IN FERNEM LAND

EL LUDWIG TRIO AL PRINCIPAL DE SABADELL (Haydn, Mozart i Beethoven)


Fotografia Ludwig Trio

Fotografia Ludwig Trio

La temporada de cambra de JJ.MM. de Sabadell en l’edició del mes de desembre ha programat un nou concert de magnífic Ludwig Trio, com a grup resident del Teatre Principal de la capital vallesana.

Comptar amb aquesta formació de manera regular en les temporades de cambra deu ser orgull i una satisfacció immensa, ja que concert a concert demostren estar en un moment dolcíssim, a un nivell molt alt i en permanent millora i perfeccionament.

Hyo-Sun Lim (piano), Abel Tomàs (violi) i Arnau Tomàs (viloncel) van fer ahir un programa molt clàssic en la tonalitat de sol major, format a la primera part per el Trio núm 41 de Haydn i el Trio núm 6 de W.A.Mozart.

Jo hagués canviat l’ordre, començant amb Mozart i deixant per concloure la primera part la magnífica obra de Haydn amb un Adagio de bellesa colpidora. Em va donar la sensació que a la primera part l’equilibri no va ser del tot perfecta, ja que el piano que sempre té el màxim protagonisme va ser excessivament dominant, cosa que a la segona part es va corregir.

El so  i l’expressivitat dels tres integrants és molt cuidat i detallista, hi ha un evident treball de compenetració i de recerca de bellesa sonora i expressiva.

A la segona part van interpretar  el jovenívol Trio núm 2 (el opus 1) de Ludwig van Beethoveen, una obra massa propera a les de la primera part, amb la qual cosa el concert va tenir sota el meu punt de vista pocs contrasts. No estem davant d’una obra majúscula, si bé el Largo con espressione ja deixa entreveure a música del futur, mentre que els altres moviments, miren més al classicisme tardà i fins i tot al Mozart més enjogassat.

Jo hagués triat un altre programa, potser el trio de Beethoven a la primera part i a la segona un altre del mateix autor però amb un opus més madur, que ens hagués permès veure l’evolució del geni de Bonn.

Per agrair els aplaudiments del públic, van oferir un Presto d’un dels molts Trios que va composar Haydn, una altra meravella de precisió tècnica i expressiva que ens va deixar amb ganes de tornar-hi.

En qualsevol cas va ser un magnífic concert de gran nivell interpretatiu i excel·lència tècnica, que tret de les predileccions d’obres i repertoris que cadascun dels assistents podem tenir, va denotar una vegada més que el Ludwig Trio és una de les grans formacions de cambra i que jo us aconsellaria que quan tingueu l’oportunitat d’assistir a un del seus magnífics concerts no deixéssiu passar l’oportunitat.

Aviat tornaran al Principal de Sabadell, us mantindré informats.

Benet Casablancas_2

Abans de començar el concert i en el saló del primer pis del teatre es va celebrar un senzill i emotiu homenatge al compositor sabadellenc Benet Casablancas, en ocasió del Premio Nacional de Música que acaba de rebre del Ministerio de Cultura. L’Alcalde de Sabadell li va fer entrega d’una placa després d’unes breus paraules que van ser amablement contestades i agraïdes per l’homenatjat.

10 comments

  1. Efectivament, magnífic, esplèndit concert: pels intèrprets, per les obres i per l’espai. Era la meva primera vegada al Principal de Sabadell. Em va captivar la sala, còmode, generosa en altura, amb decoració sòbria i ben tractada, i lo que per a la audició és bàsic, amb molt bona acústica. Espai ideal doncs per a un concert de cambra. I el vaig gaudir molt. Repetía jo el menú clàssic per excel.lència ja viscut amb la Simfònica de Viena, Fisher i Pires molt recentment, menú amb els tres plats més exquisits que es poden imaginar, servirts i cuinats per l’extraordinari Trio Ludwig. Algú pot imaginar una millor degustació clàssica amb Haydn, Mozat i Beethoven? Si a més tot el primer opus beethovenià està encara amarat de totes les essències dels altres dos astres, aleshores estem davant del classicisme més genuí, estem al rovell de l’ou clàssic. I en el recolliment de la cambra encara més: aleshores estem en el nucli atòmic.

    Tambè jo hagués ordenat el programa de manera diferent en la seva primera part. L’obra de Haydn és més compacta, és més consistent amb un adagio marca de la casa, d’aquells que tan conrea a les seves simfonies, amb la trascendència de tot adagio i alhora amb el seu característic aire juguetó. D’altra banda, l’obra de Mozart és més lleugera i és ben curiós que sent el K.564 no sembla pas que pertanyi a l’època de les absolutes meravelles que ronden aquest número de catàleg. Si més no, torno a dir, curiós. La segona part sencillament extraordinaria. I és que si el primer Beethoven s’interpreta com cal, como vaig escoltar ahir, aleshores és molt fácil copsar que allò que estas sentint algun día ha de fer un irresistible esclat. I aixi va ser. Aquest cap de setmana, l’OBC espero ens ho faci veure ben clar.

    M'agrada

    • Em va agradar molt trobar-te ahir al Principal de Sabadell. Ara que ja has vist el nivell estic segur que sempre que l’activitat professional/musical t’ho permeti hi assistiràs més vegades.
      El Ludwig Trio és formidable, tant que jo hagués volgut ahir un programa amb una mica més de maduresa beethoveniana, d’acord que el seu Trio ja és notable, però com que la primera part va ser “lleugera”, a la segona m’hagués agradat un referent de maduresa, en qualsevol cas com que ho fan tan bé, res a dir.
      Que vagi bé a l’Auditori, creia que ens tornaríem a veure en el retorn de Levine al MET/Cinema amb el Falstaff.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: