LES ARTS 2016/2017: I VESPRI SICILIANI

Les circumstàncies van fer que manqués a les esperades cites anuals a les temporades de Les Arts i des del Festival del Mediterrani de l’any 2013 amb aquell memorable Otello dirigit per Mehta i Livermore, interpretat per Kunde, Agresta i Àlvarez, no hi havia tornat, era l’1 de juny, com oblidar-ho! (IFL m’ajuda a recordar, beneït sigui).

Les circumstàncies de tota mena també han fet que a la Comunitat Valenciana hagin passat moltes coses d’aleshores ençà i òbviament moltes d’aquestes coses quasi totes no artístiques, han afectat i de quina manera al Palau de Les Arts Reina Sofia.

Aquell miratge que mentre passava tothom era conscient que no podia durar gaire, ja és història i s’han confirmant els auguris pessimistes i d’aquella etapa que no arriba a dècada prodigiosa, encara queda una orquestra que per a nosaltres (Liceu) voldríem tot i alguns signes que evidencien febleses impensables en aquells any que Maazel i Mehta s’alternaven les direccions, i un cor, aquest aparentment indemne, que són el goig i orgull de la casa. De fet l’orquestra i el cor he dit mil i una vegada que són el fonament de qualsevol projecte artístic de qualsevol casa operística que vulgui ser, per tant l’avís que em permetria llençar als responsables culturals del País Valencià i de l’ajuntament de València és que no deixin perdre aquestes dues joies de la corona, perquè sense elles la “falla de Calatrava no té cap sentit. Continua llegint

LICEU: DIE WALKÜRE 2 (Kampe-Vogt-Halfvarson-Dohmen-Theorin-Fujimura;Pons-Carsen)

Els motius per els quals m’agrada l’òpera són diversos i segurament alguns fins i tot genètics, ja que no és gaire normal que records molt llunyans de quan era molt petit, però molt, són enganxats a la radio escoltant les transmissions del Liceu, i això no deu ser gaire habitual. Doncs bé? un d’aquests motius és que amb la música i en l’òpera en particular, he experimentat algunes vegades una emoció extraordinària que en cap altre manifestació artística és manifesta tan intensa i profunda. Ahir i en una representació que no n’esperava gaire es va produir un gloriós moment d’èxtasi, d’aquest que fan que continuí fidelment enganxat a l’òpera i que alhora em serveix perfectament per distingir entre un cantant i un altre .

Massa sovint escolto amb enuig una frase que es repeteix constantment quan contesto negativament a la pregunta de: “T’ha agradat?” i la meva resposta és que no, i després bé la frase lapidària de “és que en a tu no t’agrada res”, i aquesta frase és absolutament falsa. A mi m’agrada que em sacsegin de dalt a baix, que em facin sentir i que aquest trasbals sigui motivat per una interpretació entregada i  intensa, on l’artista ho doni tot utilitzant l’art del cant, i les seves facultats vocals siguin el vehicle de transmissió. Sembla fàcil, oi?, doncs no ho és tant, i una cosa és cantar bonic, una altra és fer-ho bé i la més difícil de totes es  trasbalsar creant. Continua llegint

LICEU: DIE WALKÜRE (Foster-Westbroek-Karnéus-van Aken-Jerkunica-Grimsley ; Pons-Carsen)

Valquiria

Alguna cosa greu està passant al Liceu si ningú se n’adona que el full de mà que se’ns facilita gratuïtament al públic, els noms que figuraven ahir com a protagonistes de la representació de Die Walküre no es corresponien a la realitat. Tan aviat me’n vaig adonar vaig fer una fotografia amb el mòbil i ho vaig penjar als meus comptes de Facebook i Twitter. A la piulada en vaig fer coneixedor al mateix Liceu per tal d’esmenar-ho ni que fos per megafonia  abans que comencés la representació, però potser era massa tard, per tant molts dels assistents juraran per Wotan, Fricka i Erda, i mentre visquin que ells la nit del 23 de maig de 2014 van veure la Sieglinde d’Anja Kampe, la Brünnhilde d’Eva-Maria Westbroek i no us ho perdeu, la Fricka de Catherine Foster, i qui els podrà negar aquesta evidència? és el programa que ho diu i ningú va tenir la valentia de dir per megafonia allò tan bonic i alarmant de senyors i senyores un moment d’atenció si-us-plau… segurament la reacció del públic hagués deixat en ridícula l’esbroncada que es va endur el mestre Pons el primer dia.

No sé de qui és responsabilitat aquest nyap, però amb una piulada demanant disculpes i dient qui cantava cada rol, òbviament no n’hi ha prou.

No faré de cap tronat de l’oposició demanant la dimissió del primer ministre, però aquest és un altre senyal d’alerta i si les coses no es posen en mans de les persones que en saben, a la curta o a la llarga el Walhalla s’acabarà enfonsant (i no vull semblar una Norna)

Ahir era la primera representació del segon repartiment, és a dir:

Richard Wagner
DIE WALKÜRE

Sieglinde:Eva-Maria Westbroek
Siegmund: Frank van Aken
Brünnhilde: Catherine Foster
Wotan: Greer Grimsley
Hunding: Ante Jerkunica
Fricka: Katarina Karnéus
Helmwige: Daniela Köhler
Orlinde: Maribel Ortega
Gerhilde: Sonja Mühleck
Siegrune: Kai Rüütel
Waltraute: Pilar Vázquez
Rossweisse: Ana Häsler
Grimgerde: Anna Tobella
Schwertleite: Kismara Pessatti

Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Director musical: Josep Pons

Gran Teatre del Liceu, Barcelona 23 de maig de 2014

Ho deixo escrit aquí, al menys que en algun lloc quedarà la constància i potser amb els anys, quan ja no hi siguem i algú cerqui en la immensitat del contenidor de residus virtuals, dades sobre aquesta representació, ho pugui llegir, és clar que sempre hi haurà qui dirà que la Brünnhilde de Westbroek va agradar molt i que al Liceu per aquells anys de penúria, anaven sobrats, ja que la Brünnhilde oficial de Bayreuth a  Barcelona els feia la Fricka.

Dit això, que no és poc, ni és broma, entrem en matèria. Continua llegint

L’ÀUDIO DE DIE WALKÜRE (Theorin-Kampe-Fujimira-Dohmen-Vogt-Halvfarson;Pons)

Kampe-Halfvarson i Vogt en el primer acte de Die Walküre al Liceu. Producció Robert Carsen

Kampe-Halfvarson i Vogt en el primer acte de Die Walküre al Liceu. Producció Robert Carsen

Ahir va tenir lloc la segona representació de les programades al Gran Teatre del Liceu aquesta temporada de Die Walküre i Catalunya Música la va retransmetre.

No parlaré d’aquest repartiment fins dilluns, ja que fins diumenge no veure aquesta cantants, però si voleu escoltar-la aquí la teniu Continua llegint

L’AAOS:CONCERT WAGNER AL PALAU DE LA MÚSICA

AAOS_Wagner

La incansable, emprenedora, arriscada i honesta Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell ha commemorat el 200 aniversari del naixement de Richard Wagner amb dos concerts el cap de setmana passat a la seva seu natural, el Teatre La Faràndula de Sabadell i ahir dimecres amb un tercer concert al Palau de la Música Catalana. Els protagonistes no podien ser uns altres que l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, ja que el programa l’integraven fragments d’algunes de les òperes més emblemàtiques i per les parts solistes, no debades el concert era operístic, van comptar amb la soprano Maribel Ortega i el tenor José Ferrero, tots sota la direcció del mestre valencià Daniel Gil de Tejada.

En una entrevista que Catalunya Música va fer a la soprano Mirna Lacambra i emesa no fa gaire, la Presidenta de l’Associació ens deia que per primera vegada l’AAOS programava Wagner i si bé no tenien els mitjans per fer una producció operística, ferien un concert que suposava un repte per a ells, un repte que puc dir que ha estat superat dignament i que suposa molt més del que ha fet l‘OBC o el mateix Liceu, que tret de programar Das Rheingold durant el 2013 (programar un títol wagnerià per temporada és quelcom quasi imprescindible) no ha fet res més. D’acord que l’OBC va fer en versió concertant un Rienzi al Liceu, però em sembla que l’AAOS ha donat una lliçó a les dues formacions que han passat de puntetes davant l’efemèride i en canvi els de Sabadell han apostat molt més fort, sempre tenint en compte els pressupostos i mitjans de cadascuna de les institucions de les que estic parlant. Continua llegint