IN FERNEM LAND

DESTROSSANT VERDI: SIMONE KERMES CANTA I MASNADIERI


Simone Kermes

Simone Kermes

El show que  Simone Kermes organitza cada vegada que és invitada a la AIDS GALA de Berlín, acostuma a ser sonat.

La soprano alemanya és esbojarrada o més ben dit, definitivament boja en el sentit més divertit de la paraula, i sempre que l’he vist no me l’he pogut prendre seriosament, suposo que ella tampoc ho pretén, en cas contrari caldria prendre mesures dràstiques.

Si ja em va esverar amb una Leonora de Il Trovatore que era un atemptat a la línia de flotació del cant verdià, ara insisteix potser per alló del bicentenari del compositor italià, i a la gala d’enguany celebrada el 2 de novembre passat, a la “genial” soprano se li va ocórrer canta l’ària del segon acte de I Masnadieri que canta la soprano (Amalia), suposo que engrescada per la coloratura que Verdi exigeix a la soprano, en principi dramàtica, en la cabaletta “Carlo vive?…O caro accento”.

Kermes es llança d’aquella manera que només sap fer ella, a fer les mil i una. Està simpàtica, és clar que si t’ho prens de manera rigorosa no hi ha per on agafar-la, ja que a part de les bogeries de la cabaletta, quan es deu creure que ho fa bé, en la preciosa “Tu del mio Carlo al seno” atempta amb nocturnitat i traïdoria a tot allò que aquests dies vaig dient del cant verdià.

La Kermes no s’adequa gens, fa el que li dóna la gana i entre fixades i algun que altre esgarip, deixa anar la seva particular manera de fer la mezza di voce, amb sons aflautats amb una veu infantil que a vegades em recorden a no sé pas qui i sense gaires harmònics i amb molta gosadia demostra que vergonya, el que s’anomena vergonya, no en té gaire.

Quan ve la cabaletta es desferma i el festival està garantit. Obté un triomf sense discussió, ja que el públic s’ho passa bomba, li riu les gràcies i fins i tot li aplaudeix els discutibles sobreaguts que ella apropa més a un rossinyol que a la coloratura que va escriure Verdi, mentre juga amb el càmera de la TV (foto de capçalera) i tot plegat no deixa de ser un divertimento per  a una gala benèfica, ara bé això no treu que a Verdi el destrossi.

Aquí la teniu, espero que us divertiu, ja que si us la preneu seriosament el disgust pot ser gros.

Si amb l’apunt d’avui he aconseguit fer-vos riure, bé mes aviat la Kermes, ja em dono per satisfet.

Ah! m’oblidava, si algú vol la gala sencera, aquí teniu l’enllaç, a part de la divina Kermes intervenen: Attala Ayan, Joyce DiDonato, Bejun Mehta, Olga Peretyatko, Massimiliano Pisapia, Adam Plachetka, Elena Tsallagova, Alexander Tsymbalyuk i Sonya Yoncheva.

Si us haig de ser sincer, no us feu gaires il·lusions, potser així us agradarà més. El millor er a mi, la Yoncheva (canta Cours-la Reine de Manon) i Peretyatko (Linda di Chamonix), però l’apunt se l’ha endut la Kermes.

ENLLAÇ VÍDEO

http://rapidshare.com/share/CFDD84FEBEAE46768C54524C30DE7BE2

Bon dissabte

45 comments

  1. Esta señora pertenece al catálogo de excéntricas que han ido apareciendo de tanto en tanto a lo largo de los años en el mundo de la ópera y por lo visto en Alemania se la toman en serio porque ahora que casi nadie graba ella lo hace frecuentemente.

    Entre los “genios” de la dirección escénica y el canto actual en general -hay honrosas excepciones- se están “cargando” el género de la ópera. Si lo que la gente quiere es reir yo creo que no es necesario asistir a un concierto lírico, con conectar Tele 5 y sus “realities” -o canales y programas similares en los distintos países- ya tiene la carcajada bien asegurada, provocada por el ridículo más vulgar.

    Aunque se trate de un concierto benéfico yo creo que se ha de tener respeto por lo que se canta. “I Masnadieri” no es una ópera bufa en la que haya que hacer monerías para ganarse al público. Ya el atuendo de Frau Kermes anticipa cómo será lo que va a cantar. Es una auténtica payasa, en el sentido menos amable de la palabra.

    M'agrada

    • T’asseguro que jo que he vist el concert, és la que més èxit té. Té la plaça garantida a perpetuïtat i pensa que sent un concert benèfic i solidari, el públic deu pagar el que no està escrit i em sembla bé. Volen Kermes? Jo els hi feria un monogràfic, encara que sigui a risc de que Verdi s’aixequi emprenyat de la tomba.
      Llàstima que no s’hagi aprés la sortida de Brünnhilde a Die Walküre, els seus Hojotoho podrien ser èpics, és clar que potser aleshores als berlinesos no els faria tanta gràcia. 👿

      M'agrada

  2. dandini

    Oh! gràcies amic m’encanta Simone Kermes.
    Com tú dius el seu estil verdià és molt discutible i hi ha algún so fixe pero no podrás negar que els seus pianíssims sónen purs i preciosos,sap com es fa un trinat,els picats són exactes ,les escales ascendents i descendents són precises,la seva rauxa és incontestable i mai amaga el cap sota l’ala.
    En l’aspecte visual podrás trobar opinions per tots els gustos. Ni haurá que la trobaran divertida ,fresca,trancant barreres a dojo( alló que a mí m’agrada tant).
    D’altres i sigui dit amb tot el respecte la voldran penjar a la plaça Catalunya o a la Puerta del Sol.
    Mmmm… aquesta dona és boja i perillosa qui sap si algún dia canta per aquí la vora a lo millor treu una bandera del Barça, una senyera o fins i tot una estelada.Be espero que en tal cas Llanitos de Luna es posi a impedir-ho.
    Ara sense conya.Et deixo “Bel raggio lusinghier” cantat per “semejante engendro”.Encara fa més “tonteries” que jo trobo divertidíssimes i tú trobarás horripilants(res de nou). Pero tanmateix t’aconsello que no la miris i només l’escoltis.Sota aquesta superficie de banalitat i “conya ” visual sentirás una gran interpretació i una gran cantant.Si tampoc t’agrada no passa res per mí seguirás sent un gran amic(of course).

    M'agrada

    • Potser és el pitjor “Bel raggio lusinghier” que he escoltat mai, i això que no la mirava, només l’escoltava.
      Segurament tu ets com en Villazón, i creus que això dels estils i les escoles de cant és una invenció, potser és l’única manera d’entendre que t’agradi aquest Rossini o el I Masnadieri que he posat jo.
      He fet una llista “dandinesca” senyalant cronòmetre en mà, tots els moments “destacables” de la gloriosa interpretació de l’ària d’Amelia, però saps què?, és inútil, passo.
      Si la Kermes és una provocadora, tu, amic meu, també, i com que estem parlant de Verdi o en el teu cas Rossini, qualsevol semblança amb el que fa aquesta poca vergonya i el que hauria de fer, atenent al que els que encara conservem un mínim de decència musical (crec), no té res a veure.
      És senzillament patètica i no cal que la pengem en lloc, personatges així són necessaris per alegrar-nos el dia, el que passa és que el seu habitat natural acostuma a ser les pistes de circ, però si ara les volen portar als teatres d’òpera o a les sales de concert, avisant prèviament n’hi ha prou, cal anar previngut.
      Per cert, vols un Bel raggio lusinghier com cal?

      Un altre?

      Un altre?

      Un altre?

      Un altre?

      Un altre?

      Un altre?…

      No, millor deixar-ho, en aquest petit tast, hi ha sopranos i mezzos que s’adequen a la partitura que Rossini va escriure, amb interpretacions serioses, amb l’estil adient i ho fan preciós. La pallassa queda ben retratada sense comparar-la amb aquestes, però si les compares, aleshores a part de pallassa és ignorant.

      M'agrada

    • Dandini, no me puedo ceer que te guste este engendro de “Bel raggio lusinghier”. Desde cuando “Semiramide” es para ligera? Está escrita para mezzo, para su esposa Isabel Colbran, limitada en tesitura en el si bemol y no hay ninguna nota escrita por encima de ésta para el rol titular en la partitura. Si Rossini hubiera escuchado esta payasa no le hubiera dicho aquello que le dijo a la Patti en su casa cuando le cantó “Una voce poco fá”: magnífica aria, quién es el autor?, sencillamente la echa de su casa.

