IN FERNEM LAND

COMIAT WAGNERIÀ: LA TETRALOGIA DE LUCERNA 2013 amb la Bamberger Symphoniker i Jonathan Nott


Jonathan Nott dirigint Der Ring des Nibelungen amb la Bamberger Symphoniker al Festival de Lucerna 2013. ©Peter Fischli / Lucerne Festival

Jonathan Nott dirigint Der Ring des Nibelungen amb la Bamberger Symphoniker al Festival de Lucerna 2013. ©Peter Fischli / Lucerne Festival

Avui acabem la celebració del 200 aniversari del naixement de Richard Wagner i Giuseppe Verdi.

Si en els darrers apunts hi va haver una certa revifada verdiana, crec que és just acabar l’any de manera wagneriana, és a dir amb magnificència i espectacularitat, la cita bé s’ho val i per tat res millor que amb una bona Tetralogia.

Durant els primers dies del mes de setembre i en el marc del prestigiós Festival de Lucerna, la Bamberger Symphoniker sota la direcció del seu titular, l’anglès Jonathan Nott, varen oferir la Tetralogia en versió de concert. A IFL us vaig oferir la primícia de l’engrescador pròleg en un apunt del dia 5 de setembre de 2013, però la ràdio suïssa es va reservar la resta com a regal de Nadal i vet aquí que tan bon punt he disposat del Ring sencer sóc jo que us el regalo com a colofó final a aquesta doble  celebració, un tant decebedora, que en ha ocupat els 365 dies de l’any.

La Tetralogia de Lucerna mereix ser escoltada amb atenció, hi ha un equip ben honest de cantants, però pateix i això no és cap novetat, de les debilitats vocals existents en la majoria de repartiments operístics i wagnerians per a ser més exactes. A Lucerna ho haguessin pogut fer millor escollint alguns cantants més adients, i encara que no siguin festivals ni estructures comparables, crec que en línies generals l’equip vocal supera al del propi festival de Bayreuth en la decebedora proposta del 2013.

Jonathan Nott dirigeix un Ring molt entretingut, que sona magníficament (errades incloses) gràcies a una orquestra calidíssima i de qualitat contrastada i envejable. Ja quan ens van visitar la temporada passada a l’Auditori (Ibercàmera) amb la quarta de Mahler varem poder gaudir d’aquestes qualitats i calidesa sonora, que en el Ring i amb una bona presa sonora destaquen de valent. Possiblement no sigui el Ring transcendent i clàssic de Thielemann, ni el sorprenent de Petrenko a Bayreuth 2013, però cal escoltar-lo i gaudir-lo.  A vegades aclapara, potser fins i tot massa. Sembla que pretengui fer-lo molt espectacular i això potser li dóna una superficialitat que li recriminareu tots aquells que busqueu essències, en canvi, estic segur que per a molt que certs passatges se’ls fan feixuccs sota l’àgil direcció de Nott seran molt més païbles.

Meagan Miller (Sieglinde) i Klaus Florian Vogt (Siegmund) a Die Walküre al Festival de Lucerna 2013.©Peter Fischli / Lucerne Festival

Meagan Miller (Sieglinde) i Klaus Florian Vogt (Siegmund) a Die Walküre al Festival de Lucerna 2013.©Peter Fischli / Lucerne Festival

En l’equip de cantants hi ha noms prou coneguts vom el Wotan esgotat del sempre digne Albert Dohmen, la Brünnhilde amb vocació intensa i resultats ambivalents de Petra Lang (Walküre i Götterdämmerung)  i l’esforçada i insuficient Eva Johansson (Siegfried), o una vocalment anodina i físicament atractiva Sieglinde de la desconeguda  Meagan Miller, una immensa  Elisabeth Kulman com a Fricka i encara millor Waltraute, un vocalment insuficient i incisiu Mikhail Petrenko com a Fafner, Hunding i Hagen (aquest home s’equivoca fent de baix  profund wagnerià), un notable Peter Sidhom com a Alberich a les dues darreres jornades, un sorprenent (canta molt bé)  i sempre discutible (veu i timbre d’escolanet encara que passin els anys) Klaus Florian Vogt com a Siegmund, del que costa acceptar la heroïcitat inexistent en una veu blanca i sense timbre, però que sempre arribaa tot arreu amb suficiència quasi insultant, els Siegfried de Torsten Kerl (malalt) a la segona jornada i que condiciona una mica massa tota la representació, malgrat superar els “accidents” del primer acte, i el magnífic substitut Andreas Schager a Götterdämmerung. La discreta Anna Gabler que tant ens va enredar amb la Eva a Glyndebourne, com a Gutrune, un més que correcta Michael Nagy com a Gunther i en definitiva una companyia prou solida per erigir un Ring concertant de categoria que crec que clou de manera prou digne l’aniversari a IFL.

Escoltem el final del primer acte de Die Walküre amb Vogt com a Siegmund, i Miler com a Sieglinde i així de passada ens preparem per “l’escolania liceista”.

Andreas Schager(Siegfried) i Michael Nagy (Gunther) a Götterdämmerung © Priska Ketterer/Lucerne Festival

Andreas Schager(Siegfried) i Michael Nagy (Gunther) a Götterdämmerung © Priska Ketterer/Lucerne Festival

Us deixo els enllaços dels arxius d’àudio en mp3. El de Rheingold és el mateix que ja us vaig deixar a l’apunt del mes de setembre i els nous son de tres arxius cadascun (un per acte)
 
Us deixo també amb Andreas Schager (Siegfried i Petra Lang (Brünnhilde) al pròleg de Götterdämmerung
 
 
Richard Wagner
DER RING DES NIBELUNGRN
Das Rheingold
Wotan – Albert Dohmen
Donner – Thomas Laske
Froh – Thomas Blondelle
Loge – Adrian Eröd
Fricka – Elisabeth Kulman
Freia – Meagan Miller
Erda – Christa Mayer
Alberich – Johannes Martin Kränzle
Mime – Peter Galliard
Fasolt – Christoph Stephinger
Fafner – Mikhail Petrenko
Woglinde – Martina Welschenbach
Wellgunde – Ulrike Helzel
Floßhilde – Viktória VizinBamberger Symphoniker
Director: Jonathan Nott

30 d’agost de 2013 Lucerna,
KKL, Konzertsaal (Lucerne Festival)
(versió de concert)

 
Die Walküre
 
Siegmund – Klaus Florian Vogt
Hunding – Mikhail Petrenko
Wotan – Albert Dohmen
Sieglinde – Meagan Miller
Brünnhilde – Petra Lang
Fricka – Elisabeth Kulman
Gerhilde – Anja Fidelia Ulrich
Ortlinde – Martina Welschenbach
Waltraute – Ulrike Helzel
Schwertleite – Viktória Vizin
Helmwige – Carola Höhn
Siegrune – Katja Pieweck
Grimgerde – Kismara Pessatti
Roßweiße – Eva Vogel
 
Bamberger Symphoniker
Director: Jonathan Nott
 
31 d’agst de 2013 Lucerna
Kultur- und Kongresszentrum, Konzertsaal
(versió de concert)
 
 
Siegfried
 
Siegfried – Torsten Kerl
Mime – Peter Galliard
Der Wanderer – Albert Dohmen
Alberich – Peter Sidhom
Fafner – Mikhail Petrenko
Erda – Christa Mayer
Brünnhilde – Eva Johansson
Stimme des Waldvogels – Sophie Bevan
 
Solo-Horn: Christoph Eß
Bamberger Symphoniker
Director: Jonathan Nott
 
2 de setembre de 2013 Lucerne
KKL, Konzertsaal (Lucerne Festival)
(versió de concert)
 
 
Götterdämmerung
 
Siegfried – Andreas Schager
Gunther – Michael Nagy
Hagen – Mikhail Petrenko
Alberich – Peter Sidhom
Brünnhilde – Petra Lang
Gutrune – Anna Gabler
Waltraute – Elisabeth Kulman
1. Norn – Viktória Vizin
2. Norn – Ulrike Helzel
3. Norn – Meagan Miller
Woglinde – Martina Welschenbach
Wellgunde – Ulrike Helzel
Floßhilde – Viktória Vizin
4 Mannen – Sören von Billerbeck, Wolfram Teßmer,
                 René Voßkühler, Rainer Schnös
 
Rundfunkchor Berlin
Choreinstudierung: Eberhard Friedrich
Bamberger Symphoniker
Director: Jonathan Nott
 
4 de setembre de 2013 Lucerna
KKL, Konzertsaal (Lucerne Festival)
(versió de concert)
Petra Lang (Brünnhilde) i  Andreas Schager (Siegfried) a Götterdämmerung al Festval de Lucerna 2013 © Priska Ketterer/Lucerne Festival

Petra Lang (Brünnhilde) i Andreas Schager (Siegfried) a Götterdämmerung al Festval de Lucerna 2013 © Priska Ketterer/Lucerne Festival

Finalment us vull agrair la companyia que m’heu fet durant aquest 2013 i l’energia que em doneu i que em permetrà fer front al 2014 en el que celebrarem el  setè any d’activitat.

Desitjo de tot cor que aquest Nou Any sigui de veritat millor que el 2013. És veritat que no hauria de costar gaire, però com que estem envoltats de mediocritats que semblen encaparrades en fer-ho malbé tot, caldrà que hi posem molt de la nostra part sense esperar que ens ho posin fàcil i sobretot que ningú ens faci alguna cosa que podem fer nosaltres mateixos.

Brindem? BRINDEM!

BON ANY INFERNEMLANDAIRES!!!

84 comments

  1. Regí

    Moltes gràcies, Joaquim. És tot un dellall per acabar l’any. En aquest moment estic sentint Rheingold i sona molt bé. Les ondines fan un bon paper i Albert Dohmen, encara que no és Hotter, se’n surt positivament. Johannes Martin Kränzle no m’agrada massa com a Alberich. Però l’orquestra està a l’alçada de l’obra.

    És d’esperar un bon Siegmund de Klaus Florian Vogt, encara que un poquet massa líric pel que li he sentit en altres ocasions. I ja veurem les dues Brünnhildes i els dos Siegfrieds què tal. Em fa l’efecte que el rol de Siegfried estarà pitjor servit; és molt exigent i poc tenors són capaços de cantar-lo com Wotan mana. Sembla un paper imposible des que Windgassen se n’anà al Walhalla.

    Moltes gràcies de nou i bon any.

    PD.Donades les absurdes escenografies que acostumen a fer, jo diria el que va dir-me Simon. Estes un dia a València, millor en versió concert. Tanques els ulls i t’imagines la escena.

    M'agrada

    • Jo sempre m’estimo més, malgrat les absurdes posades en escena, una versió teatral, i si la cosa es posa malament, tanco els ulls. Ara bé, hi ha obres que suporten molt bé les versions de concert, i alguns drames wagnerians de poca acció escènica, és fàcil adaptar-se.

      M'agrada

  2. Lluís

    I tant que vull brindar: Llarga vida a IFL!! Llarga vida a la música!!

    Bon any nou a tots els infermenlandaires i especialment a tú, Joaquim, que ens aplegues i fas possible aquesta meravellosa universitat popular. I moltes gràcies per aquesta enèsima tetralogia.

    M'agrada

  3. toni

    Això del Sr KFV és patètic, a més de no voler entendre (clar que ho entenc) com els teatres o festivals, han de “comprar” aquesta veueta als agents o agències que mouen als artistes. Tinc molt clar que a la Walküre del Liceu, en què apareixerà aquest esperpent de veueta, no vaig ni que em regalin l’entrada, prefereixo el cast alternatiu, amb la penalització de la Sra Foster com Brunnhilde, en què apareixeran (creuem els dits) el Sr Van Aaken i Sra Westbroek, com Siegmund i Sieglinde. D’altra banda Joaquim, moltes gràcies per un ANY MÉS de infernemland, i bon Any 2014.

    M'agrada

    • Entenc la teva perplexitat davant d’aquest Siegmund que exaspera, a mi també, però no evitarà que em quedi sense Theorin, francament em pot més la Brünnhilde que el Siegmund, al cap i a la fi Wotan haurà fet justicia al final del segon acte. 🙂
      Bon Any Toni i gràcies per ser-hi des de fa tant temps, des de sempre.

      M'agrada

    • Ja us he dit moltíssimes vegades que això sense vosaltres no existiria, seria avorrit i un acte d’onanisme esgotador 😉
      El 2014 l’hem de fer feliç Xavier, depèn bàsicament de nosaltres, si esperem que algú ens ho posi fàcil, estem llestos!

      M'agrada

  4. Trepit

    Un any més….Moltes gràcies Joaquim per la teva immensa tasca que de forma desinteressada hi dediques tant de temps.
    A tu, i a tots els ifl que tinguem UN BON ANY 2014 !!!!

    M'agrada

    • Gràcies Trepit, pot semblar desinteressada, però a mi em va molt bé aquesta tasca, és àrdua però molt agraïda i en això hi teniu molt a veure vosaltres.
      Em manteniu la autoestima controlada. 🙂
      Desitgem-nos un 2014 ben feliç i fe,-ho possible, de nosaltres depèn en gran mesura, molt més del que ens pensem.

      M'agrada

  5. Bon any, Joaquim.
    La ilusión de brindar con la esperanza de que las cosas se enderecen en 2014 no nos la quitará nadie. Ni siquiera esta pandilla de delincuentes que nos gobierna, por mucho que se empeñen.
    Un fuerte abrazo para Fede y para ti.

    M'agrada

    • El 2014 lo haremos más feliz nosotros, amic Atticus, los “otros” ya sabes, son muertos ( a estas alturas todo el mundo habrá visto la película ¿verdad?).
      No permitamos que nadie nos amargue la vida.
      Seamos felices y pongamos todo de nuestra parte para erradicar de nuestras vidas a la pandilla de delincuentes.
      Con todo mi deseo que así sea, recibe el abrazo más efusivo y solidario, tan grande que abrace tambien a Sacra. ¿Vale?

      M'agrada

  6. rosetapiccina

    Joaquim, et dec un any d’intensa formació . Que el 2014 tinguis salut per continuar amb aquesta tasca tan valuosa.

    Respecte al que publiques avui:
    – el Nagy, em sorprèn que sigui ‘més que correcte’, doncs amb el Wolfram del Tannhäuser a Bayreuth que vas publicar, era patètic. Quan he vist la foto, he cregut saber perquè el contracten, però si tu dius que aquest cop bé, no prejutjarem
    – la Miller, en el fragment que has inclòs, per mi realment horripilant, i en aquest cas, veient la foto, sí que puc dir que em queda clar perquè la contracten
    – em sap greu, m’agrada el Vogt, i si Déu vol, aniré a sentir-lo amb il·lusió al Liceu.

    Una abraçada a tu i al Fede.

    M'agrada

    • No em deus res i el 2014 he decidit que seré feliç i com que fer l’apunt diari de moment em fa feliç, i infernemlandaires com tu en sou els culpables, crec que per això no has de patir.
      En Nagy canta Gunther que quasi és l’antítesi del Wolfram, per tant no cal patir, el diu bé i Gunther s’ha de dir.
      Ji no diria que la Miller sigui horripilant, però és una més d’aquestes sopranos nord-americanes que no diuen res. No estava prevista (crec) i al costat de Vogt no llueix, i és que Vogt…ho sento però no, n en tinc prou en que canti bé. Hi ha coses en la seva vocalitat que son contradictòries per a un heroi. Jo puc acceptar que Lohengrin no tingui sexe, fins i tot que Parsifal entre cabòries mítiques oblidi l’entrecuix, però Siegmund no, Siegmund no pot ser un escolà, ni una ànima càndida, ni una criatura virginal. A Siegfried li vull la sang de la joventut, tot en ell és passional i sensorial i ja em perdonaràs però la veu de Vogt és decididament com el bromur, destrempant.
      Petonàs per a tu

      M'agrada

      • rosetapiccina

        ja ja ja ja ja ja ja ja ja, ara quan senti al Vogt pensaré en el bromur, no podré aguantar-me el riure, i després criticareu al blog: “hi havia una senyora mal educada entre el públic que no és que tossís, no, és que reia notòriament cada cop que cantava l’escolanet!!”

        M'agrada

  7. Carlos R.

    Te deseo un Feliz Año Nuevo Joaquim y sin ser demaasiado original, te agradezco los buenísimos ratos que durante el 2013 nos has proporcionado con tu constante tarea divulgadora en pro del arte, la música, la ópera y Wagner en particular.
    Al respecto y sin querer polemizar, el Siegmund de Vogt me parece, en contra de lo que yp mismo creía, un hallazgo. Este tenor es muy inteligente y sabe como convencer con unos medios que siemopre van en su contra.
    A todos un próspero 2014

    M'agrada

    • Gracias Carlos, a mi Vogt en Siegmund no me convence, esperaré a ver que ocurre en el Liceu, pero todo tiene un límite, unas líneas rojas como decimos por aquí, y su Siegmund las traspasa.
      El 2014 nos traerá mucho Gluck y Strauss, pero Wagner siempre estará, más allá de aniversarios y conmemoraciones.

      M'agrada

  8. De luxe aquest últim post del 2013… L’Anell, Lucerna…

    El 2013 no se’l mereix, l’any en que ha quedat clar, per si no estava ja prou de clar, que ja no calen caretes, que la vergonya ja no existeix al diccionari, i que l’impunitat és la clau de volta de l’estat actual de les coses… Però IFL ha estat, un cop més, a l’alçada…i és veritat el que, jo crec, vens a dir…que tot, gairebé tot, pot dependre de nosaltres…

    Bon any!

    M'agrada

    • Com que s’han proposat fer-ho lleig, de nosaltres depèn la nostra felicitat. No ens donaran res, no ens ajudaran, no ens ho posaran fàcil, no ens resoldran els problemes que ells ens han creat, no ens donaran feina, no ens donaran cultura, no ens faran música, coi! oblidem-nos d’aquesta panda i comencem a fer possible el que necessitem per ser feliços.
      Bon Any Josep, de nosaltres depèn.

      M'agrada

  9. Gràcies pel magnífic any verdià i wagnerià que ens has donat. Molt bon any 14, Joaquim, despedim amb campanades Parsifal (a vuere què ens han preparat els de la Fura) brindem per un any Strauss que arriba! xin-xin

    M'agrada

    • No confiava gaire en La Fura, la veritat, ja fa temps que han esgotat les idees i la capacitat de sorprendrem. Ja em perdonaran, però el toc parsifalià encara és l’hora que el capti, però sí, BRINDEM per ser feliços i si això inclou la música de Strauss, que en el meu cas l’inclou, el 2014 serem feliços, eh?

      M'agrada

    • Gracias Benigno.
      Voy a poner todo mi empeño. Trabajo no me falta, lo que falta es que me lo paguen ;-), la salud tengo que cuidarla más y no ponerla tan a prueba, pero te aseguro que la cuidaré, y el amor es cierto que lo tengo a manos llenas. Empiezo el 2014 con la convicción de que seré feliz y si puedo ayudar a haceros felices, más feliz aún.

      M'agrada

  10. Buena salida de año y mejor entrada al 2014 para todos. Año lleno de incógnitas, pero que deseo de todo corazón que se solucionen favorablemente. Y sobre todo con mucha salud y amor ya que dinero…

    M'agrada

    • Els diners ens condicionen massa i quan te n’adones que amb molt menys del que creies imprescindible continues gaudint de moltes coses et comences a qüestionar algunes coses que abans et semblaven dogmes de fe.
      El 2014 està per fer i l’hem de fer nosaltres, si deixem que ens el facin ens el desfaran.

      M'agrada

    • Ho entenc i comparteixo part del teu enuig, però no deixaré d’anar a la Walküre que ell cantarà, hi ha mases coses que m’interessen i si el wintersturme esdevé el virolai, al menys que el canti amb gust i devoció, altra cosa no podem fer. 😥

      M'agrada

  11. Leonor

    ¡Muchas gracias, infinitas, por la labor de inmensa divulgación, información y pasión (todos en “On”) que realizas! ¡Deseo a tod@s l@s infernems una buena entrada de año, que la salud se mantenga y lo mejor, que os(/nos) podamos seguir leyendo en este bellísimo hogar de Joaquim! ¡Feliç Any Nou! Buon Anno! ¡Feliz Año Nuevo!
    Y sí, ¡BRINDEMOS!

    M'agrada

  12. Nuria

    BON ANY NOU!!!
    Que tengas una feliz entrada al Año Nuevo. Deseo que en este que comenzamos podamos olvidar el anterior, cosa fácil con los regalitos que nos haces.
    Tus deseo que sigas con la misma fuerza y entusiasmo tu dedicación al blog. Moltes Feliçitats.

    M'agrada

    • Muchísimas gracias queridísima Nuria.
      Yo insistiré en mi trece, si puedo aportar cada día o casi cada día, ya que hay posts que pretenden otras cosas, haceros un poco más felices, no tengas ninguna duda que uno de los objetivos que me propongo para el 2014 estará cumplido de antemano.
      Un petó

      M'agrada

  13. Josep

    Moltíssimes gràcies, Joaquim, un any més. Fa temps que segueixo tots aquests instructius comentaris musicals, i he après molt. Avui m’atreveixo a dir-t’ho, per agraïr-te tot aquest esforç colosal que fas diariament, que no és en va, t’ho asseguro. Universitat popular, sí senyor.Enhorabona i per molts anys. Feliç any nou a tots els IFLandians. Brindem, sí, copes enlaire, xin, xin.

    M'agrada

    • Benvingut a IFL Josep.
      Gràcies per decidir-te a comentar i sobretot per ser un fidel seguidor. Espero que d’ara en endavant deixis més comentaris, una vegada trencat el gel ha de ser bufar u fer ampolles.
      Molt bon i feliç any!

      M'agrada

  14. Josep R, Noy

    BON ANY NOU A TOTS !!! I moltes gràcies Joaquim per aquests esplendids regals. La pena és que no em puc creure a Vogt fent de Siegmund. No hi ha manera….En fi al Liceu no em toca ell i no sé res del que sentiré. Ja en parlarem. Salut i sort!

    M'agrada

    • El que sentiràs és el marit de la senyora Westbroek. Si té el dia o, que a vegades el té, és una veu notòria, res a veure amb l’escolà, ara bé, podria ser que tingués un dia no gaire fi, i no sé si acabaràs enyorant un virolai 😆 Ara sense conya, jo li vaig veure un Tannhäuser a Bayreuth molt, però molt digne, esperem que aquesta dignitat sigui la que determini la seva actuació al Liceu.
      Gràcies per aquests bons desitjos però deixem dir-te que amb la sort no hi crec gaire, intentaré que no hagi d’esperar la sort per ser feliç.
      Molt bon any i moltes gràcies per ser un assidu des de fa temps.

      M'agrada

  15. Maribel i Victor

    Bon Any 2014 a tots.. Que aquest any 14 ens porti Salud, Dinero y Amor…. i per demanar…. molta Música i molta Amistat. S’ha de ser optimistes com a mínim el primer dia de l’Any .

    M'agrada

    • Regí

      Ara mateix estic sentit Voigt cantant “Nothung” i no em convenç. És massa líric per als momets heroic, però el seu problema va més ellà: és massa monòton. Té una veu molt bonica que atrau a primera oïda, però es fa massa ensucrada per a aguantar-lo tot un acte. El paper requereix un altre tipus de tenor, un que puga combinar els moments lírics amb els heroics. En aquests moments es necessita un tenor “de pèl en pit” i no un xiquet com diu l’amic wagneriano-rossinià Colbran.

      Ja vorem què passa ambs els Siegfrieds, que ací no es que claga “pèl en pit”, sinó una bona melena. Un Siegfried dolent pot llançar a perdre mitja Tetra.

      Bon Any

      M'agrada

      • Regí

        Estic sentint Petra Land al principi de l’Acte II de la Walky. Els seu salutament és d’allò més bo. Bona potència vocal Bon duo Wotan Walkiria mentre arriba l’aiguafestes de Fricka, que representa la moral establerta, la llei, la moral burgesa que Wagner tant rebutjava. És l’equivalent la La Reina de la Nit de La Flauta Màgica, símbol de l’Antic Règim. Per a Wotan la única unió que s’estima és el fruit de l’amor i la llibertat, encara que trenque les normes del matrimoni i la familia. Fricka, que canta molt bé, demana els caps dels besons incestuosos que han comés adulteri. Wotan haurà de cedir, en contra de la seua voluntat, perquè el seu poder rau, precisament en els pactes i lleis gravats en la punta de la seua llança. Per això dirà que és el més trist del homes i es compararà amb un esclau en l’escena posterior.

        Us dic un secret, i que la meua dona no se n’assabente, el meu amor és aquesta senyota, a la que acacbe per diferents teatres i que tindré la sort de tornar a veure a Valencia, Palau de la Música , en el Acte I de la Walküre, la divina , la genial, la diva, la tot WALTRAUD MEIER, que tantes bones estones m’ha fet passar com a Isolde, Sieglinde, Kundry, Fidelio, algun paper de Verdi, en Wozzeck, Das Liid von die Erde, Lieder de Wagner, Strauss, etc. En fi, solament li falta Brünnhilde per a haver cantat tot Wagner pera mezzo o soprano. Tant de bo puga veure-ho.

        Encara queden entrades i es poden comprar per Internet. Són per al 14 de ferber de 2014. Dirigeix Yaron Traub, ajudant de Barenboim den Bayreuth i amic personal dels dos:

        http://va.palaudevalencia.com/ver/121/Concerts-dabonament.html

        La primera part: Obertura Tannhäuser i Preludi i Liebestod de Tristan.

        Si voleu contactar amb mi:

        rexvalrex@hotmail.com

        Preus 20-30-40 E. Cau en divendres a les 19.30

        El meu amor secret.

        M'agrada

      • Gràcies per la informació Regi.
        La Meier és una de les figures més grans que han sorgit en els darrers anys i encara que ja està en un fase de descens, lògica per altra part, continua atorgant a les seves prestacions, la distinció, categoria i art només a l’abast dels artistes de veritat. És una veritable sort que l’amistat amb Yaron Traub us hagi permès gaudir-la tant.

        M'agrada

      • En Vogt és un peculiar Lohengrin i Parsifal, personatges eteris, poc humans, irreals, símbols fins i tt, i per tant accepto aquesta veu d’un altre món, blanca, sense harmònics, quasi andrògina, com una raresa acceptable. El seu Walther no m’agrada, cm tampoc m’agrada en altres rols o wagnerians que li he escoltat, ara bé quan ja fa front a rols cm Siegmund, sembla fins i tot una provocació.
        Jo no sóc d’eixe món
        Bn Any Regí

        M'agrada

  16. Feliz año nuevo a ti y a todos los que hacéis una labor divulgativa tan estupenda. En Valencia empezaremos el año con mucha incertidumbre, algo a lo que nos tienen, por desgracia, muy mal acostumbrados los “in-opera-ntes” que nos gobiernan.

    M'agrada

    • Regí

      Paisà Miquel, A València el que ens passa és que des de l´`epoca del Conde-Duque de Olivares ens tenen per “más muelles” s siga, “més molls. Ens furten Canal 9 i com si passa un carro. Ens queixem els de sempre i la gent passa de tot. La Tv3 o Euskal televista no haguera hagut bemolls de tancar-les. Prompte ens quedarem sense Palau de la Música. Han despatxat músics i els han rebaixat a la meitat el sou als altres.Quan ens quedarem sense òpera tampoc no passarà res. I així tot. Esperem que ens deixen els calçotes…

      Rex, fins a dalt de tot el que ens estan fent.

      Desperta ferro….

      M'agrada

      • Per la música, per València, pels qui ens encanta arribar-nos a Les Arts tot sovint s’ha de desitjar que no passi el que, amb raò, tens por que passi…Pel que fa al Palau de la Música, doncs lamentable el que ens dius. Ho sento. Com es pot front amb aquestes condicions a un Rèquiem de Verdi, a una quarta de Mahler, a una novena de Bruckner, a una onzena de Shostakovich…? No són obres menors aquestes ni de pocs efectius…

        M'agrada

      • Canal 9, amic Regí tenia una quota de pantalla del 4%, crec, no ho sé del cert, que ara tots els valencians la trobin a faltar és si més no, una comèdia esperpèntica.
        Em sap greu dir-ho així, però era una TV inviable i molt pocs dels treballadors van denunciar-ho, molt pocs, massa pocs.

        M'agrada

    • Inoperantes haberlos haylos en todas partes. Lo de Valencia hace mucho tiempo que no lo entiendo, a no ser que la única explicación sea que no hay alternativa posible a lo que tenéis y eso a parte de ser triste es muy doloroso.
      Lo de Les Arts es una crónica de una muerte anunciada desde el primer día de su rutilante inauguración. Era evidente que no se podía sostener y al final unas baldosas sospechosamente desprendidas van a ser la excusa perfecta para cerrar un teatro que se había de cerrar por otros motivos más desgraciados que la chapuza indigna de un arquitecto que no merece tal distinción.
      Comprendo que sea indignante y doloroso, pero no puede ser en ningún caso una sorpresa, de nada sirve rasgarse las vestiduras cuando todo el mundo era consciente que se vivía también en cuestiones operisticas, por encima de cualquier posibilidad razonable.
      Podemos quedarnos con el fue bonito mientras duró y efectivamente se han vivido momentos de pura gloria y ensueño, pero seria muy irresponsable no denunciar que aquel derroche a todos los niveles no era evidente, que era inviable y que el coste de todo ello veremos que consecuencias acarrea.
      Los inoperantes en su momento hicieron brillar Les Arts a uns niveles envidiables, por lo tanto hubiera sido deseable que ya entonces se alzaran las voces de los aficionados clamando por una gestión menos espectacular y más acorde con la realidad. La fiesta ha costado un dineral.
      La solución pasa por una renovación total de la estructura, tocar con los pies en el suelo, echar a unos cuantos y sobretodo no permitir que cese la actividad ya que si eso ocurre realmente, nadie puede asegurar que Les Arts vuelva a albergar temporadas de ópera.
      Te (os) deseo coraje, fuerza y felicidad para este 2014, todo es posible, pero habrá que poner mucho empeño.

      M'agrada

    • Como Joaquim creo que lo de las baldosas traerá cola… Ha salido una infomación que provoca risa: la Generalitat valenciana exigirá indemnizaciones a arquitecto y constructor, además de la reparación. Calatrava aún debe estar riéndose. Y la verdad es que no sé de qué se rie. En Venecia y en Bilbao sus puentes presentan problemas de seguridad, y ahora lo de Les Arts. Es que no estudió a Gaudí y su trencadís? Lo que si es un buen negociador…ahora, que negociar con ciertos personajes e instituciones públicas es todo un chollo en este pais…su “minuta” por el proyecto de Les Arts fué proporcional al coste de las obras, fueran cuales fueran…o sea, cuantas más desviaciones presupuestaias tuvieran mejor para su causa, cuanto más se retrasaran mejor para su causa…Puentes no sabrá hacer, trecadís tampoco, pero lo que es negociar contratos es un superclase. Claro que quienes estampaban la firma al otro lado no lo hacían con su propio dinero, sino con el dinero de los ciudadanos, o sea, el que fácilmente se regala, se amaga, se comparte, se reparte y se evapora. Pero repitieron. Y con mayoria absoluta. Algo de todo esto nos merecemos.

      M'agrada

  17. timamót

    Com es diu a casa meva “Bonaninou”.
    Que et vagi molt bé l’any 2014 i es compleixin els teus desitjos.
    Bon any a tots els IFL! i moltes gràcies per la teva generosa dedicació.

    M'agrada

    • Regí

      M’havia enganyat de Palau. On has fet això és en el Palau de les Arts. La pràctica totalitat dels músics són ara eslaus. Els anglosaxons, alemanys, etc. se n’han anat. Baixar-los el sou un 50% no compensa per a quedar-se. Una pena , ja que l’orquesta estava considerada la millor d’òpera de tot l’Estat, i no ho dic per xovinisme. És el que diuen o deien els crítics. De totes maneres, el que queda està molt bé. Tinc un conegut que va dir-me que per poder tocar les quatre sessions de Walküre del que hauria d’haver estat un Anell, hagueren de contractar músics extra, política que es segueis a l’altre Palau, el de la Música. Així no es por consolidar una orquestra i tots els diners i esforços que s’havien fet queden en poca cosa. També ens quedem sense Zubin Mehta, com ens quedàrem sense Maazel.

      Han malgastat diners a mansalva i ara a pagar-ho poca-roba, com diem en el meu poble. Quina vergonya.

      Així com tancaren Canal 9 sense avisar i sense debat, ja feren el mateix amb un equip de científics investigadors del La Ciutat de les Ciències: al carrer sense pietat, que això de la investigació de maltaties rarers no dóna vots. Ens fan un castell de focs artificials i tots contents com el fava de Ramonet..

      De vergononya.

      Rex

      M'agrada

  18. 2014 ya está aquí. Disfrutémoslo como podamos o nos dejen poder!!!
    Sobre todo con tanta música, buena música -la que sea-, como podamos abarcar o a la que podamos acceder. Joaquim nos ayudará bastante en este blog, gracias a su inagotable esfuerzo.

    Saludos y salud para todos/as.

    Fede

    M'agrada

      • Regí

        Malhauradament conec d’aprop els dos casos valencians, des a dintre. Canal 9 és obligatori per llei, mana de l?Estatut no es pot tancar. Se suposa que és un element indispensable pera la cohesió dels valencians i per a la promoció del valencià. El que ha passat és que ha hagut una mala gestió a posta per a privatitzar-la o tancar-la. Estic convençut que li la donaran a algun amiguet del PP per 1 €, com feren ams la CAM. Quan començà Canal 9 tenia molta audiència i prestigi. Els treballadors eren profesionals que van aprovar una oposició, no endollats. Les produccions eren pròpies, etc. Era la meua TV favorita i en valencià. Quan arriba Zapana,, el de “vamo a forrannos”, comencen a cagar-la. Una TV digna es converteix en el NO_DO d’un senyor que volia forrar-se i anar a Madrid. Ens portà els periodístes a sou, qual mercenaris, de la caverna mediàtica de Madrid, com ara Carlos Dávila, que cobrava milionades per dir en castellà les seues fatxeries i fer´li propaganda al de Cartagena a Madris, que ministre arribà a ser este senyor fins que va pasar a Telefònica, per seguir forrant-se. Paral-lelament, castellanitzen la TV, contradient l’estatut de Canal 9.

        Arriba Camps, ·el Curita” amic dels “Bigotes” i tota la cova d’Alí Alà. Aquests senor multiplica els “eventos” inicialts i els multiplica. La trama Gürtel afecta fins i tot a la visita -mai millor dit- faraònica del Papa amb el “Bigotes” i el cas Nóos, que està sota judici. Roben i roben i col.loquen les seues amistats en els llocs de direcció. Els treballadors tenen contractes inestables i curts, si algú no compleix la censura, va de cap al carrer. Conec persones despatxades per això. No és cert que els treballadors no denunciaren, em consta per amistats que sí. Resultat: al carrer. I si no podien despatxar-te, t’arraconaven i t’anul.laven fent -te un booling insuportables. Si l’audiència baixà a tope era perque habien convertit una TV excel-lent i en la nostra llengua en una merda de NODO que feia fàstic de veure. Tenien externalitzada la producció perquè es forraren els amics. Una vergonya.

        Tot mentides. Com que la plantilla estava sobredimensionada. Mentida que a força de repertir-la molts ignorants van creure. Jo conec alguns treballadors i tinc informació de primera mà. El que estava sobredimensionat eren els directius i censors anomenats a dit. Vergonya.

        Farem fer manifistacions perquè no tancaren Canal 9. Perqù els que ens sentim valencians volem una TV en valencià , imparcial, democràtica i de quialitat. I en tenim dret. Ara matix no hi ha cap mitjà valencià que abaste tot el nostre territori.

        Ës un abús del que també tenim culpa els valencians, els meninfots incapaços de defensar allò que es seu, els valencians de pacotilla que els pixen en la cara i creuen que estàplovent.

        Els diners se n’han anat al Valicà, a la Gürtel, al Nóos, al camp de futbol del València i d’altres equips , milions i milions, mentre tanquen escoles i hospitals. Això no ho hagueren fet amb TV3, que supera amb molt la plantilla de Canal 9 i que els valencians no podem veure malgrat haver-nos gastat els diners en els repetidora d’ ACPV. Ens quedem sense poder sentir la nostra llengua. Es il.legal. Tampoc haurien hagut collons de tancar Euskal Televista, que tampoc arriba a Navarra en contra del que diu la legislativa europea de llengües minoritàries.

        Ací, fan anys que volia esta gentola privatitzat Canal 9. Anaren als tribunals i el jutge digué que era il.legal. Aleshores, el que feren va ser degradar i dedradar les emissions fins arribar al moment actual i tancar-la per a vender-la per quatre xavos només puguen.

        Són uns lladres. han afonat el sector de la premsa i de l’audiovisual valencià. No hi ha dret. Ací tenim excel-lent professionals que han de quedar-se de braços creats.

        Salut

        Rex, que ja us paralarà del Palau de les Arts des del conexement de directius de les empreses constructores i de músic i treballadors, que els conec.

        M'agrada

      • Continuo pensant que quan la TV valenciana no interessava als valencians, ni els treballadors, ni cap valencià feia concentracions, ni queixes, ni tant sols ho escrivia enlloc. Senzillament passaven de la seva TV, era dolenta.
        L’estructura de les TV públiques, també TV3 és sobredimensionada i si volem que siguin de qualitat i no deficitàries, s’ha de fer neteja, sobretot de tots aquells que sense ells ningú notaria la seva absència i d’aquests a tots eld departaments, des de direcció fins a recepció, n’hi ha un munt.

        M'agrada

  19. Regí

    FUTUR TANCAMENT PALAU DE LES ARTS

    Està cantat. Podem estar contents que es formara la millor orquesta lítica de tot l’estat, per damunt de la madrileña i la del Lideu, això sí, amb joves promeses de l’estranger, a penes valencians, terra de bandes a cada poble. Contractes estrella, com ara Mehta, Maazel i Domingo. Donya Helga i la seua agende de telèfons passejant-se per la zona en un vehicle de golg amb conductor pagat amb els impostos públics. Estrena de luxe amb un Fidelio antològic: Peter Sheiffer, Waltraud,Meier, Matti Salminen… Jo flotava d’alegria. Plàcido per ací, Plàcido per allà. Diners a cabassos. Prestigi. Un Anell de la Fura-Metha no no tornaré a vore mai més. Diverses representacions “soltes” i dos Anells sencer d’una tirada. No em vaig perdre ni un. Ara, tot va de capa caiguda, com diria Nietzsche; L’Anell es convirteix en quatre Walküre. Lorin se n’anà, Zubin, se’n va, no hi queda ni el Tato… No hi ha diners. Orquestra disminuïda. Reducció de produccions per temporada. Repeticions. Baixes d’abonaments. No ve el públic que habia de vindre de fora. Catàstrofe. Encara gràcies que vaig poder gaudir de l’Anell.

    Anem a les causes. Política de “grandes eventos” del PP. necessitat de “inauguracions”. Calatrava, valencià de Benimàmet (L’Horta Nord), arquetecte internacional estrella. Preus desorbitats. Sobrecostos. Corrupció . Falta de control. Sé de bona tinta que una de les companyies que treballava en el projecte va dir quin era el presupost i la resposta va ser la mateixa que donà Rica quan li preguntaren què anava a gastar quan vingué el Papa: “Lo que haga falta”.. Barra lliure. Bigotes. Gürtel. Comissions, etc. El prestigiós arquitecte va canvis i vanvis i demana més diners. Finalment, la cosa queda en “chapuza”. Immundacions. Desprendiments. Caiguda de l’escenari. L’edifici, molt bonic, no és funconal , ni de fàcil neteja, la base de cimentación no és correcta, s’aprofita la d’una torres de comunicacions que volien fer els socialistes. Inauguración. 400 entrades amb visibilitat 0; impossible, pero cert. En l’Auditori de la Maestranza de Sevilla o dels Festivals de Santander, molt més modestos, caneb més persones i amb 100% de visibilitat. Retoquen la visibilitat. Solución, llevar les localitats sense visibilitat. Solament hi cabe 1400 persones, per davall del Palau de la Música on hi ha una capacitat de 1759 ó 1800. Una vergonya ja que es desaprofita l’espai i es rebapta menys. No arriba el públic del món mondial que havía d’arribar per què som “la envidia de España, de Europa y del Mundo mundial”. El sector privat no esponsoritza. les caixes d’estavis que hi ficaven diners fan fallida robant els estalviadors amb preferents.

    Total, que com no torne Calatrava, al que quasi se li afona el pont de Venècie, i es pose a pregar al seu símbol que en llatí diu “Con este signo venceré” – frase del’emperador Constantí quena se li aparegué en un somni la creu, ací no tenim res a fer. La conxa s’està desprenent i caeni. Aquest senyor, destacat membre de l’opus Dei, ens ha deixat el que molts valencians diuen “una caguerà”. Un escultura motl moderna, en lloc d’un teatre d´òpera. I per a rematar la faena, construeix un Auditori Superior – que no feia falta perquè ja tenim la sala Iturbi del palau de la Música” immens amb una acústica molt deficient on no hi vol anar ningú. Entrades cares i acústica de jutjat de guàrdia. Se suposa que anava a ser una sala multiusos per a pop, rock, etc. però el que ha estat és una sala tancada quasi tot l’any.

    Per a rematar la feina, la Generalitat fa les coses pel seu compte amb els nostres impostos i no es posa d’acord amb Madrid per rebre subvencions semblants al Real i el Liceu. o fer produccions conjuntes. Total, que els valencians – que aportem molt més a l¡Estat del que rebem – som tractats com a ciutadans de tercera i el Ministerio de Cultura ens dóna una misèria. Tota la pasta gansa operística per a Madrid i Barcelona.

    I ací acaba la història de l’òpera a València. La gent que té pasta agafarà l’avió i se n’anirà a Europa o l’AVE a Madrid . El corredor mediterrani és una utopia perquè no convé al centralisme de Madrid.

    Sempre tindren el youtube, els avis piratejats i algun DVD de quan en quan..

    I si escric això ací és perquè és l’únic llloc on puc fer-ho en la meua llengua. Hi ha alguna web valenciana d’òpera pero !”eso sí , en castellano, que es más fino y nos entendemos todos mejor” Que amb el seu pa s’ho mengen. Jo no sóc d’eixe món, que diria Raimon, prohibit, censurat i vetat al País, perdón, Komunitat Balenciana, durant dècades davat l’abulia dels meus païsans.

    El Titànic:

    Rex

    M'agrada

    • Al darrera de Les Arts hi ha masses coses, però jo no barrejaria Calatrava amb Helga Smith. D’acord que tots dos han tingut “bula papal” i d’aquí venen tots els mals, però què es podia esperar d’un teatre que fitxava a Maezel i Mehta, els dos directors més cars del circuit i que feia una orquestra a base de talonari?. Això quan tu flipaves emocionat ja des de aquí es veia com abocat al precipici, i ja estem en caiguda lliure.

      M'agrada

    • enr

      Wellber también se ha ido ¿Metha se va? Eso podría ser el final. Que se vaya Maazel es una bendición: se trata de un director sobrevalorado y poco trabajador, pero Metha estaba poniendo mucho empeño. La orquesta se formó a lo grande, pagando sueldos como no se pagan en ninguna parte, y por supuesto sonaba divinamente, pero con los recortes muchos músicos se han ido. En las cuerdas veo todo caras distintas. Estaba claro que lo que se montó no era sostenible, pero me pregunto qué quedará. El edificio no se va a derribar, su sola presencia constituye un importante reclamo turístico, y mantenerlo cerrado sería un despropósito.

      El diseño de Calatrava es valiente y espectacular, pero su realización rezuma a chapuza por los cuatro costados. Los azulejos de la cubierta solamente han comenzado a caerse, al final se caerán todos: no se ha previsto la diferente dilatación de los azulejos con respecto a su base, de modo que se irán desprendiendo sin remedio. Además, cuando llueve fuerte el interior se inunda, pero esto casi va a terminar siendo un problema menor comparado con otros. Lo de la capacidad disparatadamente pequeña y la mala acústica también es cierto: en la sala de ópera el sonido es duro debido a la absurda idea de recubrir con azulejos también el interior, y en la sala de conciertos es bastante aceptable en la mitad delantera pero deficiente en la trasera.

      El Palau de la Música, aunque sus problemas de diseño en el hall (otra chapuza) ya se tienen por asumidos, no parece atravesar mejores momentos: la última temporada ha sido la peor de toda su historia. En vista de su escasísimo atractivo, el público habitual se ha ausentado y parece que la dirección ha recurrido a llenar el aforo repartiendo entradas por lugares extraños, de modo que en casi todos los conciertos se podía ver un alto porcentaje de individuos disfrutando del primer concierto de su vida, aplaudiendo al final de cada movimiento y cosas de esas.

      Lo que está claro es que nos hace falta un buen negociador con las instancias centrales, que desde luego no lo tenemos. Una cosa son los recortes, y otra el desmantelamiento total, que parece es a donde van estos de cabeza.

      Y el corredor Mediterráneo -cambiando de tema- se dice que su explotación se va a entregar a una empresa privada, caso que resultará único en toda la red ferroviaria del Estado. Eso sería demencial, y los valencianos, catalanes, murcianos y andaluces deberíamos estar ya en pie de guerra contra un disparate de tal envergadura. Se trata del único trayecto ferroviario de rentabilidad realmente segura en toda la península, el tendido se va a pagar con dinero público, ¿y la explotación va a pasar a la empresa de algún amigo, distribuidor de sobres y sobresueldos, para que nos sablee a los usuarios a su libre voluntad? ¿otra autopista del Mediterráneo, hasta hace bien poco la más cara de Europa?

      M'agrada

      • Manu

        Lorin Maazel, director sobrevalorat? Jo diria que va fer la feina per la qual el van pagar i quan li van deixar de pagar va marxar. Calia exigir-li que s’impliqués en un projecte de subnormals i absurd? Tant estúpid no és. Va fer el que calia amb aquesta gent: toma el dinero y corre.

        M'agrada

      • Estic d’acord amb tu, quan fas signar un contracte a Maazel ja saps amb qui et jugues els diners, ara bé, això de subnormals fa mal a la vista, i mira que hi ha adjectius més adients i contundents per definir a aquesta colla, eh?

        M'agrada

  20. toni

    Sr. enr: Dios nos libre de ” un buen negociador con las instancias centrales “. El pescado está todo vendido, y el PALCO DEL BERNABEU, se lo guisa y se lo come, a su manera. Con lo que le vengo a decir: En provincias se baja la cabeza y se trabaja, en Madriz, se vive, se dirije, y se reparte según convenga a NUESTROS INTERESES, o sea a los Poderes Establecidos del Nacional Catolicismo, que ahora se empeñan en hacernos creer que son el LIBERALISMO de toda la vida. Es difícil de digerir, pero es lo que nos toca de sufrir en ésta tenebrosa Espanya, perdón España.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: