secció.

    M'agrada

    • Doncs sembla que aquesta és una de les idees que formen part del “projecte Pons”. Concerts al voltant d eles òperes que es programen, concerts de integració de nous públics i de públics amb risc d’exclusió social, concerts pedagògics, i una llarga llista que necessita, suposo, l’aprovació oficial del Sr. Guasch, quan aquest anuncií, després del pertinent i profund anàlisi de la situació real, el pla estratègic, ab les incorporacions de les places de directors vacants.
      El concert de diumenge estic segur que t’hagués agradat.

      M'agrada

  4. Jo només vull dir que li desitje a Josep Pons el millor en la seua tasca com a director musical al Liceu. És un director valent i professional, i sempre que l’he escoltat m’ha agradat prou. I ves a saber per què (és un dir, que tú ja ho saps), hi ha molts “liceistes” que pareixen estar desitjant tot el contrari, pareix que li la tenen jurada. Diguem innocent, però jo no entenc això de dir que estimes un teatre o una orquestra i a la vegada torpedejar, ni que siga verbalment, la faena dels professionals. I no estem parlant de gestors o càrrecs polítics, que això sí que ho entendria, estem parlant d’un director d’orquestra.

    M'agrada

    • Hi ha una gran part del públic operístic que li agradaria molt tornar a l’òpera del passat, en tots els conceptes, musicals, escènics i vocals. Nostàlgics irredempts que s’aferren en uns models absurds i obsolets.
      De fet no creuen en un director musical, els va bé algú que porti el compàs i prou, i amb això ja et dic quin tipus d’òperes volen veure, mai òperes de complexitat orquestral, ni molt menys del segle XX (Turandot si, és clar, l’última òpera que toleren), i ni tan sols mencionar òperes i compositors del segle XXI.
      Pons no té experiència operística, si, i què?, ell ve al Liceu a fer una orquestra, i qui ha de dirigir les òperes, a part de les que ell s’assigni com a titular (a tot el món passa), han de ser directors bàsicament operístics, però no tan sols, que com millor estigui l’orquestra, millors seran. No hi ha més argumentació possible. Pons per les orquestres que ha passat ha fet molta i bona feina i al Liceu el necessitem.

      M'agrada

    • Si es fa bé, no, mai és un mal moment per fer concerts de cambra, ni molt menys per millorar una orquestra que ha rebut de valent.
      Els concerts s’han de fer, trobar com fer-los correspon als directius, musicals i generals, a nosaltres ens toca donar-hi suport i assistir, sempre que puguem als concerts.

      M'agrada

Deixa una resposta a Titus Imperator Cancel·la la resposta