      M'agrada

    • Pio

      ah beh caro Dandini ciascuno gode alla sua maniera e ciò che per alcuni è orripilante (per me la kermes non è una cantante lirica e basta, è una baracconata) per altri è fonte di godimento

      M'agrada

  3. He tenido que escuchar inmediatamente después la versión de la Caballé para desintoxicarme de tamaña “senza vergognería”, con toda la clase de una choni de barrio bajo alemana que borrachea en Mallorca. Me parto con su estrabismo y su primer plano cómplice con la cámara; pero es que en conjunto trasluce una falta de profesionalidad alarmante. Allá ella…
    Para esperpentas de otra galaxia me quedo con Trasobares haciendo de Ulrica ante un busto de José Mª “Ansar”:

    M'agrada

  4. simone

    penós! no entenc com li van donar el premi Echo Klassik a Alemanya fa pocs anys… senyal de que la gent enten molt poc. Al youtube la he trobat a una tertulia a la TV alemana del 2009 on la intel·ligencia general brilla per la seva absencia. aiiiisss….
    on esta el icono aquell amb la cara verda?

    M'agrada

  5. Mario Arkus

    Lo que hace Kermes sólo puede explicarse debido a un estado alterado: transitorio o permanente. Peores son los que le dan lugar para este tipo de cosas.
    Sinceramente no me parece mala cuando interpreta música del barroco; más allá de modas o estilos actuales y de sus payasadas, me convence. Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi o Mercadante, como ha perpetrado aquí o en su último CD, “Bel Canto”, son otra cosa.
    Parece que hoy todo tiene su público. Por fortuna, la ópera sobrevive a estas cosas y de aquí a algunos años (algunos quizá no lo veremos) Kermes y otros inexplicables no serán ni una línea en la larga historia del arte lírico. O quizá tengan un lugar al lado del ridículo con la Foster-Jenkins o Natalia de Andrade.
    Saludos!

    M'agrada

    • A estas inefables señoras en concreto quería referirme al citar las excéntricas, a las que se podría añadir Julia Migenes y sus notorios recitales sobre patines (!) y Patricia Petibon y sus atuendos a lo “Pipi Calzas Largas” de sus comienzos o incluso su “increíble” CD que lleva por título genérico “Melancolía” y que hay que escucharlo para creerlo…Pero ya ves todo se “despacha” y algunas veces con críticas de 5 estrellas…El mundo está loco, loco, loco.

      M'agrada

    • Efectivamente no era perfecta, tenía una voz enorme y a menudo se le descontrolaba, pero estoy seguro que ahora la juzgaría mucho más benevolamente que cuando la ví en “Un ballo in maschera” (1969), “Nabucco” (1977) e “I due Foscari” (1977), las tres en el Liceu. El estilo, el grosor y el volumen de la voz eran absolutamente verdianos, la emisión de ésta era a veces algo discutible, pero comparada con ese chiste de la Kermes Rita Orlandi Malaspina es auténtica gloria.

      Gracias por este recuerdo, Santi.

      M'agrada

  6. A mi la gent com Kermes -el “la” no se’l mereix- em fan vergonya aliena i més me’n fan els que alimenten des dels estudis discogràfics i des dels patis de butaques fenòmens aberrants com aquests. Tampoc deixo fora de la mateixa vergonya personatges com Al Bano, Grígolo -el pitjor Des Grieux dels últims anys a la ROH- i Andrea Bocelli. Com poden agradar?
    Salut, Joaquim!

    M'agrada

    • Si ven discs, no hi ha res a fer, tindrem Kermes fins que ella vulgui.
      Trist
      Els altres que anomenes són coses diferents, em costa comparar Kermes amb Bocelli o amb Grigolo, i cap dels tres m’agrada, és clar.

      M'agrada

  7. willy

    Casi me quedo sin palabras al ver a Kermes, creo que si fuera más respetuosa con la partitura sería bastante pasable, extravagante por decir lo menos, pero “grandes” como la Bartoli o la Baltsa también actúan como locas entretenidas sino miren el video de Agnes cantando la Seguidilla de Carmen en la Arena di Verona donde parece una loca drogada

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: