IN FERNEM LAND

L’AAOS:CONCERT WAGNER AL PALAU DE LA MÚSICA


AAOS_Wagner

La incansable, emprenedora, arriscada i honesta Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell ha commemorat el 200 aniversari del naixement de Richard Wagner amb dos concerts el cap de setmana passat a la seva seu natural, el Teatre La Faràndula de Sabadell i ahir dimecres amb un tercer concert al Palau de la Música Catalana. Els protagonistes no podien ser uns altres que l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, ja que el programa l’integraven fragments d’algunes de les òperes més emblemàtiques i per les parts solistes, no debades el concert era operístic, van comptar amb la soprano Maribel Ortega i el tenor José Ferrero, tots sota la direcció del mestre valencià Daniel Gil de Tejada.

En una entrevista que Catalunya Música va fer a la soprano Mirna Lacambra i emesa no fa gaire, la Presidenta de l’Associació ens deia que per primera vegada l’AAOS programava Wagner i si bé no tenien els mitjans per fer una producció operística, ferien un concert que suposava un repte per a ells, un repte que puc dir que ha estat superat dignament i que suposa molt més del que ha fet l‘OBC o el mateix Liceu, que tret de programar Das Rheingold durant el 2013 (programar un títol wagnerià per temporada és quelcom quasi imprescindible) no ha fet res més. D’acord que l’OBC va fer en versió concertant un Rienzi al Liceu, però em sembla que l’AAOS ha donat una lliçó a les dues formacions que han passat de puntetes davant l’efemèride i en canvi els de Sabadell han apostat molt més fort, sempre tenint en compte els pressupostos i mitjans de cadascuna de les institucions de les que estic parlant.

Fer Wagner té riscos i cal comptar amb un director musical que conegui bé el repertori i l’orquestra amb el que l’ha de interpretar-lo. El mestre Daniel Gil de Tejada no hi ha dubte que coneix bé a l’AAOS ja que n’és un habitual col·laborador i per tant ha dirigit moltes vegades a l’OSV i el Cor AOS. El que no tinc tan clar és que conegui bé el repertori wagnerià, del que en el seu currículum destacat en el programa de mà, no n’apareix cap referència i Wagner necessita una direcció que crec que el mestre Gil de Tejada no va ser capaç de fer.

No es pot interpretar sempre en el forte, el Palau és perillós, ja que l’accés de volum acostuma a menjar-s’ho tot, a tapar-ho tot, a barrejar-ho tot, i en una cosa és que l’orquestra wagneriana sigui densa, l’altra és que l’orquestra toqui amb un excés de volum donant per suposat que això és intrínsec en les obres wagnerianes. Sense anar més lluny tenia al darrera un parell de nois joves que feien comentaris en aquest sentit, com justificant que el volum fos aclaparador., com si tot Wagner fos la cavalcada de Die Walküre.

Repesant el programa me n’adono que el mestre va triar (suposo que va ser ell qui la va fer)  obres més aviat contundents, suposo que d’aquesta manera s’estalviava subtileses que potser ell  no podia o no sabia fer fer a l’OSV. Hagués preferit el preludi del primer acte de Lohengrin, abans de interpretar “In fernem Land”, i no el del tercer acte acte  seguit de la popular marxa nupcial, tan propens a la cridòria, o qui sap si el preciós preludi del tercer acte de Meistersinger o els encanteris del Divendres Sant del Parsifal, el cas és que tot era grandiloqüent i la seva direcció encara ho emfatitzava una mica més. Pocs matisos, poques graduacions, pocs climes i poca fascinanció en l’embolcall de fragments tan propicis com el fragment del duo de Tristan und Isolde “Lass mich sterben” amb que va finalitzar la primera part, o el mateix Liebestod a la segona, on el volum orquestral es va cruspir sense pietat a la soprano, i no allà on totes les Isoldes acostumen a ser cruspides, no, durant tot el fragment. Jo ho vaig trobat molt poc gratificant i fins i tot una descortesia.

En tots els altres fragments, més aviat de grans focs d’artifici, molt vistosos i impactants, l’OSV va mostrat solidesa, contundència i entrega, si bé m’hagués agradat un millor equilibri entre les diferents seccions i també en les intervencions instrumentals dels solistes. A vegades la corda defallia, a vegades el metall era massa present, però en el seu conjunt em va semblar que amb una altre direcció més conseqüent amb les possibilitats de l’OSV el resultat m’hagués satisfet més. L’OSV sonava, però Wagner demana més i aleshores ha de ser el director qui sàpiga extraure, a part d’una lectura amb tendència al foc d’encenalls, alguna cosa més.

El Cor de l’AOS em va sorprendre positivament. Són 50 membres, 24 veus femenines i 26 de masculines, i tot el que van interpretar ahir era de compromís, difícil i extrem. En llegir el programa vaig pensar, pobres!, però en acabar vaig pensar que tret del temible “Freudig begrüssen” del segon acte de Tannhäuser, calat de manera ostensible, les prestacions a Der Fliegende Holländer (balada de Senta) i el Cor  dels mariners del tercer acte, com l’esmentat cor nupcial del Lohengrin i sobretot el “Silentium! Silentium! de Meistersinger amb un “Wach auf” emès amb força i convincent autoritat, que per alguns, molts, masses espontanis de l’aplaudiment i desconeixedors del que escoltaven, van interrompre amb aplaudiments creient que el coral havia acabat. És cert que l’entusiasme d’algun moment i l’embranzida del director, que cal dir que no els va exigir allargar gaire els moments més compromesos, van fer que en alguna ocasió quedés algun dels tenors una mica despenjat de la resta, però la tasca global va ser molt bona i molt millor del que pensava en llegir el programa, com ja us he dit. Els felicito

D’aquest concert m’interessava mot escoltar a Maribel Ortega, de qui tantes persones me n’havien parlat tan bé i de qui encara no havia pogut escoltar res en directa. Aquesta jove soprano que està cantant rols de molt compromís, crec sincerament que avui per avui, s’equivoca. La veu és bonica, homogènia en el color, però no tant en l’emissió. L’agut és gran i potent, espectacular, i aquí rau l’equivocació i el gran perill que corre cantant rols com Lady Macbeth, Abigaille o Turandot. Ella creu o li han fet creure que és una soprano dramàtica i jo diria que és una lírica que pot arribar a ser una spinto si reforça més el centre i el greu però dramàtica no. No és tan sols que la dimensió decibèlica del mestre la tapés quan la veu circulava per la zona central d ela tessitura, és que precisament aquesta zona que defineix a la soprano dramàtica, és la que té menys desenvolupada. Avui per avui Maribel Ortega si vol cantar Wagner hauria de cantar Elisabeth, on ha estat immillorable en “Dich teure Halle”, Elsa (no ha cantat res), Eva (no ha cantat res) i para de comptar, tot i que el que ha cantat de Sieglinde, mancada del centre necessari que requereix la wellsunga, m’ha agradat molt més que en Isolda, on malgrat voler fer coses boniques, no ha traspassat l’orquestra com una Isolde ha de traspassar, i això que li han fet cantar els moments teòricament més propicis. No l’imagino en la narració del primer acte. Desconec com fa front al Verdi més exigent, però amb Wagner hauria d’anar molt en compte, ja que si ha de forçar gaire la veu, el més probable és que perdi aquest bé de Déu que té actualment en aquest agut que agrada tant i que pot ser una arma de doble tall, ja que si el perd abans d’haver desenvolupat el centre, què ens quedarà? D’entrada em van sorprendre els Johohoe de la balada de Senta, però quan va començar a cantar aviat me’n vaig adonar que el seu repertori hauria de ser un altre. En qualsevol cas m’interessa molt, ja que canta bé, té una bona línia i la veu pot fer una evolució molt positiva, sempre i quan deixi de fer rols, que en el millor dels casos podria fer dintre d’uns quants anys, més endavant.

El tenor José Ferrero també el volia escoltar, ja que quan va cantar en el Liceu el Turiddu de Cavalleria rusticana (temporada 2011/2012) me’l vaig perdre i en la seva intervenció en els Meistersinger de l’any 2009 va quedar emmarcada en un bon nivell generalitzat, però anònim. També m’havien dit que el seu Siegmund a La Maestranza havia estat molt bé, i per tant tenia moltes expectatives, ja que no és normal que un cantant espanyol faci repertori wagnerià. La decepcio va ser notable. Diria que està passant per un moment, espero que puntualment, dolent. Potser arrossega un refredat o alguna cosa d’aquesta mena, el cas és que en el duo de Tristan (potser no era la millor obra per començar a cantar) la veu no corria, semblava petita i afona, sense esmalt, mai podia fer-se càrrec d’un rol com aquest.

A la segona part va cantar “In Fernem Land”, on va estar a punt de patir diversos accidents, resolts amb perícia però poca elegància, el Winterstuürme i tt el duo final del primer acte de Die Walküre a partir del “Du bist der Lenz” que canta Sieglinde. Mentre Ortega es mostrava fresca com una rosa (altre cosa és que la tapés l’orquestra) a ell se’l veia al límit, però al menys en el Siegmund va treure una mica més de volum i un centre més eixamplat, però això ja sabem que quan s’obre tant el centre, el perjudicat és l’agut, que surt més escanyat i com que tampoc va demostrar posseir gaire legato, les frases li quedaven curtes i ofegades. No cal dir que els Nothung! no van impressionar gaire, si bé va treure una mica més de testosterona juvenil, que una mica més li costa un disgust.

Estic segur que molts assistents al concerts quan llegeixin l’apunt em tiraran la cavalleria per sobre, i si algú té la temptació de dir que com que era un concert de l’AAOS no haig de mesurar-lo igual que si fos un del Liceu, més val que cerqui un altre argument, no em val, ho sento però no. Era un concert de Wagner on es va fer un gran esforç, és cert, i l’agreixo i admiro, però precisament per això calia escoltar totes les notes de la Sra. Ortega, totes, i si no les té, haver triat el somni d’Elsa, que és preciós i també és Wagner, i si el Sr. Ferrero ara ja canta així, no per un fet puntual (si hagués estat així millor anunciar la indisposició) l’aconsello que aparqui Tristan, Lohengrin i Siegmund, per tornar-hi més endavant. La veu sembla que pugui ser en alguns moments wagneriana, però si es així, ni es pot amagar darrera l’orquestra, ni pot tallar les frases com les va tallar, ha d’aprendre a emetre millor la veu, a respirar i projectar-la sense forçar, ja que correm el perill de llençar-ho tot per la borda.

Ambdós cantants són la prova fefaent del que està passant en el món de l’òpera de avui en dia. Veus amb possibilitats llençades a fer un repertori durísism abans d’hora. Jo diria que en el cas de Maribel Ortega hi som a temps, ja que la tècnica és més sòlida, no estic tan segur que amb el Sr. Ferrero passi el mateix, és clar que una aturada amb la corresponent recomposició, pot salvar-ho tot.

Felicito a l’AAOS per aquest concert commemoratiu i per haver-lo portat a Barcelona. El Palau no es va omplir però la majoria del públic va aplaudir molt, i per compensar tanta eufòria col·lectiva el cor i l’orquestra ens van oferir el sempre catàrtic cor dels peregrins de Tannhäuser que ves per on va tenir els moments més subtils i matisats per part de Daniel Gil de Tejada.

Que l’AAOS porti més de trenta anys fent una temporada d’òpera i que aquesta serveix de pedrera per a molts joves, és quelcom encomiable, com també ho és que malgrat les carències greus que pateixen és decideixen a fer un concert dedicat per primera vegada a Richard Wagner. Jo no vaig sortir satisfet, si bé l’honestedat de la proposta està fora de dubte, però els resultats, si intentem allunyar-nos de la fàcil autocomplaença, haurien de fer meditar sobretot als dos cantants.

16 comments

  1. Esteban Rey

    Bastante de acuerdo con usted. ¿Pero atendiendo a lo que los AAOS pueden pagar, qué voces pueden contratar para afrontar un recital Wagner? También eché en falta a Elsa en el programa.
    Por otro lado, quizá el director, más avezado a otro repertorio, se comió “el marrón” y anteriormente no había tenido ocasión de trabajar Wagner con otras orquestas. Suele ser lo normal. Uno no va dirigiendo Wagner por el mundo -por desgracia-. Además, aún con lo meritorio de lograr un concierto Wagner como éste en el Palau, quizá el lugar no era el indicado.
    Por último, espero que nos haga más reseñas de Sabadell que a pesar de las carencias señaladas bien merecen algun apunte trimestral. Una observación de usted de algun cantante joven -como hoy lo hace de los solistas- puede ser igual de considerable que los catastróficos titulares de otras figuras de la crítica “vanguardista” para quien debajo de cada piedra nace una estrella o se ve la mejor de las producciones de los últimos tiempos de determinado título.

    M'agrada

    • Lo único que pido es que las voces se adecuen a lo que puedan cantar y si no tiene voz para Tristan e Isolda, que escojan otros roles y fragmentos.
      De la misma manera l’AAOS hubiera podido contar con un director más wagneriano, seguro que los hay.
      Me gustaría hacer más reseñas de Sabadell y de muchas más cosas, pero no tengo presupuesto, estoy al límite de mis posibilidades e incluso muchas veces las supero, suerte que hay amigos que me fascilitan las cosas.

      M'agrada

  2. Jesús G.

    Probablement encara ressonaven dins les meves orelles les delicades sonoritats que ens van deixar Le Nozze del dia anterior, però a mi també em va semblar que l’OSV anava “passada de forte”.
    En tot cas, un esforç notable i un bon resultat d’orquestra i cor.
    Pel que fa als solistes, plenament d’acord amb el teu comentari. Quan es va poc a poc, sempre s’arriba més lluny. El problema és que s’arriba més tard, i avui en dia tothom te pressa (si no, mireu al final dels concerts o òperes!)

    M'agrada

    • L’AAOS va fer el que havia de fer, més i tot, a vegades els resultats són millorables, ho desitjaries que ho fossin, el que no vol dir que la impressió generalitzada va ser la d’un bon concert. Estic segur que la meva opinió no és compartida per la majoria dels assistents, cosa que tampoc m’amoïna gaire, francament.

      M'agrada

  3. Concep

    El cantants estan mal aconsellats i massa pressionats, potser si no accepten certs compromisos es queden sense cantar el repertori que els convé a cada moment. No vull excusar-los, però si són una mica bons estan subjectes a uns compromisos en molt casos malignes.
    Jo vaig anar a La Faràndula i una mica me’n vaig endur la mateixa impressió.

    M'agrada

  4. Isolda

    Un gran aplaudiment per Mirna Lacambra per la seva tenacitat i constància en tirar endavant l’Òpera de Sabadell en una època molt difícil per la cultura.
    Feilicitats Mirna!!

    M'agrada

  5. rosetapiccina

    Jo he anat a veure’ls a Sant Cugat algunes vegades (per 50€), i sempre acabo pensant que prefereixo anar al Liceu, em gasto menys diners, i encara que no pugui veure pràcticament res, la diferència sonora compensa. Això sí, crec que el cor de AAOS ho fa molt bé, però l’orquestra em sona com a fanfàrria.

    M'agrada

    • Cal contextualitzar, ara bé si com la majoria anem justets de possibles és probable que m’estimi més anar a entrades sense visió al Liceu, sobretot perquè Sabadell acostuma a programar òperes molt populars que no m’interessen tant, com altres concerts, recitals o òperes poc freqüents.
      L’AAOS fan una tasca de divulgació molt important i mantenir-se 30 anys amb aportacions institucionals minses és un miracle, per això han de programar títols populars que els garanteixin un taquillatge rendible.

      M'agrada

      • rosetapiccina

        Ahir vaig veure la seva Boheme, i va estar molt bé. L¡’orquestra no, i Rodolfo tampoc. Però la Núria Vilà (Musetta), en Carles Daza (Marcelo) i la Mimí (Montserrat Martí) molt i molt bé.
        No sé quin problema tenen amb els tenors, que el que van posar per la Traviata també els va sortir de pena.

        M'agrada

  6. Marc

    I aquesta pròxima temporada fan Turandot, la meva puccinada preferida! A veure si venen a Girona o a Figueres

    Lucia di Lammermoor (octubre – novembre 2014)
    Orfeo ed Euridice  (novembre – desembre 2014)
    L’italiana in Algeri (febrer – març 2015)
    Turandot (abril – maig 2015)

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: