IN FERNEM LAND

DIE FRAU OHNE SCHATTEN (Botha-Pieczonka-Polaski-Koch-Pankratova;Petrenko-Warlikowski) vídeo


Der Geisterbote (Sebastian Holecek), Die Amme (Deborah Polaski) i Die Kaiserin (Adrianne Pieczonka) a Die Frau ohne Schatten (Munich 2013) Producció de Krzysztof Warlikowski Foto © Bayerische Staatsoper

Der Geisterbote (Sebastian Holecek), Die Amme (Deborah Polaski) i Die Kaiserin (Adrianne Pieczonka) a Die Frau ohne Schatten (Munich 2013) Producció de Krzysztof Warlikowski Foto © Bayerische Staatsoper

Qualsevol nova producció de Die frau ohne schatten és un esdeveniment i si aquesta nova produció és de l’Òpera Estatal de Baviera encara més,, però si a més a més, el director musical és Kirill Petrenko, que inaugura així la direcció musical de la casa, aleshores l’esdeveniment pren caràcter de històric. Ja veurem si la història es portarà bé amb la producció del director polonès Krzysztof Warlikowski, però deixo com sempre, la producció pel final.

Petrenko no podia tenir una estrena més sonada i feliç, ja que la direcció d’aquest esplendorós monument operístic és un dels grans triomfs, amb una varietat extraordinària de sensacions i vivències per a cadascuna de les escenes i dels importants interludis que les separen i que esdevenen una meravellosa demostració del control i domini del director rus, com un dels noms importants del present operístic, de gran transcendència teatral i inspiradíssima efusió lírica. Els temps són més aviat àgils i la seva direcció contagia força i lirisme en dosis perfectament desgranades, obtenint de l’orquestra un esplendor sonor de d’alta qualitat, que podreu apreciar molt bé si escolteu el vídeo que us proporciona, utilitzant un equip audiovisual de categoria, ja que tant la imatge com el so, són molt bons.

Pel que fa als cantants cal dir que les dues parelles protagonistes voregen un nivell excepcional, sobretot Pieczonka (Kaiserin) i Elena Pankratova (Färberin). L’estàtic Johan Botha ho compensa amb una prestació vocal magnífica i  el Barak de Wolfgang Koch ho humanitza tot, que prou falta fa entre tanta “falconada”. La dida de Deborah Polaski sent bona, no està a l’alçada dels altres quatre, i és que jo crec que per aquest rol cal una veu més de mezzosoprano amb un registre greu quasi acontraltat que imposa i fins i tot atemoritza, sense que mai sembli que la cantant que ho interpreta sigui una gran cantant en fase caduca, que és el que acaba sent la soprano nord-americana, que tot i conservar la veu no pot evitar les tibantors que sempre l’han caracteritzat en els aguts,  sense tenir el registre de mezzosopran dramàtica que el rol reclama. A la seva darrera escena del tercer acte li falta dimensió tràgica, tant vocal com escènica.

© Wilfried Hösl Einsteinstraße 171, 81675 München,

Elena Pankratova (Färberin) caient en el parany que li prepara l’Amme de la Kaiserin a Die Frau ohne schatten Munich 2013 Foto© Wilfried Hösl Einsteinstraße 171, 81675 München

Pankratova està magnífica en un rol complicat i extrem, exhibeix una veu veritablement dramàtica amb una seguretat i precisió envejable. Si al natural sona com a la gravació és una autèntica dramàtica, un prodigi. Igualment la soprano canadenca Adriana Pieczonka, signa una Emperadriu fabulosa per recursos i expressivitat, sempre segura i amb una línia de cant de seductora autoritat i bellesa.

Si Botha no tingués el problema perimètric que té, potser no tindria un instrument tan privilegiat, però la veritat és que costa vèncer una presència tan hieràtica i estàtica, si bé el personatge de l’emperador ho permet, ja que pràcticament no pot fer res sobre l’escena. És un handicap que seria insalvable si la veu no tingués la qualitat que té i el cant fos tan elegant que quasi sembla fàcil, quan tots sabem que no ho és.

Pel que fa a Koch dóna perfectament la mida humana de bonhomia i incomprensió que envolta el rol, si bé en algun moment m’hagués agradat una mica més d’unitat vocal en tot el registre.

La resta del extens repartiment està a una boníssima alçada començant per Sebastian Holecek i acabant per la darrera dels simbòliques criatures alades que inunden la críptica i fascinant història.

El compte és senzill de seguir, però Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal la encripten de tal manera que el carreguen d’una simbologia  i transcendència que voreja la pedanteria intel·lectual.

Ara bé,  tenia que arribar Krzysztof Warlikowski per acabar d’embolicar la troca i és que jo “prohibiria” que l’escenari teatral, sobretot l’operístic, servis de teràpia pagada a preu d’or per a superar els traumes d’infantesa de molts directors d’escena, que moltes vegades ens els traspassen, un cop visionades les seves propostes.

L’obra comença amb una projecció sense música d’un fragment de la pel·lícula d’Alain ResnaisL’any passat a Marienbad (1961), que ja ens hauria de donar les pautes per saber que la cosa va de desequilibris mentals, sanatoris, traumes d’infància, complexes, conflictes. Què hi pinta la pel·lícula de Resnais en la trama de Hofmannsthal?, doncs tant pot ser un homenatge de Warlikowski al cineasta francès que li dóna peu a embolicar una mica més la troca, com un pretext per embolicar-la igualment, però sense homenatge.

El cas és que les imatges del film les veu la Kaiserin, que en un moment concret veu interrompuda la visió per l’entrada d’una infermera que l’injecta alguna cosa, i és en aquest precís moment que les misterioses notes que inicien el primer acte de l’òpera emergeixen del fossat.

Si tot el que ve després és fruit de la letargia produïda per la medicació o l’altre recurs mai vist, d’un somni profund motivat per un analgèsic, em sento estafat, i si no és així també.

La producció té moments visuals molt espectaculars gràcies a una escenografia gegantina, a unes projeccions que sobre uns murs de sanatori mental, ens mostren ombres i imatges suggeridores i oníriques, enllaçant i encaixant amb calçador la trama operística amb la fílmica, tot i que en cap moment durant la visió, m’hagi quedat clar res.

Possiblement aquestes propostes escèniques volin tan alt que se m’escapin la majoria de codis amagats que porten.

L’acció es situa en un sanatori mental, com he arribat a aquesta conclusió? Penso que aquells murs enrajolats, les infermeres amb xeringues, les imatges de la nena vestida de vermell, les nenes/secretàries adultes, els vells amb el got d’aigua, la llitera, el quiròfan, els falcons i falconets, l’avi encorbat, i sobretot, que no se m’oblidi,  la camisa de força que no us diré a qui va destinada per no treure una mica del misteri que l’embolicada trama atorga a tot plegat.

En el soterrani d’aquest sanatori hi ha la bugaderia, que difereix una mica de la tintoreria original dels Barak, però pitjors adaptacions hem vist i pel mig de tot això hi ha coses que recorden bastant l’argument de Die frau ohne schatten, amb els falcons, els peixets i les bestioles que sempre m’han fet tanta gràcia.

Un treball dramàtic excel·lent per part de quasi tots els cantants, arrodoneix un producte d’aquells fets per ser una producció referencial, que ves per on, en a mi a la primera visió, no m’ha agradat, però com que em penso que la tornaré a veure algun dia, qui sap si aleshores se m’obrirà el cervell que ahir es va negar a entrar en el joc d’alta volada intel·lectual, que Warlikowski  ens proposa.

No he estat a l’alçada

'Die Frau ohne Schatten' Adrianne Pieczonka i Johan Bota (c) © Bayerische Staatsoper

‘Die Frau ohne Schatten’ Adrianne Pieczonka i Johan Bota (c) © Bayerische Staatsoper

Richard Strauss
DIE FRAU OHNE SCHATTEN

Der Kaiser Johan Botha
Die Kaiserin Adrianne Pieczonka
Die Amme Deborah Polaski
Barak, der Färber Wolfgang Koch
Färberin Elena Pankratova
Der Geisterbote Sebastian Holecek
Hüter der Schwelle des Tempels / 1. Stimme der Ungeborenen / 2. Kinderstimme Hanna-Elisabeth Müller
Erscheinung eines Jünglings Dean Power
Die Stimme des Falken / 2. Stimme der Ungeborenen / 3. Kinderstimme Rafal
Eine Stimme von oben / 6. Stimme der Ungeborenen / Dritte Dienerin / 5. Kinderstimme Okka von der Damerau
Der Einäugige Tim Kuypers
Der Einarmige Christian Rieger
Der Bucklige Matthew Peña
Keikobad Renate Jett
3. Stimme der Ungeborenen / Zweite Dienerin Laura Tatulescu
5. Stimme der Ungeborenen Heike Grötzinger
1. Stimme der Wächter der Stadt Andrea Borghini
4. Stimme der Ungeborenen / 4. Kinderstimme Tara Erraught
2. Stimme der Wächter der Stadt Rafal Pawnuk
3. Stimme der Wächter der Stadt Leonard Bernad
Erste Dienerin / 1. Kinderstimme Iulia Maria Dan

Bayerisches Staatsorchester
Director musical: Kirill Petrenko

Director d’escena: Krzysztof Warlikowski
Escenografia: Malgorzata Szczesniak
Vestuari: Malgorzata Szczesniak
Coreografia: Claude Bardouil
Chor und Kinderchor der Bayerischen Staatsoper: Sören Eckhoff – Stellario Fagone (Kinderchor)
Moderation: Petra Schwarzenberger
Llums: Felice Ross
Video Denis Guéguin
Videoanimation Kamil Polak
Produktionsdramaturgie Miron Hakenbeck

Espero que us interessi, la proposta que us he deixat aquí, és d’alt nivell. Demà s’inaugura la temporada de la Scala i ho veurem (els mortals) al cinema, tindreu la crònica puntual el dia 8, mentrestant podeu anar baixant aquesta operassa.

13 comments

  1. Alex

    Espléndida y hasta imprescindible esta DIE FRAU orquestal como vocalmente, como casi toda la obra del gran Richard Strauss ; para mi gusto, superior esta versión de la Bayerische Staatsoper a la que se radió no hace mucho desde el Met
    ( te recomiendo Joaquim y aun no teniendo que ver con esta Die Frau pero si con le gran Strauss, que consigas y nos pongas el video de la recentísima Elektra ofrecida en Paris. )

    M'agrada

    • Té un gran nivell, esperem que aquest gran inici de Petrenko a Munich tingui continuïtat. Els cantants formaven un equipàs de Champions.
      La Elektra no sé si la van donar per la TV, peròI Puritani és possible que caigui 😉

      M'agrada

  2. m.a.

    Vaig veure’n una part diumenge passat en la retransmissio que en va fer la web de l’opera de munic en live stream i coincideixo bastant amb el que dius. Demà la presenciaré a Munic (darrera funció) i ja se sap que el directe fa canviar moltes percepcions. D’entrada, tinc moltes reserves a la producció (això del sanatori ja està molt trillat, de fet una producció de l’opera de viena de no fa massa anys, crec que de Carsen, ja anava per aquí), i em temo que li fa perdre tota la poètica. Aquesta producció es fa per commemorar el 50 aniversari de la reobertura de l’opera de munic després de la guerra (l’any 63 !) que precisament es va reobrir amb una meravellosa Dona sense ombra de la que hi ha testimoni fonogràfic, sota la batuta de Keilberth, amb un trio de dames fabulós, amb la mai prou valorada Ingrid Bjoner d’emperadriu, i INge Borkh i Martha Modl de Tintorera i Dida.

    M'agrada

    • La versió de la re inauguració amb Keilberth dirigint, també és una de les meves predilectes, i en tinc una altra de Munic, amb Nilsson, DFD, Bjoner, King i Varnay cantant una Dida estripada i al·lucinant, dirigint Sawallisch (1976)
      Què tinguis un bon viatge i gaudeixis de la representació, ja ens ho explicaràs, jo em quedaré a Milà des de el carrer Girona 😉

      M'agrada

    • Ostres, intento recordar ja fa estona (i tot reconcentrant-me amb els ulls tancats) l’última i més recent genialitat viscuda en viu i directe de Tcherniakov i l’únic que em ve a la memòria és que no em va agradar gens ni mica. De l’òpera, cantants, director musical, orquestra, teatre, etc…doncs que no tinc ni rastre. Renoi, què corrosiu aquest home! Espero i desitjo que d’aquí un temps pogui recordar que la prima della prima del 2013 va ser amb la “descarriada”.

      M'agrada

    • No vaig estar a l’alçada, em falten “coneixements” per saber que vol dir-me aquest bon senyor. No és que em tingui traumatitzat, ans al contrari, però sense cap mena de dubte que ens vol dir moltes més coses de les previstes per els autors originals, i per interpretar això, vulguis o no, has de ser molt culte i molt savi, ja que si no tens ni idea de l’existència de la totxana de Marianbad que hores d’ara està més passada, que passada, vas llest, i que mlt aquesta vàries, moltes, masses.
      El d’avui ens farà una de les seves i a vegades són molt heavys, però em penso o millor, vull pensar que farà una bona Traviata.

      M'agrada

  3. Llevo vistas varias versiones de “Die Frau ohne Schatten”, la primera en 1966 bajo la dirección de Georg Solti en el Covent Garden. Aunque el argumento es bastante enrevesado y se le compara con el de “Die Zauberflöte”, nunca he tenido problemas para seguir el desarrollo de la obra, salvo en esta ocasión que no he entendido nada de nada. Si no conociera el argumento no habbría comprendido ni una jota. Por más espectacular que sea la producción, para qué sirve? Ese arranque sin música, con una escena de “…Marienbad” a cargo de Delphine Seyrig y Giorgio Albertazzi, con el texto doblado al alemán utilizado como prólogo de unos 5/6 minutos -antes de que Petrenko haga arrancar la orquesta- me ha parecido tan inútil como inexplicable y muy pedante. Esta manía de muchos directores de escena actuales de comenzar una ópera con un prólogo espúreo me está hartando de tan “sobado” como ya es.

    Vocalmente me han gustado especialmente Pankratova y Botha y menos Koch y Polanski -inapropiada para el rol de la “niñera”-. Pieczonka es una soprano que nunca me produce ninguna reacción, ni a favor ni en contra. Canta bien, aunque algún agudo no me ha parecido totalmente correcto, pero no consigo sentir por ella ninguna admiración, ya que nunca me sorprende y tampoco me emociona. Lo siento.

    Afortunadamente la partitura de Strauss es tan hermosa -y difícil!- que puede con todas las bobadas que nos presenta la escena. He quedado de halcones hasta el copete.

    M'agrada

    • Mr. Colbran,
      Estic contenta de que un expert coneixedor com tu digui que aquesta òpera és difícil. Per mi és dificilíssima i si exceptuo algun duo i alguna ària ni m’arriba ni l’entenc. Només l’he vist i escoltat un cop i per dvd i suposo que no he reincidit perquè em vaig avorrir força. Recordo un duo sublim i la resta esperar i esperar per res.
      Salutacions afectuoses!

      M'agrada

    • Home! Hofmansthal tampoc és que ho posi gaire fàcil, el compte si, però el que hi ha al darrere del compte i la fantasia, té molt de psicoanàlisi, no debades aquests austríacs de primers del segle XX estaven una mica capgirats 😉

      M'agrada

  4. Carlos R.

    Vista en live stream el domingo pasado.
    Me pareció una producción notable, tanto en lo vocal y musical, como en lo escénico, aunque quizás peque de intelectual. Creo que lo que propone Warlikowski es muy adecuado a la obra original y estaría conforme a lo que comenta Colbran de los preludios añadidos a muchas producciones actuales, que no dejan de ser una alteración a la obra original. Ahí yo soy intransigente

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: